La insolidaritat ebrenca

No m'agrada entrar en el joc de veure qui és més o qui és menys però, des de l'Ebre hem de recordar a la resta de Catalunya que d'insolidaris no en som. El Camp de Tarragona ja fa anys que rep aigua de l'Ebre, gràcies a la qual s'ha desenvolupat. Les Terres de l'Ebre són el lloc on es troben les central nuclears d'Ascó i de Vandellòs, el seguit de parcs eòlics al Baix Ebre i la Terra Alta, la central de cicle combinat de Vandellòs, la futura de Faió, no se sap si la de Ribarroja. Som un territori que contribueix, com tants altres de Catalunya, amb capital humà que marxa a estudiar a la capital catalana i que no torna, o almenys s'hi queda una bona temporada, contribuint al seu creixement. No som, per tant, insolidaris. I allò que més emprenya és que sembla que per aconseguir que aquí les coses es facin ràpid s'hagin de donar contraprestacions -com l'aigua-, com si no fóssim prou catalans com per tenir infraestructures i serveis com la resta de país. Quant de temps va trigar a fer-se l'autovia de Tortosa a l'Aldea? Quant de temps trigarem a veure l'eix de l'Ebre desdoblat? Quant de temps trigaran a Tortosa a tenir un nou pont? Quant trigarem a veure la variant de l'Aldea? Quant trigarem a veure el pont entre Sant Jaume i Deltebre acabat? Quan tindrem unes comunicacions en transport públic entre les nostres poblacions tal com cal? Quan s'aturarà l'Euromed? Ho farà mai l'AVE? I podria continuar, i em deixaria coses, i podríeu continuar i encara us deixaríeu coses. Per això, l'actitud del govern fomentant l'opinió que a l'Ebre som insolidaris, és molt indignant.