dimecres, 6 de febrer de 2008

El problema de l'aigua

Publicat a Política ebrenca.

Sóc de l'opinió, i no és novetat, que el PHN que es va enterrar -almenys la part més visible- l'any 2004 era fruit de l'acord PP i CiU per tirar-lo endavant. CiU va decidir donar-hi suport, justificant una postura responsable i en clau possibilista, en comptes del -deien ells- no a tot. És una postura respectable que en temps de revolta els va costar sentir-se el qualificatiu de traïdors. De la mateixa manera em consta que els dirigents socialistes van rebre un tracte semblant quan no rebutjaven frontalment el PHN del ministre Borrell.

Arriben les eleccions generals i el tema de l'aigua torna a sorgir. El PP no s'aclareix i mentres demana l'aigua de l'Ebre a Múrcia, veu com el seu president aragonès amenaça amb dimitir si es continua reclamant el transvasament. CiU diu que no tornaran a donar suport al transvasament de l'Ebre i demanen el del Roina. El PSC avui ha estat notícia per la porta que ha deixat oberta Xavier Sabaté a transvasar aigua de l'Ebre cap al camp de Tarragona en cas necessari. I el vice-president del govern aragonès, José Ángel Biel, ha proposat avui tranvasar aigua de l'Ebre al País Valencià, un cop el riu ja ha desembocat. Segueix el senyor Biel la suposició que l'Ebre arriba amb força a la mar, deixant una gran llengua d'aigua dolça, i que, en cas de ser així, aquesta no té cap utilitat per al medi.

Aquesta legislatura va començar bé, amb l'aturada del transvasament però, tant el govern espanyol com el govern català, han permès que planés l'ombra de la desconfiança quant al tema de l'aigua, no deixant clares -voluntàriament o involuntària- les intencions sobre projectes, donant suport a projectes controvertits i mantenint-ne altres que abans del 2004 ja eren criticats. El problema de l'aigua no ha desaparegut i potser per això a Catalunya resorgeix -a Espanya crec que era inevitable-. Durant aquests anys els esforços per eliminar qualsevol dubte sobre la línia del govern no han estat suficients, ni de paraula ni, potser, de fets, facilitant la crítica interessada i oportunista. No ha d'estranyar doncs, que en aquestes alçades es torni a parlar de transvasaments, en plena precampanya i en plena sequera.