Àngel Porres, cap de llista d'ICV a Amposta, és programador informàtic segons indica al seu currículum. Això m'ha recordat un tema recurrent al voltant de la professió d'informàtic. No sé quina és la titulació d'Àngel Porres, ni discuteixo aquí el seu perfil, sinó que aprofito la descripció professional que posa al seu bloc per treure el tema. El fet és que els informàtics que tenim una carrera -Enginyeria o Enginyeria Tècnica en Informàtica, o equivalents-
o que tenen un cicle formatiu de grau superior o mitjà, veiem contínuament com llocs que se suposa que hauríem d'ocupar, estan ocupats per altres persones, molts cops amb una formació inadequada o insuficient. No és culpa d'aquestes persones treballar en un lloc que hauria d'estar ocupat per un professional de la informàtica. És la legislació actual que no ens considera una professió que s'ha de regular, com sí que ho són l'Arquitectura, les Telecomunicacions o l'Enginyeria Industrial. Amb el procés de convergència europea, Bolonya, les coses no estan gaire clares, sobre si sortirem guanyant o perdent.
Mentrestant veiem un intrusisme professional emparat per la llei que fa mal a la professió i posa barreres a les persones que han invertit un temps de la seva vida i uns diners per poder exercir-la adequadament.
9 comentaris:
Estic totalment d'acord en tu, tot i que jo no sóc informàtic. A la meua professió passa el mateix, professionals d'altres carreres poden exercir de professors sense haver estudiat gairebé res de pedagogia, didàctica i que han passar ben poquetes hores fent pràctiques de professors.
Per no dir, la quantitat de gent que dona classes de "repàs" o "particulars".
Bé, cal distingir. La professió de mestre existeix. La de professor, no. I la llei estableix quines són les condicions per exercir de professor. Una de les condicions, no sempre imprescindible, és fer el CAP. Malauradament no hi ha cap requeriment més. Sí que penso que el professor de Matemàtiques ha de ser un llicenciat en Matemàtiques, el de Física un llicenciat en Física, etc., i que cal posar en marxa d'una vegada per totes la preparació del professorat tal com cal. Ara mateix hi ha la que hi ha. Com saps, jo estic acabant el CAP. Em sembla un tràmit més que un curs de preparació però, és lo que hi ha actualment, i després de passar-lo (que no em cal), no em sentiré deslegitimat per exercir de professor.
Manel,
La professió de professor si que existeix, lo que no existeix és una titulació que doni accés. I sembla que la cosa va per a llarg, a vorem si Bolonia serveix d'alguna cosa.
No deslegitimo les persones que volen dedicar-se a ser professors/educadors, els quals em mereixen el màxim respecte. S'ha de ser una mica massoca avui en dia per a voler donar classes. El que deslegitimo és el sistema d'accés.
Jo mateix també puc accedir a secundària (de fet ho vull fer) però em penso que no he estudiat enlloc com "educar" els alumnes d'aquestes edats.
Calen estudis per ser professor i no simples permisos a partir de titulacions que no tenen res a veure amb la docència.
Això volia dir al principi.
Tens raó que el sistema d'accés no és l'adequat. Però, aquest sistema d'accés ha de ser un complement a la formació universitària, doncs no s'ha d'oblidar que a banda dels coneixements pedagògics i de didàctica, cal tenir una base suficient de coneixements de la matèria.
El problema és que el sistema està paralitzat, acomodat en un CAP que no et resol els principals problemes amb què et trobaràs un cop arribis a les aules. I la inèrcia de cada any fa que les universitats no empenyin gaire perquè el CAP deixi de fer-se en favor d'un màster -com diuen- o d'alguna altra cosa -una branca d'especialització dins de la carrera-.
De moment hi ha lo que hi ha. Ara bé, voldria veure quanta gent opta per dedicar-se a la docència-educació si les coses canvien i es posen més dures.
Manel,
sóc llicenciada en informàtica, i penso lo mateix que tú, però crec que el fet que persones amb formació inadequada facin la nostra feina és dolent per a la societat en general, un programa mal dissenyat o mal programat, per un costat afecta negativament a la empresa o entitat per la que està fet, però també als bons professionals que l'han "d'apedaçar" i que agafen una mala fama que no els correspon.
Jo també estic fent el CAP, perquè tinc dos nens petits i em plantejo canviar de tipus de feina (que consti que m'agrada la docència des de sempre). Perquè l'altre problema de la professió son els horaris maratonians.
Fins un altra,
Cinta
El problema de la formació del professorat és una constant en molts països de la UE.
No estic gens d'acord en que el sistema d'accés a la professió hagi de ser un complement als estudis universitaris. Hauria de ser part dels estudis universitaris! I sembla que això "Bolonia" si que ho arregla, o almenys ho intenta.
Potser podríem mirar altres paisos per veure com s'ho fan. Alguns exemples: Finlandia, Suècia ...
Cinta, des de l'absoluta modèstia i respecte professional, si penses que en la docència no faràs horaris maratonians ... Ufff ... ara això si, potser ningú no t'hi podrà obligar.
No m'importa fer horaris maratonians a casa, lo que em molesta es que se'm demana estar "present" de 9:00 a 21:00, per mi es incompatible amb la vida familiar. No m'importa treballar a casa a partir de les 21:00 fins ..., però està la major part de la tarda a casa, i a Nadal, Setmana Santa, Juliol i Agost.
En la majoria d'empreses de serveis volen horaris extensius, no feina ben feta, per facturar per hores al client.
Manel,
en l'àmbit de la biblioteconomia també patim molt d'intrusisme, fruit de molts anys en què la professió no estava regulada ni es demanava la titulació específicia. En aquest sentit, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya ha fet molt feina en el sentit del reconeixement de la professió, i la inclusió de la titulació específica en les ofertes de feina corresponents. No sé si vosaltres teniu Col·legi Oficial... però seria una bona eina. Sobre l'intrusisme, personalment he arribat a la conclusió que no cal mirar tant les titulacions de les persones, i mirar si la feina i les tasques es desenvolupen correctament i amb nivells de qualitat suficients.
Sí Daniel, tenim Col·legi (http://www.coeic.org). En sóc el delegat a les Terres de l'Ebre. L'entrada al bloc és més aviat per fer debat sobre el tema.
Penso diferent de tu sobre la titulació. Sí que és cert que hem de mirar si les persones fan o no fan bé la seva feina. Però, alhora de seleccionar quines persones han de fer una o altra feina, cal triar les més preparades. A hores d'ara una de les formes de fer-ho és pels seus coneixements reglats/homologats. És clar que l'experiència és un grau però, si tu tens 15 anys d'experiència fent nyaps -i te'n vas sortint-, aquesta experiència vol dir ben poca cosa. Si la professió està regulada i hi ha un Col·legi al darrera, almenys pots establir -en alguns càrrecs almenys- un control sobre el bon exercici de la professió -garantia-. I si hi ha un Col·legi ha d'haver col·legiats. I per col·legiar-se cal un criteri -normalment basat en el títol corresponent-. És més. Tot i ser delegat del COEIC, ja et dic que un futur sense atribucions pròpies per als enginyers en informàtica crec que no justificaran l'existència del Col·legi.
Publica un comentari a l'entrada