Alguns cops he parlat d'una persona que conec i que tant ella com la seva parella han estat o estan en tractament per càncer. A més, ha hagut d'operar-se del cor i han patit dos accidents de trànsit prou junts en el temps, dels quals han sortit amb ferides considerables. Malgrat tot, són dues persones que admiro per com s'enfronten a les jugades de la vida. Sempre els veig amb un somriure a la cara, com si res. Serà la fe en Déu, serà que els ve de naixement però, no deixo de pensar que persones així se'n troben poques al món.
Avui he obert un missatge a la meva bústia electrònica i em trobo un amic que em fa saber que li han detectat un tumor maligne. I, com aquesta parella que comento, s'ho pren amb tranquil·litat i optimisme. I és com s'ha de fer. La batalla s'ha de guanyar i per fer-ho, res millor que un somriure i ganes de continuar vivint.
Amic, ànims i força des de la distància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada