dijous, 26 de juny del 2008

La llengua, arma política

El manifest que reivindica la llengua castellana com llengua comú, impulsat per intel·lectuals que són habituals en les polèmiques sobre nacionalismes i sobre llengua, demana que el castellà sigui l'única obligatòria que se suposi coneguda per tots i els ciutadans i ciutadanes, demana poder escolaritzar els fills i filles en la llengua castellana si es desitja, dóna el dret que se sigui atès en la llengua pròpia del territori però, no que totes les persones de l'administració requereixin conèixer aquesta llengua, demana rotulació bilingüe i no únicament en la llengua pròpia del territori, i demana l'ús exclusiu de la llengua castellana en les activitats institucionals de funcionaris i polítics en l'àmbit estatal. Abans de fer totes aquestes peticions es presenten les premisses, de les quals la segona diu que són els ciutadans qui tenen drets lingüístics i no pas els territoris ni les llengües. Sent un escrit promogut, entre altres per Fernando Savater, no es pot dir que sigui això coherent en un filòsof. Dir que són els ciutadans són qui tenen drets lingüístics i fer un manifest sobre la llengua castellana és defensar els drets lingüístics dels ciutadans i de la llengua? És defensar els drets lingüístics dels ciutadans o és una forma d'atacar els sentiments identitaris des d'una altra vessant.

Malgrat tota la comprensió que es diu que es té sobre les llengües co-oficials (en igualtat de condicions hauria de significar això), s'endevina sempre darrera d'aquestes reivindicacions, la voluntat de deixar les llengües que no siguin el castellà en l'àmbit local, ofegar-les, i que esdevinguin un tret més folclòric que no pas allò que haurien de ser, llengües oficials de ple dret i reconegudes com les pròpies. La feina de segles per imposar una llengua -per la força o per via administrativa- no ens pot servir de justificació per renunciar a que continuï sent la nostra.

El cavall de batalla de la legislatura continua girant al voltant del debat territorial, ara disfressat de la polèmica lingüística. Caldrà veure quant soroll faran.


Creative Commons License

1 comentari:

Anònim ha dit...

El tema de la llengua es apretar on fa mal. Per cert, la Ministra Aido, quina llengua empra en les seues intervencions? per que, cal que signi rapidament el manifest i s'apliqui unes clases de lexic i dicció.
Qui tingui mires i no es tenqui en observar el seu melic, ja sabrà que ha de fer.