dissabte, 7 de març de 2009

Avortament lliure i gratuït

No em sembla progressista recolzar l'avortament lliure i gratuït. No em sembla més tolerant qui el defensa. Em sembla una opció ètica i moral legítima però, discutible, que admet discrepància. Per a mi avortar, sobretot si no és a causa d'una situació de risc per al fetus o per a la mare, o perquè l'embaràs és fruit d'una violació, per exemple, no pot ser ni lliure, ni gratuït. Tampoc no em sembla que deixar en mans de noies de 16 anys la decisió sobre el futur del seu embaràs. L'avortament acaba amb una vida, més o menys avançada.

Malauradament, l'avortament és un dels elements de confrontació política per excel·lència, i l'utilitzen esquerra i dreta de forma partidista, com si d'avortistes només n'hi hagués a l'esquerra i d'antiavortistes a la dreta. És una qüestió moral i ètica la de l'avortament, no política. Però, tenim els partits que tenim i per això es contamina el debat. De la mateixa manera, no podem negar a l'Església la legitimitat per opinar i fer-ho de forma coherent amb la doctrina de defensa de la vida. Pot estar-s'hi d'acord o no però, cal reconèixer-ne el dret d'opinar.

El gran problema és que ens hem acostumat a etiquetar persones i partits segons els seus posicionaments en temes tan difícils de debatre. Pensar en una Espanya unida per a alguns automàticament és de feixistes. Per a altres parlar d'independentisme és tenir una mentalitat terrorista. En el tema de l'avortament ens trobem en una situació semblant.

Creative Commons License + GNU FDL

3 comentaris:

Jordi Perales ha dit...

Manel,

Només comentaré el primer paràgraf, realment tot el sistema polític que tenim no és precisament òptim. Però tornant al tema de l'avortament, no acabo d'entendre el teu raonament. Si acceptes que un avortament acaba amb una vida, no creus que sota cap concepte s'hauria d'avortar?

O sigui, si s'accepta que hi ha una vida "viable" en un fetus de menys de X setmanes, llavors, ni una violació, ni una malformació poden justificar un avortament. O és que llavors estem parlant de fetus de primera i fetus de segona?

I respecte a la legitimitat per opinar de l'església ... Home, què vols que te digue, no crec que sigui una organització molt legítima quan ha fet, fa i farà tot el que ha fet al llarg de la història.

Jordi Perales ha dit...

Acabo de deixar-te el comentari i em trobo en una notícia que me deixa parat.

http://www.larepublica.es/spip.php?article14723

Després d'això, encara creus que té legitimitat per dir el que diu l'església?

Manel Zaera ha dit...

Hi ha varis aspectes que cal remarcar. Primer, jo d'entrada no accepto l'avortament però, hi ha situacions en què l'entenc. Violacions, malformacions del fetus, perill de la vida del fetus o de la mare. Supòsits ja contemplats, alguns per la llei.

En segon lloc, l'Església té legitimitat per opinar i, en qualsevol cas, cal denunciar les incoherències en els seus posicionaments. La religió implica seguir una doctrina i l'Església es limita a defensar-la. D'acord o no, és així.

Quant a l'enllaç que em poses, és un dels casos en què entenc l'avortament, en què potser jo hauria fet el mateix però, en què entenc que l'Església també defensa la seva postura. Tenim un problema, igual que el té l'Església, i és barrejar legalitat i religió. Poden anar de la mà quant a aspectes ètics i morals però, no necessàriament sempre serà així. Matrimonis entre homosexuals, adopció en parelles homosexuals, anticonceptius,... L'Església no s'adapta als canvis i la societat i la legislació sí.