dijous, 13 de novembre de 2008

Acomiadaments massius

És inevitable pensar en els milers de persones que cada dia veiem als informatius que es poden quedar sense feina. Sembla que cada cop més empreses es proposen reduir plantilla. Els expedients de regulació d'ocupació (ERO) comencen a ser elements de la realitat quotidiana. La baixada de comandes és utilitzada per justificar-los. Els empresaris reclamen més flexibilitat per acomiadar gent. Els empresaris també demanen més ajudes de l'administració.

No vull fer anàlisi econòmica, doncs no és el meu àmbit de coneixement, i ja hi ha gent que es dedica a fer explicacions en profunditat dels temes de l'economia. Però, com ciutadà sé que he d'expressar la meva indignació i la meva preocupació. Indignació perquè tot plegat fa tuf a una sortida fàcil dels empresaris, els quals s'han anat enriquint durant els anys de bonança econòmica -sobretot en el ram de la construcció- i ara no volen perdre diners. Prefereixen deixar al carrer gent que tindrà dificultats per trobar una altra feina i que ha de fer front a hipoteques, crèdits personals i altres despeses fixes mensuals. També indignació pels governants que no han fet res per evitar la crisi durant els anys en què l'economia semblava anar accelerada de forma indefinida. Indignació perquè qui governa Espanya avui dia negava la crisi que tothom esperava i ha acabat acceptant-la. La preocupació és pel futur que ens espera. Alguns analistes diuen que el pitjor encara no ha arribat. Els ciutadans i ciutadanes no sabem encara com ens afectarà. I preocupació pels canvis socials que la crisi comportarà. Majors desigualtats, major índex de pobresa, revoltes socials,...

Creative Commons License