dimarts, 31 març de 2009

Avortament als 16 anys

Si una noia de 16 anys és madura per decidir avortar, per què no ho és per decidir el seu vot? Per què no pot conduir un cotxe?

Sé que aquesta argumentació, si no ho és, ratlla la demagògia però, igual és l'argumentació de la ministra quan desqualifica la gent que es manifesta contra la flexibilització de l'avortament.

No em considero ni de dretes, ni extremista, ni retrògrad però, l'avortament no és d'esquerres, sinó una opció que igual que té partidaris, té detractors. I jo, d'entrada, en sóc detractor però, cal tenir en compte particularitats i també respectar que altres pensin diferent. Ara bé, com indico al principi, la possibilitat que una noia de 16 anys decideixi avortar sense consultar amb els pares em sembla incongruent amb el fet que per a altres coses se la consideri poc madura, com per exemple, per votar. I penso que és molt més important la decisió d'avortar o no que no pas la de qui es desitja que governi.

Creative Commons License + GNU FDL

El pacte PSE+PP

El pacte entre PSE i PP al País Basc inclou la llibertat d'elecció de la llengua d'escolarització dels fills. A més, els defensors de la pluralitat i de la no ingerència en els mitjans de comunicació, pacten la línia editorial d'Euskal Telebista. Si això és una cosa que es pot suposar que fan tots els governs, la llibertat d'elecció de llengua vehicular és un pas enrere. La llengua castellana no està en perill enlloc d'Espanya i, pensar que l'escolarització en eusquera és un fet negatiu per als fills és un error. Exagerant podríem comparar-ho amb els que volen l'ensenyament creacionista per als seus fills, enfront dels que, sense perjudici de la religió, accepten la ciència hereva de la teoria darwiniana.

Compte, que si el PSOE ha acceptat aquest pas negatiu per a l'eusquera, no crec que el seu pensament sigui gaire diferent per al català. El seu problema és que difícilment veig un pacte PSC-PP a Catalunya. Però, qui sap...

Creative Commons License + GNU FDL

Gmail Labs en català

El bloc oficial de Gmail anuncia que Gmail Labs es pot utilitzar ja en altres llengües que no sigui únicament l'anglès. Això vol dir que es poden utilitzar i configurar les diferents característiques de Gmail Labs en català, per exemple, com es pot veure a la imatge.

Creative Commons License + GNU FDL

edi.cat

Ha nascut edi.cat, el portal dels editors independents en català. Hi podeu trobar llibres en format electrònic. En principi la novetat és que és un portal on es poden descarregar llibres electrònics d'editors independents en llengua catalana. Però, a mi m'ha interessant mirar els preus, les condicions legals i si s'utilitza DRM. Quant a preus,  els que he vist són més baixos que els corresponents productes en paper. No sé però, si són prou baixos, doncs s'està venent un fitxer i, com es veu més endavant, amb DRM, impedint el ple exercici de la còpia privada. Edi.cat diu que protegeix la propietat intel·lectual amb DRM. Mala notícia. Quan la reina del DRM, Apple, ha començat a eliminar-lo dels continguts de l'iTunes Store, té sentit vendre llibres amb DRM? I el dret a la còpia privada? I el cànon que es paga per poder exercir el dret?

Crec que la indústria vol fer veure que s'adapta als nous temps però, que sempre hi ha postures que la situen encara enrere dels comportaments que permet la tecnologia quant a l'ús de creacions intel·lectuals.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 30 març de 2009

Cases grans i altres iniciatives semblants

Fa pocs dies que es parlava de la proposta de Joan Puigcercós d'una Casa Gran de l'Esquerra catalana, la qual podríem pensar com alternativa a la del Catalanisme, promoguda per Artur Mas. Avui però, he conegut una nova proposta, la Causa Comuna, la qual es presenta com una iniciativa de persones de diferents sensibilitats però, que té com rerefons la Conferència Oberta amb el nom Catalunya Causa Comuna, proposada pel PSC. És difícil no pensar que al darrera d'això hi ha una estratègia de partit, en aquest cas el PSC, per arreplegar la seva quota d'adhesions a la causa suposadament per l'interès general de Catalunya.

Ni em crec la Casa Gran del catalanisme, ni la de l'Esquerra catalana, ni la Causa Comuna. Per molt que ens diguin el contrari, al darrera hi ha sigles, hi ha colors polítics, i poques vegades hi ha intencions altruïstes sinó previsions de rèdit electoral. Tant de bo algun dia hi hagi una iniciativa ciutadana que aposti per Catalunya, pel catalanisme, pel sobiranisme però, sense aquest tuf a partidisme encobert.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 26 març de 2009

Dibuix vectorial a Google Docs

Genbeta publica un apunt sobre una nova funcionalitat de Google Docs. Han afegit la possibilitat d'inserir gràfics vectorials, amb la qual cosa s'afegeix una de les opcions que els paquets ofimàtics actuals ofereixen. Si teniu un navegador compatible amb SVG (Firefox, per exemple), us mostrarà els gràfics en format SVG. Si no és així (Internet Explorer 6, per exemple) el format utilitzat serà el VML (Vector Markup Language).

Creative Commons License + GNU FDL

Revolta social per la crisi

Notícies de mitja nit. Imatges de França amb la indignació al carrer dels treballadors perquè són les principals víctimes d'una crisi que no han causat, i veuen que alguns dels culpables de la crisi s'embutxaquen dinerals en primers i altres conceptes. No sé si la revolta és puntual o si es generalitzarà però, aquesta crisi és una mostra que el sistema capitalista el defensen molts mentre els beneficia, i quan s'equivoquen invertint, quan el sistema funciona però, no al seu favor, a les hores corren a demanar ajudes, ajudes que no es pot assegurar que repercuteixin en els treballadors que poden anar al carrer o en les persones i empreses que esperen crèdits, etc.

És normal que la gent se n'atipi.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 25 març de 2009

La credibilitat de Mas

Artur Mas demana fermesa en la negociació del finançament i apunta al concert econòmic si no s'aconsegueix un acord satisfactori. Venint de qui vénen les declaracions cal prendre-se-les amb escepticisme. Si bé el PSOE i el PSC han demostrat que es parla molt de federalisme, de pluralisme, de complir l'Estatut, i que després ja en parlarem, Artur Mas i CiU per extensió, han demostrat al llarg dels anys que també parlen molt però, que sempre acaben rebaixant les espectatives generades. La gran rebaixa va ser amb l'Estatut actual, amb el gran enrenou que es va viure per poder-lo aprovar a Catalunya i amb les retallades que va facilitar la foto de la Moncloa a Madrid.

No vull que aquesta reflexió sembli un argument de manual del tripartit. Simplement penso que com ciutadà, el desengany amb el govern català i l'espanyol, no és suficient per creure que Mas, que ja ha fet el contrari que ha predicat altres vegades, ara sigui tan exigent com pretén semblar.

Creative Commons License + GNU FDL

Mapa de les obres a la C-12

He creat un mapa amb alguns dels llocs -amb la ubicació aproximada- on es pot veure la cura que es té en la senyalització de les obres i en la suposada millora del ferm de la C-12 que pretenen aquestes. No hi són totes però, crec que són un exemple de com en una carretera ja s'acumulen prou situacions que haurien de corregir-se.


Mostra un mapa més gran

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 24 març de 2009

Bolonya no és tan greu

El títol de l'apunt no fa referència al procés de Bolonya en sí, sinó a la vaga de fam que un estudiant està fent des de fa gairebé un mes per protestar-hi. La setmana passada la premsa informava que perillava la seva salut si s'allargava la situació de vaga de fam durant més temps. Hi ha qui aplaudeix la mesura i culpa el sistema per la vaga de fam. Penso que, malgrat que és molt valenta la postura, també és una postura que dóna massa importància a Bolonya. La problemàtica que representa és per fer una vaga de fam, per arriscar la salut, per arriscar la vida? Per què no l'animen les seves persones properes, qui aplaudeix la seva forma de protesta, a abandonar? Que potser se sumaran totes aquestes persones a fer vaga de fam i arribar a límits perillosos? Una mica de sensatesa si us plau. Cal relativitzar el problema. Tot fos com Bolonya de greu.

Creative Commons License + GNU FDL

El tripartit no suma

Segons el sondeig publicat aquest cap de setmana per El Periódico de Catalunya, el tripartit no sumaria per governar en cas de celebrar-se eleccions. Artur Mas queda per davant de José Montilla com persona preferida per presidir el govern de la Generalitat. Tot plegat potser no ens ha d'estranyar. El tripartit continua donant la sensació d'estar improvisant contínuament, incapaç de plantar cara al govern de Madrid. S'acumula la crisi, les protestes contra la reforma educativa, contra Bolonya, l'actuació dels Mossos, i anem sumant. Les coses ben fetes queden ocultes per les mal fetes, o no prou ben explicades. No em vull posicionar sobre si hi ha més coses ben fetes que mal fetes.

Al davant el tripartit es troba amb un Artur Mas renovat, que cada dia té més esperances de governar, un Artur Mas que ara ja no reclama el govern que es creia seu per haver tret més escons a les eleccions, un Artur Mas que proposa solucions -estiguem o no d'acord amb elles-. La imatge endreçada de Mas contra la imatge desendreçada del tripartit.

Si les properes eleccions el tripartit no suma, crec que serà fruit de l'esforç per fracassar que han estat fent des de que Maragall va arribar al govern, passant per l'actual legislatura, la de Montilla.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 20 març de 2009

Nous termes normalitzats pel Termcat

En Víctor Pàmies publica un apunt al seu bloc Raons que rimen referent a la publicació de termes normalitzats en una nova resolució del Consell Supervisor del Termcat. Un d'ells l'hem conegut les darreres setmanes, per la seva relació amb els blocs. Es tracta del terme apunt, per referir-se a l'anglès post, i l'acció de fer un apunt per referir-se a to post.

La llista de termes inclou també giny, per referir-se a gadget, widget o desktop widget, paraules molt presents en els entorns gràfics dels sistemes operatius actuals o en els entorns dels serveis que es proporcionen a la xarxa (iGoogle, Netvibes, Blogger,...). M'ha sobtat però, trobar-me classificat dins de l'apartat de videojocs termes com arbre, arbre binari, arbre BSP, arbre k-dimensional, arbre octal, arbre quaternari, escalat, fotogrames per segon, interpolació, programari descatalogat, versió candidata, i altres que no poso per no fer-ho més llarg, no perquè discrepi de la terminologia sinó perquè molts es poden englobar dins de l'apartat d'Informàtica o de Matemàtiques per exemple, doncs tenen un significat més genèric i aquí sembla que siguin específics dels videojocs.

La resolució es pot consultar aquí en format PDF.

Creative Commons License + GNU FDL

Un altre punt de vista



Creative Commons License + GNU FDL

Qui ha de dimitir?

No sé si ha de dimitir el conseller Saura, o si ha de dimitir algun altre càrrec subordinat però, vistes les imatges és lògic que es demani l'assumpció de responsabilitats. D'una banda, la violència fora de lloc que s'evidencia en aquest video i en altres vistos a la televisió, i de l'altra segons apuntaven ahir al Telenotícies, la manca d'identificació dels policies, que impedia una posterior denúncia en cas de maltractaments. Tot plegat indignant. Accions com aquestes danyen moltíssim la imatge d'uns professionals que vetllen per la nostra seguretat i si cal arrisquen la seva vida per garantir-la.

Creative Commons License + GNU FDL

Desfer l'enviament d'un missatge amb Gmail

Gmail afegeix una nova funcionalitat a Gmail Labs -heu de tenir Gmail en anglès-. Es tracta de la possibilitat de desfer l'enviament d'un missatge. Aquesta és una opció útil per evitar enviar un missatge dos cops, com per exemple, quan s'envia un missatge i s'oblida adjuntar el fitxer corresponent.

L'acció de desfer només és vàlida si el missatge no s'ha enviat. És evident que un cop el servidor de Gmail ha enviat el missatge, no es pot evitar que el servidor receptor el rebi. Segons indica el bloc de Gmail, el missatge es manté sense enviar durant 5 segons, temps del qual es disposa per desfer l'acció.

Més al bloc de Gmail.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 19 març de 2009

L'efecte Bolonya

Les protestes contra el procés de convergència amb Europa en educació universitària són notícies aquests dies. Els estudiants ja fa mesos que van intensificar les protestes contra el procés de Bolonya. Ahir, el desallotjament del rectorat de la UB va desencadenar una jornada tensa a la capital catalana. Discrepo de les formes de protesta i d'alguns dels arguments de la protesta però,  crec també que el procés d'implantació de l'Espai Bolonya s'ha fet de forma nefasta. Mal explicat, amb indefinicions encara avui -què passarà amb l'enginyeria en Informàtica finalment, per exemple?-, i amb una sensació que anem enrere quant a preparació al final de les carreres inevitable.

Ahir vam veure els Mossos carregant contra la gent que es manifestava. Alguns amb violència, altres no. Tots podien rebre. Periodistes, vianants i manifestants, víctimes d'una violència inacceptable. Ahir a la televisió vaig veure com passava gent per davant dels Mossos, sense que els tiressin res ni els agredissin, i com s'emportaven un cop de porra, de regal, com si en comptes de controlar manifestants fossin pastors que fan moure el ramat d'un lloc cap a l'altre. El conseller Saura ha d'explicar-se.

Avui llegeixo que un estudiant en vaga de fam pot patir lesions irreversibles si continua la seva acció de protesta contra Bolonya. Algú li hauria de fer veure que, per molt en desacord que hi estigui, cal relativitzar el problema, perquè el canvi en el sistema universitari no és tan important com per posar en perill la pròpia salut, la pròpia vida. Aquells que l'animen, aquells que se solidaritzen, fóra bo que comencessin a dir-li que ho deixi anar.

Creative Commons License + GNU FDL

Obres i pedaços a la C-12

Anem sumant termes a l'operació. Tenim la mala senyalització de l'eix de l'Ebre -almenys entre Amposta i Tortosa-, barrejant amb un criteri poc clar els senyals habituals i els d'obres. Senyals tapats que no haurien d'estar-ho i altres sense tapar quan sí que ho haurien.

El següent terme es correspon a l'obra realitzada. Entre Vinallop i Amposta s'han posat pedaços a la via. Fa pocs anys es va fer la mateixa actuació entre Vinallop i Tortosa, quedant força bé. Van "retallar" el paviment i es va reomplir deixant-lo al mateix nivell que la resta de via. Ara però, no ha estat així, els pedaços de quitrà que s'han posat no estan al mateix nivell i fan que una carretera per on es podia anar prou còmode, estigui plena de trams on el vehicle puja i baixa. No és que sigui una incomoditat extrema però, una via es millora, no s'empitjora. Potser en part ja estàvem bé, vist el resultat.

I, si us plau, que algú es dediqui a revisar els senyals...

Creative Commons License + GNU FDL

YouTube, Picasa, Flickr i Yelp dins del xat de Gmail

Gmail Labs inclou una nova característica. Permet la vista prèvia de videos de Youtube, imatges de Picasa o Flickr i recomanacions de Yelp, dins de les converses del xat. Per activar-ho, com sempre, cal que tingueu Gmail en anglès i aneu a la pestanya Labs de la configuració.

Ho explica el bloc de Gmail.

Creative Commons License + GNU FDL

Reactivació de l'economia

A la ràdio hi ha una empresa que, després d'intentar vendre't el seu producte finalitza la falca amb por "si no consumim, tots a l'atur". El consum, segons ens diuen, és allò que farà que l'economia millori. El consum però, depèn dels sous, que es volen congelar i fins i tot reduir. També depèn de la concessió de crèdits, un altre obstacle amb què es troba la gent. Bancs i caixes, que fins no fa tant no es miraven gaire per donar crèdits, ara són més prudents. Hipocresia, cinisme, no sé com dir-li-ho. En part els veig com un dels grans culpables del problema.

Per reactivar l'economia l'Estat injecta diners a les entitats financeres, i ajuda empreses d'automoció. Tot molt bé. Economistes com en Xavier Sala Martín critiquen algunes de les mesures per la contradicció que en un sistema capitalista només es fa bo el sistema quan les coses van bé i, quan van malament es reclamen ajudes en comptes d'assumir les conseqüències. A més d'aquestes crítiques, des del punt de vista d'algú que cada més ha de fer front a diferents pagaments fixos, les ajudes són injustes. Tanta necessitat pot tenir una empresa d'assegurar-se millor futur com una persona d'alleugerir els seus problemes econòmics però, pobre de tut que no paguis, que ja t'ho explicaran.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 17 març de 2009

El finançament i la credibilitat del Govern

He escoltat Artur Mas a la ràdio, al Cafè de la República. He de confessar que completament en desacord amb les seves propostes sobre la situació econòmica no hi estic -parèntesi referent a la conferència d'ahir-. També estic d'acord amb l'opinió que li mereix el Govern, o millor dit el PSC, sobre l'incompliment descarat de l'Estatut per part del govern espanyol quant a finançament, enfront de l'acord complint terminis sobre el deute de l'Estat amb Andalusia fet públic ahir.

El govern català té un conseller que de vegades sembla rebel per les declaracions radicals sobre el finançament, el conseller Castells. Aquest conseller però, acaba sent desautoritzat pel govern, per consellers del seu partit concretament. Des del PSC repetidament es fan declaracions sobre la postura que s'adoptarà si no s'arriba a l'acord en determinada data. S'ha vist, com ha recordat Artur Mas a la ràdio, que aquestes amenaces no serveixen de res. L'enèssima advertència la llegeixo en aquests moments. Miquel Iceta diu que l'acord de finançament no ha d'aconseguir-se més tard de l'estiu. En aquestes declaracions però, s'accepta que també depèn del govern que s'aconsegueixi l'acord. Per tant, tornem a tenir declaracions gratuïtes, de cara a la galeria.

El dia que un partit com el PSC actuï plantant-se quan calgui davant del PSOE, aleshores podré dir chapeau. Mentrestant, només confirma la idea que els partits primer pensen en ells i després en la societat a la qual representen.

Creative Commons License + GNU FDL

Els conductors i conductores d'Amposta

Avui El Punt informa sobre le memòria anual de la Policia Local d'Amposta. Segons aquesta memòria, el 40% de conductors no respecten els límits de velocitat dins del tram urbà. El Punt també destaca que hi ha nombrosos casos de vehicles mal estacionats.

La notícia m'ha recordat els cotxes enganxats a la paret, dal de la vorera, al carrer de mons pares, o un cas d'ahir. Arribo a casa i em trobo un cotxe aparcat tapant tota la porta del garatge. El carrer no permet la circulació de vehicles, per començar. La persona que havia deixat el vehicle ni es va immutar, fins que vaig tornar a sortir de casa i vaig anar a preguntar de qui era el cotxe. Es va aixecar de seguida i em va donar excuses de quants de cotxes hi havia al carrer paral·lel quan va arribar, i que per això hi havia aparcat. Comoditat versus respecte de les indicacions dels senyals, o respecte pels altres, segons com es miri. Allò més bo és que la persona va marxar emprenyada perquè li havia dit que treiés el cotxe d'allí -crec que li vaig dir educadament-. És el segon cop que m'ho fan. Un altre dia va ser una altra persona que havia deixat cotxe i remolc tapant tota la façana mentres anava a fer el cafè.

No només toca el nas que mentres tu cerques lloc per aparcar, encara que sigui lluny, altres no es molestin ni a intentar-ho, posant cotxes sobre passos de vianants, sobre voreres, davant de guals,... sinó que també molesta que encara que no tinguin raó s'enfadin quan els dius alguna cosa. I no és cosa d'edat, és cosa de les persones, perquè això passa amb gent jove i gent mes gran. El civisme i l'incivisme són patrimoni de tots.

Creative Commons License + GNU FDL

Una conclusió curiosa

Diumenge anàvem passejant pel carrer i vam passar pel costat de dues noies -diria que adolescents-, assegudes en un banc fumant. Una estava llegint-li a l'altra els noms de les components del fum del tabac, segons la caixa de cigarretes que estaven fumant. En acabar aquella llista de noms que li havien costat llegir, la seva conclusió, en comptes de pensar en quina porqueria s'estaven tragant, fou l'exclamació "no podrien haver triat noms més difícils?". Sense comentaris.

Creative Commons License + GNU FDL

Sacrifici salarial

Artur Mas va fer ahir una conferència molt comentada, sobre les mesures que proposa per fer front a la crisi. En general els economistes són prudents i no proposen cap recepta per fer-hi front però, des del món polític això és inevitable. Els titulars que fan referència a la conferència d'Artur Mas, la qual he llegit per sobre, destaquen que Mas proposa la contenció o el sacrifici salarial, la reducció de la pressió fiscal, el foment dels contractes indefinits i l'abaratiment de l'acomiadament.

A mi -ja em perdonarà el senyor Mas- que es proposi el foment dels contractes indefinits però, que s'abarateixi l'acomiadament -via fiscal- quan l'empresari digui que ha de reduir personal, em sembla equivalent a crear un nou concepte de contracte indefinit que, en realitat no és indefinit sinó, fins que l'empresari cregui. Posant-li econòmicament més fàcil acomiadar treballadors podem dubtar que sigui una mesura beneficiosa. De la mateixa manera, després d'un bon grapat d'anys que la gent treballadora es queixa de la pèrdua de poder adquisitiu, em sembla que demanar sacrifici salarial és demanar molt. Pot donar exemple Artur Mas abaixant-se el sou si arriba a president de la Generalitat. Ara bé, estic segur que a final de mes no patirà, com que estic segur que no pateix ara. Per tant, el seu punt de vista potser no és del tot realista amb l'afectació que poden tenir les seves propostes.

Dins de la conferència hi ha un apartat de crítica pel desenvolupament que ha hagut fins ara. Construcció sense control, viure per sobre de les nostres possibilitats. No puc més que recordar-me de quan el PP es queixa de la crisi, com si ells no hi tinguessin cap relació. El PP al País Valencià i a Múrcia ha explotat un model de desenvolupament basat en la construcció i el turisme, sectors que ara perjudiquen de forma important l'economia per la davallada que han tingut. A Catalunya CiU -igual que altres partits- és partícep del foment del desenvolupament basat en la construcció, doncs en els ajuntaments on ha governat, no ha estat la seva una política de frenada al creixement urbanístic sense mesura i fora de lògica. Ans al contrari, a la mínima crítica s'ha utilitzat l'argument dels llocs de treball, del desenvolupament econòmic que significa la construcció, del turisme de qualitat, etc. És per això que no puc evitar llegir-me la conferència de Mas amb un alt grau d'escepticisme.

Creative Commons License + GNU FDL

El finançament andalús

Assabentar-se que Andalusia ha arribat en un acord de finançament amb el govern espanyol, dins del termini marcat pel seu nou Estatut, i veure que Catalunya ha sobrepassat de llarg el termini i, encara sembla que no es veu el final de la negociació, és frustrant. Frustrant perquè sembla que Catalunya no té força a Madrid -malgrat l'èxit del PSC a les eleccions espanyoles-, frustrant perquè el Zapatero federalista i amb una mentalitat més oberta ha desaparegut. Estan els socialistes començant el camí per perdre les eleccions catalanes, està Zapatero començant a perdre les futures eleccions espanyoles? No seria estrany.

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 14 març de 2009

Homenatge a Josep Parrot

En el moment en què es publica aquesta entrada probablement estigui participant amb La Lira Ampostina en l'homenatge que avui se li fa a Josep Parrot. Josep Parrot és una persona conegudíssima a Amposta. A la ràdio, a la tele -quan hi havia televisió municipal-, a la revista Amposta, l'hem pogut seguir durant anys -jo, de tota la vida-. El recordo presentant els concerts de La Lira, fent els programes de ràdio, recitant "El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico"; recordo les contraportades de la Revista Amposta presentant-nos cada número un ampostí o ampostina, deixant petjada així en la història de la nostra ciutat; recordo el programa de la televisió local "Conegudíssims", on cada dia entrevistava alguna persona de la ciutat i en repassava la vida -amb carinyo recordo quan va entrevistar mon iaio, Pepe de Llaó-. El recordo de menut, quan passava per casa i ens mostrava el catàleg de la nova enciclopèdia que havia sortit. O el recordo quan li portava algun llibre per enquadenar.

Avui Parrot, com el coneixem, és el protagonista per un cop, ell que sempre ha fet protagonistes els altres. Em sumo, amb aquest escrit, a l'homenatge que es mereix.

Creative Commons License + GNU FDL

El dia del nombre PI

Avui se celebra arreu del món el dia del nombre PI. Avui, 14 de març, 3-14 per als anglosaxons, a la 1:59 del matí (o de la tarda), és la data assenyalada. Si ajuntem data i hora tenim 3,14159, el nombre PI amb els seus primers 5 decimals. Com sabeu el nombre PI és un nombre irracional, que el coneixem aviat en la nostra vida, de seguida que comencem a parlar de circumferències i càlculs sobre elles. Depenent de per on continuem la nostra vida, la nostra formació, PI serà un nombre que no ens abandonarà.

No he pogut evitar referir-me avui a un article sobre PI que va escriure el meu amic saturno en el seu bloc BANANA Republic, sobre l'origen del nombre PI. Us el recomano. I també us recomano llegir sobre PI un apunt de Microsiervos on es diu que tots els números estan en PI, és a dir, que qualsevol número, qualsevol seqüència de dígits, es pot trobar en algun lloc dels decimals del nombre PI. Si hi ha qualsevol número dins de PI i els números identifiquen lletres en diferents sistemes de codificació, es pot afirmar que qualsevol paraula, en qualsevol idioma està dins de PI. Ara bé, on es troba aquesta paraula dins de la seqüència de decimals és un altre tema.

Creative Commons License + GNU FDL

Xavier Sabaté vol el magatzem de residus nuclears a Catalunya

No cal dir gaires coses. Les declaracions de Xavier Sabaté són suficients. Aposta pel magatzem de residus nuclears a Catalunya, amb l'argument dels llocs de treball i la porta oberta a la investigació. També l'ITER era una aposta per llocs de treball. I les urbanitzacions amb camp de golf també són una aposta per llocs de treball. Fins i tot el PHN era, segons el PP, una oportunitat per a les Terres de l'Ebre. No sé, quan arriben al poder alguns van modulant el discurs fins situar-se al costat oposat d'on eren quan no governaven.

Vegeu les declaracions a Canal Reus TV.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 13 març de 2009

Complement per afegir llicències CC a Ms Office

Microsoft ha publicat un complement per a Microsoft Office per poder aplicar llicències Creative Commons als documents creats. Una bona notícia i una eina molt útil. Aquesta característica hauria d'estar present en qualsevol eina de creació d'obres. El format XML dels documents facilita l'addició de la informació de llicència, sempre que el format sigui obert i estandarditzat, per tal de poder crear eines capaces d'interpretar les restriccions i drets de la llicència indicada.

Via Genbeta.

Creative Commons License + GNU FDL

La Catosfera 2009

No anava a comentar-ho però, aprofitant dues referències del dia parlaré de les discrepàncies que hi ha a la xarxa sobre les jornades de la Catosfera 2009 (aquest any amb canvi inexplicable de domini). Avui se m'afegia al Twitter un usuari, vidalesfera09, amb comentaris irònics sobre l'organitzador de les jornades. Crec recordar que l'any passat ja va rebre crítiques diverses per com van organitzar-se les jornades.

No hauria comentat el tema si no fos per una altra entrada, aquesta a directe!cat, on es critica l'excessiva presència de ponents no catalans a les jornades quin nom dóna a entendre que estan fortament relacionades amb Catalunya -per no dir amb la llengua catalana-. En Marc Belzunces destaca que el 62% de ponents no són de blocs en català, enfront del 38% que sí.

Tinc la sensació que el nom Catosfera s'utilitza més com una marca que com l'identificador de la xarxa de blocs catalans -que hauria de ser majoritàriament en català-. Se celebren unes jornades que són molt interessants però, que potser haurien d'anomenar-se d'una altra forma. Perquè en realitat són jornades sobre web 2.0, de negocis 2.0, de comunicació 2.0 però, no jornades de la blocosfera catalana. De tota manera, els desitjo èxit perquè iniciatives com aquesta són igualment positives per fer arribar a tothom les TIC.

Creative Commons License + GNU FDL

Semàfors tortosins

La zona del carrer Cristòfol Despuig de Tortosa té els semàfors en intermitència àmbar des de fa temps. Sembla que, com va passar a Amposta, l'Ajuntament pensa que el trànsit és més fluïd així. M'haurien de permetre el dubte que això sigui així en hores punta, doncs acaben beneficiant-se els carrers amb prioritat de pas. Encara així, l'Ajuntament s'hauria de plantejar deixar els semàfors sense funcionar, perquè els carrers on es troben ja tenen senyals de cediu el pas, i tenir-los funcionant amb intermitència és una despesa inútil.

A l'av. Generalitat hi ha uns semàfors de leds, nous de trinca, al pas de vianants que hi ha al costat del pont de la Renfe. Almenys en sentit l'Aldea el semàfor es comporta de forma una mica estranya. No es posa mai vermell. En comptes d'això es posa en àmbar, com si anés a canviar a vermell però, sense fer-ho mai. Avui he vist que quan fa el pas a verd es queda -almenys un moment- amb el verd i l'àmbar encesos.

Serà que és una nova normativa sobre els senyals dels semàfors?

Creative Commons License + GNU FDL

Un dia qualsevol per l'Eix d el'Ebre

Camí de Tortosa cap a Amposta. Surto de la rotonda del monument al Nus per dirigir-me cap a Amposta. Tram en obres fins Vinallop. Unes obres sense activitat aparent i sense afectació a la via actualment però, malgrat tot, amb senyals de reducció de velocitat a 60 Km/h. Passo a l'alçada d'un dels senyals de reducció de velocitat, l'únic que està amagat darrere d'un arbre, potser per allò de l'efecte sorpresa. Ni rastre d'obres si no fos pels senyals i algunes marques al terra de la via. Ritme de 60 fins Vinallop. Arribats a la rotonda un transport sanitari d'una empresa ampostina em toca el clàxon per anar a la velocitat marcada. Sort que ells han de ser encara més curosos conduint.

Passo a l'alçada del pont per sobre el canal on comença l'antiga carretera de la Carrova. Allí també hi haurà obres. Els senyals però, estan posats i tapats. Estranya cosa això dels criteris diferents.

Arribant a la torre de la Carrova avui veig que han posat senyals verticals d'obres. Reducció de sobte a 60 Km/h i a 40 Km/h per obres, amb perill per estretiment de la via. Ni rastre d'obres però, ni de l'estretiment de la via. Em sento estúpid anant a 40 Km/h. Encara més bo és que pel retrovisor veig un senyal de fi d'obres en sentit Tortosa però, no n'hi ha cap en sentit Amposta.

Tot plegat, i ja cansa veure-ho, és una mostra que la senyalització d'obres, molt important per l'alteració de la via i l'augment del perill que comporta, és deficient, té manca d'una supervisió més important. D'una banda, no s'utilitza la lògica tapant els senyals quan no són encara necessaris. De l'altra, sovint la senyalització és insuficient. Si l'Administració no dóna exemple respectant la normativa, com pretén tenir autoritat moral per fer-la complir?


Creative Commons License + GNU FDL

Aznar demana la fi de l'embargament a Cuba

Ostres tu, com canvia Aznar. De contrari a la Constitució durant la transició a ser el màxim defensor. De ser contrari a ajudar Cuba, a demanar la fi de l'embargament. Camaleònic.

Via Menéame.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 12 març de 2009

Jordi Turull, l'home dels informes

Així el presentava avui Joan Barril a l'entrevista del Cafè de la República de Catalunya Ràdio [podcast]. Jordi Turull, diputat de CiU al Parlament de Catalunya, ha estat explicant la polèmica sobre informes de la Generalitat [notícies a Huubs] amb algunes característiques que potser no són il·legítimes legalment -algunes- però, sí il·legítimes èticament. Grapats d'informes de mides i continguts diversos que ratllen els 12.000 euros, sense arribar (12.000 és el valor a partir del qual cal convocar un concurs) conviden a la sospita. Informes amb temàtiques que sonen a insult a la intel·ligència -n'ha dit un sobre la felicitat interior, per exemple-. Informes del 2007 fets el 2008. Davant de les sospites que investiga el diputat, el govern actua donant-li llargues, sense facilitar-li la feina.

I és aquí un dels punts importants. Un govern que presumeix de transparència respecte dels governs de Jordi Pujol, que en temps d'aquest va posar el crit al cel pel tema de les enquestes i altres qüestions, ha de donar exemple. I si s'han fet coses malament, donar la cara i assumir les conseqüències. Perquè després hi ha qui no s'explica per què la gent es desentén de la política. I és que l'experiència ens convida a pensar, malauradament, que tant fa qui governi, que tots són iguals.

Creative Commons License + GNU FDL

Senyal amagat

Sento insistir però, em sembla inacceptable que la senyalització de les carreteres sigui insuficient o defectuosa, i més en el cas de les obres. Fa una setmana, pam dalt pam baix, que tenim en obres l'eix de l'Ebre entre Vinallop i Jesús, unes obres que inclouen la creació d'un carril per anar cap al pont del Mil·lenari en arribar a Tortosa. La via està senyalitzada amb senyals de 60 Km/h, amb la senyalització horitzontal d'obres únicament en la línia central de la calçada i no les laterals.

De baixada cap a Amposta, en sortir de la rotonda del monument al Nus, si no us fixeu no us adonareu que hi ha un senyal de 60 Km/h. I és que es troba just darrere d'un arbre i no es veu fins que passes pel seu costat. Un senyal amagat, un senyal tímid. El text del senyal, amb un rètol que diu "Recordi" -en comptes del "Recordeu" recomanat en català-.

Entre Vinallop i el restaurant dels germans Daudén l'activitat d'obres és imperceptible, si no fos per la senyalització. La via es troba en el mateix estat que fins ara. Malgrat tot les restriccions de velocitat continuen. Fóra bo, com es fa en altres llocs, tapar els senyals mentres no sigui necessari restringir la velocitat. Qui els ha posat ha triat la solució fàcil però, no costaria res fer les coses amb més sentit comú.

Creative Commons License + GNU FDL

Comentaris amb Google Reader

Fins ara els enllaços compartits a Google Reader admetien anotacions de la persona propietària del compte. Acabo de veure a través del Twitter de Google que ara es podran, a més, afegir comentaris en elements compartits per una altra persona, podent esdevenir fils de conversa al voltant del tema dins del propi Google Reader.

Per activar-ho cal posar el Google Reader en anglès. Aleshores, a la columna esquerra, sota de Friend's shared items, hi ha una nova opció, Comment view, per veure els comentaris, i en cada element compartit, a sota hi ha una opció Add comment. Apareixerà un quadre de text on escriure el comentarion escriure el comentari en fer clic. Els comentaris després es poden editar o eliminar.

Poc a poc Google Reader sembla que va esdevenint un agregador social, que pot fer la competència a Diggs i Menéames però, amb la particularitat que cadascú es fa el seu agregat de canals. Aleshores, si s'afegeix la votació als elements, es podria establir una classificació global, per les votacions d'un mateix element entre els diferents comptes d'usuari.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 11 març de 2009

Circuit esportiu a l'Av. Aragonesa

IMG_0041A l'Av. Aragonesa d'Amposta s'han instal·lat diferents aparells de fitness, com mostra la imatge del costat, per treballar diferents músculs del cos. M'ha recordat el circuit que fa uns anys va haver al costat del canalet de la Ràpita, molt més senzill, el qual malauradament va acabar desapareixent. L'Av. Aragonesa és una de les zones d'Amposta per on es pot veure sovint gent corrent o anant a caminar. Les màquines seran un bon complement. No m'he fixat si hi ha cartells explicatius però, en cas que no n'hi hagi seria bo que els afegissin, perquè tothom sapigués com s'ha de fer cada exercici.

Actualització: Com es pot observar a la foto, sembla que, com és lògic cada màquina té les corresponents instruccions d'ús.

Creative Commons License + GNU FDL

11-M, 5 anys

Fa 5 anys arribava a la feina i al cap d'una estona escoltava a la ràdio la notícia d'un atemptat als trens de rodalia de Madrid. No vaig poder evitar en les eleccions que s'anaven a celebrar i la intencionalitat de l'atemptat. Un atemptat quins efectes van anar agravant-se durant el matí.

Era l'any 2004 i jo treballava a Barcelona. I agafava el tren de rodalia cada dia. Ja us podeu imaginar que allò va notar-se en la gent que viatjava en tren. La tristor, la port, es notava en l'ambient. Els trens de Renfe portaven el llaç negre en senyal de dol. No havia viscut mai una experiència com aquella.

La història ja la coneixeu. Crispació amb la proximitat de les eleccions, lluita partidista en la comissió d'investigació posterior, llinxament de la mare d'una de les víctimes, la presidenta de l'Associació de Víctimes de l'11-M a la cadena dels bisbes, la teoria de la conspiració que alguns encara no volen abandonar,... Un atemptat fatídic que va treure el pitjor de la classe política espanyola i dels seus amplificadors.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 10 març de 2009

Biblioteca Virtual de Prensa Histórica

Fa poc que s'ha presentat la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica. Es tracta d'una biblioteca virtual del Ministeri de Cultura,resultat de la col·laboració entre el Ministeri, les comunitats autònomes i altres institucions, gràcies a la qual exemplars de premsa del segle XIX i XX es posen a disposició de tothom a la xarxa.

Dins de la biblioteca es pot cercar informació de forma simple o amb més detall -cerca avançada- i també es pot accedir a la informació per data, per indret geogràfic (llocs) o per publicacions (títols). La cerca per indret geogràfic pareix d'una classificació inicial en comunitats autònomes, dins d'aquesta per províncies i dins d'aquesta per poblacions. La imatge adjunt mostra els resultats per a Amposta, les publicacions El eco de la comarca (1914) i El faro (1904). Del primer es poden consultar exemplars digitalitzats entre 1914 i 1923, i del segon, exemplars de 1904, 1905, i de 1916 a 1919.

En el cas de Tortosa apareixen fins 25 publicacions, mentres que en el cas d'Ulldecona es poden consultar exemplars de La voz de Ulldecona de 1916 i 1917.

Nota curiosa. L'any 1916 naixia La Lira Ampostina. Aquell any a les Festes Majors la música l'amenitzava la banda de la Vall d'Uixó, a la qual es dediquen nombroses línies en agraïment pels cercavila i concerts que van realitzar, en el número del 20 d'agost de l'Eco de la Comarca. Allí mateix es pot veure un anunci d'Amalaria Rey per a la prevenció i cura de "tercianas y cuartanas". També podem veure publicitat de la Confiteria i pastisseria "La Estrella", de Juan Alemany, al carrer Major.

L'Eco de la Comarca del 17 d'agost del 1919 és el primer en què en el resum de les Festes Majors apareixen La Lira Ampostina i la Unió Filharmònica, després de 5 anys de la presència de la banda de la Vall d'Uixó a les Festes.

I seguiria però, millor que navegueu i gaudiu vosaltres mateixos d'aquesta biblioteca. Crec que és una gran iniciativa que permetrà que tothom pugui accedir fàcilment a exemplars difícilment consultables d'una altra forma, pertanyents a la nostra història.

Creative Commons License + GNU FDL

Un any de Rajoy i "su niña"

Si ahir parlava del nefast any de Zapatero en la seva segona etapa de govern, cal parlar també del PP. Un partit que en tot un any no ha estat capaç de redreçar-se del tot, amb un lideratge de Rajoy contínuament posat en dubte. Ja és trist que Rajoy s'hagi de veure alleugerit gràcies als resultats de Galícia. Deixant de banda els escàndols de corrupció que els esquitxen, el PP durant aquest any ha mirat la crisi com si no anés amb ells. Un dels sectors més afectats per la crisi, un dels sectors que més influeixen en l'augment de l'atur, és la construcció. I justament la construcció ha estat el motor de desenvolupament allí on ha governat el PP. És de cínics haver defensat un model de creixement basat en sectors que depenen fortament del consum, i en època de crisi, com que ja no governen, ignorar que part del que passa avui, és causa de les polítiques de quan governaven ells -sense treure culpa a qui està governant-.

Creative Commons License + GNU FDL

Creative Commons al Facebook

Avui m'ha arribat un comunicat dins de la causa Creative Commons de Facebook que em convida a unir-se al grup de Facebook que demana la inclusió de llicències Creative Commons en les condicions de servei de Facebook. La petició és que Facebook, igual que fan altres serveis com Flickr, Blipt.tv i altres, permeti seleccionar la llicència amb la qual es publiquen continguts dins del sistema. La petició va acompanyada de la justificació d'aquesta, de l'oportunitat de fer-la pel moment de canvi en els termes de servei de Facebook, i altra informació.

No indicar una llicència per als continguts implica que no s'atorga cap dret sobre ells i, per tant, l'autor, juntament amb Facebook -gràcies als termes de servei-, són els únics que poden utilitzar-los lliurement.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 9 març de 2009

Tarragona, sense Euromed

La inversió en la renovació del corredor del Mediterrani, a més de necessària, responia a la implantació de l'Euromed, se suposa. Ara però, sabem que Tarragona es quedarà sense Euromed a partir del 2010. Fa uns dies que llegíem en titulars que els Euromed passarien a circular per les vies de l'AVE aleshores. L'aturada d'aquests trens, per tant, passarà a fer-se a l'estació del Camp de Tarragona. Imagino l'emprenyamenta de la gent de la ciutat. Ni més ni menys que la de la gent de l'Ebre veient que els serveis es redueixen, que no se'ns atura cap Euromed i, que amb aquesta nova aposta, segurament s'allunya més encara la remota opció perquè s'hi aturin. És més, veurem si acabem tenint només trens Catalunya Exprés i Regionals, alguns dels quals són com els de rodalies de Barcelona -2 hores de viatge amb un seient dur, gran idea-.


Creative Commons License + GNU FDL

Els sons del català

Vilaweb publica una notícia sobre la presentació del web Els sons del català, resultat d'un projecte liderat per la Universitat de Barcelona, amb membres d'altres univeritats com la UAB, la UdL o la URV. Es tracta d'una eina que ajuda a l'aprenentatge de la fonètica catalana, ja sigui per a estudiants de secundària o superior, o bé per a persones que vulguin aprendre el català com llengua estrangera.

L'eina mostra una taula de sons, dividits en consonants, diacrítics, suprasegmentals i vocals, amb les classificacions corresponents per a consonants i vocals. Passant per sobre dels sons concrets, es mostra un text explicatiu del so i del seu origen. Fent clic sobre un so es mostra una nova pàgina on hi ha la possibilitat de veure videos amb exemples de pronunciació del so seleccionat sobre paraules concretes, o bé veure un diagrama articulatori, mostrant com es genera el so, o bé veure'n l'espectre (informació acústica) i escoltar alguns exemples de pronunciació.

Sense dubte, una molt bona eina, que jo diria que pot ser útil també als logopedes. No sé si en algun moment aquest projecte podria incloure informació de l'ús dels diferents sons en les diferents variants dialectals del català, cosa que podria ser interessant.

Creative Commons License + GNU FDL

Un any de Zapatero 2

Es compleix un any des de que Zapatero va guanyar les seves segones eleccions. Van ser les eleccions del fracàs de Pizarro, de la "niña de Rajoy" i de la negació de la crisi per part de Zapatero -és estrany que no cantés el gall-. I van ser les eleccions en què el resultat a Catalunya els socialistes volien fer creure que redundaria en beneficis per al país.

Ha estat un any difícil per a l'economia espanyola, europea i mundial però, el govern espanyol no ha estat a l'alçada. No dic que no hagi fet res però, no es pot passar de presumir de tenir la millor economia i de negar la crisi, a haver de parlar de desacceleració, de baixada del PIB, per acabar admetent obertament que hi ha una crisi important, a la vegada que els experts apunten a l'afectació important de l'economia espanyola.

Quant a Catalunya, no cal parlar gaire. Tot i el nombre d'escons del PSC aconseguits fa un any, el finançament, el compliment de l'Estatut, continua sense concretar-se. Una llei orgànica de l'Estat relacionada amb Catalunya pendent d'acords amb la resta d'autonomies, algunes de les quals primer critiquen les demandes catalanes i després se n'aprofiten. S'ha perdut el federalisme al PSOE i torna el centralisme. LEs infraestructures continuen sent un problema pendent. S'aboquen diners a Barcelona, a l'AVE però, la resta queda fora. Per tant, novament veiem actuacions pensant en el volum de vots, no en el benefici de tothom, i cercant no penalitzar les zones menys poblades. El govern espanyol continua amb la política de propietat intel·lectual que no es correspon amb allò que estan dictant els jutges i s'han repetit campanyes que presenten certes activitats a la xarxa com delicte, quan no necessàriament ho són.

Avui se sap que el nombre d'alts càrrecs de l'Estat ha augmentat i que els diners per fer-se'n càrrec han augmentat, en conseqüència, un 5,1%. Mentres Zapatero anuncia que reduïrà a la meitat l'oferta d'ocupació pública, augmenten els alts càrrecs a l'Administració. No és molt coherent la situació.

Pel desencís, pel sentiment d'engany, perquè no podem continuar amb un president que vol contentar tothom, ni uns ministres que no donen sensació de seguretat, crec que la nota que es mereix Zapatero és un suspès. I vosaltres?

Creative Commons License + GNU FDL