The Economist i Catalunya

Ja fa uns dies que va començar la polèmica sobre un reportatge del diari The Economist sobre Espanya i la seva estructuració territorial en autonomies. Polítics, govern català i mitjans de comunicació catalans van posar el crit al cel pel seu contingut, per presentar una visió esbiaixada de la realitat catalana. Em va interessar veure que en Saül Gordillo opinava sobre el tema al seu bloc fa uns dies. Ahir a la nit el programa 59 segons de TVE va debatre també sobre Catalunya i el polèmic reportatge amb diferents persones estrangeres instal·lades a Catalunya -periodistes de mitjans estrangers, professorat universitari, etc.-.

He de dir que em va sorprendre la notícia sobre el reportatge i la polèmica que es va crear. De fet, ahir a 59 segons era una de les coses que es comentaven. Sembla que a Catalunya som molt sensibles i no acceptem que se'ns critiqui o que s'opini de nosaltres d'una manera que no compartim, i fins i tot el govern es posa pel mig. El govern, opinava una periodista francesa, fa com a França, que vol controlar què diuen els mitjans. Segons van explicar, el reportatge no se centrava en Catalunya sinó en Espanya. A Catalunya van sol·licitar ser rebuts per membres del govern i no van aconseguir-ho, cosa que després no diu ningú del govern a l'hora de carregar contra The Economist.

He fet un parell de llegides a l'article. La meva impressió és que, tot i que discrepo àmpliament en alguns aspectes, tampoc no és un article que vagi contra Catalunya, sinó que exposa els fets des del punt d'un punt de vista més d'estat centralista que no pas d'estat federal o des del de les mateixes nacions que el composen. Que Pujol, Fraga o Chavez se sentin ofesos ho entenc però, és lògic comparar-los amb una mena de cacics, de prínceps moderns, pel fet de no haver sabut en molts anys deixar pas a altres persones, mantenint el poder de manera prolongada. S'equivocaran amb la llengua, amb aspectes propis de la identitat basca, catalana o gallega però, també entenc que vegin algunes coses com poc pràctiques des del punt de vista central. Els interlocutors (Fernando Savater, Rosa Díez,...) és discutible que siguin els més apropiats però, caldria saber amb qui van intentar contactar i qui els va fer cas.

Finalment, el reportatge diu que Espanya hauria d'haver adoptat el federalisme l'any 1978, per establir unes regles clares i unes responsabilitats ben definides per recaptar i gastar. No veig descabellada la reflexió i, realment, si la transició hagués plantejat el federalisme des del principi, potser no estaríem de forma eterna reclamant el dèficit fiscal, mirant-nos el concert econòmic basc, etc.