Encara recordo la polèmica sobre quan Gas Natural volia absorvir Endesa, el pollastre que es va muntar. Esperanza Aguirre, en un làpsus d'aquells que delaten, va clamar al cel perquè Endesa no passes a mans no nacionals. Un escàndol de caire polític, com acostuma a passar habitualment a la política espanyola. Encara recordo el gest patètic de l'aleshores president d'Endesa, senyor Pizarro, acudint amb la Constitució sota el braç per dir que ell mai no seria empleat de La Caixa. Dic patètic perquè un empresari havia deixat de ser-ho en aquell moment, per esdevenir un actor més dins de l'escenari de la política espanyola de la crispació -i acabaria sent el fitxatge estrella fracassat del PP per a les eleccions-. Després d'un temps, el mateix PP no tenia tants de problemes perquè l'empresa alemanya E.ON es fes amb l'elèctrica. Cinisme, hipocresia?
Ara, la russa Lukoil vol fer-se amb Repsol. El PP clama al cel un altre cop perquè Repsol continuï sent espanyola. Ahir Zapatero els recordava la militància lliberal de la qual presumeix el PP, i de la qual no es recorden quan demanen intervencionisme al govern. El mateix Zapatero però, que va intentar que E.ON no pugués fer-se amb Endesa -recordem la polèmica amb la postura de la Comissión Nacional de l'Energia-.
Ahir a RAC 1 Jordi Goula va parlar del tema i, com va comentar, probablement si fos una empresa diferent de Lukoil la que volgués fer-se amb Repsol, no hi hauria tants problemes. Però, els partits prefereixen jugar a ser més patriotes que els altres abans de parlar clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada