D'una banda, em sembla una molt bona eina per establir relacions personals, ja sigui amb finalitats professionals, com d'activisme per alguna causa, d'oci, etc. És una molt bona eina per contactar amb persones amb qui fa molt temps que no tens relació. L'he utilitzat i l'utilitzo per aquestes finalitats personals i vaig introduir-la com un element més de comunicació de la presència a la xarxa de la PDE. Però, és cert que a Facebook (i altres serveis) hi ha molt de soroll. T'arriben multitud de peticions per fer qüestionaris, per afegir-te una aplicació per veure qui té més superpoders, etc. Aquesta vessant ha esdevingut una alternativa a l'enviament de passis de diapositives per correu electrònic. Jo, directament, ignoro les sol·licituds que m'arriben. Ho sento però, si fas cas de tot allò que reps estaries tot el dia responent qüestionaris sobre temes com veure en quin país hauries de viure, quin tipus de persona ets, etc. També cal dir que la vida virtual, malgrat ser informàtic, no m'apassiona. Tinc un bloc, utilitzo correu electrònic, utilitzo multitud de serveis de la "web social". Però, són eines per expressar-te, una extensió de la persona física. No ho entenc com una vida virtual, mentres que hi ha qui sembla que sí, que hi estigui enganxat.
Conclusió? Cap. Simplement, eines com Facebook, com Twitter, etc., han d'utilitzar-se si es veu la seva utilitat. Cadascú a la seva manera. Però, sense sentir-se obligat a fer-ho. Jo com informàtic crec que tinc una obligació de conèixer què és cada cosa, almenys, tot i que no em veig obligat a ser cap usuari avançat del tema. Si he de ser avançat és en la meva professió, que no passa pas per ser un expert en els usos de Twitter ni d'altres serveis. I vosaltres, què en penseu?
Per cert, acabo de veure que avui el 3cat24.cat escriu sobre Facebook i altres serveis molt populars dels anomenats 2.0, i la necessitat de gestionar la privacitat correctament per evitar un ús inadequat o no esperat de les nostres dades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada