dimarts, 25 de novembre de 2008

Rouco i l'oblit

Ahir em sorprengué relativament llegir que el president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), el cardenal Rouco, demanés que s'oblidessin els crims del franquisme i s'evitessin les confrontacions. Penso que els crims del franquisme no són els mateixos que els crims de la Guerra Civil. Podríem dir que durant la República es van cometre crims, tot i que el clima de pistolerisme, segons els historiadors, era generalitzat, en dretes, esquerres i anarquistes. En canvi, un govern sorgit d'un cop d'Estat i d'una posterior guerra, durant quasi 40 anys perseguint persones pel seu pensament polític, alguns cops persones falsament delatades per altres, etc., amb la connivència de l'Església, ha de ser jutjat, fins on sigui raonable fer-ho, i les víctimes han de ser tractades com a mínim igual que el franquisme va tractar les víctimes del seu bàndol, amb respecte i conservant la seva memòria.

No poden quedar impunes les barbaritats comeses, malgrat que el cardenal Rouco vulgui que així sigui. I, com avui recordava el Jordi Basté, mentres la COPE mantingui la línia crispadora que té des de fa anys, no crec que la CEE tingui moralment el dret de donar lliçons sobre com evitar controntacions.

Creative Commons License

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No estas relativizan els crims de la de la FAI? A Catalunya van matar unes 2400 religiosos em un any any , entre el 1936-37?

Et recomano el llibre de Jordi Albertí 'El silenci de les campanes' (Proa).

Quin paper tenia que fer l'esglesia alinear-se amb aquells que la van masacrar o ignorar?.

Per cert les victimes de la Republica, van ser manipulades i apropiades per Franco. no tenien perque ser afins amb el dictador.

Manel Zaera ha dit...

No estic relativitzant els crims. Intento fer una argumentació correcta. Si hem de denunciar els crims de la FAI -no evito parlar de crims- al mateix temps que la FAI cometia crims -no en nom de la República- els franquistes seguien una estratègia d'eliminació organitzada en nom de la nova Espanya. Allò que van fer els anarquistes durant la guerra ha de ser denunciat, evidentment, i les organitzacions hereves haurien de demanar perdó pels fets.

Durant la República es diu que van haver víctimes. Sovint però, es pinta com si fos el govern qui organitzava l'eliminació de contraris al règim, quan recorrent als llibres es mostra l'època com un període on tant esquerres com dretes van voler prendre's la justícia pel seu compte. El pistolerisme estava a l'ordre del dia, tant des dels militants socialistes, com els falangistes i altres ideologies.

Les crítiques a les paraules de Rouco i la petició de justícia són pels 40 anys en què un govern que agafà la bandera del catolicisme, recolzat per l'Església espanyola, es van dedicar a fer allò que com catòlics no haurien d'haver fet: perseguir i eliminar persones per pensar diferent, per haver estat lleials a la República. El perdó, paraula amb la qual hem crescut els catòlics, no es va practicar durant el franquisme. Entén doncs, que em queixi que un govern -dictatorial- de 40 anys, ja no un bàndol d'una guerra, va continuar cometent atrocitats quan ja no tenia un enemic al qual combatre amb les armes. I això, qui es queixa de les peticions de restitució de la memòria històrica, ho obvia.