dilluns, 30 juny de 2008

Novetats de Blogger




La gent de Genbeta publica una entrada amb les novetats de Blogger in Draft. Tothom qui tingui un compte de Blogger pot accedir a la versió esborrany, Blogger in Draft, i allò que hi faci apareixerà al bloc com si estigués fent-ho des de la versió "normal".



A la imatge adjunta es pot veure una de les novetats. Es tracta de la possibilitat de puntuar les entrades amb fins 5 estrelles. També es pot mostrar el formulari de comentaris sota l'entrada, en comptes d'haver d'obrir una pàgina nova.



Ha canviat el formulari per editar entrades. Les imatges ara es poden inserir de forma més senzilla, podent pujar una imatge o enllaçar-ne una utilitzant la seva URL. Es pot decidir, per a cada entrada -abans era global- si s'han de convertir les línies noves en l'etiqueta br de HTML o si s'han d'ignorar, i si s'ha d'interpretar el codi HTML inserit a l'entrada o si s'ha de deixar tal com està -útil per mostrar trossos de codi, doncs fins ara això portava bastants problemes-.



Els blocs es poden exportar i importar. És a dir, es pot generar una còpia de seguretat del bloc, en format Atom, i després recuperar la còpia en el mateix bloc o en altres.



Finalment, els blocs de Blogger ara s'integren dins de les eines de webmestres de Google.



Google està creant una gran plataforma d'autoria de continguts -blocs, videos, documents, imatges,...- i això és molt útil, tot i que sempre hi ha reserves. Elimina els adversaris, com Microsoft amb les seves polítiques d'incloure en el sistema operatiu tot allò que ofereixen altres -navegador, reproductor multimèdia,...-, tot i que hi ha una gran diferència, penso. Google ho ofereix com un dels seus serveis, mentres que Microsoft ho ha fet sobre el seu sistema operatiu, afectant a la configuració de l'ordinador. En el cas de Google sempre es pot triar l'alternativa, tot i que en el meu cas em va molt bé la integració entre les diferents eines que ofereixen -en canvi, continuo utilitzant Flickr i no tant Picasa-.



Creative Commons License

La deriva de Rosa Díez

Rosa Díez ja fa anys que ha derivat cap a la política nacionalista espanyola, disfressant-la de lluita contra els nacionalismes no espanyols i de política d'homogeneïtzació dels drets i deures de ciutadania. Avui llegim a La Voz de Asturias, via Menéame, que segons Rosa Díez, l'asturià no és una llengua sinó una forma de parlar, un dialecte, i que a Astúries l'única llengua que ha de ser oficial és el castellà. Quan jo era menut encara s'escoltava qui deia que el català era un dialecte del castellà. Ha de ser emprenyador per a la gent d'Astúries sentir-se això.


Creative Commons License

Eurocopa

Expo Zaragoza 2008Ahir a l'Expo hi havia molta gent amb samarretes de la selecció espanyola, amb banderes a l'esquena fent de capa, amb la cara pintada de roig i groc. Quan sortíem a l'entrada anaven donant banderetes espanyoles amb la mascota de l'Expo, Fluvi. Van posar el partit en pantalla gegant a l'amfiteatre del recinte. En arribar a Amposta, ja a les 12h de la nit, encara se sentien clàxons celebrant la victòria.

Crec que el futbol no s'ha de prendre seriosament, ha de tenir una importància relativa però, sembla que en la nostra societat se li dóna una gran importància. Per això, les declaracions contra la victòria de la selecció espanyola d'alguns líders polítics són, tot i que legítimes, provocadores -ho saben-. M'alegro que hagi guanyat la selecció espanyola. També dic que preferiria alegrar-me que hagués guanyat la selecció catalana. Però, les coses estan així i mentres estiguin així no tenim gaires opcions. I, com he dit, el futbol no pot ser tan important com per invertir esforços i diners per aconseguir seleccions nacionals, quan el país està necessitat d'esforços i diners en altres sentits.

Dir, com s'ha dit, que les seleccions són entitats privades, per queixar-se de les pressions estatals contra la selecció catalana, per després implicar-se la Generalitat -en temps de Niubò- per aconseguir el reconeixement de la selecció d'hoquei, és contradictori.

Creative Commons License

Expo Zaragoza 2008

Expo Zaragoza 2008Ahir vam anar a Zaragoza a l'Expo 2008 en un viatge organitzat per l'Agrupació Aragonesa d'Amposta. Vam estar a l'Expo des de passades les 10h del matí fins passades les 20:30h. Vam passar un dia agradable, a la vegada que ens vam cansar de valent.

El dia va ser calorós, assoleiat. Va fer un sol de justícia durant pràcticament tot el dia. La calor no va marxar en cap moment. Vam entrar per la Torre de l'Aigua i vam iniciar el recorregut pels pavellons pel de Mèxic. No vam entrar en tots els pavellons. Era impossible per la gran quantitat de gent que hi havia. No vam poder entrar al d'Espanya ni a l'aquari. S'havia d'agafar tíquet -no sé si pagant o no- i ja no n'hi havia per al dia d'ahir. Aquest és un dels aspectes que no ens van agradar. Pagues l'entrada i et trobes que has de fer cua per aconseguir un tíquet per poder entrar en alguns llocs, i has de fer la posterior cua per entrar després.

Vam entrar al pavelló de Catalunya, País Valencià i Múrcia, els quals estaven junts. En el de Catalunya una guia virtual explicava la gestió de l'aigua a Catalunya en diversos idiomes. Les explicacions en català eren en la variant occidental. Expo Zaragoza 2008A Múrcia es poden seleccionar diversos videos sobre l'aigua, un d'ells el del transvasament de l'Ebre. Com es pot veure a la imatge de la dreta, el video utilitzava imatges de l'Ebre cabalós, en alguns casos contraposades amb els camps secs murcians, i explicava els beneficis del transvasament de l'Ebre. El del País Valencià no era tan bèstia en la petició de transvasaments, tot i que també mostrava, en una cortina d'aigua, missatges sobre la necessitat de compartir l'aigua i sobre el bon ús que en fan allí.

Quant als preus, no són barats. Ara bé, tampoc no es pot dir que siguin exageradament cars a tot arreu. Si aneu a comprar records, la veritat és que sí, costen prou diners. Si aneu a menjar als restaurants d'alguns països també hi ha preus alts. Però, si aneu a menjar als restaurants de les comunitats autònomes (sota dels pavellons d'aquestes), els preus són més baixos. Als punts de venda de refrescos i de gelats, la beguda té un preu més o menys normal (com en una gelateria) però, se li suma un euro pel got reciclable. Com sabreu, aquest got s'utilitza en molts llocs -potser va ser a l'Autònoma on va començar tot-, de forma que la primera consumició inclou el preu del got. La resta de consumicions, si es porta el got, només es paga la beguda. Al final del dia, si es vol es pot tornar el got i et tornen l'euro, o bé te l'emportes cap a casa.

L'Expo 2008 val la pena o no? Sí. Passes un dia entretingut, en família o amb amics. Ara bé, no és res de l'altre món. Vull dir que sembla un parc temàtic on no hi atraccions. Els pavellons ofereixen informació però, és difícil llegir i veure-ho tot perquè com que hi ha tanta gent vas passant mirant-ho tot per sobre. El pavelló d'Aragó i el de Rússia ens van agradar força. Sobta que hagin fet l'Expo en ple estiu. Molt de sol, tot i que es pot recórrer gran part del recinte per l'ombra (els pavellons dels països i els de les autonomies). Hi ha salts d'aigua per tot el recinte. Hi ha diversos punts amb difusors de vapor fred per refrescar-se. La imatge d'una Expo sobre l'aigua topa amb tanta aigua per tot arreu. Com anècdota, ens vam trobar que ahir estaven assajant els triunfitos per a un concert que feien a la nit, i dins del pavelló Puente vam trobar-mos de sobte que ens seguia una comitiva on anava el lehendakari Ibarretxe, doncs era el dia d'honor d'Euskadi.

Podeu veure les fotos a l'àlbum Expo Zaragoza 2008 de Flickr.

Creative Commons License

divendres, 27 juny de 2008

Proposta sobre l'AP-7

Els Ebrediputats publiquen avui una entrada sobre la proposta de gratuïtat de l'AP-7 al seu pas per les Terres de l'Ebre, mentres duri la variant de l'Aldea (tram Ampolla-Aldea) i mentres no existeixi l'autovia de l'interior. (tram Ulldecona-Ametlla). Es pot criticar la política passada de CiU quant a autopistes però, això no treu d'estar d'acord en la denúncia d'una espècie d'engany mitjançant el qual ens vol fer creure el govern que s'alliberen peatges quan en realitat es bonifiquen i parcialment. Cal reclamar l'alliberament i cal demanar que els polítics parlin clar i es deixin d'eufemismes i altres estratègies de distracció a l'hora d'explicar-se.


Creative Commons License

Consulta popular al País Basc

El Parlament Basc ha aprovat la llei de consulta popular, per la qual es posa en marxa el procés per celebrar el referèndum el proper mes d'octubre mes d'octubre, relacionat amb la negociació del final de la violència i amb l'autodeterminació. Com ja he escrit algun cop, una consulta popular hauria de ser la cosa més normal del món. En algunes converses amb amics es planteja el problema que suposaria un excés de consultes en el cas que els governs autonòmiques les poguessin convocar, cosa que no comparteixo perquè el propi govern espanyol, amb potestat per convocar-les no ho fa amb excés. I de tota manera, el sistema s'acabaria d'autorregulant, crec. És cert que la consulta no té gaire futur perquè el govern espanyol recorrerà a la llei per neutralitzar-la però, veurem com acaba tot. Igualment, penso que sempre hi ha una altra opció, i és que el govern convoqui eleccions i els partits que donen suport al referèndum tinguin al seu programa electoral les dues qüestions. No és una consulta directa però, el resultat de les eleccions mostraria el recolzament o el rebuig als programes electorals i respondria de passada el referèndum.


Creative Commons License

dijous, 26 juny de 2008

Muchachada







Creative Commons License

L'AVL i la unitat de la llengua

Si bé ahir la llengua era notícia pel manifest en defensa de la llengua castellana, també es podia llegir que la Presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua negava que el govern valencià hagués negat mai la unitat de la llengua. Es queixa que es vulgui imposar un estàndard de fora del territori, deixant el valencià com dialecte.

Aquesta reflexió jo no la veig malament. Aquí a l'Ebre escrivim un català normatiu que no és el nostre català. Tampoc no ho és el valencià, encara que el sento més proper. El català normatiu s'assembla molt, massa, al central. I és normal que un territori tan important com el País Valencià no vegi amb bons ulls aquest fet. Em sembla que per mantenir la llengua no cal oblidar les particularitats. No podem pretrendre que els mitjans locals utilitzin la variant d'aquí però, que la gent del territori aprengui únicament el català estàndard i, se li indiquin de passada les particularitats del territori -almenys això em va passar a mi a COU amb la fonètica-.


Creative Commons License

La llengua, arma política

El manifest que reivindica la llengua castellana com llengua comú, impulsat per intel·lectuals que són habituals en les polèmiques sobre nacionalismes i sobre llengua, demana que el castellà sigui l'única obligatòria que se suposi coneguda per tots i els ciutadans i ciutadanes, demana poder escolaritzar els fills i filles en la llengua castellana si es desitja, dóna el dret que se sigui atès en la llengua pròpia del territori però, no que totes les persones de l'administració requereixin conèixer aquesta llengua, demana rotulació bilingüe i no únicament en la llengua pròpia del territori, i demana l'ús exclusiu de la llengua castellana en les activitats institucionals de funcionaris i polítics en l'àmbit estatal. Abans de fer totes aquestes peticions es presenten les premisses, de les quals la segona diu que són els ciutadans qui tenen drets lingüístics i no pas els territoris ni les llengües. Sent un escrit promogut, entre altres per Fernando Savater, no es pot dir que sigui això coherent en un filòsof. Dir que són els ciutadans són qui tenen drets lingüístics i fer un manifest sobre la llengua castellana és defensar els drets lingüístics dels ciutadans i de la llengua? És defensar els drets lingüístics dels ciutadans o és una forma d'atacar els sentiments identitaris des d'una altra vessant.

Malgrat tota la comprensió que es diu que es té sobre les llengües co-oficials (en igualtat de condicions hauria de significar això), s'endevina sempre darrera d'aquestes reivindicacions, la voluntat de deixar les llengües que no siguin el castellà en l'àmbit local, ofegar-les, i que esdevinguin un tret més folclòric que no pas allò que haurien de ser, llengües oficials de ple dret i reconegudes com les pròpies. La feina de segles per imposar una llengua -per la força o per via administrativa- no ens pot servir de justificació per renunciar a que continuï sent la nostra.

El cavall de batalla de la legislatura continua girant al voltant del debat territorial, ara disfressat de la polèmica lingüística. Caldrà veure quant soroll faran.


Creative Commons License

Soungle

Vilaweb publica una notícia sobre Soungle, un lloc on es pot trobar un recull de sons diversos que es poden descarregar gratuïtament. Vilaweb al titular diu que és una biblioteca de sons lliures i gratuïts. Jo ho deixo en gratuïts i explico el motiu. La plana inicial mostra un cercador. Introduïnt paraules de cerca -per exemple, dog-, us mostra el resultat en forma de diversos requadres corresponents cadascun a un so dels trobats. Podeu reproduir el so fent clic sobre el botó de reproducció i podeu també descarregar-vos el so al vostre ordinador. Cada so va acompanyat d'informació addicional: el nom, la freqüència de mostreig, la durada i els bits de la codificació. Enlloc no hi ha cap indicador de la llicència del so. No hi ha l'indicador tampoc en l'apartat de donació de sons per a la base de dades de Soungle -el cercador és intern, no cerca a la xarxa-, i l'únic que es diu a l'apartat About Soungle és que els es poden descarregar gratuïtament. És per això que no es pot dir que siguin sons lliures sinó, simplement gratuïts, i això implica que el seu ús és limitat.

Ara bé, no es pot negar que és una biblioteca molt interessant, i més que ho serà si continua creixent però, cal que solucionin el problema de les llicències.


Creative Commons License

dimecres, 25 juny de 2008

La comoditat dels trens de Renfe

Ahir Maria Jesús va pujar en un tren cap a Barcelona i va haver de canviar de vagó. No anava l'aire acondicionat i el nivell de xafogor era insuportable. De fet, anava quasi buit. Com us podeu imaginar, va acabar omplint-se l'altre vagó per aquest motiu, i allí l'aire anava però, prou fluix com perquè la quantitat de gent que va pujar fes augmentar considerablement la temperatura. Un viatge prou incòmode.

Ho comento perquè tot just ahir vam veure, esperant a l'estació de l'Aldea, com arribava un tren de Barcelona, un regional que, en realitat era un comboi de rodalies. És a dir, un tren amb seients durs per fer dues hores de viatge. En els anys que he estat treballant a Barcelona m'ha tocat utilitzar aquests trens per moure'm per l'Àrea Metropolitana i també per viatjar cap a les Terres de l'Ebre. No són trens per fer aquest trajecte. I m'agradaria que algu dia qui pren decisions a Renfe sobre els trens que han de fer aquest recorregut comprovi com queda el cul després de dues hores assegut allí. Abans teníem els "borregueros" amb seients de pell sintètica que a l'estiu feia suar de valent, i amb calefacció que socarrimava les sabates i et despistaves i hi recolzaves el peu. Van desaparèixer i van decidir que els rodalies ja anaven bé per moure's per Catalunya. AVE i Avant les estrelles mediàtiques de Renfe. La mitja distància és un altre món.


Creative Commons License

Nokia adquireix Simbian i l'alliberarà

Segons Linux.com Nokia adquiriria l'empresa Symbian (el 52% restant), i que alliberarà el sistema Symbian OS. Nokia té al davant una competència tecnològica important, amb la plataforma lliure Android, liderada per Google, i per l'iPhone d'Apple. Una de les preguntes que poden sorgir és el futur de Nokia davant d'alternatives tan atractives com les dels competidors. Potser obrint el sistema operatiu s'ha triat la millor opció per sobreviure? O potser hauria estat millor integrar-se dins de l'Open Handset Alliance i col·laborar amb Android. Veurem què passa en el futur. Jo ho veig semblant al moviment de Sun amb l'Open Solaris. Ha passat poc temps per veure si aquest sistema operatiu alliberat té futur o no al món de l'empresa.


Creative Commons License

Sant Joan, la imatge de cada any

Les televisions obrien ahir -i els diaris ho fan avui- amb les imatges de les platges després de la revetlla de Sant Joan. Cada any les imatges són les mateixes. Gent que no vol acabar la festa a la platja, cossos policials desallotjant-la i les brigades de neteja començant a endreçar-la per als banyistes. Però, per ser les mateixes no deixen de ser sorprenents. Ens prenem una nit com la nit de l'any en què tenim llicència per fer de la platja un abocador, pensant que ja vindran altres a fer neteja. I crec que això ens ho hauríem de fer mirar.

De l'altra banda estan els petards, els coets. Sant Joan sense petards i sense fogueres no seria Sant Joan. Els crios s'ho passen de primera tirant coets, sortint en colla a fer una mica de soroll. Sempre hi ha crios que tiren petards que no sembla que siguin apropiats per a la seva edat. I sempre hi ha adults que, com que poden, compren petards potents i els tiren allí on els sembla. El nivell de soroll, pedres que surten disparades per l'explosió, espurnes que fan cap damunt de persones,... són aspectes de la festa que, tot i ser normals, poden ser molt molestos. Els decibels que alguns petards emeten en explotar són segurament molt superiors als permesos i ja portem setmanes aguantant-los. No m'explico que els músics d'un orquestra hagin de tocar amb taps a les orelles i que el veïnat d'una població hagi d'aguantar coets posats en llocs que fan de caixa de resonància, o en llocs on poden representar perill.

Algú pot titllar això d'estar en contra de la festa o dels comerços de coets però, simplement és una petició perquè es pensi en tothom, en qui fa festa, en qui no en fa, i en qui en fa però, té aversió per explosions -per por o per molèsties a l'oïda-.


Creative Commons License

dilluns, 23 juny de 2008

La bandera i el futbol

Aquest cap de setmana he vist algun tros dels espais esportius de Cuatro dedicats a l'Eurocopa. S'ho han muntat bé. Ahir diuen els mitjans que el llençament de penals va marcar el màxim històric d'audiència des de que se'n tenen mesures, amb més d'11 milions de persones. Cuatro estan fent una gran campanya amb el color roig de fons, el de la cadena i el de la selecció espanyola. La bandera espanyola fora del context de la lluita PP-PSOE, el bou d'Osborne reivindicat com símbol espanyol de carrer, la plaça de Colón de Madrid batejada com la "plaça Roja" espanyola, i els ninotets per practicar budú als adversaris... Tot un muntatge publicitari que, segons alguns tertulians avui a la tertúlia de RAC 1, cal veure també des de la vessant política, positiu per al PSOE per suposar el final de l'apropiament de la bandera espanyola per part del PP, sobretot en les seves manifestacions contra la política del govern.

No diré que en fan un gra massa perquè segur que si ens veuen des de fora també podríem veure alguns trets d'aquests en els partits de les seleccions catalanes o en les victòries del Barça. Malauradament no tenim selecció participant en competicions oficials però, si ho féssim segur que també voldríem una gran campanya com aquesta per donar suport a la selecció. O no?

Creative Commons License

Recomanacions musicals: Amy Winehouse

Aquesta recomanació musical la poso per comentar la trista situació d'aquesta noia de només 24 anys, Amy Winehouse, a qui avui s'ha dit que s'ha diagnosticat un enfisema pulmonar a causa del consum de crack. La cançó és una declaració d'intencions, comença dient que "ells intenten fer-me anar a rehabilitació i jo dic no, no, no". Una veu bonica, unes bones cançons i una vida que si segueix així no sabem si tindrà temps de donar molts fruits. Podeu escoltar més cançons de la cantant a MySpace.

Com curiositat macabra, hi ha un web on fan un concurs perquè la gent endevini quan morirà pel seu ritme i estil de vida.



Creative Commons License

VeuIP, la telefonia gratuïta que no s'utilitza

He trobat una reflexió enllaçada a Menéame sobre la veu sobre IP, que penso que és interessant. L'ús de la telefonia IP a través d'eines com Skype, Wengo o Ekiga, per exemple, és una forma de poder parlar i fer videoconferència d'una punta a l'altra de món sense haver de pagar. Només cal tenir una connexió a Internet. Malauradament a Espanya no és habitual trobar connexions a Internet sense fils i gratuïtes als nostres carrers, i això implica haver d'utilitzar la connexió a Internet de casa nostra o d'alguns espais que sí que n'ofereixin. Tot i això, igualment és interessant contemplar les trucades IP en comptes de les trucades amb el mòbil, sempre que sigui possible. Alguns terminals de mòbil permeten configurar eines de missatgeria instantània i de telefonia IP. És una forma d'evitar les altes factures de telèfon mòbil. Ara bé, cal que els dos extrems de la conversa optin per aquesta opció. Un problema de coneixement de la tecnologia i d'accés a la mateixa segurament.


Creative Commons License

dissabte, 21 juny de 2008

Dia Internacional de la Música

El 21 de juny se celebra el Dia Internacional de la Música. Músics i no músics podem celebrar aquest dia. La música ens acompanya durant tota la nostra vida. Marca els millors moments, els pitjors, moments històrics per als països, per a les famílies, ens fa associar melodies amb temps passats, amb estats d'ànim,... Celebrem-ho!




Creative Commons License

Programari lliure per fer videotutorials

Algun cop he hagut de cercar programari per gravar l'activitat de la pantalla de l'ordinador per fer videos d'aquesta, normalment amb finalitat de fer videotutorials. El tipus de programes que s'encarreguen d'això es coneixen com programes per fer screencast. El més conegut de tots és Camtasia. Però, Camtasia no és programari lliure, amb la qual cosa és interessant estudiar altres alternatives.

Existeixen diferents opcions que eviten adquirir la llicència d'un programa d'aquest tipus. Algunes d'elles són només programes gratuïts, restringint alguns usos. Altres són programari completament lliure. Les opcions gratuïtes no lliures que teniu són:

  • Wink: Genera un fitxer SWF que es pot editar per afegir interacció (aturar la reproducció esperant un clic, per exemple). Funciona amb Windows i GNU/Linux.
  • Jing: Programa gratuït de l'empresa que desenvolupa i ven Camtasia. Cal registrar-se a Screencast.com -servei d'hostatge en línia dels videos- per poder utilitzar-lo. Funciona amb Windows i Mac.
Les alternatives lliures són:
  • Camstudio: Programa per a Windows. Permet captura imatge i so.
  • RecordMyDesktop: Grava l'activitat de la pantalla en un fitxer Ogg. Permet seleccionar l'àrea de pantalla i permet gravar el so. Funciona amb GNU/Linux i té una interfície gràfica per a GTK i una per a Qt.
  • Istanbul: Grava l'activitat de la pantalla en un fitxer Ogg. Permet seleccionar l'àrea de pantalla i permet gravar el so. Funciona amb GNU/Linux.
  • XVidCap: Grava l'activitat de la pantalla en un fitxer MPEG. Permet seleccionar l'àrea de pantalla i permet gravar el so. Funciona amb GNU/Linux.
  • Cankiri: Un únic fitxer escrit en Python. Permet gravar l'activitat de tota la pantalla o part d'ella, i gravar so. Genera fitxers Ogg. Funciona amb GNU/Linux.
Jo he utilitzat Wink, Jing, Camtasia, RecordMyDesktop, Istanbul, XVidCap i Cankiri. Em quedaria amb Wink potser però, té el problema de no ser lliure -no es pot redistribuir- i que genera un document Flahs -això és assumible-. Per a Mac no he trobat alternatives lliures. Per a GNU/Linux més o menys tots funcionen igual. El problema que us podeu trobar és que se us gravi malament el video a causa de problemes de dependències. No he tingut temps de provar de resoldre aquests problemes amb els quals jo sí que m'he trobat.

Creative Commons License

divendres, 20 juny de 2008

Menyspreu a l'Avui

Ahir diputats del PSC al Parlament de Catalunya van riure quan el diputat de CiU, Josep Rull, va citar l'Avui amb una notícia, referint-s'hi com un "diari potent d'abast nacional". Que s'ho facin mirar. És vergonyosa aquesta actitut. Potser l'Avui no és el millor diari del país, potser no és el més potent. Però, és un mitjà de comunicació de referència a Catalunya, pels seus continguts, pels seus articulistes, i per ser un dels pocs que aposta per la llengua catalana en l'àmbit nacional. No m'imagino la reacció si algú hagués sortit a dir que El Periódico, per exemple, és un diari que agrana cap a casa del PSC.


Creative Commons License

Els seients buits dels càrrecs electes

Molts cops, quan hi ha votacions al Parlament de Catalunya, al Congrés del Diputat o al Senat, a banda d'informar sobre el motiu i el resultat d'aquestes, es destaca la quantitat de seients buits de la cambra. La ciutadania entén que els seus i les seves representants no assisteixen a les sessions? Jo diria que no ho entenem. I no ho entenem perquè són les sessions del Parlament les activitats visibles per a nosaltres dels càrrecs electes, mentres que la resta d'activitats no. Crec que quan hi ha absències massives en sessions de les cambres és que falla alguna cosa. Si hi ha comissions que coincideixen, falla alguna cosa. Cal que a l'agenda de parlamentaris i parlamentàries sigui incompatible el temps d'assistir al plenari amb altres activitats, si no és de forma excepcional? Penso que sí. És molt trist veure com hi ha dies en què el Parlament, per posar un exemple, està mig buit, per la poca importància que es dóna al tema que es tracta, i que altres compta amb tots i totes els representants escollits. És normal que ens fem creus del sou que cobren i que no els trobem al seu seient cada dia que toca.


Creative Commons License

dijous, 19 juny de 2008

Esperanza i la sanitat pública




Creative Commons License

El Archivo Rojo

Archivo RojoEl Ministeri de Cultura ha creat un lloc web destinat a oferir un arxiu fotogràfic sobre la Guerra Civil, el qual va ser recollit per la Junta de Defensa de Madrid amb finalitats de propaganda "per denunciar els desastres de la Guerra Civil". La consulta de l'arxiu actualment no funciona correctament. Actualment només es veuen correctament les miniatures a través de les opcions Catálogo y Buscar por Categorías. Per exemple, si feu clic sobre aquesta segona opció, feu clic després sobre Escenas de guerra (AR), i després clic sobre Cómo luchan en los frentes. apareix un formulari de cerca. Si feu blic sobre el botó Buscar, us apareixerà una llista de resultats amb miniatures de les imatges disponibles. Malauradament totes les miniatures estan mal enllaçades i no mostren la imatge corresponent en gran.


Creative Commons License

Barcelona, zoo marí amb espectacles amb animals

Llegeixo a l'Avui que Barcelona es planteja espectacles amb animals al futur zoo marí. Segons s'entén, és una recomanació de les empreses privades que podrien participar en el projecte. Però, no deixa de ser contradictori l'ús d'animals en un espectacle per fer més rendible el zoo marí, a la vegada que la capital de Catalunya és una ciutat antitaurina. És la mateixa contradicció per la qual l'Ajuntament ha optat per fer una nova muntanya russa al Tibidabo, amb les queixes de veïns i ecologistes per la tala d'arbres a la muntanya.


Creative Commons License

Surto en un llibre

No, no és l'ego. Ahir vaig llegir una entrada del bloc de Google Books on animava a cercar el nostre nom a Google Books, igual que ho fem a Google. I vaig fer-ho. De tant en tant cerco a veure què trobo dels meus cognoms, en els llibres que es poden veure complets, perquè acostumen a ser llibres antics, del segle XIX o anteriors. La sorpresa, en cercar ahir en meu nom, "Manel Zaera", va ser trobar-me en un llibre que es diu "Somos libres: Homenaje a la Cadena COPE" (Bru Alonso, Manuel María; Ed. Encuentro; 2006). És un llibre sobre la ràdio a Espanya, sobre la llibertat d'expressió i sobre la Cadena COPE.

Apareixo en un capítol dedicat a notícies aparegudes a la premsa sobre la COPE -inclouen articles d'opinió-, classificades com exemples dels diferents episodis d'assetjament a la cadena. Es pot llegir a la pàgina 84 del llibre. Es tracta d'una carta al director enviada a l'Avui, sobre les declaracions del cap de l'Exèrcit de Terra el dia de Reis del 2006, referint-se a les reformes dels Estatuts i la Constitució. La carta, la qual podeu llegir al bloc, contenia un paràgraf on em referia a la COPE: "Tenim el PP, part de l'Església espanyola i la COPE fomentant un clima de confrontació i recordant el 1936. Només falten els militars per unir-se a la festa.". Llegit tot l'article i contextualitzant-lo, es pot entendre millor que en aquest tros de text que han agafat per al llibre.

No m'ha agradat veure'm en aquest llibre perquè se'm posa al sac dels assetjadors a la COPE a mi, un ciutadà com un altre, i catòlic, que s'expressa lliurement, perquè apareix descontextualitzat el text, i perquè el llibre obvia l'autocrítica als continguts d'alguns dels seus programes -programes estrella- ja des de temps d'Aznar.

Creative Commons License

El govern i ERC

Des del dissabte en què es van elegir el nou president i secretari general d'ERC, un dels temes del dia a dia de la política catalana és parlar de la situació d'ERC. Després de dissabte passat, amb la polèmica sobre l'exclusió de Xavier Vendrell de l'executiva, que no es parla de res més que de la situació a ERC, de la batalla interna, de la paralització del país per culpa de la situació del partit, etc. Tot plegat em sembla exagerat i interessat. Escoltar tertulians habituals parlant-ne i afirmant que el país no funciona, escoltar Josep Ma. Pelegrí l'altre dia aconsellant un canvi de govern a Catalunya,... no deixa de sorprendre'm. El país funciona. El govern farà coses bé i malament, fallarà -que ho fa- comunicant però, el país funciona. Ni més ni menys que en l'època Pujol, segurament però, funciona. Almenys així ho veig jo. De l'altra banda està la postura de CiU, en boca de l'ex-conseller Pelegrí. Que des de CiU s'aconselli trencar el pacte i continuar governant en minoria o convocar eleccions... Algú es pot creure en aquestes alçades que això és un consell d'amic? La política catalana, per molt d'oasi que hi hagi -si en queda-, no deixa de ser política, i els consells dels adversaris, siguem realistes, són més en benefici d'aquests que no pas del país, o almenys segueixen aquest ordre de prioritats.


Creative Commons License

Els peatges ebrencs

Avui llegia al Diari de Tarragona que el govern català té sobre la taula la bonificació dels peatges ebrencs fins que s'acabi la variant de l'Aldea. Res d'alliberament, com ja he comentat altres cops. Segons he llegit, el conseller Nadal va dir ahir que serà una bonificació que anirà fins la gratuïtat, i que serà per als vehicles amb pas obligatori. Això s'ha d'aclarir. Caldrà adquirir un Teletac. No es bonificarà el 100% a tothom? Quins són vehicles de pas obligatori? Sap el conseller que en hores punta l'entrada a Tortosa és més fluïda venint per l'Aldea, que l'eix de l'Ebre no és autovia i que, malgrat no ser obligatori, molts cops val més la pena anar a donar la volta per arribar abans a Tortosa? I sap el conseller Nadal que continuem tenint un greuge comparatiu amb el Camp de Tarragona, on els peatges ja fa uns quants anys que són gratuïts per a tothom a entrant Tarragona, sortint a Torredembarra i sortint a Salou? Per què allí sí i aquí no?


Creative Commons License

dimecres, 18 juny de 2008

Sous, rebuts i pensions

Zapatero deia, i crec que ningú no s'ho creia, que no hi havia crisi econòmica. La realitat acaba imposant-se i, dia rere dia veiem que els fets apunten cap a la crisi i no al contrari. El sector immobiliari té problemes. Mentres no n'ha tingut hi ha qui s'ha enriquit però, ara tot seran queixes i demanar que l'Estat faci alguna cosa. Legítim però, cínic. D'altra banda, ens estan a punt de pujar el rebut de la llum. Com si no fos prou elevat. Diuen que paguem menys que a la resta d'Europa. Hauríem de veure si ens podem equiparar en tot perquè, si hem de pagar igual que els nostres veïns haurem de reclamar els mateixos sous i serveis. Parlant dels sous, ahir el Banc d'Espanya recomanava contenir els sous, així com allargar els anys de cotització per mantenir el sistema de pensions, i contractar plans de pensions privats. Qui paga els problemes de l'economia? Sempre els mateixos, aquella gent que prou té amb arribar a finals de mes. Contenir els sous mentres els preus no paren de pujar, amb una societat endeutada, amb l'increment de tarifes dels serveis bàsics,... és una mesura molt social. Mentrestant els directius de les empreses o els mateixos polítics continuen mantenint el seu estatus econòmic. Una societat molt justa, no?


Creative Commons License

Recomancions musicals: Here Comes Your Man (Pixies)

La recomanació musical d'avui és Pixies, un dels grups emblemàtics de la música alternativa dels anys 80. La cançó del video, Here Comes Your Man (1989), potser és una de les més conegudes, per ser molt atractiva musicalment i per haver format part d'alguna banda sonora de pel·lícula.



Creative Commons License

dimarts, 17 juny de 2008

Firefox 3, videotutorial ràpid i mut

Aquí teniu un video utilitzant el Firefox 3 acabat de descarregar. Com veureu, aprofito la guia de camp que vaig referenciar ahir per mostrar-vos algunes de les funcionalitats. No està edita. Està tal com l'he gravat. Per cert, sembla que els paràmetres del Flash donen maldecaps. Podeu accedir al video a través de l'enllaç al mateix.



Creative Commons License

Pagarem per rebre trucades?

Pagarà tant qui truca com qui rep la trucada. La premsa ha destacat aquest aspecte de la proposta de la Comissió Europea sobre les tarifes de la telefonia mòbil a Europa. A priori això provoca indignació i dóna la impressió que a Europa les darreres setmanes han tingut un rampell de mesures polèmiques, com la de voler regular els blocs o la de proposar una jornada laboral màxima de 65 hores.

Llegint la informació s'explica que es vol reduir la tarifa que cada companyia compra a altres per l'ús de la seva xarxa quan hi ha trucades entre clients de xarxes diferents -tarifa de terminació-. Segons s'explica, a Europa hi ha un rang de tarifes de terminació que van dels 2 cèntims als 19 cèntims d'euro per minut, una diferència exagerada. La proposta és que cada companyia només cobri els seus abonats i que no pagui a les altres companyies per l'ús de la seva xarxa. Com conseqüència s'obre la porta al fet que una companyia cobri els seus clients per rebre trucades. En comentaris a les notícies per la xarxa hi ha qui resideix en països on funciona aquest sistema (EUA) i n'està content, tot i que caldrà veure si efectivament el nou sistema acaba per fer baixar els preus de la telefonia mòbil.

Actualment les operadores se suposa que premien les trucades entre telèfons del mateix operador i que penalitzen les trucades cap a altres operadors. Però, el benefici realment no és tant alt. El ball de tarifes despista. A més, no saps si quan truques estàs trucant a una persona del mateix operador o d'un altre, de forma que no saps el benefici o penalització que tindràs. La pregunta és si pagar per trucar afectarà tothom o només quan et truquen des d'un altre operador, i quin percentatge de la trucada pagaràs. Haurem de potenciar la telefonia IP, acostumar-nos a trucar a una persona a través d'un servei i no a trucar a un número? Potser és una alternativa. Les trucades a través de sistemes de veuIP són gratuïtes -pagant la connexió a Internet- o a un preu baix -si es truca a un número no IP- i amb una qualitat bona, i des de casa fan innecessari l'ús del mòbil.

L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha dit que aquesta mesura amb què la Comissió Europea vol abaratir els costos de la telefonia mòbil, repercutirà en els costos de les operadores però, dubta que beneficiï els seus clients.

Creative Commons License

El cabal de l'Ebre i la pesca d'anxoves

VideoFa uns anys, durant l'època del PHN, Narcís Prat va dir en una xerrada, per posar un exemple, que avingudes del Roine equivalien a més anxoves a l'Escala. Un video de l'espai El Medi Ambient de TV3 parla de les captures d'anxoves a la zona del Golf de Lleó i del Delta de l'Ebre i la relació d'aquestes amb el cabal dels rius. Ara bé, hi ha qui sempre continuarà que l'aigua es tira a la mar.


Creative Commons License

No hi havia bombolla

Si visitem les hemeroteques veurem com hi havia fa encara ben poc qui deia que no hi havia bombolla immobiliària a Espanya. D'això se'n fa ressò un enllaç de Menéame. Coneixeu blocs de pisos que no s'hagin acabat, o que s'hagin quedat sense vendre totalment o parcial? Coneixeu promotors que s'hagin decidit a llogar? No hi havia bombolla. Serà que ha explotat abans d'existir...


Creative Commons License

dilluns, 16 juny de 2008

Novetas i millores de Firefox 3 en detall

Guia Firefox 3MozillaZine enllaça amb una "guia de camp" de les novetats i millores del navegador Firefox en la seva versió 3, la qual es publica demà dimarts. Hi ha una versió en castellà publicada per la comunitat argentina de Mozilla.


Creative Commons License

Anarquia que cansa

Fa ja temps que al carrer Holanda hi ha unes obres que, a l'encreuament amb el carrer Sant Cristòfol, són un problema, perquè l'entrada i sortida de vehicles per aquell carrer només disposa de mig carrer. És habitual entrar i trobar-se un cotxe que surt o al contrari. És incomprensible com al carrer de baix, l'Itàlia, durant el temps que van durar unes obres que comportaven un problema semblant, es va restringir el trànsit només en un sentit de la marxa, i al carrer Holanda no s'ha fet així. L'accés al carrer Sant Cristòfol ja és prou perillós per la manca de visibilitat com per haver de gestionar aquests problemes de congestió de l'únic sentit lliure d'accés.

Però, des de fa més temps que hi ha un altre problema, i és que de forma reiterada hi ha gent que aparca en doble fila, gent que té un espai reservat per a càrrega i descàrrega i que, no tenint prou amb aquest espai, ocupa mig carrer aparcant en doble fila. He fet aquesta foto i al cap de mitja hora, no només hi havia la furgona en doble fila, sinó que s'hi havia afegit una altra. El resultat és que el carrer es fa estret des d'un cantó a l'altre, no només a la part on hi ha les obres, i es veu dificultat a més l'aparcament, per por de no tocar amb algun dels vehicles mal aparcats.

Aquest problema l'he comunicat algun cop a la guàrdia urbana a través del web municipal però, com que no he rebut resposta no sé si ha arribat realment a la destinació. Crec que ens falta un sistema d'incidències a la via pública com el de Tortosa per poder comunicar incidències d'aquest i altre tipus i tenir constància del procés que se segueix.



Creative Commons License

Pantalla informativa a l'estació de l'Aldea

L'estació de l'Aldea està canviant. Sembla que està adoptant la imatge corporativa d'Adif. Els senyals d'accés a vies, els números de via ja no són els blancs amb fons gris. Ara el verd d'Adif és el color que predomina. Així mateix, com es pot veure a la imatge feta amb el mòbil -desenfocada-, s'ha instal·lat una pantalla que imagino que serà per informar dels propers trens que arribaran a l'estació. Ho imagino perquè a la pantalla ahir apareixia un fitxer de log on es veien errors referents a fitxers de missatges de veu en format MP3. Endevinareu que ahir la pantalla no feia, doncs les seves funcions informatives.

Com no podia ser d'altra manera, he de comentar que la porta corredissa encara està avariada.



Creative Commons License

KOffice 2.0, multiplataforma

Barrapunto es fa ressò de l'anunci que el paquet ofimàtic de programari lliure, KOffice, serà multiplataforma en la versió 2.0. Actualment se'n poden descarregar versions Alpha.

KOffice és un paquet ofimàtic molt interessant, potser en alguns aspectes preferible a OpenOffice. Té diferents aplicacions, classificades segons siguin eines de productivitat , de creativitat, de gestió i de suport. Les aplicacions disponibles, per tipus, són (tal com apareixen al web del projecte):
  • Productivitat:
    • KWord: Processador de textos.
    • KSpread: Full de càlcul.
    • KPresenter: Presentacions.
    • Kexi: Bases de dades.
  • Creativitat:
    • Kivio: Diagrames de flux.
    • Karbon14: Dibuix vectorial.
    • Krita: Tractament d'imatges.
  • Gestió:
    • KPlato: Gestió de projectes.
  • Suport:
    • KChart: Generació de gràfics integrables en altres documents de KOffice.
    • KFormula: Editor de fórmules.
    • Kugar: Generació d'informes.


Creative Commons License

diumenge, 15 juny de 2008

Lingro, diccionari lliure col·laboratiu

Genbeta publica un article sobre Lingro, un diccionari col·laboratiu, amb una política de llicències duals, la llicència lliure Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA) i la GNU Free Documentation License. Com diu la pàgina, lingro pretén construir diccionaris de contingut obert, lliures per sempre. Els diccionaris pretenen que hi hagi l'aportació de la gent que vulgui col·laborar. Els diccionaris es poden descarregar.

Actualment no hi ha la llengua catalana. A la pàgina principal es pot enviar una petició perquè enviïn un avís quan estigui disponible el diccionari en la llengua indicada. Si entreu a Lingro veureu que es pot consultar el significat de paraules en anglès i traduir paraules entre diferents llengües. A la imatge de la captura es pot veure la traducció de "without", de l'anglès al castellà. La traducció afegeix una icona d'un altaveu per escoltar-ne la pronunciació.

Els resultats es poden editar, i se'n poden afegir. S'indica la font dels resultats, doncs Lingro parteix de diverses fonts, com són el Wiktionary, Freedict i Beolingus.

Creative Commons License

dissabte, 14 juny de 2008

Internet Explorer a Ubuntu 8.04

Si necessiteu executar Internet Explorer dins d'Ubuntu teniu vàries opcions que us permeten utilitzar-lo. Una seria utilitzar VirtualBox amb una imatge de Windows i executant l'Internet Explorer de la imatge. L'altra és instal·lant-lo amb Wine. IEs 4 Linux permet instal·lar diferents versions del navegador -la versió 7 en estat Beta-, amb el complement Adobe Flash Player inclòs. A HowtoForge us expliquen els passos per fer-ho.


Creative Commons License

divendres, 13 juny de 2008

Acord Google-Yahoo!

Al final Yahoo! no se n'ha anat amb Microsoft i s'ha anunciat ja l'acord amb Google. Aquest acord es pot llegir al bloc oficial de Google. Es tracta un acord no exclusiu perquè Yahoo! pugui utilitzar el servei de publicitat AdSense en cerques i continguts, als EUA i Canadà. També s'anuncia un esforç per permetre la interoperabilitat entre els serveis de missatgeria d'ambdues companyies -si Yahoo! utilitzés un protocol estàndard això seria relativament fàcil i ràpid-. Insisteixen a remarcar que no és cap fusió, que no s'està eliminant Yahoo! com competidor, que Yahoo! no té prohibit arribar en acords semblants amb altres, que no suposa cap increment de la quota de tràfic de xarxa per a Google, i que no significa que Google vagi a pujar els preus als anunciants.


Creative Commons License