Per accedir a la funció pública a Catalunya, per exemple al departament d'Educació, cal superar una prova de català o acreditar-ne el nivell. El programa Tengo una pregunta para usted, en la intervenció de Carod-Rovira, va reflectir un dels prejudicis típics envers la llengua. No es veu normal que a Catalunya es demani el català per opositar, adduint que suposa una barrera per a les persones castellano-parlants que procedeixen de fora. Val a dir que això és tenir una concepció de la pluralitat d'Espanya i una sensibilitat envers la llengua pròpia de cada territori, així com de cara al propi Estatut de Catalunya, més aviat pobres. D'altra banda, mai no es diu que al País Valencià també es requereix tenir acreditat el coneixement de valencià i que, malgrat ser la mateixa llengua, allí no es reconeix el nivell C de català sinó que cal tenir el nivell C de valencià. Això no es destaca mai en els entorns que veuen tots els mals d'Espanya en Catalunya.
I posats a parlar-ne, potser seria hora que a Catalunya es posessin barreres i, mentres el País Valencià no admeti opositors amb el nivell C de català avalat per la Junta Permanent, no s'admetin opositors amb el nivell C de valencià, sempre deixant clar que no és perquè es considerin llengües diferents, sinó perquè hi ha una discriminació que des del País Valencià s'aprofita, de forma que, per exemple, els professors valencians poden estar a Catalunya fent punts per poder exercir més tard a la seva terra, cosa que els professors catalans no poden fer-ho. Potser contribuïria al fet que els propis professors valencians fessin pressió perquè el seu govern canviés de postura.
5 comentaris:
Manel, hi estic totalment en contra del que proposes per a forçar que el govern valencià accepto els títols de català del nord. Los professors i l'activisme valencià demostra des de fa anys la seua lluita per la unitat de la llengua. I el govern català, que és qui sempre ha fet i representa el paper de mantenidor de la línia de protecció del català, ha de fer el paper que va fer amb la traducció de la constitució europea. Se fa la traducció, i si des de valencia se reclame que no volen eixa traducció al "català" perquè el ppvalencians parlen "valencià", el govern català es fa enrere amb la traducció del nord i accepte com a pròpia la del sud. Una bona jugada. Definitivament, sabem que el PP no difondrà ni la del nord ni la del sud, només utilitzarà la castellana.
Jo trobo injust que Catalunya tingui una relació d'amor envers el País Valencià (donar sense esperar rebre). Els professors valencians es troben còmodes amb la situació. Títol de valencià, convalidad amb el català, vénen a fer punts a Catalunya i després, cap a la terreta.
En canvi, els professors catalans no poden fer això, perquè han de tenir el títol de valencià. El català no serveix. Fixa't quina contradicció.
La meva proposta és contradictòria, perquè no estic d'acord en distingir les llengües. Però, ja n'hi ha prou que el funcionariat valencià triï la via fàcil. Si no poden fer punts a Catalunya sense treure's el títol de català potser protestaran per la situació, la culpa de la qual la tindrà únicament el govern valencià.
Una cosa: el títol de Valencià no es diu "nivell C" , sinó Grau Mitjà de Valencià.
Per altra banda, yo me'l vaig treure sense estudiar ni un sol dia.
Només la incomoditat d'anar un dia a l'examen.
També m'he tret el Certificat de Capacitació de Mestre en Valencià (sense estudiar un dia i a la primera).
Vull dir amb això que el nivell és molt baix, preparat per a que els castellà-parlants se'l treguin sense problemes.
Manel, tens una fixació cap als del sud del Sènia. Front al centralisme barceloní no dius res?
Cap fixació. Si en parlés cada dia podria admetre-ho. El centralisme barceloní també és un problema. Passa però, que jo visc al territori central de parla catalana-valenciana i sento el meu català més proper al que es parla al País Valencià que no pas el que es parla a Barcelona.
Publica un comentari a l'entrada