Avui he escrit la meva primera entrada en un bloc que ha creat Albert. Es tracta d'un bloc que parla del grup que ens va acompanyar en els anys d'institut, Huey Lewis & the News. Està escrit en castellà, doncs Albert ha volgut que sigui així perquè no n'hi havia cap en castellà i així pot arribar a més gent.
Doncs res, a veure si puc aportar continguts interessants, tot i que ja vaig una mica carregat de blocs...
divendres, 29 de febrer del 2008
Paquet empresarial lliure impulsat per la Generalitat
La Farga informa que la Generalitat impulsa un paquet informàtic per a empreses de programari lliure. Ho ha fet públic en el marc de les Jornades de Programari Lliure de la Universitat de Barcelona. La notícia es pot llegir també al web de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació. Es tracta d'un paquet de programari multiplataforma (GNU/Linux, Mac OS X i Windows), basat en estàndards oberts, amb eines ofimàtiques, de correu electrònic i altres eines integrades, governades per un quadre de comandament. Dins de la presentació de la Secretaria es pot veure l'arquitectura d'aquest programari i es pot també veure com s'ha concebut el projecte, amb un web, un entorn de gestió de projectes i un entorn manteniment i suport. És a dir, estem parlant d'una comunitat de programari lliure al voltant del projecte.
Podeu veure a sota la presentació.
És lliure la cultura lliure? (IV)
Tornant a la pregunta que em feia, és lògic i just que obres publicades per administracions públiques, amb els diners de totes i tots els contribuents, siguin publicades restringint els usos comercials? És lògic i just que ho facin altres, encara que tractin temes de programari lliure? I la música, i la cultura en general, és lògic que es publiqui privant els usos comercials?
Raquel Xalabarder publicà a la revista UOC Papers, sobre societat del coneixement, un article sobre les llicències Creative Commons i els drets d'autor, el qual les situa dins del context de la legalitat a Espanya. S'hi explica l'origen, les característiques, els tipus de llicències, es fa una anàlisi jurídica d'aquestes. Especialment interessant és l'explicació dels drets i restriccions que es poden indicar en una llicència Creative Commons. Es pot llegir a l'article que la restricció de l'ús comercial afecta tots els drets d'explotació de l'obra llicenciada, de forma que no es pot utilitzar de cap forma si la finalitat principal o en part és l'obtenció d'un benefici mercantil o una remuneració monetària privada. Això es pot llegir al text legal de la llicència si s'ha optat per restringir l'ús comercial.
En el text es veu com la restricció d'usos comercials i d'obres derivades permet que molta gent pugui beneficiar-se gratuïtament de l'obra a la vegada que l'autor es reserva uns drets que li poden permetre explotar comercialment la mateixa. Com s'explica, no totes les obres intel·lectuals tenen la mateixa naturalesa del programari i no sempre hi ha un mètode millor que els existents fins ara per remunerar els autors d'allò que no sigui programari, que no sigui prohibint l'ús comercial i les obres derivades.
La pregunta d'aquest text sobre la llibertat de la cultura lliure intenta discutir si realment es pot dir cultura lliure aquesta concepció de la cultura, encapçalada per Lessig, convidant a la confusió amb el programari lliure, i si caldria especificar millor quines llicències són realment lliures dins de sistemes de llicència com Creative Comoons, quines són menys lliures i quines són completament privatives.
Com veurem a la propera entrada sobre el tema hi ha altres punts de vista que intenten clarificar conceptes.
Articles anteriors:
Raquel Xalabarder publicà a la revista UOC Papers, sobre societat del coneixement, un article sobre les llicències Creative Commons i els drets d'autor, el qual les situa dins del context de la legalitat a Espanya. S'hi explica l'origen, les característiques, els tipus de llicències, es fa una anàlisi jurídica d'aquestes. Especialment interessant és l'explicació dels drets i restriccions que es poden indicar en una llicència Creative Commons. Es pot llegir a l'article que la restricció de l'ús comercial afecta tots els drets d'explotació de l'obra llicenciada, de forma que no es pot utilitzar de cap forma si la finalitat principal o en part és l'obtenció d'un benefici mercantil o una remuneració monetària privada. Això es pot llegir al text legal de la llicència si s'ha optat per restringir l'ús comercial.
En el text es veu com la restricció d'usos comercials i d'obres derivades permet que molta gent pugui beneficiar-se gratuïtament de l'obra a la vegada que l'autor es reserva uns drets que li poden permetre explotar comercialment la mateixa. Com s'explica, no totes les obres intel·lectuals tenen la mateixa naturalesa del programari i no sempre hi ha un mètode millor que els existents fins ara per remunerar els autors d'allò que no sigui programari, que no sigui prohibint l'ús comercial i les obres derivades.
La pregunta d'aquest text sobre la llibertat de la cultura lliure intenta discutir si realment es pot dir cultura lliure aquesta concepció de la cultura, encapçalada per Lessig, convidant a la confusió amb el programari lliure, i si caldria especificar millor quines llicències són realment lliures dins de sistemes de llicència com Creative Comoons, quines són menys lliures i quines són completament privatives.
Com veurem a la propera entrada sobre el tema hi ha altres punts de vista que intenten clarificar conceptes.
Articles anteriors:
Català i valencià, llengües diferents
Segons la candidata del PP, Dolors Nadal, català i valencià són idiomes diferents. Es recolza en els estatuts i no en el rigor lingüístic, ni en el coneixement del territori. Ens està dient que si una llei diu que el riu va de cara amunt, com es diu a les Terres de l'Ebre, hi anirà, sigui això cert o fals. Passegi's per les Terres de l'Ebre i escolti com parlem. Miri's el text català de la proposta de Constitució Europea que es va sotmetre a referèndum fa un temps. Repassi els noms de la llengua catalana al llarg dels segles. Escolti la gent que n'entén i no només els seus companys de partit, interessats més a matenir l'enfrontament entre País Valencià i Catalunya que no pas a defensar una tesi indefensable.
La poca son i la falta de sexe
Doncs sí, sembla que malgrat la poca son o la falta de sexe no impedeix que La Veu de l'Ebre es fixi aquesta setmana en un bloc, element exhibicionista per excel·lència a Internet, concretament en el bloc Lo portal de Remolins. El setmanari informa sobre l'opinió personal que l'autor del bloc, Jordi Roig, secretari d'organització d'ERC a Tortosa, fa del PAM de la ciutat. Sobta que se li doni tanta importància a l'opinió personal, i que es dediqui una notícia a comentar una entrada del bloc, i més sabent que alguns consideren els blocs com un fenòmen exhibicionista i que aporta poca cosa a la societat.
GesTerm, gestor terminològic lliure
El centre de terminologia Termcat ha presentat aquesta setmana el GesTerm, un gestor de terminologia fet amb Java i disponible per a Windows i GNU/Linux, publicat amb llicència GPL. Amb el GesTerm es poden crear fitxes terminològiques, diccionaris de fitxes, mantenir la informació, fer cerques i fer llistats.
Font: Generalitat de Catalunya.dijous, 28 de febrer del 2008
El PP no parla clar amb l'aigua
Els candidats i candidates del PP no volen parlar de l'aigua de forma clara durant aquesta campanya, si bé al País Valencià la televisió pública fa temps que passa uns anuncis de la Generalitat que duen per títol "Clar com l'aigua". Dic que no volen parlar clar perquè eviten afirmar que volen fer el transvasament de l'Ebre però, aquí a l'Ebre, a Tarragona, a Catalunya i, en darrer terme Rajoy, parlen de transvasar aigua al País Valencià un cop fetes les obres del Pacto del Agua de Aragón, amb els sobrants. Per tant, continuen parlant de sobrants d'aigua de l'Ebre que es llença al mar, és a dir, del transvasament. Com ho poden explicar els candidas i candidates per Tarragona això? Evidentment no poden i eviten acceptar que tot continua igual a can Rajoy.
Per què escric això? Mireu Vilaweb.
Per què escric això? Mireu Vilaweb.
Orkut, la xarxa social de Google
Google també té una xarxa social, Orkut. Feia dies que no hi entrava. Ahir en Jesús Corrius em va afegir com amic i vaig entrar. La veritat és que l'entorn m'agrada molt més que el de Facebook, malgrat que aquesta sigui la xarxa social més popular. Orkut és una de les xarxes socials que implementa la interfície OpenSocial, una biblioteca de programació, programari lliure, per accedir a diferents xarxes d'aquest tipus.
Per començar he creat les comunitats ebrencs, Bernats pescaires i Política ebrenca, com al Facebook, per si preferiu Orkut.
Per començar he creat les comunitats ebrencs, Bernats pescaires i Política ebrenca, com al Facebook, per si preferiu Orkut.
Renfe no té diners
No sé si Renfe no té diners però, podríem pensar-ho. A principis de mes escrivia sobre la porta corredora de l'estació de l'Aldea, oberta permanenment per avaria. Aquella mateixa setmana La Veu de l'Ebre també coincidia a parlar-ne, i apuntava que la situació s'allargava des del mes de novembre. Aquest dilluns a la tarda vaig poder comprovar que la porta seguia allí oberta, avariada, i demanant disculpes per les molèsties. I em pregunto si les disculpes han de ser per les molèsties o si han de ser per la poca cura, per la ineficiència en el manteniment de les instal·lacions.
dimecres, 27 de febrer del 2008
Denúncia a Canal 9
Els sindicats volen denunciar Canal 9 per manipulació informativa. A ningú no se li escapa que Canal 9 no compleix la funció de televisió pública i sembla més aviat un mitjà de partit -però, com que afavoreix el PP...-. Coincideix això amb la proposta de moció d'ERC per aprovar als ajuntaments del territori contra la informació esbiaixada sobre l'Ebre que emet Canal 9.
La via pública a Amposta
L'altre dia em queixava de l'estat dels carrers d'Amposta quan plou. Com comentava, l'Av. Generalitat i altres carrers són un veritable gruyère cada cop que plou una mica, i això implica perill per a les persones que travessen els carrers i és un potencial problema per als vehicles, els quals poden acabar amb rodes dins de clots de profunditat considerable, amb possibles danys causats per això. Quan els clots s'acumulen acaba sent difícil esquivar-los tots.Les dues fotos que adjunto són del carrer Holanda amb el carrer Sant Cristòfol, on potser perquè han hagut obres, el carrer no està condicionat
completament. El fet és que hi ha una gran bassa que amaga un forat considerable, perquè no hi ha quitra. Intento no passar-hi amb el cotxe perquè ja sé que m'hi trobaré però, això és un perill, a banda de ser una incomoditat considerable.Ja posats, penso que Amposta hauria de prendre exemple de Tortosa i implantar algun sistema de gestió d'incidències a la via pública. A través del web del consistori tortosí es pot accedir a l'aplicació mitjançant la qual qualsevol persona pot comunicar incidències i ubicar-les de forma que es puguin resoldre. Ara has de queixar-te a la guàrdia urbana, a través de mitjans de comunicació, a través de blocs però, no hi ha un sistema clar per demanar millores a la ciutat quant a estat dels carrrers, mobiliari urbà, etc., i a més és més difícil monitoritzar el desenvolupament de les peticions per part de la ciutadania.
View Larger Map
L'aigua de Tarragona
És evident, com ha dit l'alcalde de Tarragona, que no es pretén enviar -vendre- aigua de l'Ebre a Barcelona, sinó que es tracta de l'aigua dels aqüífers de la ciutat. Tècnicament no és una interconnexió de xarxes. Però, com apunten els regants de l'Ebre, no deixa de ser una altra forma d'interconnectar l'Ebre amb Barcelona, ni que sigui indirectament i de forma puntual. I això significa que Tarragona demana aigua per una banda i està dient que no en necessita -almenys no tanta- per l'altra. Des de l'Ebre aquest argument quant a la diferenciació entre l'aigua de l'Ebre i la que s'enviarà a Barcelona no es pot rebre bé, perquè estem veient com al minitransvasament no renunciaran els que han crescut gràcies a ell, malgrat puguin abastir-se d'altres fonts.
Canal a Internet de Tele 5
Telecinco situa el PSOE prop de la majoria absoluta
Un sondeig encarregat per Telecinco situa Zapatero prop de la majoria absoluta, amb entre 170 i 177 escons (la majoria absoluta està en 176 escons). El PP es quedaria amb entre 148 i 152 escons. CiU, com sondejos previs en altres mitjans, es manté en els 10 escons. Esquerra baixaria 4 o 5 escons, quedant-se amb 3 o 4. El PNB es quedaria amb 6, un escó menys que la passada legislatura. IU conservaria els 5 escons i podria obtenir-ne 2 menys, segons la informació.
És lliure la cultura lliure? (III)
Un altre exemple d'iniciativa d'administració pública que proporciona continguts gratuïts amb llicència Creative Commons és la Regidoria de Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta regidoria va publicar la passada legislatura 7 fascicles sobre programari lliure. Es tracta de petits documents explicatius de diferents aspectes del programari lliure, escrits per al públic en general, no per a usuaris experts. N'hi ha de GNU/Linux, d'OpenOffice.org, de Gimp,... La llicència escollida és Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir igual.
Als EUA el MIT va posar en marxa fa un temps la iniciativa OpenCourseWare, mitjançant la qual oferia materials docents a través de la xarxa per a tothom, sobre diferents disciplines, publicats amb llicència MIT Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir igual.
La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya -XTEC-, del Departament d'Educació, publica els materials de formació per al professorat en un DVD, el qual també es pot consultar a la xarxa, utilitzant una llicència Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir igual.
La UOC, en el marc del seu programa de màster en programari lliure, ofereix els materials de les assignatures del màster en català i en castellà, publicats amb llicència GNU Free Documentation License. En aquest cas no es prohibeix l'ús comercial de l'obra i, com en els casos comentats abans, sí que s'estableix la compartició en les mateixes condicions.
El projecte SELF, en què participa la UOC, impulsa una plataforma de creació i publicació de materials educatius sobre programari lliure i estàndards oberts. Aquests materials permeten qualsevol ús dels materials, la seva modificació i la seva distribució, no impedint l'ús comercial.
Hi ha doncs, diverses iniciatives de publicació d'obres intel·lectuals d'accés gratuït però, no totes elles permeten qualsevol ús d'aquestes obres.
Articles anteriors:
Als EUA el MIT va posar en marxa fa un temps la iniciativa OpenCourseWare, mitjançant la qual oferia materials docents a través de la xarxa per a tothom, sobre diferents disciplines, publicats amb llicència MIT Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir igual.
La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya -XTEC-, del Departament d'Educació, publica els materials de formació per al professorat en un DVD, el qual també es pot consultar a la xarxa, utilitzant una llicència Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir igual.
La UOC, en el marc del seu programa de màster en programari lliure, ofereix els materials de les assignatures del màster en català i en castellà, publicats amb llicència GNU Free Documentation License. En aquest cas no es prohibeix l'ús comercial de l'obra i, com en els casos comentats abans, sí que s'estableix la compartició en les mateixes condicions.
El projecte SELF, en què participa la UOC, impulsa una plataforma de creació i publicació de materials educatius sobre programari lliure i estàndards oberts. Aquests materials permeten qualsevol ús dels materials, la seva modificació i la seva distribució, no impedint l'ús comercial.
Hi ha doncs, diverses iniciatives de publicació d'obres intel·lectuals d'accés gratuït però, no totes elles permeten qualsevol ús d'aquestes obres.
Articles anteriors:
dimarts, 26 de febrer del 2008
Ha crispat el PP o no
El PP nega haver generat crispació durant la legislatura. El PSOE, en canvi, acusa el PP d'haver crispat. La ciutadania ha estat testimoni de la crispació constant durant quatre anys, al Congrés dels Diputats, al carrer, als mitjans,... El PSOE ha contribuït a la crispació però, qui realment ha generat un ambient d'enfrontament entre forces polítiques, el qual s'ha traslladat a la societat, ha estat el PP. Que la gent del PP ara no vulgui recordar la conspiració esperonada sobre l'atemptat de l'11-M, que no vulguin recordar la campanya contra l'Estatut, mentres recolzaven la restat d'estatuts en altres comunitats, que no vulguin recordar les manifestacions -un sistema rebutjat per ells mateixos la legislatura anterior-, que no vulguin recordar la demagògia amb el català a Catalunya, els eslògans anticatalans, els eslògans sobre anticlericalisme,... és simplement un exercici d'hipocresia, un exemple de no responsabilitzar-se de les seves paraules i actes. Les hemeroteques estan a la xarxa, es poden consultar.
La qualitat de vida de Girona
El diari Público parla de Girona, de la seva qualitat de vida, la qual es desprén dels indicadors i de l'opinió del carrer. Fa un repàs a com era i com és, recorda la feina de Joaquim Nadal mentres era alcalde per transformar Girona en la ciutat tranquil·la, neta, agradable, que és ara. Si no hi heu estat aneu-hi. Trobareu llocs on menjar bé, amb preus normals, com els de tot arreu, podreu passejar tranquil·lament pel barri vell i admirar els seus edificis, el seu call jueu,... A les Terres de l'Ebre hauríem de fixar-nos en Tortosa quant a ciutat amb un patrimoni històric equivalent, salvant les distàncies. Però, l'estat del barri vell de Tortosa no és el mateix, ni de bon tros.
El debat segons els mitjans
Els mitjans opinen sobre el debat d'ahir a la nit entre Zapatero i Rajoy. Aquestes són algunes de les informacions:
- El País: Victoria por la mínima del presidente i Zapatero mete a Aznar en el debate. El diari diu que Zapatero ha guanyat el primer debat per un 46% a un 42%, segons Metroscopia, i fa referència als sondejos dels altres mitjans, amb resultats semblants.
- Público: Destaca la frase d'ahir de Rajoy "Menos educación para la ciudadanía y más inglés".
- El Mundo: El primer debate entre Zapatero y Rajoy evidencia la reñida disputa electoral. Inclou la transcripció íntegra del debat, diu que ambdós partits es creuen vencedors i analitza els cops que Rajoy i Zapatero van dir la paraula terrorisme. Sigma Dos dóna la victoria a Zapatero per 3,5 punts.
- ABC: Rajoy arrincona a Zapatero en inmigración, educación, precios y ETA en un duro debate. Els lectors d'ABC van donar la victòria a Rajoy. Informa que els sondejos donen una victòria ajustada a Zapatero.
- La Razón: Rajoy gana la batalla de la confianza. Remarca la tensió i les acusacions presents durant tot el debat.
- Vilaweb: Les acusacions mútues marquen un debat en què Rajoy s'ha mostrat més agressiu.
- El Periódico: Zapatero guanya Rajoy per punts. Destaca que tres sondejos donen la victòria a Zapatero. L'editorial es titula Zapatero guanya, Rajoy colla.
- La Vanguardia: Rajoy acosa a Zapatero en un agrio y duro debate. Un jurat seleccionat per La Vanguardia li dóna un 5,5 a Zapatero i un 5,1 a Rajoy.
- Avui: Zapatero garanteix en el debat amb Rajoy que Espanya no es trenca i que Catalunya hi està unida. Destaca que Rajoy va atacar l'Estatut i va recordar els set recursos que té al Constitucional.
- Le Monde: Destaca que els sondejos donen la victòria a Zapatero. Diu que Zapatero va recordar sovint els anys de govern d'Aznar, cercant la mobilització del vot jove i d'esquerres, sovint abstencionista.
Seguiment del debat
Fa una estona que he acabat de realitzar el seguiment del debat electoral entre Zapatero Rajoy a través del canal de Twitter de Política ebrenca, acompanyat de dues entrades al bloc del mateix nom. És cansat fer un seguiment amb Twitter d'un acte i encara és més sorprenent pensar que això ho estava fent el Daniel Gil durant l'Ebrebloc. És de bojos!
Quant al debat, doncs crec que ha hagut un empat. Zapatero ha estat més nerviós. Tots dos han seguit la seva línia argumental. I ara queda veure com els deixen els sondejos i com els deixen les tertúlies.
Quant al debat, doncs crec que ha hagut un empat. Zapatero ha estat més nerviós. Tots dos han seguit la seva línia argumental. I ara queda veure com els deixen els sondejos i com els deixen les tertúlies.
dilluns, 25 de febrer del 2008
Debat sí, debat no
És estrany que els programes de ràdio i de televisió, tan aficionats actualment a consultar els oients o espectadors via SMS, no hagin preguntat sobre si la gent està d'acord amb aquest debat Zapatero-Rajoy, i el proper de la setmana vinent. El format és adequat, un debat pro-bipartidisme? És just que sigui un debat a dos? Es podria seguir un debat entre tots els partits -almenys els que tenen representació parlamentària-? És més, un debat amb tantes condicions entre els partits dels dos candidats no fa tuf d'excés d'estratègia? No ens agradaria més un debat natural, amb poc temps per planificar -si els partits accedissin a fer-lo-?
Després ve el tema de les televisions. Sembla que no pot fer-se el debat a TVE perquè plana la sospita de la parcialitat, del control governamental, cosa que durant el govern d'Aznar, evidentment, no passava. TV3 no ha volgut emetre el debat -i no ha obert el telenotícies amb informació relacionada al mateix-, el qual a Catalunya es pot seguir per La 1, Cuatro, Antena 3 i Canal 9.
Jo crec que el debat és necessari, o almenys bo que es faci. Preferiria un debat entre tots els partits, i en una cadena pública ja m'aniria bé. En una privada em resultaria menys lògic. També, per un cop, TV3 podria haver optat per emetre el debat. Finalment, m'agrada el caliu que han generat els mitjans al voltant del debat. Feia temps que no es percebia un ambient electoral així als mitjans. L'ambient de la societat però, potser no sigui el mateix.
Després ve el tema de les televisions. Sembla que no pot fer-se el debat a TVE perquè plana la sospita de la parcialitat, del control governamental, cosa que durant el govern d'Aznar, evidentment, no passava. TV3 no ha volgut emetre el debat -i no ha obert el telenotícies amb informació relacionada al mateix-, el qual a Catalunya es pot seguir per La 1, Cuatro, Antena 3 i Canal 9.
Jo crec que el debat és necessari, o almenys bo que es faci. Preferiria un debat entre tots els partits, i en una cadena pública ja m'aniria bé. En una privada em resultaria menys lògic. També, per un cop, TV3 podria haver optat per emetre el debat. Finalment, m'agrada el caliu que han generat els mitjans al voltant del debat. Feia temps que no es percebia un ambient electoral així als mitjans. L'ambient de la societat però, potser no sigui el mateix.
És lliure la cultura lliure? (II)
La Generalitat de Catalunya va posar en marxa fa un temps el web Cultura lliure, on es poden trobar algunes obres publicades amb llicència Creative Commons.
Actualment hi ha les traduccions al català dels llibres Cultura lliure -Free culture-, de Lawrence Lessig; Al principi hi hagué la línia d'ordres -In the beginning was the command line-, de Neal Stephenson; L'expansió de les llicències de codi obert -The Rise of Open Source Licensing-, de Mikko Välimäki; Programari lliure, societat lliure -Free Software, Free Society-, de Richard M. Stallman; el llibre de Jordi Mas, Programari lliure i empresa a Catalunya. Experiències empresarials i casos d'èxit. Tots els llibres excepte el de Richard M. Stallman estan publicats amb una llicència Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir igual. El de Richard M. Stallman, almenys l'original, no impideix l'ús comercial del llibre i permet modificacions -segons el web de Cultura lliure no es poden fer modificacions, cosa que no compleix amb la llicència del llibre original-.
També es poden trobar al web de Cultura lliure els discos Música lliure I i Música lliure II. El primer és un disc de rock català i el segon de jazz, i ambdós estan publicat amb la llicència Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir igual. La música es troba en format MP3 i en el format obert OGG.
El propi web culturalliure.cat es troba publicat amb una llicència Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir igual.
Davant d'una iniciativa pública d'aquest tipus em vaig plantejar si realment era això allò que s'havia d'entendre com cultura lliure o, almenys, si aquestes havien de ser les llicències de Creative Commons que s'havien d'impulsar des de l'administració pública, referint-me a la prohibició d'usos comercials, impedint que una part de la societat s'aprofiti d'aquests continguts creats amb els diners de tothom.
Articles anteriors:
Actualment hi ha les traduccions al català dels llibres Cultura lliure -Free culture-, de Lawrence Lessig; Al principi hi hagué la línia d'ordres -In the beginning was the command line-, de Neal Stephenson; L'expansió de les llicències de codi obert -The Rise of Open Source Licensing-, de Mikko Välimäki; Programari lliure, societat lliure -Free Software, Free Society-, de Richard M. Stallman; el llibre de Jordi Mas, Programari lliure i empresa a Catalunya. Experiències empresarials i casos d'èxit. Tots els llibres excepte el de Richard M. Stallman estan publicats amb una llicència Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir igual. El de Richard M. Stallman, almenys l'original, no impideix l'ús comercial del llibre i permet modificacions -segons el web de Cultura lliure no es poden fer modificacions, cosa que no compleix amb la llicència del llibre original-.
També es poden trobar al web de Cultura lliure els discos Música lliure I i Música lliure II. El primer és un disc de rock català i el segon de jazz, i ambdós estan publicat amb la llicència Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir igual. La música es troba en format MP3 i en el format obert OGG.
El propi web culturalliure.cat es troba publicat amb una llicència Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir igual.
Davant d'una iniciativa pública d'aquest tipus em vaig plantejar si realment era això allò que s'havia d'entendre com cultura lliure o, almenys, si aquestes havien de ser les llicències de Creative Commons que s'havien d'impulsar des de l'administració pública, referint-me a la prohibició d'usos comercials, impedint que una part de la societat s'aprofiti d'aquests continguts creats amb els diners de tothom.
Articles anteriors:
Curs de producció musical en GNU/Linux
En Pau Arumí i Pau Guillamet van publicar l'any 2005 un curs sobre producció musical en GNU/Linux a la revista Personal Computer & Internet. Genbeta informa que n'han fet una revisió i l'han publicat. El curs està publicat amb llicència Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual -lliure-.
Cal dir que Pau Arumí és un dels membres del guardonat projecte Clam, nascut al grup de recerca en tecnologia musical a la UPF.
Cal dir que Pau Arumí és un dels membres del guardonat projecte Clam, nascut al grup de recerca en tecnologia musical a la UPF.
dissabte, 23 de febrer del 2008
Aparcaments a Jesús
Avui mon pare ha anat a Jesús a visitar un familiar. I s'ha trobat amb una situació com la que ja s'ha trobat ell i m'he trobat jo, altres vegades. Quan s'organitza algun acte a Jesús -en aquest cas la Fira de l'Oli-, l'aparcament de l'Hospital de la Santa Creu es col·lapsa. I això, tot i ser lògic per l'afluència de visitants, no és lògic si pensem que hi ha altres persones que tenen necessitat de deixar-hi el cotxe, és a dir, els familiars i amics que visiten els pacients ingressats. Fóra bo pensar en una alternativa, com ara fan a La Galera, habilitant un terreny per aparcar.
És lliure la cultura lliure? (I)
Quan parlem de cultura lliure és inevitable referir-se al terme tal com el planteja Lawrence Lessig al seu llibre del mateix nom. És més, hi ha qui assumeix que les llicències Creative Commons per elles mateixes ja són una expressió de la cultura lliure.
Lessig argumenta que per a ell la cultura lliure és un equilibri entre anarquia i control, sense que impliqui que els creadors perdin diners. Proposa el model de llicències Creative Commons, contraposat a la cultura privativa (tots els drets reservats) i la de cap dret reservat -obtenim així el concepte alguns drets reservats. El concepte de llibertat de Lessig està relacionat amb un model de llicències que expressen les llibertats que els creadors de continguts permeten exercir a altres persones amb la seva obra.
En aquesta sèrie d'articles vull parlar de la cultura lliure de Lessig i de l'elecció de llicències a l'hora de publicar treballs que no siguin programari. Sovint pensem que utilitzant qualsevol llicència Creative Commons per als nostres treballs ja estem utilitzant llicències lliures però, realment estem exercint la llibertat com autors i no estem parlant dels usuaris, com sí que passa amb el programari.
Lessig argumenta que per a ell la cultura lliure és un equilibri entre anarquia i control, sense que impliqui que els creadors perdin diners. Proposa el model de llicències Creative Commons, contraposat a la cultura privativa (tots els drets reservats) i la de cap dret reservat -obtenim així el concepte alguns drets reservats. El concepte de llibertat de Lessig està relacionat amb un model de llicències que expressen les llibertats que els creadors de continguts permeten exercir a altres persones amb la seva obra.
En aquesta sèrie d'articles vull parlar de la cultura lliure de Lessig i de l'elecció de llicències a l'hora de publicar treballs que no siguin programari. Sovint pensem que utilitzant qualsevol llicència Creative Commons per als nostres treballs ja estem utilitzant llicències lliures però, realment estem exercint la llibertat com autors i no estem parlant dels usuaris, com sí que passa amb el programari.
Vegueries i circumscripcions electorals
El Punt publica una notícia en el títol de la qual es llegeix que els candidats al senat per CiU, Josep Maldonado i Salvador Pallarés, asseguren que no duran l'aigua de l'Ebre a Barcelona. Però, es destaca una frase de l'ex-alcalde del Perelló on diu:
Un debat interessant, no trobeu?
L'Ebre ha de ser vegueria i tenir circumscripció electoral. Sense pes polític no hi haurà reequilibri territorial.Sóc de l'opinió que, efectivament, la divisió territorial de Catalunya per a Espanya continua sent en quatre províncies, el reconeixement de les vegueries, entre les quals la de l'Ebre, no serà complet. Electoralment la unió amb la província de Tarragona impedirà poder fer polítiques 100% ebrenques a Madrid i hauran de coordinar-se o suordinar-se a les del Camp de Tarragona, com passa ara.
Un debat interessant, no trobeu?
L'AVE serà l'únic tren Barcelona-Madrid
El diari Público informa que hi ha la possibilitat que Renfe elimini les connexions directes entre Barcelona i Madrid, de forma que només hi hagi l'alternativa de l'AVE. Això vol dir que els viatgers que prefereixin un preu molt més reduït es queden sense opció i han d'optar per un tren tres vegades més car.
divendres, 22 de febrer del 2008
Gastroteca i el comerç electrònic dels productes ebrencs
El secertari de Comerç i Turisme va presentar ahir el portal gastroteca.cat a Móra d'Ebre. Es tracta d'un portal creat pel Departament d'Innovació, Universitats i Empresa , orientada a informar sobre els productes agroalimentaris catalans.Es pot cercar informació dels productes filtrant per comarca i per producte, i es pot saber on tastar cada producte i on comprar-lo. Entre les formes de compra dels resultats hi ha la compra per Internet.
Recentment en una conversa va sortir el tema dels productes de Terres de l'Ebre i la seva venda a través d'Internet. Per exemple, cercant tots els productes del Montsià hi ha les anguiles, la baldana d'arròs, la de ceba, de corder, les capsetes,... La venda per Internet només té un resultat, Pesca Ràpita. A la resta de comarques no hi ha cap resultat de venda per Internet. A priori, segons aquest directori, veiem que els productes no s'ofereixen majoritàriament a la xarxa, cosa que seria una aposta important de cara a la difusió d'aquests.
La base de dades de la Gastroteca però, probablement estigui en període de millores, doncs per exemple, es poden comprar vins en línia a la botiga virtual de la DO Terra Alta, oli del Baix Ebre i Montsià a la botiga virtual d'Acomont, enllaços que els he fet arribar a través del formulari de contacte del web.
Blobby Volley, un joc lliure
Blobby Volley és un joc que es distribueix amb llicència GPL, en el qual dos jugadors que semblen el ninot de la pel·lícula Flubber, juguen a voleibol. Es pot jugar amb GNU/Linux, Mac OS X i Windows.
dijous, 21 de febrer del 2008
Una campanya marcada pel bipartidisme
Una cosa està clara. Per molt que hi hagi qui vulgui acabar amb el bipartidisme a les eleccions generals, sabem que el proper president del govern espanyol serà José Luis Rodríguez Zapatero o Mariano Rajoy. Haurien de canviar molt les coses perquè no fos així. Davant d'això el PSOE ha insistit en el missatge que, o bé guanya Zapatero, o bé tornen Rajoy, Acebes i Zaplana, com recorda aquesta imatge de dalt, darrera que s'ha fet pública dins de la campanya del PSC, inspirada en la pel·lícula Reservoir Dogs.Davant d'aquestes eleccions però, com ens plantegem el vot? Volem votar una opció ideològicament més còmoda per nosaltres, volem votar el mal menor? Quina és per a nosaltres l'opció més propera ideològicament? Quin és el nostre mal menor? Hem de votar pels partits catalans, perquè defensin Catalunya davant del govern de Madrid, espanyolista, sigui del color que sigui? Hem de votar PSC per assegurar la victòria de Zapatero? El mateix serveix quant a votar PPC, per assegurar la victòria de Rajoy. Volem una majoria absoluta? No la volem però, sabem que qui perdés estaria condemnat a la renovació? Moltes preguntes oi?
Bona campanya.
Xip, xap, com sempre
Aquesta foto és de la rotonda del carrer Sant Cristòfol a l'alçada de la plaça de bous, a Amposta. La zona, i sobretot si seguiu cap a la plaça de la Castellania, està plena de forats, i ben bons, no poqueta cosa, després d'aquests dies de pluges. Cada cop que plou tenim la mateixa història a la nostra ciutat. En alguns llocs és realment difícil circular sense entrar dins dels forats amb el vehicle, i tampoc no cal oblidar que les persones a peu també poden tenir algun accident caminant per zones en aquest mal estat. Algun dia es posarà fil a l'agulla per resoldre aquest problema?
El programari lliure és una rebeldia estèril
Aquesta és l'opinió que via Menéame, he llegit que té el creador del joc del Tetris, Alexey Leonidovich, en una entrevista feta per la revista Consumer. Sembla que darrerament està de moda aquest home, doncs el Tetris ha fet anys. Però, no per això puc estar d'acord amb allò que diu. Segons ell el programari lliure destrueix el mercat i és propi de la joventut. Increïble però, cert. Sense el programari lliure no sabem com seria Internet. El programari lliure està demostrat que és una altra concepció de com crear riquesa en el món de la informàtica, una forma d'invertir millor els recursos a l'administració pública, una forma de fomentar la competència per no estar lligats a un sol proveïdor, etc.
Leonidovich és un capitalista convençut, segons l'entrevista, i això fa pensar que veu el programari lliure com una expressió del comunisme, al qual deu odiar -argument emprat per Microsoft alguns cops-. Opinió respectable però, no compartida en absolut.
Leonidovich és un capitalista convençut, segons l'entrevista, i això fa pensar que veu el programari lliure com una expressió del comunisme, al qual deu odiar -argument emprat per Microsoft alguns cops-. Opinió respectable però, no compartida en absolut.
Richard Stallman
Picabaralla Ridao-Mas
Dimecres Joan Ridao i Artur Mas han tingut una picabaralla al Parlament. Em quedo amb la declaració solemne del líder de CiU, qui diu que mai no negociaran el govern català a Madrid i que mai no serà president sinó és a través d'unes eleccions a Catalunya. Però, necessita recordar que el tripartit ja estava decidit un cop celebrades les passades eleccions catalanes. És que és com un pecat que CiU no hagués estat la força escollida per ERC o pel PSC per governar el país? Fins quan, després d'unes declaracions que diuen respectar la legitimitat del govern, se'l posarà d'una manera o d'una altra en dubte?
dimecres, 20 de febrer del 2008
La proposta dels enginyers no es descarta
Antonio Serrano, secretari d'Estat per al Territori i la Biodiversitat, no descarta la proposta del Col·legi d'Enginers [industrials] de Catalunya, sobre la possibilitat d'interconnectar l'Ebre, el Segre, i el sistema Ter-Llobregat, juntament amb un transvasament del Roina, i materialitzar els transvasaments. Ho publica Aragón Digital. Són notícies inquietants perquè donen un missatge molt diferent del que després se'ns explica a casa nostra.
Eurovisió, MySpace i TVE
No segueixo la selecció de la cançó que ha de representar a RTVE per al concurs d'Eurovisió. Avui però, m'han ensenyat una de les cançons, la que encapçala la llista de candidates, llista que sorgirà de les votacions en un espai de MySpace creat per a l'ocasió. Podeu veure el video de la canço a sota. Reconeixereu l'actor que la canta, suposo. El fet és que Baila el Chiki Chiki és la cançó líder, suposadament per votacions fraudulentes, com es pot llegir en diverses entrades del web. Podeu trobar també l'explicació del procés de votacions massives al web.
És això una mostra del mal ús de l'anonimat a la xarxa? Sí. Però, també és una mostra de com s'engeguen processos utilitzan mitjans no adequats. Quan es vol que les persones votin i obtenir resultats fiables, cal poder-se assegurar que una persona votarà un i només un sol cop com a màxim. Això, en serveis com MySpace, en enquestes en línia, etc., no es pot garantir generalment, perquè qualsevol pot fer-se passar per vàries persones -existents o no- sense ser detectat. Si se li sumen errors que permeten votació múltiple per part d'una persona la fiabilitat es redueix encara més. Jo no participaria en un concurs per Internet on les votacions no oferissin garanties suficients.
És això una mostra del mal ús de l'anonimat a la xarxa? Sí. Però, també és una mostra de com s'engeguen processos utilitzan mitjans no adequats. Quan es vol que les persones votin i obtenir resultats fiables, cal poder-se assegurar que una persona votarà un i només un sol cop com a màxim. Això, en serveis com MySpace, en enquestes en línia, etc., no es pot garantir generalment, perquè qualsevol pot fer-se passar per vàries persones -existents o no- sense ser detectat. Si se li sumen errors que permeten votació múltiple per part d'una persona la fiabilitat es redueix encara més. Jo no participaria en un concurs per Internet on les votacions no oferissin garanties suficients.
Mirant-nos el melic
Els Ebrediputats fan una reflexió interessant arran de la seva entrevista a Josep Ma. Arasa i les reaccions generades. Em quedo amb dues coses. La primera, amb l'enveja que té l'autor de La Veu de l'Ebre. Jo en comptes d'enveja però, li diré reconeixement. És just reconèixer la importància del mitjà al territori, per veterania i per ser un indubtable referent. Això no treu que dubti si avui dia un setmanari té sentit, quan hi ha molts mitjans que donen les notícies de forma diària sobre el territori -reflexió que també dirigeixo a revistes municipals com l'ampostina-. La segona, amb la necessitat d'evitar mirar-nos massa el melic.
És evident, i només cal anar a les trobades de blocaires o seguir-les a la xarxa o en diferit, que una de les coses que es nota a l'atmosfera és un cert grau d'autocomplaença. Aquest grau d'autocomplaença, com els passa als polítics als mítings, pot fer-nos perdre de vista que estem en un àmbit d'abast limitat, en una comunitat heterogènia -quant a continguts, qualitat, ideologies,...-, i que l'èxit no és el que percebem sinó potser molt menor. És cert, hem d'evitar que el fet blocaire sigui com pertànyer a un club privilegiat, el·litista, i que pensem que el fet de tenir bloc no ens faci pensar que som posseïdors de la veritat. Però, no crec que es pugui dir això de la majoria de persones blocaires. Cal doncs, no generalitzar.
Tenen capacitat transformadora els blocs? Ens fan més lliures? Contribueixen a organitzar els sectors socials en un sentit més igualitari? Aquestes preguntes se les fan també els Ebrediputats. Penso que sí, que els blocs tenen capacitat transformadora. Però, no la té un bloc per ser bloc sinó determinats blocs en determinats àmbits i determinades situacions. Una prova fàcil de donar és que els blocs han transformat la presència dels mitjans a la xarxa, mitjans tradicionals que incorporen els blocs com secció, programes de ràdio que dediquen part dels continguts a parlar de diferents blocs, polítics que obren blocs per difondre els seus missatges i per intercanviar impressions amb la ciutadania,... Ens fan més lliures? Bé, tenir o no tenir un bloc pot ser una obligació professional o bé un desig personal. La llibertat de crear un bloc existeix i els mitjans estan a l'abast de tothom -un altre trema és la disponibilitat de l'accés a Internet-. Amb els blocs hi ha persones que poden expressar-se lliurement i sense censures, cosa que no podrien fer utilitzant mitjans tradicionals. En un bloc es pot dir allò que es pensa -els límits sempre existiran- i es pot interactuar amb qui et llegeix, retroalimentant allò que escrius. Contribueixen a organitzar els sectors socials en un sentit més igualitari? Doncs això no sé com respondre-ho. Els blocs, un cop superada la barrera de l'accés a la xarxa, són una eina a l'abast de tothom, sense distincions. Ara bé, primer cal garantir l'accés universal a Internet i a l'educació en les TIC. Els telecentres són una gran eina de formació en TIC i un recurs d'accés a Internet en llocs on no arriba la banda ampla o els recursos econòmics de les famílies no permeten tenir-ne a la llar.
Per la part que em toca, intento no mirar-me el melic pel fet de tenir un bloc. De fet, tinc bloc des d'abans d'aquest boom, des d'abans que es parlés del terme bloc a casa nostra, i el fenòmen va ser tota una sorpresa. Ara bé, el meu bloc és un lloc on em sento a gust escrivint sobre els temes que em vénen al cap. És un lloc on publico continguts lliures -completament lliures-, aportant el meu gra de sorra al concepte de programari i de coneixement lliures. El bloc és una eina que es complementa amb altres serveis com Flickr, on també penjo fotografies lliures -que alguns mitjans agafen i no sempre en reconeixen l'autoria-, YouTube, Twitter, Facebook, ... Però, no deixa de ser una eina més, una eina de comunicació entre persones. I això no és patrimoni dels periodistes. La comunicació és patrimoni de les persones.
És evident, i només cal anar a les trobades de blocaires o seguir-les a la xarxa o en diferit, que una de les coses que es nota a l'atmosfera és un cert grau d'autocomplaença. Aquest grau d'autocomplaença, com els passa als polítics als mítings, pot fer-nos perdre de vista que estem en un àmbit d'abast limitat, en una comunitat heterogènia -quant a continguts, qualitat, ideologies,...-, i que l'èxit no és el que percebem sinó potser molt menor. És cert, hem d'evitar que el fet blocaire sigui com pertànyer a un club privilegiat, el·litista, i que pensem que el fet de tenir bloc no ens faci pensar que som posseïdors de la veritat. Però, no crec que es pugui dir això de la majoria de persones blocaires. Cal doncs, no generalitzar.
Tenen capacitat transformadora els blocs? Ens fan més lliures? Contribueixen a organitzar els sectors socials en un sentit més igualitari? Aquestes preguntes se les fan també els Ebrediputats. Penso que sí, que els blocs tenen capacitat transformadora. Però, no la té un bloc per ser bloc sinó determinats blocs en determinats àmbits i determinades situacions. Una prova fàcil de donar és que els blocs han transformat la presència dels mitjans a la xarxa, mitjans tradicionals que incorporen els blocs com secció, programes de ràdio que dediquen part dels continguts a parlar de diferents blocs, polítics que obren blocs per difondre els seus missatges i per intercanviar impressions amb la ciutadania,... Ens fan més lliures? Bé, tenir o no tenir un bloc pot ser una obligació professional o bé un desig personal. La llibertat de crear un bloc existeix i els mitjans estan a l'abast de tothom -un altre trema és la disponibilitat de l'accés a Internet-. Amb els blocs hi ha persones que poden expressar-se lliurement i sense censures, cosa que no podrien fer utilitzant mitjans tradicionals. En un bloc es pot dir allò que es pensa -els límits sempre existiran- i es pot interactuar amb qui et llegeix, retroalimentant allò que escrius. Contribueixen a organitzar els sectors socials en un sentit més igualitari? Doncs això no sé com respondre-ho. Els blocs, un cop superada la barrera de l'accés a la xarxa, són una eina a l'abast de tothom, sense distincions. Ara bé, primer cal garantir l'accés universal a Internet i a l'educació en les TIC. Els telecentres són una gran eina de formació en TIC i un recurs d'accés a Internet en llocs on no arriba la banda ampla o els recursos econòmics de les famílies no permeten tenir-ne a la llar.
Per la part que em toca, intento no mirar-me el melic pel fet de tenir un bloc. De fet, tinc bloc des d'abans d'aquest boom, des d'abans que es parlés del terme bloc a casa nostra, i el fenòmen va ser tota una sorpresa. Ara bé, el meu bloc és un lloc on em sento a gust escrivint sobre els temes que em vénen al cap. És un lloc on publico continguts lliures -completament lliures-, aportant el meu gra de sorra al concepte de programari i de coneixement lliures. El bloc és una eina que es complementa amb altres serveis com Flickr, on també penjo fotografies lliures -que alguns mitjans agafen i no sempre en reconeixen l'autoria-, YouTube, Twitter, Facebook, ... Però, no deixa de ser una eina més, una eina de comunicació entre persones. I això no és patrimoni dels periodistes. La comunicació és patrimoni de les persones.
AVE, dia 0
Avui ja han sortit els primers trens AVE des de Barcelona a Madrid i des de Madrid a Barcelona. Jo que prefereixo el tren a l'avió no dubto d'utilitzar-lo, tot i que continuo pensant que la prioritat no era l'AVE sinó la resta de xarxa ferroviària. Ara que això ja està en marxa, i a falta de connectar Catalunya amb França, des de les Terres de l'Ebre hem de continuar reclamant l'aturada de l'Euromed i altres trens de llarg recorregut, una millor connexió amb el País Valencià, i una xarxa de transport públic local tal com cal.
dimarts, 19 de febrer del 2008
doubleTwist
DVD Jon està darrera de doubleTwist, un sistema per compartir els continguts multimèdia que tenim entre diferents dispositius, pensat sobretot en els continguts d'eines com iTunes, els quals poden estar protegits amb DRM, i que doubleTwist transforma a format MP3 i deixen d'impedir fer com a màxim el nombre de còpies establert entre diferents dispositius. Això significa que aquesta eina facilita que si comprem música a l'iTunes Store, no haguem de desar-la en un disc d'àudio, després extreure-la novament i aleshores copiar-la tants cops com vulguem. Ja fa la feina per nosaltres. doubleTwist també facilita la compartició de fitxers multimèdia amb altres persones, podent fer-ho via Facebook.
Via Genbeta.
Via Genbeta.
L'Enciclopèdia Catalana a la xarxa
Vilaweb anunciava avui que la Fundació Enciclopèdia Catalana ofereix l'accés gratuït -lliure s'hi llegeix- a les seves obres a través de la xarxa. Sense dubte és molt interessant aquesta novetat, doncs significa una nova font d'informació en català a la xarxa posada a l'abast de tothom. La notícia deia també que properament les persones que hi accedeixin podran afegir i modificar continguts, sota supervisió per mantenir els estàndards de qualitat de l'Enciclopèdia.
Aquestes futures aportacions que s'han de poder fer m'han fet mirar les condicions d'ús del servei. Com es pot llegir, els continguts són per a ús personal, no comercial, no es poden publicar, reproduir o retransmetre, és a dir, es regeixen per unes condicions restrictives. Canviaran o no aquestes condicions quan comencin a alimentar-se aquests continguts de fonts externes? En cas negatiu, és just, tindrà una bona acollida?
A la xarxa, sota la filosofia del programari lliure, la Viquipèdia és una enciclopèdia amb menys història que l'Enciclopèdia Catalana, evidentment però, que no permet realment un accés lliure als continguts, tal com s'hauria d'entendre lliure-. I forma part de la gran enciclopèdia lliure Wikipedia, la qual es troba en anglès, castellà, francès, esperant, aragonès i en moltíssimes altres llengües, una enciclopèdia que dóna accés lliure als continguts i que es construeix amb una col·laboració real entre les persones usuàries. Crec que cal mimar la Viquipèdia, maltractada de forma interessada per errors -dels quals no se salven els mitjans ni altres fonts de continguts tradicionals- que, cal que es digui, poden ser detectats i esmenats amb molta més rapidesa que altres serveis de tipus privatiu.
A la xarxa, continuant parlant de fonts de continguts relacionats amb la llengua, tenim també el web de l'Institut d'Estudis Catalans, amb el diccionari normatiu, entre altres recursos, o el Termcat, punt de referència per en terminologia. No són lliures però, es mereixen un reconeixement.
Aquestes futures aportacions que s'han de poder fer m'han fet mirar les condicions d'ús del servei. Com es pot llegir, els continguts són per a ús personal, no comercial, no es poden publicar, reproduir o retransmetre, és a dir, es regeixen per unes condicions restrictives. Canviaran o no aquestes condicions quan comencin a alimentar-se aquests continguts de fonts externes? En cas negatiu, és just, tindrà una bona acollida?
A la xarxa, sota la filosofia del programari lliure, la Viquipèdia és una enciclopèdia amb menys història que l'Enciclopèdia Catalana, evidentment però, que no permet realment un accés lliure als continguts, tal com s'hauria d'entendre lliure-. I forma part de la gran enciclopèdia lliure Wikipedia, la qual es troba en anglès, castellà, francès, esperant, aragonès i en moltíssimes altres llengües, una enciclopèdia que dóna accés lliure als continguts i que es construeix amb una col·laboració real entre les persones usuàries. Crec que cal mimar la Viquipèdia, maltractada de forma interessada per errors -dels quals no se salven els mitjans ni altres fonts de continguts tradicionals- que, cal que es digui, poden ser detectats i esmenats amb molta més rapidesa que altres serveis de tipus privatiu.
A la xarxa, continuant parlant de fonts de continguts relacionats amb la llengua, tenim també el web de l'Institut d'Estudis Catalans, amb el diccionari normatiu, entre altres recursos, o el Termcat, punt de referència per en terminologia. No són lliures però, es mereixen un reconeixement.
Compta quatre que marxa Fidel
Alejandro Sanz, en el seu disc No es lo mismo, té una canço anomenada Labana -m'agrada molt, per cert-, on hi ha un tros on diu cuenta uno, cuenta dos, cuenta tres,... cuenta cuatro que se va Fidel. Avui s'ha acabat comptar. Fidel Castro plega i no opta a ser reelegit per dirigir el règim comunista cubà. Bona notícia, sense dubte. Cal veure, a partir d'ara, cap on va Cuba. Seguirà igual? Hi haurà una transició? I aquesta transició, cap on anirà? Ha d'esdevenir Cuba un estat capitalista? Pot esdevenir un estat capitalista? Preguntes que ens podem fer i que alguns respondrien ràpidament. Entre aquests que segurament rebrien els cubans dins del món capitalista amb els braços oberts hi ha els mateixos que, malgrat acusar Castro de dictador i de no respectar els drets humans, no acusen del mateix caps d'estat en altres llocs del planeta, tan o més malvats que ell. El futur dirà.
Era fum i havia de fer-se foc
La impressió que tinc és que ens hem topat amb la resposta esperada. Fa pocs dies des de França se'ns deia que el transvasament del Roina cap a Catalunya era un projecte faraònic i inviable, descartat. Esperava alguna resposta que es posicionés del costat de qui defensa aquest i altres transvasaments -malgrat que sigui de fonts suposadament independents i objectives-. Avui l'hem tingut. El Col·legi d'Enginyers de Catalunya recolza el transvasament del Roina i la interconnexió d'aquest i del minitransvasament de l'Ebre, amb el transvasament Ter-Llobregat. Malgrat que ho vulguin defensar com una posició no partidista no es pot evitar associar-ho a una rèplica favorable a CiU i PP davant de posicionaments contraris. Tot i respectant l'opinió qualificada del Col·legi, cal dir que hi ha altres professionals experts en temes d'aigua que aconsellen tot el contrari. Per tant, hi ha un debat que no sé si es produïrà mai, entre professionals de la branca de l'enginyeria i de professionals de les ciències biològiques. Sinó, ens trobem com quan uns experts defensaven el PHN del PP i altres tot el contrari.Fa quatre anys, com recorda la fotografia, estàvem lluitant contra l'inici de les obres al Km 0 del transvasament, al barranc de Sant Antoni, amb Trasagua -l'empresa creada per fer els treballs- fent estudis del terreny. Sembla mentida però, no ho podem recordar encara com una història finalitzada. Arriben eleccions, hi ha sequera, i sorgeixen veus que aprofiten la cojuntura per afegir llenya al foc.
Un podcast sense gravar res
El vostre bloc es pot convertir en un podcast sense necessitat que parleu, simplement mitjançant el text que escriviu. Això es pot fet amb programari lliure, si disposeu de control sobre el servidor però, en aquesta entrada us poso un exemple sobre com fer-ho amb Blogger. El resultat no és satisfactori, doncs podreu comprovar que el text és reproduït com si estigués escrit en anglès però, com exemple ja em serveix.
Talkr.com és un servei de lectura automatitzada de continguts procedents de canals de subscripció (RSS, Atom). Proporcionant l'adreça del canal del vostre bloc us genera un podcast amb els continguts parlats del mateix. A més, us permet crear un enllaç en cada entrada, de forma que fent clic a sobre la persona que hi accedeix pugui escoltar-lo en comptes de llegir-lo.
Un cop us hagueu donat d'alta i hagueu indicat l'adreça del canal del bloc us proporcionarà les diferents formes de donar a conèixer el canal del bloc, entre les quals hi ha el codi per mostrar un enllaç al canal del podcast, per subscriure's amb un agregador multimèdia com iTunes o Miro, o també afegir codi a la plantilla del bloc per mostrar en cada entrada un enllaç, de forma que fent clic es reprodueixi el contingut d'aquella entrada. Per fer-ho en el cas de blogger, cal anar a l'edició de la plantilla i cercar el text class='post-footer-line post-footer-line-3'. Allí cal afegir el següent tros de codi:
Talkr.com és un servei de lectura automatitzada de continguts procedents de canals de subscripció (RSS, Atom). Proporcionant l'adreça del canal del vostre bloc us genera un podcast amb els continguts parlats del mateix. A més, us permet crear un enllaç en cada entrada, de forma que fent clic a sobre la persona que hi accedeix pugui escoltar-lo en comptes de llegir-lo.
Un cop us hagueu donat d'alta i hagueu indicat l'adreça del canal del bloc us proporcionarà les diferents formes de donar a conèixer el canal del bloc, entre les quals hi ha el codi per mostrar un enllaç al canal del podcast, per subscriure's amb un agregador multimèdia com iTunes o Miro, o també afegir codi a la plantilla del bloc per mostrar en cada entrada un enllaç, de forma que fent clic es reprodueixi el contingut d'aquella entrada. Per fer-ho en el cas de blogger, cal anar a l'edició de la plantilla i cercar el text class='post-footer-line post-footer-line-3'. Allí cal afegir el següent tros de codi:
IDDELBLOC s'ha de substituir pel codi que us proporciona Talkr.com un cop hagueu donat d'alta el canal del vostre bloc. Aleshores us diu com inserir l'enllaç a les entrades del bloc -que no funciona correctament amb Blogger- i allí teniu, darrera de feed_id=, el número que heu de posar en el lloc d'IDDELBLOC. Per evitar problemes de visualització el tros de codi anterior té espais en les etiquetes (<>, < /a >,...), els quals heu de treure quan el copieu a la plantilla, i salts de línia a src, style i perma_link, els quals han d'eliminar-se.
< p >
< img alt='Escolta aquest article (en proves)' border='0'
src='http://images.talkr.com/images/speaker_20.gif'
style='border:none;'/ >
< a expr:href='"http://www.talkr.com/app/fetch.app?feed_id=IDDELBLOC&
perma_link="+data:post.url' >
Escolta aquest article (en proves)
< /a >
< /p >
dilluns, 18 de febrer del 2008
Els blocs i la premsa
Fa un temps, quan vaig veure que La Veu de l'Ebre incorporava la possibilitat d'afegir comentaris al seu lloc web, vaig pensar que començaven el camí cap a la transformació en un web de tipus social, dels que es classifiquen com 2.0 -pels amants d'aquesta notació-. Faltava que proporcionessin canals de subscripció -coneguts com RSS- i, si ho mirem des d'una línia temporal més curta, que afegissin enllaços a agregadors de tipus social. Sigui com sigui, veia com el web de La Veu de l'Ebre podia esdevenir en poc temps un bloc.
Avui però, m'he trobat amb unes declaracions contradictòries del seu director, Josep Ma. Arasa. Els Ebrediputats publiquen una entrevista amb ell, on li pregunten sobre els blocs, sobre què en pensa i sobre la línia que seguirà el seu mitjà en aquest sentit. Sense perdre de vista que s'emmarca en una conversa privada transcrita, no puc deixar de comentar allò que es posa en boca d'Arasa, entre altres algunes perles.
Comença dient que el fenòmen dels blocs el troba exhibicionista, que no enriqueix, que no sap què aporta. Diu que en la majoria dels casos els blocs que existeixen a casa nostra aporten poc, sentenciant amb la frase poca son o és que es practica poc sexe. No tinc la intenció de transcriure una transcripció però, voldria comentar alguns aspectes de l'entrevista.
Com ja he introduït, el director de La Veu de l'Ebre creu que els blocs aporten poc a la societat, que són un fenòmen exhibicionista i frívol. Diu que algunes de les persones que hi ha darrera dels blocs estan desaprofitats i que podrien dedicar-se a altres àmbits. Ara bé, no descarta tenir un bloc si ho veu oportú. Tot i no voler comparar-los amb els mitjans tradicionals diu que aquests es diferencien per la professionalitat, l'ètica i la qualitat, i per potenciar la cohesió i la transformació social, per sentenciar després que els blocs són comparables a tertúlies de cafè controlades per "cercles" o clans. Incideix bastant en el factor de l'anonimat als blocs -present també als comentaris del seu diari digital, tècnicament parlant, i a la xarxa en general- i ho contraposa a la premsa escrita per la seva seriositat. Insisteix que els blocs no són periodisme.
Després de llegir l'entrevista he de dir que el senyor Arasa no ha entès res quant al fenòmen blocaire, o ho ha entès i fa com si no fos així. Els blocs no són periodisme i així ho entenc jo i altres persones. Sí que hi ha qui ho qualifica com una forma de periodisme ciutadà, entre ells mitjans tradicionals que ja fa temps que han apostat pels blocs i altres eines de l'anomenada web 2.0. Potser El Mundo, El País, Vilaweb, Público, The New York Times, i altres mitjans s'equivoquen, qui sap.
Els blocs són una forma d'expressar-se, de compartir coneixements, no necessàriament periodístics, i que es caracteritzen per potenciar la interacció amb les persones que els llegeixen. Els blocs no deixen de ser pàgines web que normalment permeten afegir comentaris per parts dels seus lectors -com el web de La Veu de l'Ebre-, amb els continguts ordenats cronològicament, i normalment amb canals de subscripció. La gestió dels continguts del bloc no la fa cap clan sinó el seu o seus autors. Una altra cosa és que la promoció, la propagació d'aquests continguts es faci seguint criteris subjectius, igual que es fa quan es reenvien les notícies d'un mitjà o un altre.
L'anonimat als blocs, igual que a la xarxa, existeix i pot ser un aspecte negatiu. Però, hi ha mecanismes per moderar els anònims irrespectuosos. Que jo sàpiga, La Veu de l'Ebre no inclou elements d'identificació precisa de les persones que opinen als comentaris del seu web.
La confiança en els continguts dels mitjans tradicionals es basa en la professionalitat dels periodistes, regits per un codi deontològic. Els blocaires són persones que obren el seu espai a la xarxa, no per fer periodisme sinó per expressar-se. Hi ha blocs professionals, igual que hi ha llocs web empresarials. Els mitjans tradicionals s'equivoquen, copien continguts, s'apropien continguts, etc. I no per això generalitzarem dient que tots els mitjans tradicionals són poc de fiar, igual que no es pot generalitzar estigmatitzant tots els blocs del món. A més, les relacions de confiança en el món dels blocs, i a la xarxa en general, s'estableix a través d'altres vies, utilitzant altres criteris. Sobta també que es tingui una opinió tan negativa dels blocs i s'admeti que s'utilitzen de tant en tant com font -encara que sigui d'inspiració-, i que no es descarta obrir-ne un.
Opinió personal final és que la sensació que em queda és que Arasa si hagués estat el primer a arribar al món dels blocs ara en seria el primer difusor. Malauradament no sempre es pot ser el primer i cal saber arribar el darrer. Importa allò que s'aporta, la contribució a la societat, encara que sigui a través de la xarxa. Ja ho veig. Quan es posin de moda les micronotícies el setmanari més important de les Terres de l'Ebre obrirà el seu primer bloc.
Per reflexionar. No entenc la funció d'un setmanari quan les notícies les podem seguir al moment.
Sento haver-ho fet tan llarg.
Avui però, m'he trobat amb unes declaracions contradictòries del seu director, Josep Ma. Arasa. Els Ebrediputats publiquen una entrevista amb ell, on li pregunten sobre els blocs, sobre què en pensa i sobre la línia que seguirà el seu mitjà en aquest sentit. Sense perdre de vista que s'emmarca en una conversa privada transcrita, no puc deixar de comentar allò que es posa en boca d'Arasa, entre altres algunes perles.
Comença dient que el fenòmen dels blocs el troba exhibicionista, que no enriqueix, que no sap què aporta. Diu que en la majoria dels casos els blocs que existeixen a casa nostra aporten poc, sentenciant amb la frase poca son o és que es practica poc sexe. No tinc la intenció de transcriure una transcripció però, voldria comentar alguns aspectes de l'entrevista.
Com ja he introduït, el director de La Veu de l'Ebre creu que els blocs aporten poc a la societat, que són un fenòmen exhibicionista i frívol. Diu que algunes de les persones que hi ha darrera dels blocs estan desaprofitats i que podrien dedicar-se a altres àmbits. Ara bé, no descarta tenir un bloc si ho veu oportú. Tot i no voler comparar-los amb els mitjans tradicionals diu que aquests es diferencien per la professionalitat, l'ètica i la qualitat, i per potenciar la cohesió i la transformació social, per sentenciar després que els blocs són comparables a tertúlies de cafè controlades per "cercles" o clans. Incideix bastant en el factor de l'anonimat als blocs -present també als comentaris del seu diari digital, tècnicament parlant, i a la xarxa en general- i ho contraposa a la premsa escrita per la seva seriositat. Insisteix que els blocs no són periodisme.
Després de llegir l'entrevista he de dir que el senyor Arasa no ha entès res quant al fenòmen blocaire, o ho ha entès i fa com si no fos així. Els blocs no són periodisme i així ho entenc jo i altres persones. Sí que hi ha qui ho qualifica com una forma de periodisme ciutadà, entre ells mitjans tradicionals que ja fa temps que han apostat pels blocs i altres eines de l'anomenada web 2.0. Potser El Mundo, El País, Vilaweb, Público, The New York Times, i altres mitjans s'equivoquen, qui sap.
Els blocs són una forma d'expressar-se, de compartir coneixements, no necessàriament periodístics, i que es caracteritzen per potenciar la interacció amb les persones que els llegeixen. Els blocs no deixen de ser pàgines web que normalment permeten afegir comentaris per parts dels seus lectors -com el web de La Veu de l'Ebre-, amb els continguts ordenats cronològicament, i normalment amb canals de subscripció. La gestió dels continguts del bloc no la fa cap clan sinó el seu o seus autors. Una altra cosa és que la promoció, la propagació d'aquests continguts es faci seguint criteris subjectius, igual que es fa quan es reenvien les notícies d'un mitjà o un altre.
L'anonimat als blocs, igual que a la xarxa, existeix i pot ser un aspecte negatiu. Però, hi ha mecanismes per moderar els anònims irrespectuosos. Que jo sàpiga, La Veu de l'Ebre no inclou elements d'identificació precisa de les persones que opinen als comentaris del seu web.
La confiança en els continguts dels mitjans tradicionals es basa en la professionalitat dels periodistes, regits per un codi deontològic. Els blocaires són persones que obren el seu espai a la xarxa, no per fer periodisme sinó per expressar-se. Hi ha blocs professionals, igual que hi ha llocs web empresarials. Els mitjans tradicionals s'equivoquen, copien continguts, s'apropien continguts, etc. I no per això generalitzarem dient que tots els mitjans tradicionals són poc de fiar, igual que no es pot generalitzar estigmatitzant tots els blocs del món. A més, les relacions de confiança en el món dels blocs, i a la xarxa en general, s'estableix a través d'altres vies, utilitzant altres criteris. Sobta també que es tingui una opinió tan negativa dels blocs i s'admeti que s'utilitzen de tant en tant com font -encara que sigui d'inspiració-, i que no es descarta obrir-ne un.
Opinió personal final és que la sensació que em queda és que Arasa si hagués estat el primer a arribar al món dels blocs ara en seria el primer difusor. Malauradament no sempre es pot ser el primer i cal saber arribar el darrer. Importa allò que s'aporta, la contribució a la societat, encara que sigui a través de la xarxa. Ja ho veig. Quan es posin de moda les micronotícies el setmanari més important de les Terres de l'Ebre obrirà el seu primer bloc.
Per reflexionar. No entenc la funció d'un setmanari quan les notícies les podem seguir al moment.
Sento haver-ho fet tan llarg.
Fulletó del Mercat Municipal
L'Àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament d'Amposta ha publicat un fulletó en català, castellà i anglès per promocionar el mercat municipal i el mercat dels dimarts. Comença amb el títol al mercat tot més fresc, per seguir amb la traducció literal al mercado todo más fresco. Girant full es promocionen les verdures. Hi diu, en català: Al mercat hi trobaràs..., incidint, per si no queda clar, en el lloc on es poden trobar els productes de la nostra terra. La traducció al castellà es torna a fer literalment: Al mercado encontrarás... No vull fer un recorregut exhaustiu d'errors i de formes discutibles d'escriure les coses, entre altres coses perquè jo no em dedico a temes de llengua. M'agradaria però, que si no m'equivoco en les observacions -i potser me'n deixo-, algú ens expliqués com un consistori pot publicar una informació turística així sense haver fet una bona revisió d'allò que s'ha escrit.
Tenir la paella pel mànec
Artur Mas presumeix de tenir la paella pel mànec per exigir a Madrid que els socialistes catalans acceptin un govern de la llista més votada a Catalunya. Diu que no vol fer un intercanvi de cromos a Madrid però, encara que sigui de cara al futur, així es pot entendre. Ai, quan CiU tenia la paella pel mànec... També, val a dir, que només falta que Artur Mas es tregui una paella de dins l'americana, emulant la clau de Carod-Rovira.
Però, deixem el tema de la paella i anem al fons de la qüestió. Tenim un partit a Catalunya, CiU, que considera que sempre ha de governar la llista més votada. Pasqual Maragall, equivocant-se, ho demanava a les eleccions catalanes de 1999. Què en pensava aleshores CiU? En el nostre sistema es trien representants per formar un Parlament, i no es tria un president. El president és escollit pels representants electes. Sap el senyor Mas, saben a CiU, que governa qui més suport en escons aconsegueix i, per tant, més representativitat aplega. Amb les reivindicacions del senyor Mas se'ns està dient, sense dir-ho, que el govern actual de Catalunya no és legítim, quan sí que ho és. Quan acceptaran les coses com són o demanaran clarament un canvi de sistema polític?
Però, deixem el tema de la paella i anem al fons de la qüestió. Tenim un partit a Catalunya, CiU, que considera que sempre ha de governar la llista més votada. Pasqual Maragall, equivocant-se, ho demanava a les eleccions catalanes de 1999. Què en pensava aleshores CiU? En el nostre sistema es trien representants per formar un Parlament, i no es tria un president. El president és escollit pels representants electes. Sap el senyor Mas, saben a CiU, que governa qui més suport en escons aconsegueix i, per tant, més representativitat aplega. Amb les reivindicacions del senyor Mas se'ns està dient, sense dir-ho, que el govern actual de Catalunya no és legítim, quan sí que ho és. Quan acceptaran les coses com són o demanaran clarament un canvi de sistema polític?
diumenge, 17 de febrer del 2008
El transvasament del Roina és fum?
El president de Rhône-Alpes diu que el transvasament del Roina a Catalunya no es farà per ser un projecte faraònic, amb potencials problemes ecològics, i el considera un projecte inviable. Per tant, si això és així, CiU estaria venent fum sobre el projecte de dur aigua del Roina a Catalunya -a banda que es pugui estar d'acord o no amb el mateix-. No m'estranyaria però, que ara sorgís algú altre a França veient el projecte amb bons ulls. Qui sap si Sarkozy...
Portal Electoral
S'ha posat en marxa un lloc web per a la campanya electoral de les eleccions generals. Es diu Portal Electoral. Conté notícies, llistat de continguts de diferents blocs polítics, informació sobre les eleccions, informació sobre retribucions dels diputats, incompatibilitats, dades d'enquestes, etc. Els continguts es publiquen amb una llicència que permet redistribuir-los sempre que es faci sense ànim lucratiu, i sense fer-ne obres derivades. No és un portal posat en marxa pel govern sinó per un grup de periodistes i de professors universitaris interessats en la política i temes electorals.
dissabte, 16 de febrer del 2008
Ja en són 34
Avui faig 34 anys. Un any més per cel·lebrar en família, per mirar els anys que han passat, i per continuar caminant cap al futur.
Fotos de la manifestació a Amposta
Avui m'he trobat amb la manifestació que s'ha fet a Amposta. Escoltava de bon matí coets i no sabia quina festa era -la Carxofada és la setmana vinent-. Després ho he entès. Era la manifestació. Teniu unes quantes fotos a Flickr. Jo diria que hi havia com a molt 1000 persones.
Trencar el tripartit des de Madrid
Aquests darrers dies es parla del condicionament del suport de CiU a Zapatero al trencament del govern de Catalunya. Com ja s'ha dit, és com voler guanyar les eleccions catalanes per una altra via. És el mercadeig electoral. És la incoherència política -malauradament política i coherència sovint són termes antagònics-. Si Artur Mas no és president del govern català és perquè no va aconseguir sumar prou diputats al seu favor. Si no s'accepta això i es recorre un i altre cop a reclamar el govern de la força més votada, s'està despistant la gent, explicant-los que el sistema polític que tenim no és aquest sinó un altre, i això no pot ser. Penso que si el PSOE ha de cedir als objectius de Mas de fer-se amb el govern de la Generalitat per pactar estabilitat al govern d'Espanya, millor que no pacti. Si mirem les estadístiques, pot aconseguir altres suports. I sinó, CiU també té l'opció de fer president Rajoy, malgrat que no vulguin acceptar que estan disposats a fer-ho.
En suport de Polònia
Jordi Perales fa referència a la querella que vol interposar Jiménez Losantos contra Polònia per la caricaturització que en fa el programa d'ell. Fixeu-vos bé, que qui cada dia insulta i caricaturitza qui no pensa com ell, es queixa d'un programa d'humor que fa una caricatura sana de la vida política catalana i espanyola.
divendres, 15 de febrer del 2008
El baròmetre del CIS
El CIS ha publicat l'avanç de resultats pre-electorals per a les eleccions generals i les andaluses. En els resultats, els quals es poden descarregar en PDF, l'estimació de vot dóna entre 158 i 163 escons al PSOE, i entre 153 i 157 al PP, una diferència força baixa. Seguiria CiU amb 10 escons, PNB amb 7, ERC amb 6, IU entre 5 i 6, BNG amb 2, CC entre 1 i 2, EA amb 1, Na-Bai amb 1, i UPyD entre 0 i 1.
Salvem el parc municipal
Jesús Ferré explica al seu bloc que el grup municipal d'Esquerra està repartint un tríptic informatiu sobre l'aparcament que el govern ampostí vol fer sota l'actual parc municipal, i que ha convocat una sessió informativa el proper dimarts a les 20:30h al Casal.Fa poc recordava en aquest bloc que l'actual alcalde, durant un dels debats de la campanya de les municipals, va assegurar que era possible fer l'aparcament sota el parc i després deixar el parc tal com està ara.
Em mostro escèptic que la línia que se segueixi sigui la de respectar l'actual parc en fer un aparcament, precisament perquè el pressupost segur que es dispararia. Estic segur que si tira endavant aquest aparcament davant de l'Hospital Comarcal, serà substituint l'actual parc per un altre, el qual pot fer-se semblant a l'actual però, que no serà el mateix. Si m'equivoco estarem davant d'un dels projecte més cars i ambiciosos d'Amposta, amb la finalitat de crear un aparcament -potser és una mica massa ambiciós això, posant a la balança la necessitat de fer-ho així-. Ens podem trobar que al final el consistori acabi fent un projecte semblant al que proposen Esquerra o PSC, i que ens ho venguin com una iniciativa pròpia, no reconeixent l'error de l'enfocament inicial ni les aportacions dels altres grups municipals.
Escandalós Canal 9
Jordi Perales ho explica al seu bloc. Com és típic Canal 9 ofereix opinions parcials, tot i ser una cadena pública. Recordem que aquesta persona que veureu al video ha recolzat el transvasament de l'Ebre més d'un cop i que, si no recordo malament, va fer de mestra de cerimònies en la manifestació a favor del transvasament que es va fer a València -la de les paelles-.
Cal denunciar aquest tipus de fets. Cal fer-ho i recordar-ho cada cop que el PP acusa mitjans en llocs on no governen, de ser parcials o d'actuar a favor del govern. Tenim a Catalunya mitjans que són molt més plurals que Canal 9, i que sempre estan posant en dubte.
Cal denunciar aquest tipus de fets. Cal fer-ho i recordar-ho cada cop que el PP acusa mitjans en llocs on no governen, de ser parcials o d'actuar a favor del govern. Tenim a Catalunya mitjans que són molt més plurals que Canal 9, i que sempre estan posant en dubte.
dijous, 14 de febrer del 2008
La UE es replanteja el cànon digital
La Unió Europea inicia un període de consulta per veure com ha de ser el cànon digital en el futur. Mentres el PSOE defensa el cànon sense admetre que es discriminatori, i el PP el rebutja sense explicar si la seva alternativa passa o no per eliminar les còpies privades, a l'estil EUA, la UE adopta una postura més raonable, mirant de trobar un camí alternatiu.
dimecres, 13 de febrer del 2008
Concentració contra els transvasaments encoberts
Diumenge 17 de febrer, a les 11:30h, a l'àrea de descans de la C-12 a l'assut de Xerta, la PDE ha convocat una concentració per protestar contra els nous canals de regadiu Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues, com noves vies de transvasament d'aigua. Teve On publica la notícia, la qual podeu veure en video.
Vaga del sector educatiu
Demà dijous hi ha vaga contra la proposta de Llei de l'Educació de Catalunya. Hi ha un aspecte que no m'acaba d'agradar d'aquesta llei, referent a l'autonomia dels centres. És positiu que els centres siguin autònoms en la gestió administrativa i pedagògica però, ja ara es podria dir que aquesta llibertat fa que hi hagi centres amb uns criteris que podrien ser discutibles des del punt de vista educatiu i organitzatiu. La llei, segons s'interpreta, facultarà la direcció dels centres per consolidar equips docents, és a dir, per seleccionar el professorat que roman al centre i el que no. I això és positiu si es mira des del punt de vista que permetrà consolidar projectes i planificar el futur de forma més fiable. Però, també es presta a la mala pràctica de fomentar el favoritisme, l'amiguisme, la por al rebuig. I això, sent una empresa pública, cal evitar-ho.
Diuen que els sindicats no veuen amb bons ulls la llei, no només per això sinó perquè els sindicalistes hauran de tornar a les aules si s'aprova. No sé, no m'ha donat temps de llegir-la. Però, això jo ho trobo lògic i necessari.
La pregunta és: hi ha motius per fer vaga -a banda de coincidir que el departament d'Educació podria esforçar-se més a comunicar-? És més, es pot afirmar que es vol privatitzar l'educació? Llenço les preguntes, no dubtant de la resposta sinó esperant punts de vista, sobretot si esteu dins del món educatiu.
Diuen que els sindicats no veuen amb bons ulls la llei, no només per això sinó perquè els sindicalistes hauran de tornar a les aules si s'aprova. No sé, no m'ha donat temps de llegir-la. Però, això jo ho trobo lògic i necessari.
La pregunta és: hi ha motius per fer vaga -a banda de coincidir que el departament d'Educació podria esforçar-se més a comunicar-? És més, es pot afirmar que es vol privatitzar l'educació? Llenço les preguntes, no dubtant de la resposta sinó esperant punts de vista, sobretot si esteu dins del món educatiu.
El compliment del mandat del Parlament
Avui la premsa encara incloïa crítiques a la negativa del govern de la Generalitat de fer cas de la moció sobre el traçat de l'AVE per dins de Barcelona, a provada pel Parlament. No entenc com el govern pot posicionar-se així, sense fer cas del Parlament. Si això ho fes CiU o el PP posaríem el crit al cel.
dimarts, 12 de febrer del 2008
Greenpeace assenyala els punts negres de contaminació
Greenpeace comença la campanya "¿Quién contamina?", mitjançant la qual es presenta la situació de la contaminació a Espanya, incloent un mapa amb els punts negres de la contaminació, allí on es generen els focus més contaminants. Pere Muñoz en parla també al seu bloc, enllaçant amb el document PDF amb la informació dels punts negres. De Catalunya es destaca la zona de Tarragona, amb la indústria del clor i els residus de Flix. El plànol amb els punts negres marca a les Terres de l'Ebre la cimentera de CEMEX a Alcanar i la planta d'ERCROS a Flix, i la plataforma petroliera Casablanca. Com titula Pere Muñoz al seu bloc, Una veritat incòmoda.
Amposta: Sancions per als propietaris incívics d'animals domèstics
L'Ajuntament d'Amposta pot arribar a sancionar fins amb 1500 euros els propietaris d'animals domèstics que tinguin conductes incíviques, no respectant les ordenances municipals corresponents. Sembla que per fi es farà alguna cosa en aquest sentit, en l'intent que tothom siguem més respectuosos amb l'estat de neteja de la nostra ciutat. Caldrà veure si això és així a partir d'ara, o si és una postura temporal, que en un temps acabi per oblidar-se.Penso que l'Ajuntament s'ha equivocat des de fa anys donant el problema com perdut. Ara caldria afavorir l'ús dels disponsadors de bosses i dispositar-les en els contenidors adequats mitjançant una campanya de pedagogia. Si bé hi ha una ordenança sobre la tinença d'animals, també és cert que no hi ha una campanya de comunicació suficient per fer arribar a la gent la necessitat de respectar l'entorn, de respectar la resta de ciutadanes i ciutadans, i de fer-los saber les conseqüències. La prova la tenim en el fet que primer s'han instal·lat els dispensadors que no pas s'ha explicat a la ciutadania que això es faria, on s'instal·larien, etc.
D'altra banda hi ha un altre problema. Es parla dels pipi-cans com un lloc on van els animals a fer les seves necessitats. Però, els animals no esperen al pipi-can a fer les seves necessitats, sinó que les fan on necessiten o on volen. A més, segons expliquen persones que hi van, els pipi-cans són nius de puces, cosa per la qual els evito.
Més informació:
Entrades relacionades en aquest bloc:
Dipòsit subterrani de CO2
Entre la Terra Alta i l'Aragó podria instal·lar-se un dipòsit subterrani de CO2, segons explica el Diari de Tarragona. Amb aquesta possibilitat s'hauria reservat sòl que inclouria part de terme de Batea i de la Pobla de Massaluca. Com es pot llegir, aquest tipus de magatzems subterranis formen part de les mesures per reduir les emissions de CO2 a l'atmosfera.
Més avalla la notícia parla de noves centrals d'energia. Tocant a la Pobla de Massaluca, dins del terme de Faió, s'instal·larà una central de cicle combinat. Entre les preses de Mequinensa i de Riba-roja, es vol instal·lar una central que utilitzaria escòria del carbó de les mines de Mequinensa en un 70%, i lignit en un 30%. Aquestes dues centrals són una mostra més de l'augment de generació d'energia al nostre territori, i no només d'energia neta. Els governants haurien de pressionar -els d'aquí- i actuar en conseqüència -els de Madrid-, doncs no és just que un territori amb dues centrals nuclears, amb cada cop més parcs eòlics, i amb dues centrals de cicle combinat, hagi d'assumir a la pràctica -és cert que potser quedin fora de Catalunya les noves centrals- dues noves centrals i no precisament d'energia neta.
Més avalla la notícia parla de noves centrals d'energia. Tocant a la Pobla de Massaluca, dins del terme de Faió, s'instal·larà una central de cicle combinat. Entre les preses de Mequinensa i de Riba-roja, es vol instal·lar una central que utilitzaria escòria del carbó de les mines de Mequinensa en un 70%, i lignit en un 30%. Aquestes dues centrals són una mostra més de l'augment de generació d'energia al nostre territori, i no només d'energia neta. Els governants haurien de pressionar -els d'aquí- i actuar en conseqüència -els de Madrid-, doncs no és just que un territori amb dues centrals nuclears, amb cada cop més parcs eòlics, i amb dues centrals de cicle combinat, hagi d'assumir a la pràctica -és cert que potser quedin fora de Catalunya les noves centrals- dues noves centrals i no precisament d'energia neta.
Formularis a Google Docs
Genbeta publicava l'altre dia que Google Docs té una funcionalitat nova, la qual consisteix a crear formularis. El bloc de Google Docs ho explica. Es tracta de crear un full de càlcul i compartir-lo com qüestionari, de manera que qui accedeix al full de càlcul no veu el full sinó el formulari per emplenar-lo.
Quan ho vaig llegir em va semblar una funcionalitat interessant però, que creava un dubte legal. En el moment que jo creo un full de càlcul, si l'utilitzo per a la recollida de dades personals, tot i ser una eina que ofereix Google, he d'inscriure el corresponent fitxer a l'Agència de Protecció de Dades? De la mateixa manera, si és així, hauré de garantir l'accés per modificar o eliminar aquestes dades.
Quan ho vaig llegir em va semblar una funcionalitat interessant però, que creava un dubte legal. En el moment que jo creo un full de càlcul, si l'utilitzo per a la recollida de dades personals, tot i ser una eina que ofereix Google, he d'inscriure el corresponent fitxer a l'Agència de Protecció de Dades? De la mateixa manera, si és així, hauré de garantir l'accés per modificar o eliminar aquestes dades.
dilluns, 11 de febrer del 2008
No hi ha aigua per a les collites d'estiu
Avui tenim una notícia que evidencia la sequera, la qual pateix l'Ebre i no només els rius del País Valencià i Múrcia. Els embassaments de l'Ebre no tenen aigua suficient per fer front a les collites de l'estiu. En canvi, els polítics insisteixen a polemitzar sobre els transvasaments, si han de ser de l'Ebre cap al sud, cap al nord, interconnectar, si ha de venir aigua de França,... Situació molt oportuna per intentar esgarrapar vots d'electors que es creuen el missatge transvasista. Amb l'aigua de l'Ebre ho tenim tot solucionat. No és que en tingui però, que s'espavilin i que no la deixin perdre a la mar. L'Espanya assedegada necessita aigua del riu més cabalós. Mira'ls, no volen donar-nos aigua i ara la volen d'Almeria. Demagògia barata i oportunisme descarat.
Neteja ecològica de la llar
Malgrat que es demana que la ciutadania es conscienciï de la necessitat de no malmetre el medi ambient, veiem com als nostres supermercats els productes de neteja que no el perjudiquin no existeixen, o es troben eclipsats per les grans marques de detergents, lleixius, i altres combinats nocius. El mercat del producte ecològic de neteja és poc conegut. Avui he trobat Ecotenda i Ecoteca Online, on es poden comprar productes ecològics en línia. La meva pregunta és si utilitzeu aquest tipus de productes, on els compreu i, concretament, si heu provat algun dels serveis que hi ha a la xarxa.
Fractures a l'avinguda
Aquesta foto és de l'Av. Aragonesa, d'Amposta. És un passeig molt agradable, relativament nou en conjunt. Però, hi podeu trobar detalls com aquest. Una obra amb tant pocs anys i amb fractures al llarg del recorregut. És normal?
diumenge, 10 de febrer del 2008
Una mostra d'incivisme
Aquesta imatge mostra un dels dispensadors de bosses per a excrements de gos del carrer Itàlia amb un grapat de bosses escampades pel terra. Malauradament demostra això que no podem tenir respecte pel mobiliari urbà que paguem entre tots.
dissabte, 9 de febrer del 2008
El carnet per punts de CiU
La xarxa és una gran hemeroteca i gràcies a això podem recordar que les propostes d'uns altres les han fet anteriorment, tot i rebutjar-les ara. És el cas de la política d'immigració que proposa el PP ara. Fa dos anys, no arriba, que CiU va proposar un carnet per punts per als immigrants a Catalunya. Ho recorda Menéame. Aleshores el PSC i el PP ho van rebutjar. Ara és el PP que realitza una proposta en el mateix sentit, tot i que el detall pugui ser poc o molt diferent. Serà que era Josep Piqué qui estava al capdavant del PP català aleshores i no el senyor Sirera.
divendres, 8 de febrer del 2008
50 alternatives lliures
Via Menéame podeu accedir a l'entrada de Digg sobre una llista de 50 programes no lliures coneguts, i les alternatives lliures que proposa l'autor. Comença amb alternatives conegudes: Ubuntu enfront de Windows Vista; Firefox enfront d'Internet Explorer; OpenOffice o NeoOffice enfront de Microsoft Office 8i Mactopia); etc.
Val a dir que la llista és discutible per les alternatives proposades. Per exemple, enfront de MATLAB, el paquet matemàtic més utilitzat per mi durant la carrera, proposa Scilab. Però, Scilab no és programari lliure, doncs restringeix la llibertat d'ús a usos no comercials. En canvi, no s'esmenta GNU Octave o el projecte Sage. Sí que és programari lliure Kexi, alternativa a Microsoft Access, tot i que també es pot proposar Open Base, d'OpenOffice. L'alternativa a Microsoft Visio és Dia, tot i que és molt més agradable la interfície de Kivio. Per a Microsoft Project es proposa Open Workbench, deixant-se Planner, KPlato o GanttProject. I així successivament.
L'article, tot i que se'n pot discrepar, és una font més per analitzar alternatives a programes privatius coneguts, de forma que serveix per confirmar o ampliar el catàleg de programari lliure que es coneix per solucionar necessitats en el nostre dia a dia.Nascuts a partir de Firefox
Free Software Daily enllaça amb un article de LinuxWorld sobre projectes que han vist la llum i que es basen en el conjunt d'eines del projecte Mozilla -el motor Gecko o el XUL Runner-. Aquests projectes són el navegador social Flock, el programa per pre-producció multimèdia Celtx, el programa de televisió i àudio a la carta Miro, i el reproductor de música Songbird. Programari lliure creat a partir d'eines lliures. De tots em queda provar en profunditat Celtx i en menor mesura Songbird. Ara bé, de Celtx podeu veure unes quantes captures de pantalla per fer-vos la idea del seu funcionament.
elpoderdetuvoz.org
Aquest video d'Amnistia Internacional el govern espanyol ha impedit que sigui emès de forma gratuïta , per la qual cosa l'organització està enviant missatges i es pregunta al web de la campanya si el govern espanyol no vol que el veiem. El video va llegint drets de la Declaració Universal dels Drets Humans, mentres passen imatges de líders mundials acusats de no respectar aquests drets. Des de fa 8 mesos que el govern espanyol no permet la difusió gratuïta del video perquè diu que no compleix els requeriments corresponents.Arias Cañete
Arias Cañete, ex-ministre, el que va dir que el transvasament es faria per via testicular, per haver perdut el PP a Aragó, que seria un passeig triomfal, el qual després es queixava que hagués trascendit la conversa privada on ho va dir però, sense negar-ho. El mateix, el mateix que no va dimitir i que continua en política malgrat els fets, ahir ens va tornar a regalar declaracions indignes per a un aspirant a ser elegit en unes eleccions. Després el PP dóna lliçons a la resta de partits.
dijous, 7 de febrer del 2008
Xeringa abandonada
Avui baixant de l'Hospital cap al carrer Sant Blai, a Tortosa, per les escales, a meitat camí ens hem adonat que hi havia al costat de les figueres de moro, una xeringa abandonada. Espero que sigui una anècdota perquè passar sovint per un lloc on proliferen les xeringues no és gens agradable. He introduït una incidència al web de l'Ajuntament per deixar-ne constància.
El mirall francès de Rajoy
Llegeixo a El Mundo que el PP diu que el seu contracte per a bons immigrants s'inspira en França i altres països europeus. No és estrany, també Aznar escrivia en els seus anys de revolucionari sobre les autonomies, evocant la unificació francesa, l'homogeneïtzació del país, la reducció fins quedar com simple folclore des les diferents identitats.
França no tornarà a preguntar la ciutadania què pensa del tractat per a la Constitució Europea. La decisió és via Parlament, no sigui que la gent torni a rebutjar-lo. Un gran exemple de sentit democràtic el del president Sarkozy, evitant la consulta, no sigui que el poble s'equivoqui un altre cop.
França no tornarà a preguntar la ciutadania què pensa del tractat per a la Constitució Europea. La decisió és via Parlament, no sigui que la gent torni a rebutjar-lo. Un gran exemple de sentit democràtic el del president Sarkozy, evitant la consulta, no sigui que el poble s'equivoqui un altre cop.
Alta trompeta
Avui he al·lucinat. Han posat un anunci d'aquests d'enviar un missatge per descarregar-se una cançó al mòbil. Era la cançó Destination Calabria, una cançó dance que es caracteritza pel saxo que va sonant tota l'estona. La gràcia és que qui ha fet l'anunci, pres del seu analfabetisme musical o de la seva manca d'oïda, ha suposat que sona una trompeta i no un saxo, per la qual cosa per descarregar-se la cançó s'ha d'enviar ALTA TROMPETA, no ALTA SAXO.
Una setmana de trucades anònimes
Aquesta setmana he estat distret amb el mòbil. Des de dilluns o dimarts que he estat rebent trucades anònimes, d'aquestes que no mostren el número a la pantalla del mòbil. M'estava pujant la mosca al nas perquè només penjar es tallaven les trucades i sonava tot plegat a broma. Avui he acabat trucant a Orange per blocar les trucades anònimes però, això no és possible segons m'han dit. És a dir, que tocava aguantar o canviar de número.
Però, vet aquí que finalment he pogut parlar amb la persona desconeguda que em trucava. La Vanguardia -no és per fer propaganda ni per criticar el mitjà- per convèrcer-me d'una promoció. Li he explicat al noi amb qui he parlat, després de dir-li que no m'interessava, que havien estat trucant-me varis dies, varis cops al dia, sense acabar parlant amb mi. I m'ho ha confirmat.
Després de penjar, i pensant que ja estava tot clar, s'han succeït diverses trucades. Finconsum, una empresa financera, oferint-me una assegurança que he rebutjat. El Lotonazo -em vaig inscriure en un sorteig que fan d'un Audi A5- perquè jugués en línia amb una promoció inicial. Ha estat divertit perquè li he comentat a la noia que no m'interessava jugar i em demanava per què, i he insistit que no m'interessava i em tornava a demanar per què. I a la tercera de respondre el mateix s'ha donat per vençuda.
Us conto això perquè he estat una mica capficat aquests dies per saber qui era que insistia a trucar-me, i que ho feia amb número ocult. Suposava que era quelcom comercial però, hi ha el dubte que no sigui algú conegut. Les trucades procedents de contractes ADSL que inclouen trucades estatals gratis crec que no mostren tampoc el número que truca. En un dia sembla que tots s'han posat d'acord per fer-me sortir del dubte i per intentar vendre'm la moto.
Però, vet aquí que finalment he pogut parlar amb la persona desconeguda que em trucava. La Vanguardia -no és per fer propaganda ni per criticar el mitjà- per convèrcer-me d'una promoció. Li he explicat al noi amb qui he parlat, després de dir-li que no m'interessava, que havien estat trucant-me varis dies, varis cops al dia, sense acabar parlant amb mi. I m'ho ha confirmat.
Després de penjar, i pensant que ja estava tot clar, s'han succeït diverses trucades. Finconsum, una empresa financera, oferint-me una assegurança que he rebutjat. El Lotonazo -em vaig inscriure en un sorteig que fan d'un Audi A5- perquè jugués en línia amb una promoció inicial. Ha estat divertit perquè li he comentat a la noia que no m'interessava jugar i em demanava per què, i he insistit que no m'interessava i em tornava a demanar per què. I a la tercera de respondre el mateix s'ha donat per vençuda.
Us conto això perquè he estat una mica capficat aquests dies per saber qui era que insistia a trucar-me, i que ho feia amb número ocult. Suposava que era quelcom comercial però, hi ha el dubte que no sigui algú conegut. Les trucades procedents de contractes ADSL que inclouen trucades estatals gratis crec que no mostren tampoc el número que truca. En un dia sembla que tots s'han posat d'acord per fer-me sortir del dubte i per intentar vendre'm la moto.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)