Joan Sabaté apunta a la postura tancada, neoconservador o neocarlina amb què es pot veure la gent de l'Ebre que es posiciona davant de la interconnexió. Més endavant parla de la solidaritat amb Barcelona. El discurs no canvia. Perquè no ens diguin insolidaris i perquè no despertem antipaties a Barcelona hem d'acceptar el projecte. Qui diria que fa uns anys estaven a l'altre costat de la pancarta... No perdem de vista que si ens diuen insolidaris o si ens diuen que estem parlant com si l'aigua fos nostra, és perquè aquest és el missatge que s'ha donat, políticament i mediàtica.
Gervasi Aspa comença recordant la producció energètica que es fa a l'Ebre i també parla de la desconfiança de la gent de l'Ebre, explica que la gent de l'Ebre no és insolidària i que sí que s'han fet les coses malament, d'amagat, sense explicar-se -Joan Sabaté diu que ha hagut excés de transparència-. Recorda la situació de les comunicacions a l'Ebre, posant com exemple l'estació de l'Aldea, on no s'atura l'Euromed i la manca d'autobusos que connectin com cal l'estació amb la resta de territori.
Francesc Sancho ha remarcat que el govern de Pujol no va deixar els seus delegats ebrencs sols, sinó que el president i els seus consellers van venir a l'Ebre a explicar-se, mentres que el govern actual ha deixat els seus càrrecs sols davant la societat. Penso que és ben cert això. Honora Sancho reconèixer que vol la interconnexió, que no és ambigu i que explica les seves propostes. Es demana per què si qui proposa transvasaments és CiU les coses no són iguals que si els proposa el PSOE. Té tota la raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada