La cara i la creu de la mobilització

Avui La Veu de l'Ebre dedica una pàgina a preguntar a diverses polítiques i polítics sobre les pintades i altres actes reivindicatius que s'han produït aquests dies a les Terres de l'Ebre arran de la interconnexió de xarxes. Gustau m'ha comentat que l'acció de clausura de la seu de la Delegació del Govern del cap de setmana passat va consistir en l'aixecament d'una paret de maons, real, no fictícia, i que va quedar-se allí un cop acabada l'acció reivindicativa.

És evident que són accions que no convoca la Plataforma però, que sense poder evitar-ho s'associen a tot el moviment social contra els projectes de transvasaments. És injust criminalitzar tot el col·lectiu social de la PDE. Va passar durant els 4 anys de PHN, amb les pintades contra Francesc Sancho o contra Joan Maria Roig, totalment rebutjables però, que es van aprofitar per criminalitzar injustament la PDE. I ara pot passar perquè algú creu que per putejar qui hagi de treure els totxos de davant de la delegació se sentirà més alt i amb més simpatia del col·lectiu de Joves de Terres de l'Ebre -si no m'equivoco, organitzadors de l'acció-.

Penso que s'equivoquen els que plantegen aquest tipus d'actes, pintades a les seus dels partits incloses, doncs poden fer més mal que bé, tot i que si es mira bé potser se li ha de donar una importància relativa. Ara bé, també cal que es tingui present que amb actes així acabaran sent considerats uns brètols que no saben reivindicar de forma imaginativa, sense haver de recórrer a accions antisistema. El sistema som totes i tots, i certes coses les acabem pagant totes i tots.