Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris eleccions catalanes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris eleccions catalanes. Mostrar tots els missatges
dilluns, 20 de desembre del 2010
#política #28N Investidura en segona tanda
Quan un president és escollit en segona tanda -sembla que a hores d'ara podria ser així amb Artur Mas-, quan ja se sap que serà president, i simplement es força la segona tanda per simple escenificació de disconformitats, tenim un problema. El país ja ha viscut prou teatre durant massa anys, ja hem tingut prou escenificacions. Siguem pràctics i fem que si Mas ha de ser president ho sigui ja i pugui començar a treballar des de demà mateix. Seria lògic, no?
+ GNU FDL
diumenge, 12 de desembre del 2010
#política #28N Montilla se'n va amb retrets que sobren
El president Montilla no pot evitar retreure els socis de govern, els mitjans de comunicació i la societat civil la manca de cultura de governs de coalició. Sí que entona una mena de mea culpa però, no evita els retrets. I és que si en general ha hagut manca de cultura de governs de coalició, el propi PSC tampoc no ha mostrat tenir-ne gaire. De fet, cadascun dels socis de govern ha defensat la seva parcel·la com seva. Mirem la campanya electoral i la legislatura sencera per veure com cada partit lluïa només els projectes dels departaments on tenia conseller -algun cop algun partit ha volgut apropiar-se de projectes d'altres departaments-. No han defensat mai de forma clara, com govern, tots els projectes. I així no es governa. Després del primer tripartit això haurien d'haver-ho atenuat i en canvi ho han accentuat. Per això sobren els retrets, no creieu?
+ GNU FDL
dijous, 2 de desembre del 2010
#28N #Catalunya Guanyar complicitats
L'alcalde de Tortosa titula així, Guanyar complicitats, un apunt del seu bloc, en el qual ve a demanar suport al nou govern que es formarà a la Generalitat arran de la victòria d'Artur Mas. Diu Ferran Bel:
Sí, crec que el govern, com govern de Catalunya que és, ha de tenir el màxim suport. Si més no, institucions, empreses i societat, han de mirar com col·laborar a tirar endavant el país, amb l'administració del govern entrant. Però, de tant en tant va bé analitzar com, aquestes peticions de suport, són fetes només quan convé.
+ GNU FDL
"El Govern de Catalunya, ara més que mai, ha de comptar amb el màxim suport possible perquè els reptes que tenim al davant així ho demanen".I hi estarem d'acord. El govern ha de comptar amb el màxim suport possible però, ara més que mai? Penso que és molt fàcil dir això ara, que sap que governarà Artur Mas. És més difícil dir-ho quan qui governa no és del teu color polític. És més, penso que fa quatre anys també era important el suport al govern però, en comptes d'això hi havia unes altres prioritats.
Sí, crec que el govern, com govern de Catalunya que és, ha de tenir el màxim suport. Si més no, institucions, empreses i societat, han de mirar com col·laborar a tirar endavant el país, amb l'administració del govern entrant. Però, de tant en tant va bé analitzar com, aquestes peticions de suport, són fetes només quan convé.
dilluns, 29 de novembre del 2010
#28N Què ha fet malament el tripartit?
Qui hagi llegit aquest bloc no pot negar que durant les dues legislatures del tripartit, per molt ideològicament afí que me'n pugui sentir, no he deixat d'opinar sobre allò que no m'ha agradat. En aquests anys només una aventura municipalista des de la posició d'independent en una llista del PSC i, com diuen, si no passa res, aquesta i no cap més. La política activa, com professió, no és per a mi. S'ha de combregar amb rodes de molí i sóc una mica rebel en aquest aspecte.
No vull fer memòria en excés però, el tripartit, sobretot el gran derrotat, el PSC i ERC, haurien de fer una bona anàlisi, que a dia d'avui encara no veig. Perquè les culpes resulta que per als socialistes no són pel seguidisme al PSOE sino de la cojuntura econòmica i altres factors que res no tenen a veure amb no plantar cara al PSOE en qüestions de país. De fet, semblarà que el fet que PSC i ERC reneguessin durant la campanya del tripartit, no hagi tingut res a veure tampoc. S'han desprestigiat ells mateixos durant la campanya i, a més, durant aquests anys, malgrat que estava clar que no anaven en el sentit esperat, ells continuaven amb la seva.
Durant aquest temps m'he topat amb militants -no sé si no qualificar-los de fanàtics- amb qui he discrepat i m'han sortit amb consignes de partit i qui fins i tot han declinat debats, queixant-se que em feia pesat. Ja ho teniu. Al final resulta que potser jo no estava tan equivocat de la mala política que heu fet, caient en la incoherència. No vull dir que no s'hagin fet coses bones, perquè se n'han fet, i moltes, sobretot en polítiques socials. Però, la incoherència s'acaba pagant, sobretot la incoherència que en temps de crisi comporta rascar-se la butxaca a disgust.
+ GNU FDL
No vull fer memòria en excés però, el tripartit, sobretot el gran derrotat, el PSC i ERC, haurien de fer una bona anàlisi, que a dia d'avui encara no veig. Perquè les culpes resulta que per als socialistes no són pel seguidisme al PSOE sino de la cojuntura econòmica i altres factors que res no tenen a veure amb no plantar cara al PSOE en qüestions de país. De fet, semblarà que el fet que PSC i ERC reneguessin durant la campanya del tripartit, no hagi tingut res a veure tampoc. S'han desprestigiat ells mateixos durant la campanya i, a més, durant aquests anys, malgrat que estava clar que no anaven en el sentit esperat, ells continuaven amb la seva.
Durant aquest temps m'he topat amb militants -no sé si no qualificar-los de fanàtics- amb qui he discrepat i m'han sortit amb consignes de partit i qui fins i tot han declinat debats, queixant-se que em feia pesat. Ja ho teniu. Al final resulta que potser jo no estava tan equivocat de la mala política que heu fet, caient en la incoherència. No vull dir que no s'hagin fet coses bones, perquè se n'han fet, i moltes, sobretot en polítiques socials. Però, la incoherència s'acaba pagant, sobretot la incoherència que en temps de crisi comporta rascar-se la butxaca a disgust.
divendres, 26 de novembre del 2010
#28N #eleccions2010 A qui votar?
Som divendres. Diumenge se celebren les eleccions al Parlament de Catalunya. La "gran festa de la Democràcia", en diuen tots, malgrat que durant la legislatura la maltracten sense miraments. A hores d'ara se suposa que un sap qui votarà. Però, no ho tinc gaire clar.
CiU amb tota probabilitat serà la força guanyadora però, no em convencen. Massa cares conegudes. Mas, Madí,... Han protagonitzat un entern combat contra el tripartit, des del primer dia. Han escenificat la primera retallada de l'Estatut, de les dues que ha patit.
El PSC, un partit doblegat a la voluntat de Madrid, amb un departament d'Educació que ha optat per fer bona la cantarella que els professors tenen massa vacances, que no foten ni brot, que ha posat en marxa un programa TIC apartat de la política clara de programari lliure, amb uns ordinadors poc adequats per a un ús habitual,... Amb un departament de Salut que aposta pel copagament. Amb retallades als treballadors públics. Amb una no negació a interconnectar l'Ebre o el Segre amb el Llobregat.
ERC, que han basat el seu programa bàsicament a parlar d'independència i a parlar de gent valenta, com si altres no fossin valents sent d'altres partits.
ICV, una força que ha fet una campanya discreta, explicant-se bé però, que arrossega perles com els 80 km/h a les entrades a Barcelona, els problemes d'aldarulls a Barcelona o la incomprensible proposta d'interconnexió del CAT amb la xarxa ATLL. Un bon candidat, una acció de govern discutible.
Opcions independentistes? Que voleu que us digui. Si no és ERC, Reagrupament i SI no em semblen opcions vàlides. D'una banda, semblen bàsicament rebotats d'ERC, sobretot SI, amb un segon d'abord que sembla haver optat per aquest nou partit ja que no va poder guanyar les eleccions a la cúpula d'ERC. O amb un cap de llista que ha tingut un final de mandat al Barça que ha fet una mica de pena, no en l'esportiu però, sí en l'aspecte institucional i d'imatge en general.
Del PP millor no parlar-ne. Que el seu eslògan sigui sobre la immigració, com el de PxC, denota què els preocupa realment. Esgarrapar vots a la dreta, ja que a l'esquerra els tenen perduts. Vénen a Catalunya els dirigents madrilenys que menteixen dient que a Catalunya es persegueix el castellà, i ens ofereixen un recital en llengua catalana. Pobrets els provincians, si és fàcil de contentar-los...
El dubte el tinc entre: ERC, ICV, en blanc o, fins i tot, no anar a votar. Ja veurem.
+ GNU FDL
CiU amb tota probabilitat serà la força guanyadora però, no em convencen. Massa cares conegudes. Mas, Madí,... Han protagonitzat un entern combat contra el tripartit, des del primer dia. Han escenificat la primera retallada de l'Estatut, de les dues que ha patit.
El PSC, un partit doblegat a la voluntat de Madrid, amb un departament d'Educació que ha optat per fer bona la cantarella que els professors tenen massa vacances, que no foten ni brot, que ha posat en marxa un programa TIC apartat de la política clara de programari lliure, amb uns ordinadors poc adequats per a un ús habitual,... Amb un departament de Salut que aposta pel copagament. Amb retallades als treballadors públics. Amb una no negació a interconnectar l'Ebre o el Segre amb el Llobregat.
ERC, que han basat el seu programa bàsicament a parlar d'independència i a parlar de gent valenta, com si altres no fossin valents sent d'altres partits.
ICV, una força que ha fet una campanya discreta, explicant-se bé però, que arrossega perles com els 80 km/h a les entrades a Barcelona, els problemes d'aldarulls a Barcelona o la incomprensible proposta d'interconnexió del CAT amb la xarxa ATLL. Un bon candidat, una acció de govern discutible.
Opcions independentistes? Que voleu que us digui. Si no és ERC, Reagrupament i SI no em semblen opcions vàlides. D'una banda, semblen bàsicament rebotats d'ERC, sobretot SI, amb un segon d'abord que sembla haver optat per aquest nou partit ja que no va poder guanyar les eleccions a la cúpula d'ERC. O amb un cap de llista que ha tingut un final de mandat al Barça que ha fet una mica de pena, no en l'esportiu però, sí en l'aspecte institucional i d'imatge en general.
Del PP millor no parlar-ne. Que el seu eslògan sigui sobre la immigració, com el de PxC, denota què els preocupa realment. Esgarrapar vots a la dreta, ja que a l'esquerra els tenen perduts. Vénen a Catalunya els dirigents madrilenys que menteixen dient que a Catalunya es persegueix el castellà, i ens ofereixen un recital en llengua catalana. Pobrets els provincians, si és fàcil de contentar-los...
El dubte el tinc entre: ERC, ICV, en blanc o, fins i tot, no anar a votar. Ja veurem.
dijous, 25 de novembre del 2010
#28N #eleccions2010 #aigua ERC també a favor dels transvasaments
Avui dia ja ni ERC, ni ICV, ni PSC no poden parlar d'estar contra els transvasaments. Tampoc CiU. L'hemeroteca pot posar en evidència qualsevol dels partits. Per si algun es pensava salvar-se, podem llegir a La Marfanta que ERC, juntament amb CiU i Ciutadans, no tanca la porta a enviar aigua del Segre a Barcelona, una interconnexió. ERC, que també es manifesta contra els transvasaments, que es manifesta contra transvasaments del Segre, no hi tanca la porta? Avui, casualitat o no, també es pot llegir a l'Heraldo que l'ACA ha autoritzat l'abastiment amb el Segarra-Garrigues de poblacions de les conques internes de Catalunya. Un minitransvasament que se suma al del CAT.
Ja no és estar d'acord o no amb el transvasament si no la coherència amb allò que han dit i que han utilitzat per treure'n rèdit polític, allò que han utilitzat per desacreditar CiU i PP.
+ GNU FDL
Ja no és estar d'acord o no amb el transvasament si no la coherència amb allò que han dit i que han utilitzat per treure'n rèdit polític, allò que han utilitzat per desacreditar CiU i PP.
dimarts, 23 de novembre del 2010
#28N #eleccions2010 Debat íntegre de candidats a les eleccions
Avui pot o no fer-se el cara a cara entre Mas i Montilla. La Junta Electoral Central (JEC) decidirà. Diumenge ja vam tenir el debat, que no vaig seguir en directe, entre els candidats dels partits que tenen representació parlamentària. Avui hi ha qui s'estripa els vestits perquè hi ha un debat cara a cara -amb el qual no estic d'acord-. Alícia Sánchez Camacho (PP) no ho veu bé perquè es fa en una televisió pública, tot i que potser en una privada ja no tindria problema, o almenys es pot deduir si pensem que Rajoy i Zapatero sí que han fet sengles debats cara a cara quan ha tocat. ERC vol impedir el cara a cara, suposo que per allò del bipartidisme al qual ens volen abocar els principals partits i voluntàriament o no, els mitjans de comunicació. Ara bé, com ahir comentava Vicent Partal al Twitter (@vpartal), els participants en el debat de diumenge no es van queixar que els partits sense representació parlamentària no hi fossin presents.
I és que si volem defensar que tots puguin explicar-se en igualtat de condicions, la cosa s'ha de dur fins les darreres conseqüències. Sí, un debat amb tants candidats seria una olla de grills però, com que la llei electoral que tenim no té dues voltes per fer un primer cribratge ni res semblant, seria la forma més justa i més democràtica de fer que totes les opcions puguin explicar-se.
+ GNU FDL
I és que si volem defensar que tots puguin explicar-se en igualtat de condicions, la cosa s'ha de dur fins les darreres conseqüències. Sí, un debat amb tants candidats seria una olla de grills però, com que la llei electoral que tenim no té dues voltes per fer un primer cribratge ni res semblant, seria la forma més justa i més democràtica de fer que totes les opcions puguin explicar-se.
dissabte, 20 de novembre del 2010
#28N Ser o no a la mesa electoral
Fa poc coneixíem que en el sorteig de les meses electorals al bisbe de Tortosa li havia tocat presidir-ne una el proper dia 28 de novembre. Però, el bisbe ha al·legat que havia de fer confirmacions i se li ha concedit la petició de no haver de ser a la mesa electoral.
Com cristià penso que el bisbe de podria haver canviat el dia de la Confirmació i donar exemple complint amb una obligació ciutadana, com és participar en una mesa electoral quan et toca. El problema per a mi no és que li hagin concedit no haver de ser a la mesa, perquè si li han concedit és perquè complia les condicions. El problema és que pensava que el bisbe no demanaria mai no haver d'anar a la mesa el dia 28.
+ GNU FDL
Com cristià penso que el bisbe de podria haver canviat el dia de la Confirmació i donar exemple complint amb una obligació ciutadana, com és participar en una mesa electoral quan et toca. El problema per a mi no és que li hagin concedit no haver de ser a la mesa, perquè si li han concedit és perquè complia les condicions. El problema és que pensava que el bisbe no demanaria mai no haver d'anar a la mesa el dia 28.
dissabte, 13 de novembre del 2010
#28N #eleccions2010 #campanya La vida de Monti
En primer lloc, no vull fer propaganda electoral. Vull simplement reconèixer per un cop, per un sol cop, el PSC ha fet un video electoral que m'ha fet gràcia, que m'ha agradat. Avui he vist el video a la tele i he pensat, ep! què fan posant La vida de Brian? (Monty Python). Però, de seguida he vist que no, que era un video del PSC. Original.
A sota teniu el tall on els revolucionaris que conspiren contra els romans comencen a discutir sobre què han fet de bo els romans per ells. A cada afirmació que no han fet res se sent una veu que esmenta una cosa. El vi, les clavegueres,... De la mateixa manera, el segon video, el del PSC, va enumerant obres del govern mentres els portaveus de la reunió exerceixen de crítics amb el govern.
+ GNU FDL
A sota teniu el tall on els revolucionaris que conspiren contra els romans comencen a discutir sobre què han fet de bo els romans per ells. A cada afirmació que no han fet res se sent una veu que esmenta una cosa. El vi, les clavegueres,... De la mateixa manera, el segon video, el del PSC, va enumerant obres del govern mentres els portaveus de la reunió exerceixen de crítics amb el govern.
divendres, 12 de novembre del 2010
#28N #eleccions2010 #campanya Comença la campanya
Comencen 15 dies de propaganda electoral. Encara més, si algú s'atreveix a dir que tècnicament els partits no estaven en campanya des de fa temps, fins i tot des d'abans de convocar-se les eleccions. La veritat és que encara no sé a qui votar. Serà perquè s'ajunten moltes coses:
+ GNU FDL
- CiU: No em desperta confiança. Artur Mas i altres cares visibles no han mostrat durant els anys que porten a l'oposició ser fiables -tema Estatut, per exemple-, són alguns dels caps visibles dels governs Pujol -PHN-, i han fet una oposició de mal perdre, contra el sistema electoral que és, no el que voldrien.
- PSC: Què he de dir? No ha plantat cara al PSOE no moments importants. El conseller Maragall ha posat en marxa uns canvis més que discutibles en el sector educatiu. Salut està parlant molt de concertar els serveis sanitaris, cosa que convidaria a cercar-se una mútua privada si ja has de fer com si la tinguessis.
- ERC: No han fet tant soroll com en temps de Pasqual Maragall, és cert. No recordo casos concrets ara mateix, excepte el tema de potenciar el turisme ebrenc amb la figura de Cabrera, un sanguinari per molt històric que sigui. La Vegueria de l'Ebre, tan venuda com un fet, no serà, de moment. I el posicionament sobre els bous, incoherent.
- ICV: Ha tingut el pes del Dep. d'Interior a sobre. Ha patit un desgast d'imatge arran dels diferents episodis de violència a Barcelona i de l'actuació dels mossos. També la limitació de velocitat a 80 km/h a les entrades de Barcelona (des de Castelldefels, per exemple), els ha posat en el punt de mira. I l'intent de transvasar l'Ebre a Barcelona, no ho oblidem.
- Resta de partits: No n'opino.
El tripartit ha fet coses malament, és cert. Una reforma educativa que penso que és pèssima, una trajectòria erràtica en el camp del programari lliure. Una rebaixa del sou dels funcionaris mai prou contestada. Ajudes excessives al sector de l'automòbil. Poca pressió a Madrid en temes importants... Però, tampoc no ens enganyem. No vindran ara a fer-nos creure que aquesta cantarella de tota una legislatura etiquetant des del principi aquest com un mal govern, ha de ser realment certa. S'han fet coses, s'ha fet obra pública, s'ha intentat crear places públiques per cobrir necessitats que existien però, que no s'acabaven de reflectir en plantilles, ...
Bona campanya i que guanyi qui més s'ho mereixi. Ara bé, que d'un cop per tots, qui no governi accepti que el sistema electoral que tenim es basa en majoria d'escons, no en cap altra cosa, i que si dues o més forces sumen prou escons, tenen dret de formar govern. La resta de posicionaments és una manipulació de conceptes inadmissible.
Els pobres mortals el dia després continuarem llevant-nos aviat per anar a treballar i seguir amb la nostra rutina diària, mentres probablement haguem de seguir dia i nit les negociacions per formar majories i poder governar, una postcampanya que en funció de la necessitat de vots, pot ser més o menys llarga.
dijous, 11 de novembre del 2010
#28N #eleccions2010 #immigració El PP, la llengua i els immigrants
El PP de Catalunya recupera la idea del contracte d'immigració que va proposar Rajoy en el passat. Com si no fos ja una obligació, proposa que els immigrants compleixin les lleis espanyoles. No vull entrar en el debat sobre les propostes del PP, perquè tinc molt clar que forma part de la seva línia argumental el debat sobre la immigració. Ara bé, és curiós que el contracte que proposa Alícia Sánchez-Camacho vulgui que els immigrants no comunitaris tinguin l'obligació de les llengües oficials, quan el mateix PP només vol que l'obligació per als Espanyols, sigui la de conèixer el castellà. Incongruències del PP que mostren fins quin punt defensen allò que creuen.
+ GNU FDL
#28N #Tortosa #franquisme Un debat mort?
Ahir, a més, La Marfanta recordava que l'any 2005 Ferran Bel no s'oposava a la retirada del monument. Tirant de l'hemeroteca ens explica com El Punt publicava el març del 2005 que l'alcalde d'aleshores, Joan Sabaté, va proposar la retirada del monument i la instal·lació d'una passarel·la per a vianants, i va tenir el suport tàcit de l'actual alcalde. A més, segons Sabaté el fet que el monument estigués catalogat no impedia retirar-lo. Una de les argumentacions de l'actual govern tortosí apunta al passat i aquest passat mostra que ells mateixos no són coherents amb el seu posicionament anterior.
dimecres, 10 de novembre del 2010
#28N #eleccions2010 Els blocs electorals
Arriben eleccions i tornarem a veure com els professionals dels mitjans de comunicació públics protesten pels blocs d'informació electoral, dins dels informatius, els quals no es regeixen per criteris periodístics si no per quota dels diferents partits. El Col·legi de Periodistes ha fet un manifest al qual hom es pot adherir per mostrar el rebuig envers aquesta imposició informativa en campanya electoral.
Els blocs d'informació electoral, si no donen la mateixa quantitat de temps a cada partit no deixen de ser una forma d'afavorir als partits que ja tenen representació. S'hauria de partir de zero en cada campanya, per oferir realment l'oportunitat a tots els partits de presentar les seves propostes. Tot i això, dins d'un informatiu els blocs electorals no tenen sentit perquè el seu contingut està esbiaixat i s'aparta de la informació pròpiament dita. Per alguna cosa hi ha els espais gratuïts de propaganda electoral, tot i que potser ja tenen assumit que ningú se'ls mira. A més, si els partits es limitessin a fer campanya els 15 dies establerts seria una altra cosa però, la precampanya i la pre-precampanya serveixen per saturar l'electorat amb la petició del vot encoberta. Dic jo que de temps i espai per explicar-se en tenen de sobres.
+ GNU FDL
Els blocs d'informació electoral, si no donen la mateixa quantitat de temps a cada partit no deixen de ser una forma d'afavorir als partits que ja tenen representació. S'hauria de partir de zero en cada campanya, per oferir realment l'oportunitat a tots els partits de presentar les seves propostes. Tot i això, dins d'un informatiu els blocs electorals no tenen sentit perquè el seu contingut està esbiaixat i s'aparta de la informació pròpiament dita. Per alguna cosa hi ha els espais gratuïts de propaganda electoral, tot i que potser ja tenen assumit que ningú se'ls mira. A més, si els partits es limitessin a fer campanya els 15 dies establerts seria una altra cosa però, la precampanya i la pre-precampanya serveixen per saturar l'electorat amb la petició del vot encoberta. Dic jo que de temps i espai per explicar-se en tenen de sobres.
dimecres, 13 d’octubre del 2010
#28N #eleccions2010 #política Cara a cara
Polèmica de precampanya. No ens deixaran tranquils fins el 28N, com a mínim. El PSC trenca les negociacions per al cara a cara. El motiu, que CiU hagi filtrat, donat a conèixer, aspectes tècnics de la negociació. Felip Puig havia explicat que el PSC volia celebrar un debat en castellà. Respirem...
Potser sí que CiU no hauria de filtrar els continguts de les negociacions, tot i que estic segur que això, quan convé, ho fan tots els partits. Però, també és cert que és incomprensible que es vulgui fer un debat en castellà. Bé, és comprensible però, no ho veig justificat. No es pot defensar l'Estatut i la política lingüística, no es pot afirmar que a Catalunya s'ha de parlar el català, i fer un debat en castellà. No es pot fer una campanya per promoure l'ús del català "sense vergonya" i fer un debat en castellà. És més, penso que si es fa el debat ha de ser en català i a la televisió pública catalana, oferint el senyal a la resta de televisions, per interès general.
Tot i que un cara a cara és un menyspreu a la resta de partits i no potencia la igualtat d'oportunitats per a tots de defensar les seves postures. Si el debat seria impossible amb tots els partits a l'hora, aleshores potser no caldria fer-lo. Perquè no tenim un sistema presidencialista, no tenim dos candidats a la presidència, tenim un conjunt de partits que es presenten i cal escoltar-los a tots.
+ GNU FDL
Potser sí que CiU no hauria de filtrar els continguts de les negociacions, tot i que estic segur que això, quan convé, ho fan tots els partits. Però, també és cert que és incomprensible que es vulgui fer un debat en castellà. Bé, és comprensible però, no ho veig justificat. No es pot defensar l'Estatut i la política lingüística, no es pot afirmar que a Catalunya s'ha de parlar el català, i fer un debat en castellà. No es pot fer una campanya per promoure l'ús del català "sense vergonya" i fer un debat en castellà. És més, penso que si es fa el debat ha de ser en català i a la televisió pública catalana, oferint el senyal a la resta de televisions, per interès general.
Tot i que un cara a cara és un menyspreu a la resta de partits i no potencia la igualtat d'oportunitats per a tots de defensar les seves postures. Si el debat seria impossible amb tots els partits a l'hora, aleshores potser no caldria fer-lo. Perquè no tenim un sistema presidencialista, no tenim dos candidats a la presidència, tenim un conjunt de partits que es presenten i cal escoltar-los a tots.
dimarts, 12 d’octubre del 2010
#politica #28N #xenofobia El PP Català i els immigrants, no tot s'hi val
A les notícies hem pogut veure com el PP català ataca els immigrants, clarament amb finalitats electorals, demanant límits al seu empadronament i dient que abusen de la sanitat. En canvi, la Societat Espanyola d'Atenció Primària respon que els immigrants utilitzen el sistema públic de salut un 40% menys que els espanyols. Alícia Sánchez Camacho què respondrà? Canviarà de tema per no dir res? Acusarà els metges de connivència amb el govern? Ves a saber. El fet és que el PP ens té acostumats a aprofitar la demagògia, les situacions específiques i generalitzar-les, per tal de fer soroll i posar-se a la butxaca l'electorat. I això no val. Els polítics no poden tenir via lliure per dir el que vulguin i que després no hi hagi conseqüències. Ells que tot ho regulen quan governen, han d'estar regulats. Una cosa és la llibertat d'expressió i l'altra la falta a la veritat, amb l'atiament de la xenofòbia que en aquests casos pot comportar.
+ GNU FDL
dijous, 7 d’octubre del 2010
#28N #eleccions2010 Més diners als partits "i el pobre poble què"?
No puc més que pensar en la cançó de la Trinca per comentar una notícia que hauria de fer posar roges les galtes dels que ens governen. El Confidencial a Twitter publica un article de Cotizalia on diu que les subvencions als partits polítics per a les despeses electorals a Espanya el 2011 pugen un 33%. Així consta als Pressupostos Generals de l'Estat que vol aprovar el govern. 131 milions d'euros seran si s'aprova.
A Catalunya els partits tindran un augment del 9% per a la campanya electoral de les properes eleccions al Parlament. Més d'11 milions d'euros.
Els funcionaris han vist retallat el seu sou per la crisi. La gent es queda a l'atur. Es promou austeritat i estalvi dins de l'Administració. Tanquen empreses. Es presenta una reforma del mercat de treball. Es volen recalcular els períodes de la pensió de jubilació. Es vol fer que la gent es jubili més tard. I veiem que els partits no pateixen aquestes retallades? Els mateixos que aspiren a governar o que governen no s'apliquen l'exemple? És evident que tants actes, amb decorats tan cuidats, amb tants assessors, amb tant de desplegament mediàtic, amb tant de bustiatge, costen diners però, xiquets, si s'apliquen mesures de crisi, no poden ser menys els partits, no?
+ GNU FDL
A Catalunya els partits tindran un augment del 9% per a la campanya electoral de les properes eleccions al Parlament. Més d'11 milions d'euros.
Els funcionaris han vist retallat el seu sou per la crisi. La gent es queda a l'atur. Es promou austeritat i estalvi dins de l'Administració. Tanquen empreses. Es presenta una reforma del mercat de treball. Es volen recalcular els períodes de la pensió de jubilació. Es vol fer que la gent es jubili més tard. I veiem que els partits no pateixen aquestes retallades? Els mateixos que aspiren a governar o que governen no s'apliquen l'exemple? És evident que tants actes, amb decorats tan cuidats, amb tants assessors, amb tant de desplegament mediàtic, amb tant de bustiatge, costen diners però, xiquets, si s'apliquen mesures de crisi, no poden ser menys els partits, no?
dimecres, 22 de setembre del 2010
#28N #eleccions2010 Mas vol aprimar la Generalitat
Igual que parlar del poc que treballen i de les moltes vacances que té el professorat, és un discurs populista molt popular, insinuar que es vol reduir el nombre de funcionaris d'entrada segurament també és un discurs que funciona. Artur Mas ara promet que si governa reduirà un 20% l'Administració de la Generalitat. Aquesta reducció serà de càrrecs de confiança, personal eventual i organismes públics, segons he escoltat a la ràdio.
Puc estar d'acord, molt d'acord, que s'han d'eliminar càrrecs de confiança, tot i que en els governs en què va participar Mas, m'agradaria si aleshores ell trobava que n'eren massa o no, la gran quantitat que hi havia. Potser com que no hi havia crisi havíem d'aguantar mil i un càrrecs posats a dit amb sous elevats. De personal eventual caldria parlar-ne. Perquè el personal eventual és un terme molt genèric. Afectarà al personal eventual de centres sanitaris? S'eliminaran professionals sense plaça de l'educació? Com afectarà això al servei que ha de donar l'Administració? Quant a organismes, com en el cas dels càrrecs de confiança, podem coincidir-hi. Es creen molts organismes superflus, igual com dins de l'Administració hi ha massa càrrecs intermitjos en molts llocs que, si cobressin el seu sou segons la plaça que ocupen ens estalviaríem un bon grapat de diners.
Ja de passada Artur Mas podria explicar si eliminarà dietes, telefonia i Internet gratis per a càrrecs públics, per dir alguna cosa, i així ajudarà també a aprimar l'Administració. El problema de Mas, el problema de CiU, és que no han canviat tant les cares i, a mi, veure Mas, Puig o altres, presentant-se com un canvi doncs, què voleu que us digui, que no m'ho crec.
+ GNU FDL
Puc estar d'acord, molt d'acord, que s'han d'eliminar càrrecs de confiança, tot i que en els governs en què va participar Mas, m'agradaria si aleshores ell trobava que n'eren massa o no, la gran quantitat que hi havia. Potser com que no hi havia crisi havíem d'aguantar mil i un càrrecs posats a dit amb sous elevats. De personal eventual caldria parlar-ne. Perquè el personal eventual és un terme molt genèric. Afectarà al personal eventual de centres sanitaris? S'eliminaran professionals sense plaça de l'educació? Com afectarà això al servei que ha de donar l'Administració? Quant a organismes, com en el cas dels càrrecs de confiança, podem coincidir-hi. Es creen molts organismes superflus, igual com dins de l'Administració hi ha massa càrrecs intermitjos en molts llocs que, si cobressin el seu sou segons la plaça que ocupen ens estalviaríem un bon grapat de diners.
Ja de passada Artur Mas podria explicar si eliminarà dietes, telefonia i Internet gratis per a càrrecs públics, per dir alguna cosa, i així ajudarà també a aprimar l'Administració. El problema de Mas, el problema de CiU, és que no han canviat tant les cares i, a mi, veure Mas, Puig o altres, presentant-se com un canvi doncs, què voleu que us digui, que no m'ho crec.
dilluns, 13 de setembre del 2010
#eleccions2010 #28N L'ambigüitat de CiU amb l'independentisme
Artur Mas explicava ahir la postura de CiU quant a l'independentisme. CiU advoca per reforçar la Nació [catalana] en comptes d'intentar creacions artificials -la de l'Estatut aprovat al Parlament o la del preàmbul de l'Estatut aprovat a Madrid?-. Un estat català és, segons Mas, segons CiU, una creació artificial. Serà que Espanya o altres estats no són creacions artificials, no ho han estat en algun moment? Els estats en sí, no són creacions artificials? A mi em sembla que Mas va parlar de creació artificial per no utilitzar allò tant "pujolià" del "això no toca".
Ens hauríem de preguntar: quina és la postura de CiU quant a l'independentisme? El comparteix, el tolera, l'aguanta, l'utilitza? Perquè a l'hora d'anar a manifestacions per reclamar el dret d'autodeterminació, a l'hora de lluir estelades, els de CiU no es queden curts. Ara bé, a l'hora dels fets sempre es tiren enrere amb ambigüitats en el posicionament. En el fons, quant a l'independentisme, CiU i PSC no són tan diferents.
M'agradaria una Catalunya independent, tot i que puc passar sense que aquesta independència no arribi mai a materialitzar-se. Entenc que a CiU també pensen així. El problema és, com he dit abans, l'ambigüitat de ser uns cops més independentista que ningú i els altres acontentar-se amb ser nacionalistes i prou.
+ GNU FDL
Ens hauríem de preguntar: quina és la postura de CiU quant a l'independentisme? El comparteix, el tolera, l'aguanta, l'utilitza? Perquè a l'hora d'anar a manifestacions per reclamar el dret d'autodeterminació, a l'hora de lluir estelades, els de CiU no es queden curts. Ara bé, a l'hora dels fets sempre es tiren enrere amb ambigüitats en el posicionament. En el fons, quant a l'independentisme, CiU i PSC no són tan diferents.
M'agradaria una Catalunya independent, tot i que puc passar sense que aquesta independència no arribi mai a materialitzar-se. Entenc que a CiU també pensen així. El problema és, com he dit abans, l'ambigüitat de ser uns cops més independentista que ningú i els altres acontentar-se amb ser nacionalistes i prou.
Etiquetes:
CiU,
eleccions catalanes,
independència,
política
dissabte, 4 de setembre del 2010
Corbacho
El fins ara ministre de Treball, Celestino Corbacho, deixarà de ser ministre per presentar-se de número 3 a les llistes del PSC per a les eleccions al Parlament de Catalunya. A Madrid ja es parla de crisi de govern, a Catalunya potser el PSC ho veu com una forma d'atreure vots de l'Àrea Metropolitana. El PSC col·loca el ministre que va negar que arribaríem a 4 milions d'aturats, que ha proposat vàries opcions de reforma del sistema de pensions, en una posició destacada de la llista electoral. Negatiu. El PSC opta pel perfil més PSOE i menys PSC. Negatiu.
+ GNU FDL
dimarts, 3 d’agost del 2010
Castells
Antoni Castells és el personatge de la setmana per les seves entrevistes sobre la no continuïtat a les llistes del PSC per a les properes eleccions catalanes, i les seves crítiques a l'actitud del PSC respecte del PSOE. Des de la postura oficial del PSC es volen minimitzar les crítiques, tot i que el conseller ha estat ben clar en allò que ha dit, i ho comparteixo. El PSC ha preferit donar suport al PSOE a Madrid que no pas ser coherent i defensar allò que semblava que sí que defensaven a Catalunya -o era pur teatre?-. Per molt que es digui que no queda bé que hi hagi notes discordants, va bé que aquestes existeixin, fent-se evident la necessitat d'afinar el conjunt. Ara, que el PSC sempre pot optar per prescindir del músic que desafina i olvidar el problema. Ja es veurà, tot i que a Castells se li sumen músics.
D'altra banda, el conseller criticava ahir l'actitud d'Artur Mas, dient que la seva postura era l'estocada definitiva al PSC. I és que Mas no pot evitar d'atacar, encara que sigui fent com aquell que no vol la cosa, treient conclusions dels problemes dels altres. Jo de Mas no me'n refio, com no me'n refio d'altres polítics de CiU, bàsicament perquè són els mateixos que ja eren en temps de Jordi Pujol, els mateixos que aleshores i durant aquests anys, han venut múltiples discursos, maximalistes a Catalunya, minimalistes a Madrid. Tampoc ells poden presumir gaire de coherència.
+ GNU FDL
D'altra banda, el conseller criticava ahir l'actitud d'Artur Mas, dient que la seva postura era l'estocada definitiva al PSC. I és que Mas no pot evitar d'atacar, encara que sigui fent com aquell que no vol la cosa, treient conclusions dels problemes dels altres. Jo de Mas no me'n refio, com no me'n refio d'altres polítics de CiU, bàsicament perquè són els mateixos que ja eren en temps de Jordi Pujol, els mateixos que aleshores i durant aquests anys, han venut múltiples discursos, maximalistes a Catalunya, minimalistes a Madrid. Tampoc ells poden presumir gaire de coherència.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)