dijous, 1 de març del 2007

Descàrregues P2P i el pare Johnny

La setmana passada el pare Johnny va ser entrevistat al programa Versió RAC1, en directe des d'Amposta. Li van fer una pregunta -en plan conya- sobre si descarregar-se música via xarxes P2P és pecat. El pare Johnny va dir que sí, perquè es fa mal als que comencen, i perquè s'evita col·laborar en una bona causa -el seu disc-, etc.

No sé realment si és pecat això. És fàcil dir que sí i sumar-se a la línia criminalitzadora d'algunes entitats, amplificada en algun programa, com Operación Triunfo. Però, de moment els jutges no diuen això. Els jutges un i altre cop diuen que mentres no hi hagi ànim de lucre les descàrregues d'obres intel·lectuals -excepte programari- de xarxes P2P no constitueixen delicte, en estar emparades per la còpia privada. Per tant, de moment sembla que és totalment legal. I si és legal, tenint en compte que per altra banda, quan comprem medis de gravació com els CD, paguem un cànon, independentment de si el seu ús serà per desar material de producció pròpia o bé, música, pel·lícules, etc., copiades, no entenc que es continuï criminalitzant i encara més, titllant-ho de pecat. Tampoc no entenc perquè aquests programes que pretenen semblar seriosos quan parlen de depèn quins temes, continuen fent preguntes redundants, contestades un i altre cop, fins i tot per persones que entrevisten ells -com David Bravo-.

No, no crec que això sigui pecat. I crec també que si es vol fer una col·lecta amb la venda de CDs, cal tenir en compte com és el mercat. En altres èpoques la gent es copiava la música en cintes magnètiques. Ara se la copia a través d'una xarxa P2P. Per tant, cal considerar que hi ha una legislació que diu què és lícit i què no. La resta és voler afegir normes on no les hi ha. I no ens enganyem. Qui vol contribuir, ho fa, no es descarrega un disc destinat a recollir diners per una bona causa.