Aquesta setmana una agència de publicitat de Barcelona em va trucar per utilitzar una foto que tinc penjada a Flickr d'un arrossar, per utilitzar-la a la portada d'un tríptic d'una cadena de supermercats. La guia en línia de viatges Schmap em té al corrent de quan utilitzen imatges meves. Són detalls que s'agraeixen. Un no és ni periodista, ni fotògraf, ni es considera cap expert en la matèria, amb la qual cosa que algú es fixi en allò que comparteixes a la xarxa afalaga i s'agraeix. El bisetmanari Més Ebre fa poc va publicar una foto meva en una notícia i, en fer-los notar que l'autor era jo, van esmenar l'errada en una edició posterior. La revista Sàpiens també va esmenar l'errada en un número on publicaven una imatge de l'església de La Fatarella agafada de l'espai de Flickr.En canvi, en altres casos això no passa. Recentment Canal TE va copiar literalment una entrada meva del bloc, sense citar-me. Encara ara espero resposta al correu electrònic que els vaig enviar. L'altre cas destacable és La Veu de l'Ebre. Un cop em van publicar una imatge de l'Emili Rosales a Sant Jordi a Barcelona i no van posar de qui era. Els vaig comunicar l'error i es van disculpar. Un altre cop van publicar una imatge meva dels Ullals de Baltasar al web, els vaig comunicar l'error, es van disculpar i la imatge va desaparèixer. No fa gaire que van publicar per segon cop aquella imatge en l'edició de paper, i encara espero la disculpa. Doncs bé, si no m'equivoco, a la pàgina 4 de l'edició d'avui divendres 17 d'octubre, torna a aparèixer una versió retallada, reduïda i retocada de la mateixa imatge dels Ullals. És la que acompanya aquesta entrada. És el tercer cop que passa que una imatge lliure però, amb una llicència que requereix reconeixement d'autoria i distribució sota iguals condicions, és utilitzada pel setmanari.
No és que vulgui cap retribució econòmica. No és que vulgui incrementar el meu ego. És que si poso una llicència és per intentar fer les coses bé i per difondre el coneixement lliure. Si un mitjà que publica els seus continguts sota condicions restrictives utilitza continguts lliures dels quals sóc autor, ha de respectar les meves condicions. En qualsevol cas, sempre pot optar per cercar una altra font per als continguts, perquè anar fins els Ullals i fer la foto no costa res, penso jo. I ara, esperaré a veure si aquest cop tinc resposta a la meva queixa.
1 comentari:
Hi ha qui pensa que perquè penges una cosa a Internet ja la "regales" a la Humanitat. I no és el cas, fins i tot si autoritzes la reproducció a títol gratuït. En tot cas, resulta molt il·lustratiu que els professionals dels mitjans de comunicació desconeguin qüestions bàsiques de com funciona el món actualment.
Però no és una ignorància disculpable (si és que la ignorància ho és), perquè si nosaltres agaféssim una imatge de "La Veu de l'Ebre" o de qualsevol altra publicació, no ens cantarien la canya o ens demanaríen al menys una explicació?
Publica un comentari a l'entrada