68 anys de l'assassinat del President Companys

Avui fa 68 anys que en després d'un judici il·legal i il·legítim es va assassinar el President de la Generalitat, Lluís Companys, al castell de Montjuïc. En la proximitat de la data s'ha parlat aquests darrers dies de la restitució de la seva persona i de la petició de l'anul·lació del seu judici. És cert que els judicis franquistes que van servir per perseguir i eliminar persones que s'identificaven amb la República, amb l'independentisme, i altres causes i ideologies haurien de ser declarats il·legals. Però, també és cert que malgrat que això s'aconseguís res no canviaria. Els assassinats i les assassinades pel franquisme ja no tornaran.

Crec més lògic que el govern espanyol, l'Església espanyola i els polítics que van tenir relació amb el règim, demanin perdó pels quasi 40 anys de dictadura, de persecució, d'assassinats. No veig tan lògic intentar anul·lar uns judicis fets per un règim que ja no existeix i al qual no se li reconeix cap legitimitat. No ho veig lògic perquè és una inversió de temps i de diners que potser ens hauríem de plantejar si s'ha de fer o no, doncs qui més qui menys ja té clar com anaven les coses durant la dictadura. En canvi, sí que veig lògic que la justícia s'encarregui de les causes sobre persones desaparegudes i que hauria de plantejar-se si els genocidis que es van fent públics fets pels franquistes després de la Guerra Civil -remarco, després de la Guerra- entren o no dins de l'amnistia del 1978. I més quan encara hi ha alguna persona de l'antic règim en vida.