dimecres, 1 d’octubre de 2008

La cultura de l'esforç

En aquestes alçades a la ciutadania catalana no li cal que cap polític, ni que sigui el President de la Generalitat, li digui que ha de treballar i esforçar-se davant de la crisi. Va arribant l'hora ja que no ens tracti ens nostres governants com si fóssim els seus fills i que ens tractin com conciutadans i conciutadanes que som. Perquè la immensa majoria de la ciutadania de Catalunya tota la vida que ha de practicar la cultura de l'esforç per anar tirant, i té tot el dret de queixar-se, malgrat saber que cada dia s'ha de llevar per guanyar-se les garrofes.

Hauria d'arribar un dia en què dins de les reflexions polítiques es reconeguessin que alguns corrents d'opinió, alguns estats emocionals del país, són més aviat estats emocionals creats per mitjans i polítics. Si bé és cert que els catalans i catalanes estem emprenyats, la figura del català emprenyat és més aviat un tòpic que dóna molt de joc. Si bé la majoria d'electors vam demanar un Estatut nou en votar majoritàriament els partits que el diuen al seu programa electoral, la necessitat d'aquest nou Estatut va ser creada pels partits, no per la ciutadania. I no estic dient que jo no en fos partidari. I així podríem començar a citar tantes situacions que polítics amplificats pels mitjans posen en boca del país i que sovint sorgeixen dels seus respectius caps pensants.

Hi ha qui compara el discurs del President Montilla d'ahir amb l'estil del President Pujol. Si us plau, amb un Pujol ja en vam tenir prou. Molt bon president però, excessivament paternalista.

Creative Commons License