Volem polítics proactius

Aquest cap de setmana va venir Joan Puigcercós i va voler donar esperances a la gent de Lear i de l'Ebre en general. Llegia per sobre que CiU ara proposen un ple al Parlament sobre el món agrari. Massa cops, a l'Ebre i fora de l'Ebre, veiem com els polítics són reactius. Davant de situacions que podrien haver-se tingut en compte fa temps, proposen solucions, com si fins al moment no haguessin pogut moure un dit per evitar-les. De la nit al dia tots es preocupen pel territori i tots tenen idees per tirar-lo endavant. El dia que aquesta reactivitat esdevingui proactivitat, la mateixa proactivitat que es demana a les persones al seu lloc de treball, estarem salvats.

+ GNU FDL

Lear, Antaix, Guardiola, Medesa, ...

La tònica d'expedients de regulació d'ocupació (ERO) que han arribat amb la crisi no és aliena a les Terres de l'Ebre. Males notícies com l'ERO d'Antaix, el tancament d'acristallats Guardiola, l'ERO de Medesa, el d'Ercros a Flix, etc., i les empreses que van reduint personal a mesura que acaben els contractes i es redueix la feina, tenen el seu màxim exponent amb el tancament de Lear a Roquetes. Més de 500 persones al carrer, en un territori com el nostre, és molta gent. Més, m'atreviria a dir, en proporció, que la gent inclosa ens els ERO de Seat o Nissan.

Crec que tots entenem que quan les empreses van malament i el negoci no es pensa reorientar, el tancament és potser l'única solució. Però, si quan empreses com Seat o Nissan diuen que acomiaden a determinada quantitat de persones, la Generalitat perd el cul perquè no ho facin -ho acaben fent i reincidint, com en el cas de Seat-, a l'Ebre ens mereixem que l'esforç sigui, com a mínim, igual. I això no vol dir que s'hagin de subvencionar empreses per evitar una mort inevitable si no que, si es fa amb unes, s'ha de fer amb totes.


+ GNU FDL

La CEOE i el diàleg

La CEOE no ha destacat, com tampoc no ho ha fet la patronal catalana, per mirar pels treballadors. En temps de crisi, una crisi causada en part per un sector empresarial que mirava més pels guanys en un curt o mitjà termini, els del totxo, per no parlar també de sectors apuntats com pendents de reforma, com el turisme o l'automoció, els treballadors veuen com, malgrat que l'acomiadament no és lliure, les empreses troben fórmules per acomiadar gran quantitat de persones.

Plantejar, encara que sigui de forma ambigua la flexibilitat laboral, si significa facilitar l'acomiadament, és injust amb els treballadors i una manca d'autocrítica de l'empresariat. Jo també m'aixecaria de la taula si aquells que penso que continuen tenint les butxaques plenes i que han contribuït a la mala situació econòmica, em plantegen mesures que bàsicament cerquen poder desfer-se de treballadors si pot ser de forma gratuïta.

+ GNU FDL

VW-Seat no triga a rebaixar l'optimisme

Ahir, dia de penjar-se medalles els polítics, dia d'alegria per als treballadors de Seat. El diari Avui reflecteix però, la realitat. Es reclamen més sacrificis als treballadors i treballadores de Seat per fer la planta més competitiva enfront de l'Europa de l'Est. Pensava que trigarien a parlar de nous sacrificis però, veig que no es tallen un pèl els directius de l'empresa. Cal doncs que, si a més dels sacrificis acordats per la plantilla, hi ha diner públic pel mig, que se sàpiga quant i que s'exigeixi que l'empresa sigui coherent amb les ajudes rebudes. No pot ser que amb un ERO relativament recent i amb la situació crítica actual, que semblava superar-se amb la fabricació del Q3, ara vinguin els directius de Seat amb noves exigències.

+ GNU FDL