Chávez, el demòcrata

Ahir Chávez, a més de dir que esperava les disculpes del Rei d'Espanya -crec que no s'equivoca de fer-ho- també va amenaçar de revisar les activitats de les empreses espanyoles a Veneçuela. Fins i tot vaig poder sentir a la ràdio que va avisar els espanyols que hi resideixen que no facin massa rebombori. Una amenaça en to de revenja, que no és digna d'un representant polític que va de demòcrata per la vida.

Veneçuela, república socialista

Aquest era un dels titulars que es podia llegir aquesta nit a l'emissió de BBC World i a France 24. El motiu és la intenció d'Hugo Chávez de proposar la votació d'una llei que li permeti nacionalitzar el sector de l'electricitat i el de la telefonia. Sembla que s'està estenen el costum de nacionalitzar sector a l'Amèrica Llatina. Parlant d'això, aquest diumenge La Vanguardia tenia un article d'opinió sobre l'alegria amb quès es viu en aquell país. L'estat està convertint-se en la font d'ingressos de molta gent, qui veu com un dret que l'estat els proveeixi aliments i diners per subsistir. Entre aquesta gent hi ha persones que es van quedant sense feina a mesura que les empreses privades tanquen a causa de la política veneçolana. L'article parlava sobre com va creixent la despesa pública a un ritme que pot arribar a provocar un cataclisme, sobretot si el preu del petroli, en el qual tant confien, cau com aquesta darrera setmana ha passat.

El populisme de Chávez mai no m'ha agradat. A Veneçuela però, diuen que hi ha gent que ara menja i que abans no ho podia fer. Però, si com sembla, l'estat està estirant més el braç que la màniga, aquesta idíl·lica política nacionalitzadora pot anar-se'n en orris. I ho pagarà la població, evidentment. És difícil parlar massa sobre un país tan llunyà, sense conèixer les seves interioritats. És fàcil però, desqualificar per sistema tots els experiments socialistes/comunistes. On està el terme mig?