La comoditat dels trens de Renfe

Ahir Maria Jesús va pujar en un tren cap a Barcelona i va haver de canviar de vagó. No anava l'aire acondicionat i el nivell de xafogor era insuportable. De fet, anava quasi buit. Com us podeu imaginar, va acabar omplint-se l'altre vagó per aquest motiu, i allí l'aire anava però, prou fluix com perquè la quantitat de gent que va pujar fes augmentar considerablement la temperatura. Un viatge prou incòmode.

Ho comento perquè tot just ahir vam veure, esperant a l'estació de l'Aldea, com arribava un tren de Barcelona, un regional que, en realitat era un comboi de rodalies. És a dir, un tren amb seients durs per fer dues hores de viatge. En els anys que he estat treballant a Barcelona m'ha tocat utilitzar aquests trens per moure'm per l'Àrea Metropolitana i també per viatjar cap a les Terres de l'Ebre. No són trens per fer aquest trajecte. I m'agradaria que algu dia qui pren decisions a Renfe sobre els trens que han de fer aquest recorregut comprovi com queda el cul després de dues hores assegut allí. Abans teníem els "borregueros" amb seients de pell sintètica que a l'estiu feia suar de valent, i amb calefacció que socarrimava les sabates i et despistaves i hi recolzaves el peu. Van desaparèixer i van decidir que els rodalies ja anaven bé per moure's per Catalunya. AVE i Avant les estrelles mediàtiques de Renfe. La mitja distància és un altre món.