dimarts, 31 de març de 2009

Avortament als 16 anys

Si una noia de 16 anys és madura per decidir avortar, per què no ho és per decidir el seu vot? Per què no pot conduir un cotxe?

Sé que aquesta argumentació, si no ho és, ratlla la demagògia però, igual és l'argumentació de la ministra quan desqualifica la gent que es manifesta contra la flexibilització de l'avortament.

No em considero ni de dretes, ni extremista, ni retrògrad però, l'avortament no és d'esquerres, sinó una opció que igual que té partidaris, té detractors. I jo, d'entrada, en sóc detractor però, cal tenir en compte particularitats i també respectar que altres pensin diferent. Ara bé, com indico al principi, la possibilitat que una noia de 16 anys decideixi avortar sense consultar amb els pares em sembla incongruent amb el fet que per a altres coses se la consideri poc madura, com per exemple, per votar. I penso que és molt més important la decisió d'avortar o no que no pas la de qui es desitja que governi.

Creative Commons License + GNU FDL

4 comentaris:

Amable Pallisé ha dit...

Personalment crec que parlar d’avortament sí, avortament no es un plantejament incorrecte, interessat per posicionaments partidistes o opcions dogmàtiques, generalment conservadores, que associen de manera interessada el dret a decidir amb l’avortament. La qüestió, al meu entendre, es poder optar per escollir, en llibertat, pel dret al propi cos. Això hauria de comportar que les persones, des de la seva responsabilitat, poguessin decidir, en un moment donat, per la seva opció personal que, penso, ningú hauria de coartar des de la imposició de les seves creences que, independentment de que els que les tinguin pensin que son les correctes, no estan en disposició moral per imposar-les a ningú. Per damunt de tot es, ho hauria de ser, un exercici de llibertat individual, d’independència de l’individu en una societat cada cop més alienada. Si hi hagués un referèndum per votar la llei de l’avortament, el meu vot seria favorable a la mateixa, amb independència del que jo pogués decidir davant d’una situació (que considero límit) com es la d’avortar. En aquest cas, no puc afirmar que es el que faria, mi hauria de trobar (i a més hauria de ser dona!). Exactament igual que com el tema de l’eutanàsia.
T’has plantejat la possibilitat de que una noia de 16 anys que no vulgui avortar es vegi obligada a fer-ho per que els seus pares li obliguen? Per que, es clar, es de suposar que la llibertat d’avortar d’una noia de 16 anys també deu portar implícita la llibertat de no fer-ho. Amb l’ampliació de l’avortament, l’única cosa que s’aconseguirà es que les dones que vulguin avortar, puguin continuar fent-ho però amb totes les garanties i amb la diferència que aquest cop no els hi costarà la presó.
Disculpa per la parrafada.

emili nieto ha dit...

Amic Manel, en aquest tema discrepo amb tú, com també ho vaig fer amb el tema de al Eluana Englaro.

L'article 9.4 de la llei 41/2002 disposa que "...la interrupció voluntària de l'embaràs...es regeix per allò establert amb caràcter general sobre la majoria d'edat"

La regla general de la llei 41/2002 és que les persones majors 16 anys prestin el seu consentiment de forma directa, sense representació, per a qualsevol actuació en l'àmbit de la salut.

El que es pretén en aquests moments és homogeneitzar el tema d'edats.

No és ètic i contrari als principis d'autonomia i no maleficiència, limitar la llibertat personal en temes tan personalíssims, i per tant no s'hauria d'admetre que el representant decidís per ella, ja sigui en el sentit de negar un dret a acollir-se, si s'escau, a un dels supòsits de despenalització, ni tampoc evidentement obligar-la a acollir-se si no és la seva voluntat.

Com diu amable pallisé, aquest no és un tema polític de dretes o esquerres, sinó de reconeixement o negació d'una llibertat personal.

(Amic Manel, si t'apeteix pots cercar informació sobre la història de les interrupcions voluntàries de l'embaràs i et sorprendia que les tècniques penalitzadores són relativament recents)

La de Santiago ha dit...

Per tant, una persona als setze anys no necessita representació en temes de salut, però en canvi sí que necessita autorització dels pares o tutors per anar d'excursió amb l'institut, no es pot presentar a unes eleccions i no es pot treure el carnet de conduir.
Ho trobo incoherent de principi a fi.

Manel Zaera ha dit...

Tens raó. No es pot assumir maduresa per decidir en una qüestió tan sumament important com avortar o no, i en canvi assumir immaduresa en altres temes que penso que són clarament molt menys importants, com votar o conduir.

D'altra banda, el debat, a més de ser un debat legal és inevitablement moral, ètic. I avortament sí o avortament no és un debat perfectament vàlid. Penso que reduir el debat a la llibertat pel propi cos és simplement simplificar-lo. Perquè també és un debat sobre un ésser humà a qui es privarà o no de viure.

Ara bé, que jo tingui una opinió o una altra no implica que no respecti que cadascú decideixi les coses d'una altra manera, o que pensi d'una altra manera.

Anant a l'extrem, la legislació ja marca en molts casos límits morals, cosa que no em sembla malament. Però, ho dic perquè sembla que si la legislació és restrictiva amb l'avortament seria l'únic cas en què està coartant llibertats, quan això no és així. La llei imposa límits, estableix què està bé i què està malament -també ho fa la religió en un altre context- i cal veure-ho des de diferents òptiques. I em nego a que em diguin dogmàtic, conservador o res d'això.