divendres, 31 octubre de 2008

La llei de Dependència

El president Pujol acusa el tripartit de "falta de sentit social i nacional" per acceptar la llei de la Dependència. Ho podeu llegir a La Vanguardia. Em va sobtar quan hi vaig escoltar. Precisament la crítica havia de ser a la llei de la Dependència? Penso que Pujol pot tenir raó en la part que afecta a competències envaïdes però, hi ha algun govern català que hagi reivindicat l'eliminació de ministeris que se suposa que no tenen competències per estar transferides? Podria el govern català fer front a la implantació de la llei de la Dependència, aquesta o a la seva pròpia sense necessitar diners de Madrid? Ho podria fer amb un nou model de finançament?

A banda d'aquestes consideracions, penso que aquesta crítica a la llei hauria d'haver reconegut que és una bona iniciativa per ajudar les persones dependents. Ja hi ha milers de persones que se'n beneficien a Catalunya. Malauradament no ha arribat a tothom a qui ha de beneficiar, cosa que s'ha d'exigir que es faci. Però, aquesta llei conceptualment és bona. I al final, les persones volen que les coses tirin endavant. I si ho proposa l'Estat, que ho faci l'Estat. La realitat és que al final es mira el resultat.

Creative Commons License

Mastegar xiclet ajuda a aprimar-se

Diu 20 minutos que un estudi afirma que mastegar varis cops al dia xiclet ajuda a aprimar-se, perquè elimina l'ansietat que ens fa menjar per matar el cuquet. La notícia es planteja el dubte sobre l'efecte sobre la salut bucodental de menjar tant de xiclet. També s'ha de remarcar que l'estudi és del Wrigley Science Institute, un institut de recerca sobre la goma per mastecar -xiclet-, de l'empresa Wrigley, un dels principals fabricants d'aquest tipus de productes. Això, inevitablement, fa que l'estudi s'hagi de rebre amb cert escepticisme. No m'imagino un estudi que anés en contra del xiclet, venint d'on ve. A la llarga se suposa que si això té alguna cosa de cert o no, s'acabarà sabent.

Creative Commons License

Les matrícules a França

Via e-noticies m'assabento que a França han presentat els nous models de matrícules per als vehicles i aquestes inclouen distintius del departament i de la regió a la qual pertanyen. Aquí, com que no es vol parlar de "chapas" continuem amb una solució única, unificadora, centralista i no plural, argumentada en part per la dificultat de vendre cotxes de segona mà segons sigui la seva procedència. Patètic. I més patètic és que el govern actual això no s'ho hagi replantejat.

Creative Commons License

La recepta d'Aznar per a la crisi

Avui a les notícies del matí he escoltat de passada com Aznar deia que per fer front a la crisi cal treballar més, i no menys -o alguna cosa així-. El Periódico publica una notícia sobre l'opinió d'Aznar per fer front a la crisi segons ell, presumint de la seva acció de govern. Un model de liberalització de tot (mercats, sòl,...), d'inserció de la gestió privada de la sanitat, etc.

El senyor Aznar no veu que mentres ell diu que s'ha de treballar més hi ha empreses que fan fora a part important de la seva gent. El senyor Aznar hauria d'haver parlat de productivitat, no de quantitat de treballar, i d'innovació. I tampoc no veu que el sistema capitalista que ell proposa com solució forma part del problema que ha causat la crisi en què ens trobem. El socialisme pur i dur serà dolent però, els ultra-capitalistes també fan por.

Creative Commons License

OpenOffice.org 3.0 en català

Softcatalà ja ha publicat la versió catalana del paquet ofimàtic OpenOffice 3.0. La versió en anglès ja feia uns dies que s'havia publicat i en aquells moments s'estava acabant d'enllestir la versió en català. Si us la voleu descarregar, podeu fer-ho per a Windows, mentres que per a les distribucions de GNU/Linux encara no hi ha paquets oficials -amb Ubuntu 8.10 no ve la versió 3.0, ni en anglès-, tot i que en futures actualitzacions acabarà instal·lant-s'hi, i amb Mac OS X encara s'està treballant en la versió catalana. Podeu però, descarregar-vos la versió en anglès per al sistema operatiu d'Apple.

Creative Commons License

dijous, 30 octubre de 2008

I si hi ha eleccions anticipades?

Avui un titular de La Vanguardia sobre la lluita interna a ERC per veure qui és candidat a president de la Generalitat, apuntava a un possible avançament de les eleccions catalanes. No sé si les estadístiques amb què treballen els polítics del govern diuen el contrari però, si ens movem per sensacions, sempre subjectives, em penso que al tripartit li espera el mateix futur que a Joan Sabaté a les passades municipals. Després de dues legislatures en què s'ha fet feina però, que ha hagut molt de soroll i molts desenganys, qui diu que CiU no tornarà al govern, com a mínim per l'elevada abstenció de votants d'esquerres desencantats? La pregunta és si hi ha marge de maniobra o si el "mal" està fet, si ha arribat l'hora d'un govern ERC-CiU, d'una sociovergència o si CiU ha de tornar al govern.

Creative Commons License

Ubuntu 8.10 ja disponible

Avui ja es pot descarregar la versió 8.10 -Intrepid Ibex- de la distribució Ubuntu. Es pot optar per una versió preparada per a ordinadors d'escriptori o bé per a servidors, i per a processadors de 32 o 64 bits Intel/AMD, incloent les configuracions de maquinari dels Mac. A banda de ser un sistema operatiu que inclou un bon grapat de programari lliure molt útil (navegador, client de correu, paquet ofimàtic,...) i que es pot ampliar amb molt més programari lliure, també és un sistema operatiu que es pot utilitzar en català, com la resta de distribucions de GNU/Linux, des de fa anys.

Creative Commons License

Les marques blanques pugen de preu

Via La Tafanera poso una referència a la notícia d'avui referent al preu de les marques blanques. Amb la crisi ha augmentat el seu consum i a la vegada el seu preu ha pujat més que el de les marques "originals". Llei de l'oferta i de la demanda. Llei de l'especulació, potser. I és que és cert que el sistema capitalista és la causa que quan hi ha més demanda d'un producte es pugen els preus però, si un producte se suposa que s'ha pensat per ser econòmic, té sentit aquesta pujada? És lògic que en època de crisi, quan tothom intenta comprar més barat, se li pugin els preus dels productes que li ho permeten? En quin punt de la cadena s'abusa?

Creative Commons License

dimecres, 29 octubre de 2008

Com fer publicació automàtica des de diferents fonts

Sóc un usuari habitual dels blocs, com lector i com autor. Com autor també ho sóc prou habitual de fotografies que penjo a Flickr. Darrerament genero recomanacions musicals a través de Blip.fm. Més esporàdicament escric directament a Twitter. I de forma més intermitent utilitzo directament Facebook.

Els serveis de l'anomenada web 2.0 es caracteritzen tècnicament perquè sovint ofereixen interfícies de comunicació entre ells, mitjançant les quals l'activitat en un servei es pot replicar en els altres de forma automàtica, sense haver de repetir-la-hi. Per exemple, escrivint al bloc es pot replicar la informació a Twitter sense haver d'escriure novament a Twitter. Es tracta, en canvi, d'una feina prèvia de configuració de diversos serveis per tal que s'estableixi un mecanisme automatitzat de publicació. Aquesta feina pot ser molt útil si, com em va passar fa uns mesos amb l'intent de transvasament de l'Ebre, es vol fer una tasca comunicativa a la xarxa que arribi al màxim de gent possible. El bloc de la PDE va ser una experiència molt positiva en aquest sentit.

Les coses han anat millorant. El laboratori ja no és el bloc de la PDE sinó el meu bloc i altres serveis que utilitzo. Blip.fm permet tenir actualitzat el compte de Twitter amb les recomanacions musicals, de forma que cada cop que s'afegeix una recomanació, s'envia un missatge d'estat a Twitter. FeedBlitz permet configurar com compte de destinació dels butlletins el de Twitter -a més de comptes de correu electrònic, Skype,...-, i permet fer-ho utilitzant com font qualsevol adreça que contingui un canal RSS. D'aquesta manera, creant un butlletí del canal RSS del bloc i un altre del canal RSS de les fotografies de Flickr, cada cop que hi ha una actualització s'envia en forma d'actualització de l'estat de Flickr. I, finalment, amb l'aplicació Twitter de Facebook es manté l'estat dins de la xarxa social sincronitzat amb el del servei de microblocs.

La imatge adjunta mostra gràficament com, des de tres origens diferents, un per a cada tipus de contingut, acaben propagant-se els continguts fins Facebook. Feu clic sobre ella i la veureu en gran.

Creative Commons License

La neu arriba a les Terres de l'Ebre

El Port nevat, 29-10-2008Després d'aixecar-se els núvols de la pluja de la nit passada, avui, com en altres indrets de Catalunya, ha arribat la neu a les Terres de l'Ebre. El massís dels Ports es pot veure ben emblanquinat. Podeu veure un parell de fotos a l'àlbum Tortosa 2008 de Flickr.

Creative Commons License

L'estació de l'Aldea i els trens que arriben a casa nostra

Ahir a la nit vaig anar a esperar la meva dona a l'estació de tren de l'Aldea. Quan arribava vaig veure que l'interior de l'estació semblava estar a les fosques. Quan vaig trobar-me davant de la porta vaig veure que sí, que l'interior estava a les fosques, que les portes estaven tancades i a la porta un cartell -el podeu veure acompanyant el text- informant que des del 15 d'octubre l'estació tancava a partir de les 21:50h. Això vol dir que 4 trens que passen -es veuen al cartell indicats- no tenen els serveis de l'estació oberts i que qui espera ha d'entrar a l'andana per una porta de ferro que hi ha al costat. Això a l'estiu potser no és un gran problema però, un dia de vent, de pluja, de fred, no dóna precisament alegries.

La dona arribava amb el tren que ve de Barcelona a les 23:06h. Sense megafonia, no sabia en quina andana s'aturaria. El tren, un tren de rodalies -seients durs- que havia iniciat el viatge a Portbou. Quin cap pensa que un tren de rodalies és apte i còmode per fer viatges tan llargs? Els responsables de Renfe probablement no fan aquest tipus de trajectes en aquests trens sinó en trens més còmodes i potser per això no s'adonen de la incomoditat del transport.

Per acabar només vull comentar que aquest no és més que un dels tants episodis que serveixen per il·lustrar l'estat del transport públic entre les Terres de l'Ebre i la resta de Catalunya. L'estació més important ha estat gairebé un any, almenys dues terceres parts d'un any, amb una porta avariada. Els lavabos fan fàstic molts cops en entrar-hi -també és culpa de la gent-. No s'aturen trens Euromed i, en canvi, sí que s'aturen els Alaris. L'estació sembla un baixador a partir de les 21:50h. L'alternativa, l'autobús, tampoc no ofereix un servei fantàstic, sobretot en cap de setmana, tot i que té a favor la comoditat. Després es pregunten alguns per què la gent utilitza tant el cotxe.

Creative Commons License

dimarts, 28 octubre de 2008

Augment de la vigilàngia agrícola

Informa La Plana Ràdio que el director de serveis del DAR, Toni Espanya, farà saber als Mossos d'Esquadra la preocupació pels robatoris que es produeixen en els terrenys agrícoles del territori. És important que aquests actes siguin controlats i perseguits. No pot ser que tinguis un petit tros de terra per conrear productes per a casa i que del matí a la tarda o de la nit al dia et trobis que te'ls han pres tots. O que t'obrin una caseta de camp per prendre't les garrofes, o les olives, que has collit. Davant d'això cal actuar. I caldria haver-ho fet ja, doncs això no és una novetat sinó que és una preocupació que ve de lluny. Per una cosa o altra no s'ha fet res i hi ha qui ja controla les hores a les quals pot anar pels camps a fer mal.

L'altre dia mon pare va anar a l'Ajuntament a queixar-se que li havien entrat amb un cavall a la garriga. I li van contestar que per allí podia passar qualsevol, quan allò no és cap camí sinó una finca particular, perquè els camins estan delimitats clarament. El mateix passava fa un temps amb els caçadors, que entraven per on volien. Per sort ara ja no passa, o almenys no es veu tant. Recordo de menut estar plegant olives i caure'ns ben prop un grapat de perdigons. Repeteixo, cal actuar i per desgràcia recuperar el temps perdut amb excuses durant anys.

Creative Commons License

A divertir-se



Creative Commons License

Estar o no estar al Facebook

Ahir llegia que Juan Tomás García havia tancat el seu compte a Facebook. Al seu bloc exposa els motius que l'han portat a decidir que no li interessa continuar tenint una presència virtual en aquest servei de xarxes socials, tot i que també reflecteix els seus punts favorables. Val a dir que coincideixo en alguna de les seves observacions sobre Facebook i sobre altres serveis semblants.

D'una banda, em sembla una molt bona eina per establir relacions personals, ja sigui amb finalitats professionals, com d'activisme per alguna causa, d'oci, etc. És una molt bona eina per contactar amb persones amb qui fa molt temps que no tens relació. L'he utilitzat i l'utilitzo per aquestes finalitats personals i vaig introduir-la com un element més de comunicació de la presència a la xarxa de la PDE. Però, és cert que a Facebook (i altres serveis) hi ha molt de soroll. T'arriben multitud de peticions per fer qüestionaris, per afegir-te una aplicació per veure qui té més superpoders, etc. Aquesta vessant ha esdevingut una alternativa a l'enviament de passis de diapositives per correu electrònic. Jo, directament, ignoro les sol·licituds que m'arriben. Ho sento però, si fas cas de tot allò que reps estaries tot el dia responent qüestionaris sobre temes com veure en quin país hauries de viure, quin tipus de persona ets, etc. També cal dir que la vida virtual, malgrat ser informàtic, no m'apassiona. Tinc un bloc, utilitzo correu electrònic, utilitzo multitud de serveis de la "web social". Però, són eines per expressar-te, una extensió de la persona física. No ho entenc com una vida virtual, mentres que hi ha qui sembla que sí, que hi estigui enganxat.

Conclusió? Cap. Simplement, eines com Facebook, com Twitter, etc., han d'utilitzar-se si es veu la seva utilitat. Cadascú a la seva manera. Però, sense sentir-se obligat a fer-ho. Jo com informàtic crec que tinc una obligació de conèixer què és cada cosa, almenys, tot i que no em veig obligat a ser cap usuari avançat del tema. Si he de ser avançat és en la meva professió, que no passa pas per ser un expert en els usos de Twitter ni d'altres serveis. I vosaltres, què en penseu?

Per cert, acabo de veure que avui el 3cat24.cat escriu sobre Facebook i altres serveis molt populars dels anomenats 2.0, i la necessitat de gestionar la privacitat correctament per evitar un ús inadequat o no esperat de les nostres dades.

Creative Commons License

Calia que Benach rectifiqués?

Avui el programa El Món a RAC 1 pregunta l'audiència per la rectificació del President del Parlament, Ernest Benach, qui ahir va declarar que prescindirà dels elements de la polèmica al seu cotxe oficial. Com ahir, no puc evitar referir-me a l'entrada del bloc del Saül Gordillo amb títol ABC, 1 - Benach, 0, publicada en saber-se l'anunci del President de retirar la televisió i la taula de treball del cotxe oficial.

Jo continuo escèptic sobre allò que publiquen mitjans com l'ABC, El Mundo o La Razón quan es refereixen a Catalunya, als seus polítics -no espanyolistes i de dretes- i als seus governants. Més que res perquè són mitjans que acostumen a no explicar tot el context de les coses, a no situar la informació en escenaris on s'entengui bé, sinó que les situen en escenaris que afavoreixen la crítica encarnissada des de fora de Catalunya. Ho estem veient, per exemple, amb la "informació" d'El Mundo sobre la llengua que ja fa temps que es ve publicant, i que avui mostra un nou episodi.

Sigui com sigui, primer cal saber si la despesa d'aquesta renovació del parc automobilístic del Parlament és la que diuen o no és tal. Després, cal valorar si la incorporació dels elements aquests de treball al cotxe oficial beneficiaran el país o suposaran una despesa innecessària. I ja posats, tots els càrrecs públics catalans i estatals que han criticat Benach haurien ara de fer públiques les despeses que carreguen a la ciutadania i que es podrien considerar innecessàries -quant ens costen les dietes dels càrrecs públics, quant costen els seus cotxes, quant costen els càrrecs de confiança i quants realment són necessaris?-. Ja que ens posem a auditar el President del Parlament, continuem per la resta, no? A veure quants donen la cara.

Creative Commons License

dilluns, 27 octubre de 2008

1881-actualitat, LV a Internet

Llegeixo a Vilaweb que La Vanguardia ha passat a oferir de forma oberta la seva hemeroteca de 127 anys. Fins ara només les persones subscriptores podien accedir-hi. Una bona notícia, sense dubte, la qual permetrà que tothom pugui llegir la història narrada des del punt de vista d'aquest diari durant més d'un segle.

Creative Commons License

La Vanguardia també "regala" un portàtil

El diari La Vanguardia també "regalarà" un ordinador portàtil. Es podrà aconseguir comprant el diari i col·leccionant els cupons que s'hi publicaran, i comprometent-se durant 36 mesos amb una connexió a Internet amb Jazztel o amb Simyo. Si recordeu, fa poc que parlava d'una promoció semblant d'El País. En aquest cas però, la connexió a Internet, ja sigui amb Jazztel o amb Simyo, en comptes de 24 mesos de permanència passa a 36. I el preu pel qual es contracta la connexió a Internet -amb les mateixes limitacions que la promoció d'El País- és de 40,90 euros al mes. És a dir, que no només s'augmenta el període de permanència sinó que a més s'incrementa, per poc que sigui, el cost de la connexió a Internet, el qual supera el preu que es pagaria contractant-la directament i pel mateix temps, amb l'operador corresponent, i en el cas de Simyo, sense haver de complir cap període de permanència.

No entenc aquestes pseudo-promocions, ni qui les fe, ni qui les segueix. Si no et va bé pagar un portàtil de cop, hi ha establiments que el financien a interès zero però, crec que 36x40,90x1,16=1707,984 euros IVA inclòs és un cost exagerat per tenir un ordinador portàtil per zero euros.

Creative Commons License

El cotxe del President del Parlament

El primer dia que vaig llegir els diners que havia costat el nou cotxe oficial que utilitza Ernest Benach em vaig quedar una mica sorprès. Però, vaig pensar que calia veure si era eral el cost i si era justificat tot plegat. Em quedo amb l'article de Saül Gordillo en defensa del president del Parlament. Tot plegat, venint de premsa que té cert interès a tocar els nassos a catalanes i catalans, igual que quan es parlava de la persecució del castellà a Catalunya, t'ho has de mirar amb quatre ulls. Sobta, com li sobta al periodista, que el conseller Saura faci el joc als mitjans que s'encarnissen amb Benach. Seguint l'argumentació d'Enric I. Canela, imagino que tots els càrrecs d'ICV-EUiA deuen anar en bicicleta o a peu i no utilitzen cap dels caríssims cotxes oficials.

Creative Commons License

divendres, 24 octubre de 2008

La implantació de la TDT

Llegeixo a l'ACN que dues de cada tres llars tarragonines ja reben el senyal de TDT a casa.  En menys de 2 anys es produïrà l'apagada analògica i deixarem de rebre la televisió convencional. El temps de transició a la TDT està sent llarg i problemàtic. Hi ha zones que no tenen encara TDT al territori però, allí on es rep, si els aparells no són capaços de treballar amb senyal de poca potència, molts cops es deixa de veure la televisió. I diran que estem en fase de proves però, és que els venedors de descodificadors de TDT ja fa temps que estan venen aparells i ingressant diners gràcies a l'empenta compradora per l'arribada de la TDT. Després veus que, si no estàs situat en un lloc òptim tens mil i un problemes per poder veure la televisió en condicions.

Els aparells que es venen no són en fase de proves i no són tampoc tan econòmics com per assumir que hem de veure malament la TDT durant mesos o setmanes. És més, en el nostre cas, l'antena de televisió analògica entra en conflicte amb l'específica de la TDT. Amb això, si vols veure l'una, no pots veure l'altra. I si, com nosaltres, optem per tenir connectada la TDT, hi ha dies -darrerament bastants- que pràcticament no veus res, pel poc senyal captat.

Creative Commons License

Paco Rivière perd el cas sobre la devolució del sistema operatiu

Público informa sobre la sentència en la qual se li nega a Paco Rivière la raó en el cas de la devolució del programari que venia instal·lat al seu ordinador portàtil. És el primer cas en què el jutge dóna la raó als fabricants i a la botiga, assumint que el portàtil i el programari són un sol producte i no dos productes separats. A més, la llicència OEM de Windows, la qual dóna dret a tornar el sistema operatiu si no s'hi està d'acord, no ha tingut rellevància a l'hora de la decisió judicial. Paco Rivière diu que apel·larà.

Des d'aquí vull expressar-li el meu suport.

Creative Commons License

Escurçadors d'URL

Aquests dies hi ha problemes amb l'escurçador d'URL més conegut -gràcies a Twitter-, TinyURL. Sembla ser que Telefónica hauria blocat les adreces IP i el domini del servei, i per això els darrers dies ha estat molts cops inaccessible. Aprofitant-ho Genbeta avui fa una recopil·lació de serveis per escurçar URLs. Entre aquests, n'hi ha que són programari lliure, com Linkio. Precisament ahir a través del Twitter d'El País vaig veure que es passaven a l'escurçador snipr.

Creative Commons License

xkill per a Windows

En sistemes tipus Unix, la comanda kill i la comanda killall són molt útils per finalitzar processos que es queden penjats o que fan baixar de forma important el rendiment del sistema. Són dues comandes que cal executar des de la consola. Des de l'entorn gràfic es pot utilitzar el programa xkill, el qual quan s'executa canvia la fletxa del ratolí per una calavera i finalitza l'aplicació sobre la qual es faci clic amb el botó esquerre del ratolí (amb la tecla ESC se surt de xkill).

Llegeixo a Genbeta que xkill ha estat portada a Windows, amb la qual cosa potser algunes aplicacions difícils de tancar, fins i tot amb el gestor de tasques, ara no donaran tants de problemes. Si el proveu ja direu alguna cosa.

Creative Commons License

ACN a YouTube

Llegeixo al bloc de Saül Gordillo que l'Agència Catalana de Notícies (ACN) estrena un canal a YouTube. En aquest canal es poden trobar els videos que produeix l'Agència i es poden inserir en blocs i altres llocs, gràcies al fet que no tenen bloquejada l'opció, com sí que fan alguns mitjans o empreses amb allò que posen a YouTube.



Creative Commons License

Dit i fet, ús d'imatge demanant permís

Delta de l'Ebre - Zona de l'EncanyissadaFa justament una setmana que parlava de l'ús per tercer cop d'una imatge meva, publicada amb una llicència lliure, sense fer esment de l'autoria ni de les condicions d'ús. En aquella entrada comentava que una agència de publicitat m'havia demanat permís per utilitzar una imatge meva trobada a Flickr -la que podeu veure al costat- però, sense posar qui era l'autor ni condicions d'ús, donades les característiques del producte on la volien utilitzar.

Els vaig donar permís oral i per escrit per utilitzar la imatge. Prefereixo que s'utilitzin les coses que publico respectant la llicència però, crec que és lògic que hi ha casos en què és difícil complir-la i que, aleshores, si es té la deferència de demanar permís, no costa res valorar-ho i permetre un ús a banda de la llicència amb que ho he publicat. És el cas i podeu veure el resultat de tot plegat en aquest fulletó de la cadena Soli Discau,client de l'agència que va contactar amb mi, promocionant una oferta d'arròs del Delta de l'Ebre.

Creative Commons License

3000 entrades i 5 anys

Aquesta és l'entrada número 3000 d'aquest bloc. Almenys és aquest el recompte que fa Blogger. Ara fa pocs dies, el dia 14 d'octubre, aquest bloc complia 5 anys. L'any 2003, després d'una intensa etapa d'opinió als diaris sobre el transvasament de l'Ebre, del manteniment de la llista ebrencs i del web d'ebrencs.com, el meu primer bloc, de l'any 2001, decidia obrir un bloc, per continuar escrivint sobre allò que tenia ganes, sense haver de recórrer -únicament- a cartes al director.
Són, per tant, ja un grapat d'anys i un grapat d'entrades, moltes de les quals de text, combinades amb algunes d'àudio i de video. M'agradaria que el bloc tingués més participació però, això en part depèn de mi i en part no. Em complauria saber que algun interès té allò que hi penjo -evidentment que tot no-. 
Espero que aquestes 3000 siguin una petita part de les entrades que encara li queden a la vida d'aquest espai. Gràcies per llegir-me.

Creative Commons License

dijous, 23 octubre de 2008

L'Entesa preguntarà per l'autovia

Llegeixo a Yahoo! Noticias que el senador Pere Muñoz preguntarà al Senat, en representació de l'Entesa Catalana de Progrés, per les obres de l'autovia A-7. Aquí baix sembla que tot va a un altre ritme. Ja ho diem que aquí no patim l'atrafegament de les capitals, que podem moure'ns amb més calma per les nostres poblacions. Però, potser no cal que això es traslladi a les infraestructures.

Uns cops perquè la voluntat política no existeix, altres perquè les decisions generen polèmiques, sigui com sigui sempre quedem aturats o anem darrera de la resta. No voldria però, que això s'entengués com una crítica a una "cultura del No" que alguns atribueixen al territori, perquè si els projectes generen rebuig cal estudiar si és fonamentat o no. De vegades acabes pensant que els projectes es presenten com es presenten, sabent que seran contestats per la població. Però, si aquesta confrontació s'amplia amb un bon nombre de projectes, algun acabarà entrant dins del sac.

Sigui com sigui, no pot ser que el Camp de Tarragona estigui hipercomunicat amb carreteres i autovies i aquí estiguem com estem. Anem perdent serveis de tren, les carreteres que tenim són insuficients, i veiem que no gaire lluny les coses són totalment diferents. M'alegro per ells però, cal un equilibri en projectes d'infraestructures de comunicacions per al territori.

Creative Commons License

Escrivint música amb programari lliure

Fa un temps que vaig escriure sobre un programa d'edició de partitures anomenat Lilypond. Es tracta de programari lliure multiplataforma que processa les partitures i genera documents PDF de les mateixes. Val a dir que, si només utilitzeu Lilypond haureu de dominar mínimament el llenguatge de marques que utilitza per a les partitures, semblant al LaTeX -donant per descomptat que coneixeu la notació musical anglesa-. Aquests dies estic utilitzant-lo per passar una partitura que tinc escrita a mà i que no es veu massa bé en alguns llocs, a format PDF. El resultat és impressionant i com que es tracta d'una partitura, no de proves, intervenen molts elements de la notació musical que s'han de conèixer de Lilypond. És a dir, que acabaré dominant-lo una mica.

Ara bé, potser si ho intenteu i no sou gaire amics de la Informàtica, potser us emprenya una mica haver d'escriure el codi font de les partitures directament. Cap problema. Podeu utilitzar altres programes, també lliures, per escriure les notes de forma gràfica i després generar una sortida que pugui processar Lilypond.

Els programes per escriure partitures s'anomenen programes de notació musical o, en anglès, musica notation software o scorewriters. La Wikipedia proporciona una llista de programes de notació musical. Com es pot veure, Lilypond és un programa de notació musical basat en text. Aquells que segurament us interessen són els basats en GUI (interfície gràfica d'usuari). D'aquests, alguns generen sortida per a Lilypond.

Si els voleu provar, alguns d'ells són Rosegarden, Denemo, NoteEdit, Canorus o MuseScore. Tot i ser programari lliure, no tots són multiplataforma. La majoria estan desenvolupats per a Linux o Windows. Canorus, segons el web, es pot executar en Mac OS X.

També podeu llegir un article en dues parts publicat l'any 2004 pel Linux Journal:

Creative Commons License

La premsa seriosa

Avui Microsiervos publica una entrada sobre una notícia d'ahir relacionada amb una condemna per haver trencat la protecció d'un programa d'ordinador i haver-lo distribuït per xarxes entre extrems (P2P). Vaig conèixer la notícia ahir a través d'El País. El Mundo també la publica. David Bravo n'opina. Malgrat que un dels elements que apareix són les xarxes P2P, el cas tracta sobre la desprotecció de programes informàtics. També és important el fet que sembla que l'acusat no anirà a presó i que a més, no s'ha celebrat judici perquè l'acusat ha acceptat declarar-se culpable. Tot plegat, un exemple que la premsa, sobretot amb els titulars, no demostra sempre la seva seriositat, malgrat de presumir-ne enfront de la Wikipedia, dels blocs i altres serveis.

Creative Commons License

De vinil a MP3 amb Audacity

Audacity és una aplicació de programari lliure multiplataforma per al tractament del so. Un article de Linux.com mostra una de les seves utilitats, com és la recuperació de discos de vinil passats a format MP3. Per fer-ho, cal connectar l'ordinador al reproductor de discos, capturar el so i després tractar-lo. L'article us explica què heu de tenir en compte per fer-ho, i també com podeu passar els vinils a CD.

Creative Commons License

El cosí d'Aznar

Rajoy va dir que no creia en el canvi climàtic perquè li ho havia dit un cosí seu. Ara ens surt Aznar, des de la seva trona d'ex-president i de personatge que ja diu allò que li dóna la gana, posant en dubte també el problema del canvi climàtic. Per sort, Aznar no és científic i aquest debat el supera. Malauradament, sí que és un generador d'opinió i és un mal exemple que algú com ell posi en dubte un problema que científics de tot el món demostren dia rere dia. Ara bé, potser tot és a causa que qui té molts diners es pensa que encara que el canvi climàtic ens afecti, ells/elles tindran recursos suficients per sortir-se'n. Potser es veuen com els rics del Titànic. Falta l'orquestra per amenitzar el naufragi.

Us deixo un video del web El primo de Rajoy.



Creative Commons License

dimecres, 22 octubre de 2008

Exposé per a Camino

Via Genbeta veig que la nova versió de Camino introdueix una nova característica, la qual mostra en un mosaic totes les pestanyes obertes, per poder triar quina es vol veure. És una funcionalitat anàloga a Exposé, del Mac OS X però, dins del navegador. Es pot provar descarregant-se la versió 2.0 Alpha 1 (encara poc madura per a un ús habitual).

Camino és programari lliure. És un navegador basat en el motor Gecko, el dels navegadors de Mozilla, orientat al sistema operatiu Mac OS X. Es distribueix com programari lliure el codi font, tot i que el seu fitxer executable està publicat amb una llicència de tipus EULA. Actualment et trobes amb moltes  versions de navegadors, tant en Linux, com en Windows, com en Mac. Hi ha un parell de navegadors -lliures- que sempre els tens, com són Firefox i Flock. Firefox va força bé en tots tres sistemes operatius. Flock té el problema del consum de recursos. Jo em quedo amb aquests dos, tot i que Camino també l'he provat, igual que de tant en tant utilitzo l'Epiphany amb Linux. És la gràcia de poder triar.

Creative Commons License

Boletaires

Ahir a la nit el programa 59 segons de La 2 va parlar, entre altres coses, dels bolets i de l'efecte que té l'afluència massiva de boletaires en les poblacions on es recullen aquests fongs. S'ha de fer pagar per poder anar a fer rovellons? Era una de les preguntes. L'altra era sobre si s'havia de regular la recol·lecció i venda d'aquests, amb arguments sobre les garanties sanitàries.

Hi hagué posicions a favor i en contra. La regulació no era compartida per algunes persones de la taula, com Vivent Sanchis, pel fet que tota la vida que s'han comprat productes al mercat acabats de collir i que no ha passat res. Va posar com exemple quan era menut i anava a la plaça a comprar sang amb sa mare. La veritat és que la regulació de tots els aspectes de la vida ens converteix una mica en esclaus del sistema, quan potser hi ha aspectes que s'haurien de basar més en la confiança de l'origen. Ara bé, avui dia hi ha molta gent que va a fer rovellons, i no tothom sap què està arrencant de la terra. No estem parlant de la gent que ha conegut els bolets de tota la vida sinó de gent, empesa pel desig de collir-los, ja sigui per consum propi o per vendre'ls, que agafa aquesta afició i pot errar i collir bolets bons que no ho són. Cal fiar-se'n de persones que sapiguem que coneixen el món dels bolets, o que només agafen els bolets que saben què són.

D'altra banda hi ha el pagament per anar a fer bolets. En poblacions de Catalunya es fa. Tinc entès que a la zona de Terol, dins del terme de Mosqueruela, també. Allí es fa per contribuir amb una petita quantitat al manteniment de les pistes forestals. A Fortanete, el poble de mon pare, no es fa pagar. Però, allí la majoria de pinar són finques particulars. Cal fer pagar o no? És més, em pregunto si és just que anem gent que no som d'aquelles contrades a explotar massivament la collita de rovellons, quan això antigament era una font d'ingressos per a la població. Em conta mon pare que de Fortanete sortien camions carregats de rovellons aleshores. Ara, com que allí on va una persona a fer bolets, n'hi van centenars, ni pensar a fer de la temporada de bolets una font d'ingressos.

Ens ho hauríem de fer mirar. Necessitem anar a fer quilos i quilos de rovellons? No podríem anar a les poblacions on es fan i comprar-los a la gent d'allí, contribuint a la seva economia? Pensem que són zones de muntanya amb uns recursos econòmics limitats i que aquest fruit de la terra podria ser una font d'ingressos, encara que sigui petita i pendent de la meteorologia? És un debat difícil perquè qui vol anar a fer rovellons no veurà bé que se li posin barreres per continuar fent-ho però, ens ho hem de fer mirar.

Creative Commons License

L'agonia dels blocs

20 minutos es fa ressò d'un article de la revista Wired on s'afirma que els blocs estan passats de moda a causa de Twitter i de Facebook. En aquest article s'aconsella que si s'està pensant de crear un bloc, que no es faci, i que si s'ha fet, es vagi pensant a tancar-lo. Apunta l'article al fet que els blocs han deixat de ser llocs personal i s'han professionalitzat, de forma que la majoria dels principals blocs a Technorati pertanyen a gent que hi guanya diners. Em pregunto jo si això és motiu per rebutjar el concepte de bloc, i més quan el model que s'aconsella seguir és Twitter o Facebook. Si bé en el món dels blocs qualsevol mitjà ja hi és present, per poca que sigui la qualitat de la interacció i dels continguts, els professionals dels blocs també són presents a Twitter i a Facebook. Jo cada dia rebo una gran quantitat d'actualitzacions del Twitter del 3cat24.cat, de la BBC, El País, Le Monde, etc. I al Facebook cada dia hi ha més mitjans i empreses que tenen el seu grup per fer xarxa. Per tant, la presència professional no pot ser un element negatiu per als blocs.

Sí que és cert que els blocs no tenen el factor de la immediatesa, com ara el Twitter o el Facebook però, també cal tenir en compte que la immediatesa també depèn de les persones. Podem estar tot el dia pendents del Twitter o del Facebook? És el mateix escriure una entrada en un bloc que una frase al Twitter? Crec que no, són finalitats diferents, i poden ser complementàries. Jo tinc el meu bloc enllaçat amb Twitter, amb la qual cosa allò que hi dic es repeteix al microbloc. I el mateix faig amb altres serveis com Blip.fm. La immediatesa me la dóna el Twitter però, també la missatgeria, la qual a més em dóna més intimitat.

Podríem donar moltes voltes. Des del punt de vista de concepte i d'acollida podem estar d'acord que els blocs estan passats de moda, igual que ho han estat altres serveis d'Internet, i igual que ho estaran Twitter i Facebook. Des del punt de vista de cavar la tomba dels blocs, doncs ja no ho tinc tan clar. El format bloc és antic. Jo fa 7 anys que vaig començar amb els blocs i he vist que ha anat evolucionant però, no necessàriament en un camí que el porti a la mort. Més aviat penso que hi haurà una transformació cap a eines integrades, cosa que ja es poden trobar en xarxes com Facebook. Però, aquestes eines no deixaran d'integrar el bloc dins d'elles, lluny d'eliminar-lo.

Creative Commons License

dimarts, 21 octubre de 2008

Els menys dependents no cobraran

L'afirmació del títol és rotunda potser però, aquesta és la voluntat expressada per Carme Figueras, del PSC, segons informa Vilaweb. No hi ha prou diners per aplicar la Llei de Dependència a tota la població dependent. Qui no hagi tingut la sort d'haver entrat en la primera tanda de ser avaluat o avaluada, i ja hagi començat a rebre les ajudes, que s'esperi, que la cosa pinta malament. Tinc un familiar que és gran dependent i per sort els tràmits es van fer a l'hora que tocava i ja és beneficiari. Però, pensem en tantes i tantes persones que, sense ser grans dependents, necessita aquestes ajudes.

La Llei de la Dependència va ser una de les grans lleis que va utilitzar Zapatero en la campanya electoral. És més, les despeses socials són la bandera que utilitza un i altre cop. La Generalitat es queixa que posa més diners que el govern central per satisfer les ajudes de la llei, per culpa del mal disseny de la mateixa per part del govern.

Tot plegat i pateixen les persones i les famílies que tenen una esperança en aquestes ajudes. Mentrestant, tot i ser demagògia, a ningú no se li escapen els milions d'euros que està disposat a posar el govern si cal ajudar les entitats financeres a tirar endavant. I queda evidenciat que quan les coses van malament qui primer pateix és qui ja patia abans que s'agreugessin, o qui estava en una situació propera a patir.

No li ha d'estranyar a Zapatero si la seva popularitat baixa i la de Rajoy puja. Després de negar la crisi tan com va caler durant la campanya electoral, poc a poc ha anat reconeixent que aquesta existia, no sense voler-nos fer creure que abans dels comicis no en sabien res. Ens prenen per tontos... o és que potser ho som...

Creative Commons License

Ja es poden demanar CD d'Ubuntu 8.10

Ja queda poc perquè es publiqui la versió 8.10 de la distribució Ubuntu. Via Genbeta veig que ja es poden demanar CD gratuïts, tot i que encara no es comencen a enviar a casa.

Creative Commons License

Clarinet, dia 31

Crec que ja puc donar per finalitzada la narració del dia a dia de la tornada a la música i al clarinet en concret. El dia a dia no cal que l'expliqui perquè és força semblant. Una mica d'escalfament, una mica de tècnica i partitures que s'han d'estudiar o altres que tens ganes de tocar. Avui assaig un altre cop. La primera fita, la de començar els assajos, ja està assolida. Ara enfilem el camí cap al concert de Santa Cecília, un concert aquest any enfocat en el centenari del títol de ciutat d'Amposta. Suposo que aniré comentant l'evolució però, més espaiadament.

Creative Commons License

El bloc de Joan Panisello

Joan Panisello, reconegut ceramista i un dels motors de la mobilització contra el transvasament de l'Ebre, m'ha enviat l'enllaç al seu bloc, el qual veig que existeix des del mes de juliol. Joan m'explica que va assistir a les jornades de Societat Xarxa la setmana passada a Barcelona, de les quals va gaudir força, i sobre les quals parla al seu bloc. Si voleu visitar-lo: http://www.panisello.net/bloc.

Creative Commons License

dilluns, 20 octubre de 2008

Collin Powell votarà Obama

Avui la notícia referent a les eleccions nordamericanes del proper mes de novembre tenia com protagonista Collin Powell. Secretari d'Estat dels EUA en la primera legislatura de George W. Bush, va ser qui davant de les Nacions Unides va acusar l'Iraq de tenir armes de destrucció massiva amb unes imatges de satèl·lit que van ser posades en dubte. L'Iraq va ser atacat i ni Matarile ha trobat les armes.

La notícia a la qual em refereixo ha estat sorprenent perquè si alguna cosa podia esperar d'aquest home és que donés suport a McCain, i en canvi ha anunciat que donarà suport a Obama. Realment això és un cop d'efecte a favor del candidat demòcrata i un cop dur i inesperat per al candidat republicà. Ara bé, la figura de Powell a banda de ser un dels personatges destacats dels republicans que es canvia de jaqueta, té credibilitat de cara a la resta del món? No ho tinc clar. Ara bé, com que qui vota són els nordamericans suposo que allí les coses es veuen de diferent manera. A la ràdio aquest matí destacaven la solvència de Powell, quan jo diria que més que solvència és la influència allò que té d'important el personatge.

Creative Commons License

Final del recull

Fins aquí arriba el recull de recomanacions musicals que he vingut fent. Han estat 96 recomanacions, d'estils diversos i que hauran agradat o no. La intenció no era realment fer un recull homogeni sinó posar al bloc un conjunt de referències a grups i cançons que no sempre se sap o es recorda qui són. Sempre et trobes aquella pregunta: qui cantava això?, com es deia aquella canço? Aquest recull pretenia sobretot donar aquestes pistes sobre grups i cançons que algun cop hem volgut recordar, i de passada, gràcies a la xarxa, donar punts de partida per anar saltant de cançó en cançó descobrint altres grups d'estils semblants o contemporanis als recomanats. Espero que us hagi agradat i, potser properament enceti una nova tongada. De moment, podeu continuar escoltant recomanacions als meus comptes de Blip.fm i de Last.fm, les quals podeu seguir també a través del meu compte de Twitter.



Creative Commons License

Clarinet, dia 30

El dia 30, un número rodó. Divendres vaig assistir al primer assaig general després de 16 anys. Em va passar el temps volant. Al meu llavi no tant, doncs dues hores es noten.Però, estic content de com va la cosa.

Creative Commons License

Recomanacions musicals: ELO

L'Electric Light Orchestra (ELO) us la recomano per la seva cançó Last Train To London. Als 90 es va fer una molt bona versió maquinera.





Creative Commons License

diumenge, 19 octubre de 2008

Recomanacions musicals: Blondie

Blondie van publicar el 1978 una de les millors cançons del pop de tots els temps, Heart of Glass. L'any 1997 van reprendre la seva activitat després de 15 anys. La cançó Maria va tornar a ser un èxit considerable en la música de ball.





Creative Commons License