Fa un temps, quan vaig veure que La Veu de l'Ebre incorporava la possibilitat d'afegir comentaris al seu lloc web, vaig pensar que començaven el camí cap a la transformació en un web de tipus social, dels que es classifiquen com 2.0 -pels amants d'aquesta notació-. Faltava que proporcionessin canals de subscripció -coneguts com RSS- i, si ho mirem des d'una línia temporal més curta, que afegissin enllaços a agregadors de tipus social. Sigui com sigui, veia com el web de La Veu de l'Ebre podia esdevenir en poc temps un bloc.
Avui però, m'he trobat amb unes declaracions contradictòries del seu director, Josep Ma. Arasa. Els Ebrediputats publiquen una entrevista amb ell, on li pregunten sobre els blocs, sobre què en pensa i sobre la línia que seguirà el seu mitjà en aquest sentit. Sense perdre de vista que s'emmarca en una conversa privada transcrita, no puc deixar de comentar allò que es posa en boca d'Arasa, entre altres algunes perles.
Comença dient que el fenòmen dels blocs el troba exhibicionista, que no enriqueix, que no sap què aporta. Diu que en la majoria dels casos els blocs que existeixen a casa nostra aporten poc, sentenciant amb la frase poca son o és que es practica poc sexe. No tinc la intenció de transcriure una transcripció però, voldria comentar alguns aspectes de l'entrevista.
Com ja he introduït, el director de La Veu de l'Ebre creu que els blocs aporten poc a la societat, que són un fenòmen exhibicionista i frívol. Diu que algunes de les persones que hi ha darrera dels blocs estan desaprofitats i que podrien dedicar-se a altres àmbits. Ara bé, no descarta tenir un bloc si ho veu oportú. Tot i no voler comparar-los amb els mitjans tradicionals diu que aquests es diferencien per la professionalitat, l'ètica i la qualitat, i per potenciar la cohesió i la transformació social, per sentenciar després que els blocs són comparables a tertúlies de cafè controlades per "cercles" o clans. Incideix bastant en el factor de l'anonimat als blocs -present també als comentaris del seu diari digital, tècnicament parlant, i a la xarxa en general- i ho contraposa a la premsa escrita per la seva seriositat. Insisteix que els blocs no són periodisme.
Després de llegir l'entrevista he de dir que el senyor Arasa no ha entès res quant al fenòmen blocaire, o ho ha entès i fa com si no fos així. Els blocs no són periodisme i així ho entenc jo i altres persones. Sí que hi ha qui ho qualifica com una forma de periodisme ciutadà, entre ells mitjans tradicionals que ja fa temps que han apostat pels blocs i altres eines de l'anomenada web 2.0. Potser El Mundo, El País, Vilaweb, Público, The New York Times, i altres mitjans s'equivoquen, qui sap.
Els blocs són una forma d'expressar-se, de compartir coneixements, no necessàriament periodístics, i que es caracteritzen per potenciar la interacció amb les persones que els llegeixen. Els blocs no deixen de ser pàgines web que normalment permeten afegir comentaris per parts dels seus lectors -com el web de La Veu de l'Ebre-, amb els continguts ordenats cronològicament, i normalment amb canals de subscripció. La gestió dels continguts del bloc no la fa cap clan sinó el seu o seus autors. Una altra cosa és que la promoció, la propagació d'aquests continguts es faci seguint criteris subjectius, igual que es fa quan es reenvien les notícies d'un mitjà o un altre.
L'anonimat als blocs, igual que a la xarxa, existeix i pot ser un aspecte negatiu. Però, hi ha mecanismes per moderar els anònims irrespectuosos. Que jo sàpiga, La Veu de l'Ebre no inclou elements d'identificació precisa de les persones que opinen als comentaris del seu web.
La confiança en els continguts dels mitjans tradicionals es basa en la professionalitat dels periodistes, regits per un codi deontològic. Els blocaires són persones que obren el seu espai a la xarxa, no per fer periodisme sinó per expressar-se. Hi ha blocs professionals, igual que hi ha llocs web empresarials. Els mitjans tradicionals s'equivoquen, copien continguts, s'apropien continguts, etc. I no per això generalitzarem dient que tots els mitjans tradicionals són poc de fiar, igual que no es pot generalitzar estigmatitzant tots els blocs del món. A més, les relacions de confiança en el món dels blocs, i a la xarxa en general, s'estableix a través d'altres vies, utilitzant altres criteris. Sobta també que es tingui una opinió tan negativa dels blocs i s'admeti que s'utilitzen de tant en tant com font -encara que sigui d'inspiració-, i que no es descarta obrir-ne un.
Opinió personal final és que la sensació que em queda és que Arasa si hagués estat el primer a arribar al món dels blocs ara en seria el primer difusor. Malauradament no sempre es pot ser el primer i cal saber arribar el darrer. Importa allò que s'aporta, la contribució a la societat, encara que sigui a través de la xarxa. Ja ho veig. Quan es posin de moda les micronotícies el setmanari més important de les Terres de l'Ebre obrirà el seu primer bloc.
Per reflexionar. No entenc la funció d'un setmanari quan les notícies les podem seguir al moment.
Sento haver-ho fet tan llarg.
4 comentaris:
Manel, pareix que aquest personatge li tingui mania als blocs menysprean-los contínuament. Potser la raó ve donada perqué el setmanari que dirigeix és de qualitat discutible i per llegir segons quin article, millor navegar pels blocs. A més, un setmanari que viu de les subvencions no potser del tot políticament parcial, crec jo, almenys quan llegeixes el bloc d'algú, saps quin peu calça.
Esperem que bufin temps de canvi per a la Veu de L'Ebre.
Salut!
De canvi cap a ERC, clar. De moment ja bufen, no?, a jutjar per l'espai qu et dediquen avui mateix al setmanari de "qualitat discutible" .
Per cert, suposo que quan dius "políticament parcial" volies dir imparcial.
En quan a l'ultim paragraf del comentari de Zaera, home de tota la vida que ha estat molt clar:
precisament una funcio important ( sino la que mes) d'un setmanari es puguer analitzar les noticies, al menys en teoria, amb mes profunditat i rigor que les publicacions diaries. Es mes, he de dir, que tot i la periodicitat, totes les setmanes hem trovo en noticies a LVDE que no les he vist en cap publicacio ni bloc al llarg de la setmana.
Manel, potser estàs parlant de blocs que tenen una certa qualitat, perquè els hi ha que són tant dolents que no sé com no es té vergonya de que tothom els pugue llegir i aquests aqui a les Terres de l'Ebre creixen cada dia més.Llavors si que ho veig com unes ganes d'exhibicionisme que fa més mal que bé.
Per exemple, hi ha blocs com alguna de gent d'ERC de Tortosa que francament fan plorar (i no ho dic pel de Jordi Roig que encara està prou bé). Només pots pensar quan els llegeixes "Pobres de natros, que no governen mai Tortosa". Per a fer un bloc sobretot si et vols dedicar a la política mira- t'ho una mica. Pero de vegades es té tantes ganes d'exhibir-se que no es pensa en el ridícul que s'està fent. A més,veus tots els comentaris que es fan entre ells mateixos (sí tens tota la raó,molt bo el que has escrit...)i acabes plorant encara més.
Respostes múltiples. A l'anònim primer, avui dia un setmanari, en una època en què tenim informació al dia, per no dir al minut, i amb un bisetmanari gratuït al carrer, no em sembla interessant, informativament parlant. 2 euros pels continguts, malauradament no s'ho valen. I, encara que algú vulgui creure-ho, no hi tinc res en contra. Cal adaptar-se.
Al segon anònim et diré que sí, que la qualitat és desigual i que els comentaris també són discutibles. Però, s'ha d'acceptar. El bloc és una eina personal de comunicació i l'ús que se'n fa és cosa de cadascú. Llibertat d'expressió és poder què penses, amb respecte, independentment de si saps o no expressar-te bé. No ho convertim ara en un fenòmen elitista. Criticarem l'exhibicionisme i potenciarem l'elit? La xarxa funciona d'una manera que no cal que donis etiquetes de qualitat. Simplement, si algun bloc o algun altre lloc web et mereix confiança i té el nivell de qualitat mínim que exigeixes, el visites sovint i el recomanes. Sinó, l'autoregulació funciona, encara que alguns ho neguin.
Publica un comentari a l'entrada