dijous, 19 de març de 2009

L'efecte Bolonya

Les protestes contra el procés de convergència amb Europa en educació universitària són notícies aquests dies. Els estudiants ja fa mesos que van intensificar les protestes contra el procés de Bolonya. Ahir, el desallotjament del rectorat de la UB va desencadenar una jornada tensa a la capital catalana. Discrepo de les formes de protesta i d'alguns dels arguments de la protesta però,  crec també que el procés d'implantació de l'Espai Bolonya s'ha fet de forma nefasta. Mal explicat, amb indefinicions encara avui -què passarà amb l'enginyeria en Informàtica finalment, per exemple?-, i amb una sensació que anem enrere quant a preparació al final de les carreres inevitable.

Ahir vam veure els Mossos carregant contra la gent que es manifestava. Alguns amb violència, altres no. Tots podien rebre. Periodistes, vianants i manifestants, víctimes d'una violència inacceptable. Ahir a la televisió vaig veure com passava gent per davant dels Mossos, sense que els tiressin res ni els agredissin, i com s'emportaven un cop de porra, de regal, com si en comptes de controlar manifestants fossin pastors que fan moure el ramat d'un lloc cap a l'altre. El conseller Saura ha d'explicar-se.

Avui llegeixo que un estudiant en vaga de fam pot patir lesions irreversibles si continua la seva acció de protesta contra Bolonya. Algú li hauria de fer veure que, per molt en desacord que hi estigui, cal relativitzar el problema, perquè el canvi en el sistema universitari no és tan important com per posar en perill la pròpia salut, la pròpia vida. Aquells que l'animen, aquells que se solidaritzen, fóra bo que comencessin a dir-li que ho deixi anar.

Creative Commons License + GNU FDL

2 comentaris:

Reyes ha dit...

El que hauriem de fer es replantejar-nos si vivim en una democràcia i començar a prendre partit en les nostres vides.

Anònim ha dit...

El que cal plantejar és com és possible que les autoritats preferixquen apallissar centenars de persones i dixar morir un estudiant a seure i dialogar.

Estic convençut que ni en Tomàs ni ningú del seu voltant volen fer la vaga de fam. Però si ni així s'escolten les reivindicacions d'una taula de diàleg i un replantejament de l'EEES...