Molts cops haureu cercat icones gratis o, en el meu cas, sent pesat, lliures. Per trobar icones lliures cal anar a llocs on recullen icones i assegurar-se que la seva llicència és lliure, és a dir, que garanteix les 4 propietats del programari lliure o dels continguts culturals lliures. És així perquè les icones habitualment s'utilitzen en el desenvolupament del programari i la seva llicència importa de cara al producte final.
Hi ha diversos llocs on cercar icones. Només volia afegir, si no el coneixeu, el cercador Iconfinder. Hi podeu trobar icones lliures i no lliures, gratuïtes i de pagament. S'hi poden fer cerques d'icones per paraula clau, segons si volem que permetin l'ús comercial o no, es pot indicar la mida que es desitja, el color de fons. El resultat es mostra en una graella amb les icones trobades i, en fer clic es poden veure els detalls: autor, permisos d'ús, etc. També es poden fer cerques per grup d'icones, precedint del text iconset: la paraula de cerca. Per exemple: iconset:copenghagen. Si existeix es mostraran les icones del grup.
La icona que teniu a sobre és del grup d'icones anomenades Cophenagen, el qual es publica amb llicència Creative Commons Reconeixement (CC BY). Hi ha icones amb diferents llicències Creative Commons -no totes lliures-, amb LGPL, GPL, i altres.
I si voleu també es pot utilitzar l'API que ofereix Iconfinder per utilitzar les cerques en les nostres aplicacions web, utilitzant JSON.
El Tribunal Constitucional d'Itàlia ha emès una sentència [en català] en què s'estableix que l'afavoriment del programari lliure sobre el programari privatiu no va contra la lliure competència, no va contra la neutralitat tecnològica. Es tracta d'una sentència sobre la constitucionalitat de la llei de la Regió del Piemont, del març del 2009, on s'afavoreixen el programari lliure i els estàndards oberts a l'administració pública. Com acaba dient la sentència el fet de ser lliure el programari és una qüestió jurídica, no tècnica. Per tant, és ben simple d'entendre que no es pot contraposar una forma de llicenciar programari amb la neutralitat tecnològica.
Els polítics massa sovint empren les mateixes paraules que les multinacionals del programari privatiu per no adoptar de forma ferma el programari lliure a l'administració pública, fent referència a la neutralitat tecnològica. Ha de ser un jutge qui els ho faci entendre? És ben trist i no mostra res més que la manca de coneixements sobre els temes que gestionen, cosa imperdonable i inacceptable.
Aquest divendres es va fer la cerimònia d'inauguració de la nova televisió, Ebre TV, del grup Ebre, editors de La Veu de l'Ebre i del diari digital Ebredigital. La cerimònia l'hem pogut seguir de forma repetida durant el cap de setmana. Tot fa pensar que la línia en cap de setmana no serà diferent de la de les altres cadenes locals a la TDT, o de les cadenes locals que fins ara existien a la televisió analògica: repetir continguts, que inicialment fa gracia i al final fa que canviïs de cadena.
Ahir diumenge TV3 va emetre, al programa 30 minuts, un reportatge sobre la SGAE i la recaptació de drets d'autor, en plena època de repulsa contra el cànon i la forma de gestionar els drets d'aquesta entitat. Es pot veure íntegrament al web de TV3, inserit més avall.
El començament és una mica erroni. Surt una persona cantant "La donna è mobile", de Verdi, a la dutxa, com exemple, quan Verdi, si no m'equivoco, és un autor quines obres ja són al domini públic. Una cosa diferent és interpretar Verdi amb una partitura quins drets patrimonials estiguin encara vigents.
Es passa per diversos temes relacionats amb la propietat intel·lectual, entre ells l'ús de llicències Creative Commons per evitar haver de pagar a la SGAE (negocis que posen música), o per evitar dependre'n (autors). La veu en off fa clara la distinció entre música lliure i Creative Commons si ens adonem que diu que amb les llicències Creative Commons els autors permeten un ús lliure o reservant-se alguns drets. Ep, alerta navegants. Llliure és lliure, Creative Commons és Creative Commons. Ignasi Labastida, professor de la UB i líder de Creative Commons Espanya/Catalunya, comenta un aspecte important, i és el fet que a Espanya, si no ets soci d'una entitat de gestió de drets d'autor, cosa a la qual no et poden obligar, tens certa indefensió sobre com es defensen els teus drets.
D'altra banda, el subdirector de la SGAE justifica la pensió vitalícia de l'actual director, Teddy Bautista, de 24.000 euros mensuals fent la demagògia de preguntar quan cobren els directius d'altres entitats sense ànim de lucre. També ell i el cantant de Jarabe de Palo, justifiquen que uns socis cobrin molt per drets d'autor i altres cobrin poc o res. És insòlit que, quan es cobra un cànon indiscriminat en medis físics verges, aquesta taxa indiscriminada no es reparteixi equitativament entre tots els socis -deixant de banda si és just o no cobrar aquest cànon-. Quan es passa a parlar del cànon, cal parar atenció al comentari que diu que aquest no ha de repercutir en l'usuari. Però, ja sabem, que ens el cobren i fins i tot ens el desglossen. L'advocat Josep Jover comenta com, en comptes de cobrar el cànon al fabricant del dispositiu físic, es cobra al botiguer, a qui és més fàcil fer pagar. La botiga Traxtore, exemple d'això, ha dut el problema a Europa. I serà el tribunal europeu qui deicideixi. No cansa que sempre haguem d'acudir a Europa per queixar-nos de les actuacions del govern espanyol, governi qui governi?
Zapatero s'ha cobert de glòria amb el suport a les reivindicacions de destacades figures de la música i el cinema sobre els drets d'autor, a la criminalització de les descàrregues via xarxes P2P -tot i ser legals vistes les sentències fins el moment-, i ara, amb la nova Llei de l'Economia Sostenible (LES), ho ha acabat d'adobar tot. Una llei que inclou una reforma relacionada amb la propietat intel·lectual, no amb l'economia, amb la contradicció que això representa, a banda de l'aposta per un camí semblant a la desconnexió aprovada a França per als que es descarreguen obres amb P2P.
Avui he trobat un article sobre les crítiques que està rebent la llei, via Menéame, on també he trobat una referència a un altre article que explica com des d'ordinadors d'alguns ministeris del govern -entre ells el de Cultura- s'han descarregat material via P2P, inclosos programes d'ordinador i números de sèrie (aquestes obres, per cert, no protegides pel dret de còpia privada).
L'antic col·legi de les Monges -el Sagrat Cor- ja fa uns anys que va traslladar-se, junt amb el convent, sortint d'Amposta per l'Av. Santa Bàrbara. Durant aquests anys el lloc que ocupava ha vist el pas dels anys i ha vist com es feien plans per edificar-hi quelcom nou. Potser la crisi ha fet que aquests plans no arribessin a materialitzar-se. Penso que hem estat de sort. Un edifici com aquest, que guarda la història de tantes generacions ampostines, mereix ser salvat. Avui La Veu de l'Ebre informa que la Federació d'Associacions de Veïns d'Amposta demana que es destini com centre cívic, perquè les diferents entitats de la ciutat hi tinguin les seves seus. Tant de bo, tot i que qualsevol altre ús de cara a la ciutat i salvaguardant l'ala vella de l'edifici crec que seria bo.
De la mà dels projectes Gnome i KDE arriba el projecte ownCloud, amb la finalitat de proporcionar un entorn disc dur virtual (client i servidor), completament lliure, alternatiu a DropBox i a Ubuntu One. Ubuntu One ofereix un client lliure, que s'integra amb la interfície del sistema de finestres però, utilitza un servidor no lliure. ownCloud ofereix tot el servei complet com programari lliure.
La mala notícia és que aquest projecte encara no s'ha materialitzat. Cal esperar encara uns mesos.
Això sí, aquest projecte potser eliminaria qualsevol excusa perquè l'administració pública no tingués el seu propi núvol. De fet, seria molt interessant que l'administració pública s'hi impliqués per tal de potenciar-lo.
Genbeta es fa ressò d'una cosa que de tant en tant repeteixo als meus contactes, en la mateixa línia de desaconsellar seguir les cadenes de correu electrònic. Ningú no pot saber qui ha accedit al seu perfil de Facebook, per molt que s'afegeixi en un grup que així hi indiqui. És fals, perquè Facebook no ho permet per tal de garantir la privacitat, i en canvi és una font potencial d'atacs per suplantació o recollida d'adreces per enviar correu brossa i/o virus.
Com expliquen a Genbeta, fins i tot a can Facebook han decidit avisar els usuaris d'això, per la gran quantitat d'atacs que s'estan produint.
A veure si ara que us ho diu Mr. Facebook feu una mica de cas.
La imatge mostra la passarel·la que hi ha sobre l'Av. Santa Bàrbara d'Amposta instal·lada allí ja fa un bon grapat d'anys. En una època en què la sensibilitat per eliminar barreres arquitectòniques és més elevada que no pas antigament, no s'entén que per anar d'un costat a l'altre només hi hagi unes escales i no una rampa que permeti que persones amb cadira de rodes, cotxets de crios i persones amb dificultats per pujar i baixar escales, no hagin d'anar a donar tota la volta per fer el camí.
Sé que hi ha planificada una rotonda que uneixi l'Av. Catalunya amb la prolongació de l'Av. Catalunya i així la connecti a l'Av. Aragonesa però, mentrestant no arriba aquesta rotonda, i pensant que això encara trigarà, caldria pensar en una solució alternativa.
La Revista Amposta ja té molts anys, és com un testimoni viu de la història de la ciutat, tot i que, sent realistes, el grau d'informació que conté és baix. I no és per la qualitat si no perquè en el nostre temps, a més de la informació al dia de la ràdio i la tele, tenim la informació al moment a la xarxa. Així, igual que els setmanaris no tenen gaire sentit si no aporten un valor afegit, quelcom d'atractiu per a la seva població de lectors, una revista local quinquenal tampoc té sentit, referint-me a la situació actual. Una publicació cada 15 dies, amb informació sovint caducada -que ha deixat de ser informació per esdevenir simples dades-, amb la inevitable parcialitat política -governi qui governi-, i de pagament, no té sentit. Té sentit una publicació de la ciutat i per a la ciutat però, no de pagament. Ciutats veïnes com Roquetes han fet el pas i ofereixen la revista de forma gratuïta, i amb una periodicitat més llarga. Caldria plantejar-s'ho, i més si sabem que a la llarga la revista es publica en PDF a la xarxa.
Segons diuen la zona comercial del costat del cementiri, a Amposta, ha canviat d'empresa promotora. No m'interessa gaire, la veritat. Això sí, de sobte, a més de veure que s'anuncia l'obertura de Carrefour, ens publiciten el projecte en llengua castellana. També crida l'atenció que el web del projecte es pot consultar en castellà, anglès i francès però, no en català. A més, l'apartat d'història i art, com que sembla que la ciutat d'Amposta no en té, han hagut de posar dues imatges d'altres llocs, la façana del celler cooperatiu del Pinell de Brai, i el monestir de Poblet.
Oriol Pujol deia que la comissió d'investigació sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan ha estat útil. Hi discrepo. No perquè les mesures que es puguin prendre no siguin útils i necessàries si no perquè els acords als quals es pot arribar en una comissió d'investigació com aquesta també s'haurien de poder aconseguir, si hi ha voluntat de fer-ho, en el marc de la vida política habitual del país. La comissió no deixa de ser una eina político-mediàtica perquè cadascú jugui el seu paper de cara la gent, bé defensant l'actuació del govern, bé criticant-la. La part judicial queda per a la justícia, valgui la redundància, i la part política, si no en té prou ja amb el Parlament i les comissions parlamentàries, sembla que des de que s'ha agafat el gustat, necessita d'aquestes comissions, que d'útils no ho són, perquè demostren la ineficiència de la classe política que tenim. I ells són els que després exigeixen eficiència a tota la gent que tenen per sota jeràrquicament.
El proper mes de juliol l'IVA a Espanya pujarà. En els productes quotidians passarà del 16% al 18%. El govern, el PSOE, ho justifica amb la necessitat per fer front a les despeses socials, per exemple, i no es perd l'oportunitat per situar el debat en el terreny de la confrontació esquerres-dretes. Però, el govern no ens pot prendre per tontos ara. Recordem que Zapatero negava la crisi en la campanya electoral del 2008, que la continuava negant quan ja la teníem a sobre, que només la va acceptar quan no li quedava remei i que, algunes de les mesures que ha pres han estat subvencionar sectors productius que continuaran en crisi, a través de plans ZP, crent miratges enmig del desert.
Ni dretes ni esquerres. No podeu demanar l'augment del consum i pujar l'IVA. No podeu continuar ajudant sectors que han estat en part causants de la crisi perquè la seva agonia només s'ajorni. No podeu, després de 2 anys, després de fer que sembli que la nostra economia va sobrada, prendre mesures restrictives. O és que ens heu estat enganyant...
A banda de les crítiques que comentava a l'apunt anterior, dins d'uns paràmetres normals -entenent la normalitat partidista de veure les coses-, també he llegit i escoltat que Miguel Ángel Martín López, càrrec del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, va qualificar de "malfollada" l'entrevistadora al seu perfil de Facebook, Mònica Terribas. Segons sembla, a banda de demanar disculpes i justificar-ho amb un moment "d'ofuscació", també hauria dit que el comentari despectiu es va fer un un espai privat. Allò que no sap el senyor Martín és que si no vol que altres llegeixin el que escriu a Facebook, ha de configurar-se correctament les opcions de privacitat perquè, en cas contrari, serà públic. Ignorància tecnològica. El més ridícul són les excuses.
Sí, l'entrevistadora potser va ser dura, potser va interrompre molt el President -jo no ho acabo de veure així- però, el President hauria d'haver reaccionat. Encara recordo quan Jacques Chirac va ser entrevistat, si no recordo malament amb motiu de la guerra d'Iraq. Els dos periodistes que tenia al davant no el van deixar descansar. Aleshores tothom demanava que Aznar s'enfrontés a una situació així. Amnèsia, aquí es pateix molta amnèsia.
Segons explica Vilaweb, el PSC no ha paït l'entrevista que Mònica Terribas va fer al president Montilla sobre l'episodi de nevades i el caos a Barcelona i Girona.Joan Ferran, el de la "crosta", i altres diputats carreguen contra Terribas. Una mostra interessant de l'interès que tenen per la informació. Ens mirem molt en altres països quan ens interessa però, aquí quan un periodista fent la seva feina posa contra les cordes un governant, ja surten els que donen lliçons per carregar-se'l. Hi ha una bona colla de polítics del PSC -i altres partits-, que farien bé plegant i deixant de donar-nos lliçons. Aquí, quan algú no es comporta com vol qui mana ja se l'etiqueta per desqualificar-lo. I ja n'hi ha prou.
Avui fa 6 mesos naixia la nostra filla Júlia. Més ben dit, es compliran aquesta nit. 6 mesos d'alegries, de descobrir coses noves, de quedar-te embadalit amb els somriures, sons, petons i tants de regals que reps.
Blogger ha posat en marxa una nova funcionalitat, el dissenyador de plantilles, com anuncia el bloc de Blogger in Draft. Com es pot intuir és una funcionalitat de Blogger in Draft però, que acabarà formant part de qualsevol bloc.
Amb el dissenyador es pot modificar la plantilla actual del bloc, tot i que si és una plantilla de Blogger modificada o una plantilla no procedent de les que ofereix el servei per defecte, pot tenir elements que la facin no personalitzable per al dissenyador. Aleshores es pot optar per fer els canvis que es permetin o bé triar una plantilla de les que hi ha al dissenyador i fer-hi els canvis que es vulguin. Es pot triar plantilla (ha millorat molt la galeria), es pot canviar el fons (imatge, color), es pot canviar la distribució dels elements dins de la pàgina (sense columnes, dues columnes,...) i, en una opció de configuració avançada, es pot modificar l'estil dels diferents elements de la plantilla.
Com comentari recomano l'ús de Blogger in Draft, per les millores que aporta respecte Blogger, ja que va incloent novetats interessants, com si fos un Labs per a Blogger i, a més, es pot configurar per defecte el compte de Blogger perquè sempre que s'hi entri es faci a Blogger in Draft i no a Blogger.
Google presenta una nova forma de consultar els continguts subscrits a Google Reader. És Google Reader Play i, com es veu a la imatge adjunta, presenta els continguts en format de passi de diapositives, amb miniatures a sota i els continguts a la part principal de la pàgina. El servei és en proves a Google Labs.
Dos articles sobre Salt i la polèmica amplificada pels mitjans, un de l'Eduart Batlle i l'altre, publicat avui diumenge a El Punt, el nom del qual l'he agafat per a l'apunt del bloc, "Ser de Salt", de Miquel Berga.
Segons publicava Europapress ahir, el departament de Cultura està enllestint un web social per escoltar música catalana, comparant-lo amb Spotify. Un lloc amb streamming i amb capacitat per comprar la música que escoltes. A priori els mitjans ho han presentat com la gran notícia. L'etiqueta "spotify" tira molt. Les vendes de música seran a través de botigues en línia de tercers, cosa que em fa pensar que no deixarem de veure enllaços als llocs on comprar-ho, o hi haurà un nombre reduït de botigues que s'integraran amb el lloc.
Què voleu que us digui? No em convenç. El departament, d'alguna manera vol proporcionar un servei que és més lògic que el presti una empresa privada, ja que no deixa de ser una eina per beneficiar interessos privats, per molt que es vesteixi d'una iniciativa de país. No em convenç tampoc que es faci una inversió de no sabem quants milers d'euros i que no sapiguem quines previsions de rendibilitat tindrà el resultat. Quanta gent comprarà la música que es pot escoltar en streamming? Faran un compte premmium com Spotify? Hi haurà una aplicació client que només funcioni amb Windows o serà multiplataforma? Tindrem un servei de compra amb DRM o sense? Moltes preguntes, ja veieu.
+ GNU FDL
