#DivendresTV3 parla del Delta de l'Ebre

Avui el programa Divendres ha dedicat la seva estada a Amposta a donar a conèixer el Delta de l'Ebre a l'audiència, de la mà de Joan Lafont, amb una explicació molt planera, molt encertada. I és que si no coneixeu el Delta val la pena venir-hi. Feu-ho en diferents moments de l'any, perquè cada estació té els seus encants. I sobretot, veniu a relaxar-vos, sense pressa.



+ GNU FDL

Amposta i les bandes a #DivendresTV3

Avui el programa Divendres de TV3 ha mostrat la cuina típica del Delta amb l'anguila de protagonista i amb les explicacions de Lluís, del restaurant l'Estany.

Després el protagonisme l'han tingut les bandes de música, amb la presència d'Octavi Ruiz representant La Lira i Carles Royo representant la Filha, banda que també ha participat interpretant varis fragments d'obres. Malauradament La Lira no hem pogut participar per la manca de disponibilitat de gent per tocar. Coses dels temps que corren. Entre la gent que treballa i la que estudia no hem pogut ser prou gent. En altres temps haurien hagut cues per poder tocar per a la televisió de Catalunya. La societat canvia, penso. Almenys la Filha ha pogut participar i ha sonat la música per TV3.



+ GNU FDL

#Divendres d'arròs i de Mercat a la Plaça #Amposta #TV3

Avui el programa Divendres de TV3 ha continuat a Amposta parlant de l'arròs en l'espai dedicat a l'alimentació i després s'ha oferit una mostra de la festa del Mercat a la Plaça, amb la plaça Ramon Berenguer IV com un mercat de principis del segle XX.




+ GNU FDL

Divendres a #Amposta en dilluns #TV3

Aquesta setmana el programa Divendres de TV3 emet des d'Amposta. Avui en Màrius Serra i l'Espartac Peran han fet un repàs a les paraules que utilitzem aquí. Catxel, txitxi, escuranda, penjoll, garriga,... Dubtava de l'enfoc que en faria però, ha estat prou encertat. He trobat a faltar damajuana o demajuana, poal, granera, auliva, en garbo,... Però, el temps tampoc és infinit i cal sintetitzar els continguts. Demà més.


 
+ GNU FDL

L'Endemà: Un fill llunyà #autisme

El dia 2 d'abril va ser el Dia Mundial de l'Autisme. TV3 va emetre ahir el programa L'Endemà, amb el títol "Un fill llunyà", dedicat a fills amb autisme. Testimonis emotius de pares que es dediquen en cos i ànima a tenir cura dels seus fills amb aquest trastorn. Si un mare i pare ja es dediquen en cos i ànima a aconseguir el millor pels seus fills, testimonis com aquests ens recorden que sempre podem donar una mica més i que sempre hi ha algú que pot tenir moltes més problemes que nosaltres i, malgrat això és fort i tira endavant.

El video: http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3451290

+ GNU FDL

#sensesenyal La ignorància política sobre les TIC, un cop més

Si l'altre dia parlava de la ignorància sobre el funcionament de la xarxa amb la polèmica del tancament del compte de Facebook del fotolog Estimo Tortosa, el tema del dia d'ahir, el tancament de TV3 al País Valencià, és un altre exemple d'ignorància política sobre aspectes de les TIC en l'actualitat.

Intentar que des del País Valencià no es vegi TV3 tancant repetidors, fa uns anys podia ser una forma vàlida però, actualment qui vol veure TV3 ho pot fer de diverses formes, no només mitjançant la TDT. El satèl·lit i, sobretot per Internet, amb el servei 3alacarta. Evidentment no es pot assumir que tothom té satèl·lit o accés a Internet però, és una alternativa sobre la qual Camps i companyia no poden actuar. De fet, avui dia que hi ha programes i sèries que es coneixen abans que s'emetin a casa nostra gràcies a les xarxes P2P o als videos penjats en serveis com YouTube, intentar impedir veure TV3 és pràcticament impossible. Ara bé, fa prou soroll com perquè se'n parli, això sí.

Sembla que ens haguéssim parlat amb Gustau Moreno, ja que ell ja ha publicat un apunt en aquest sentit al bloc Pantalla completa.

+ GNU FDL

La Lira Ampostina, al 33

La Lira Ampostina ha estat un dels protagonistes del programa Nydia, del 33, avui diumenge. Aquest és el video que es pot veure al web de TV3.



+ GNU FDL

Històries de la SGAE, 30 minuts, TV3

Ahir diumenge TV3 va emetre, al programa 30 minuts, un reportatge sobre la SGAE i la recaptació de drets d'autor, en plena època de repulsa contra el cànon i la forma de gestionar els drets d'aquesta entitat. Es pot veure íntegrament al web de TV3, inserit més avall.

El començament és una mica erroni. Surt una persona cantant "La donna è mobile", de Verdi, a la dutxa, com exemple, quan Verdi, si no m'equivoco, és un autor quines obres ja són al domini públic. Una cosa diferent és interpretar Verdi amb una partitura quins drets patrimonials estiguin encara vigents.

Es passa per diversos temes relacionats amb la propietat intel·lectual, entre ells l'ús de llicències Creative Commons per evitar haver de pagar a la SGAE (negocis que posen música), o per evitar dependre'n (autors). La veu en off fa clara la distinció entre música lliure i Creative Commons si ens adonem que diu que amb les llicències Creative Commons els autors permeten un ús lliure o reservant-se alguns drets. Ep, alerta navegants. Llliure és lliure, Creative Commons és Creative Commons. Ignasi Labastida, professor de la UB i líder de Creative Commons Espanya/Catalunya, comenta un aspecte important, i és el fet que a Espanya, si no ets soci d'una entitat de gestió de drets d'autor, cosa a la qual no et poden obligar, tens certa indefensió sobre com es defensen els teus drets.

D'altra banda, el subdirector de la SGAE justifica la pensió vitalícia de l'actual director, Teddy Bautista, de 24.000 euros mensuals fent la demagògia de preguntar quan cobren els directius d'altres entitats sense ànim de lucre. També ell i el cantant de Jarabe de Palo, justifiquen que uns socis cobrin molt per drets d'autor i altres cobrin poc o res. És insòlit que, quan es cobra un cànon indiscriminat en medis físics verges, aquesta taxa indiscriminada no es reparteixi equitativament entre tots els socis -deixant de banda si és just o no cobrar aquest cànon-. Quan es passa a parlar del cànon, cal parar atenció al comentari que diu que aquest no ha de repercutir en l'usuari. Però, ja sabem, que ens el cobren i fins i tot ens el desglossen. L'advocat Josep Jover comenta com, en comptes de cobrar el cànon al fabricant del dispositiu físic, es cobra al botiguer, a qui és més fàcil fer pagar. La botiga Traxtore, exemple d'això, ha dut el problema a Europa. I serà el tribunal europeu qui deicideixi. No cansa que sempre haguem d'acudir a Europa per queixar-nos de les actuacions del govern espanyol, governi qui governi?



+ GNU FDL

Entrevistadors i entrevistats

A banda de les crítiques que comentava a l'apunt anterior, dins d'uns paràmetres normals -entenent la normalitat partidista de veure les coses-, també he llegit i escoltat que Miguel Ángel Martín López, càrrec del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, va qualificar de "malfollada" l'entrevistadora al seu perfil de Facebook, Mònica Terribas. Segons sembla, a banda de demanar disculpes i justificar-ho amb un moment "d'ofuscació", també hauria dit que el comentari despectiu es va fer un un espai privat. Allò que no sap el senyor Martín és que si no vol que altres llegeixin el que escriu a Facebook, ha de configurar-se correctament les opcions de privacitat perquè, en cas contrari, serà públic. Ignorància tecnològica. El més ridícul són les excuses.

Sí, l'entrevistadora potser va ser dura, potser va interrompre molt el President -jo no ho acabo de veure així- però, el President hauria d'haver reaccionat. Encara recordo quan Jacques Chirac va ser entrevistat, si no recordo malament amb motiu de la guerra d'Iraq. Els dos periodistes que tenia al davant no el van deixar descansar. Aleshores tothom demanava que Aznar s'enfrontés a una situació així. Amnèsia, aquí es pateix molta amnèsia.


+ GNU FDL

L'entrevista a Montilla i l'actitud del PSC

Segons explica Vilaweb, el PSC no ha paït l'entrevista que Mònica Terribas va fer al president Montilla sobre l'episodi de nevades i el caos a Barcelona i Girona.Joan Ferran, el de la "crosta", i altres diputats carreguen contra Terribas. Una mostra interessant de l'interès que tenen per la informació. Ens mirem molt en altres països quan ens interessa però, aquí quan un periodista fent la seva feina posa contra les cordes un governant, ja surten els que donen lliçons per carregar-se'l. Hi ha una bona colla de polítics del PSC -i altres partits-, que farien bé plegant i deixant de donar-nos lliçons. Aquí, quan algú no es comporta com vol qui mana ja se l'etiqueta per desqualificar-lo. I ja n'hi ha prou.

+ GNU FDL

Vegueria, vegueria

+ GNU FDL

El dia 12 alguns deixarem de veure TV3

Des de fa ja molt de temps que tenim problemes per veure bé alguns canals de la TDT. Diria que són tots els canals de Televisió de Catalunya. A Amposta em consta que no som els únics que patim la TDT en comptes de gaudir-la. Des del web informatiu de la TDT la resposta a la pregunta per la mala qualitat venia a dir que era un problema del tècnic instal·lador i no de la cobertura i/o qualitat del senyal. El tècnic diu que no pot fer més del que fa, perquè el senyal que arriba és el que és. El resultat és que probablement el dia 12 alguns deixarem de veure TV3 regularment, gràcies a la TDT.

+ GNU FDL

Podcast de TV3

TV3 estrena el seu servei de podcast de videos. A través de diferents canals RSS es podran seguir els diferents videos dels programes de TV3 amb les eines habituals, com l'iTunes o Miro, per exemple. Un pas endavant de la cadena, que ens permetrà tenir els videos fora de línia per veure'ls quan ho desitgem, sense obligar-nos a veure'ls al navegador.

Via La Tafanera.

+ GNU FDL

Polònia, brutal!

El programa sencer: http://www.tv3.cat/videos/982679.

Els drets d'autor i La Marató

Avui al matí una de les notícies a la ràdio es feia ressò del fet que La Marató de TV3 ha de pagar 45.000 euros a la SGAE en concepte de drets d'autor per la col·laboració dels artistes que han col·laborat de forma altruïsta cedint els seus drets per al disc de La Marató. La SGAE diu que això ho ha fet amb tots els discs editats i que és una entitat recaptatòria que reparteix els ingressos entre els seus socis. Voldria comentar el tema.

El disc de La Marató no m'ha agradat mai. No he entès que cada any es facin versions de cançons [en anglès] conegudes, traduint-les al català, versions que des del meu humil punt de vista, no igual normalment l'original. He preferit sempre col·laborar amb La Marató d'altres formes però, no comprant el disc. Segur que el motiu de fer un disc ple de versions -alguna hi ha que no és versió, tinc entès- és per arribar millor al públic i facilitar així la venda del producte solidari.

No sóc especialista en dret i no entraré en els ets i uts del tema però, sí que havia pensat què passava amb els drets d'autor del disc, d'una banda dels drets de les cançons originals i de l'altra dels drets dels autors de les versions. Si bé tu pots cedir els drets, si els drets d'explotació te'ls gestiona algú altre, pots fer res perquè no s'encarregui de recaptar-los? Aquesta és una. L'altra és que la legislació que tenim permet la situació ilògica que una entitat de gestió de drets, com és la SGAE, recapti diners sobre uns drets que no sap si es corresponen amb obres dels seus associats o no, i que pugui fer-ho malgrat que la finalitat de la reproducció de l'obra sigui solidària. És culpa de la SGAE això? Penso que no, clarament no. Penso que la lesgislació està desfasada i no s'ha adaptat amb el pas del temps, i que té incongruències com aquesta. No seria més lògic que qui recaptés -si s'ha de fer- fos l'Estat directament? L'Estat recapta impostos i hauria de poder recaptar les quotes per drets d'autor.

Aquesta situació, com el cànon per còpia privada i altres situacions polèmiques al voltant de la propietat intel·lectual, haurien de servir perquè aquells mitjans, entitats o persones, que no es posicionen mai, col·laborin en la reflexió sobre cap on ha d'anar la propietat intel·lectual en els nostres dies.

Tots els videos de 3alcarta són gratuïts

Els videos disponibles a Internet a través del servei 3alcarta, fins ara amb un accés gratuït restringit en el temps, ja es troben disponibles gratuïtament sense cap restricció. És una gran notícia que la televisió pública de Catalunya hagi fet aquest pas, doncs crec que era una anomalia que uns continguts pagats amb els diners de la societat catalana haguessin d'estar disponibles sota unes condicions tan restrictives. Com es pot llegir a la notícia de l'anunci, l'arxiu històric de 3alcarta és de més de 75.000 videos, el qual s'incrementa cada setmana en uns 600 videos més. A més, des de fa un temps que han començat a proporcionar el codi per inserir els videos en blocs i altres entorns web -en pocs videos es pot de moment, la veritat-.

Que cadascú parli com vulgui

Avui Jordi Pujol ha renyat Toni Soler sobre la paròdia que fan al Polònia del Papa, Benet XVI. Sóc dels que pensa que potser es passen però, també entenc que dins de la paròdia, si és amb respecte tot té cabuda -cal establir si es considera la paròdia respectuosa o no-. Crec que les paròdies que s'hi fan són molt respectuoses, tot i que entenc que hi hagi qui tingui reticències segons la persona parodiada, sobretot si es toca la vessant religiosa. Confesso que jo no m'hi sento gaire còmode davant d'aquestes paròdies del Pap però, alhora em fan riure molt. M'agradava més en Queco Novell per això.

Parlant de Polònia, ahir van fer un gag molt bo sobre la llengua. Ja que tothom té dret de parlar com vulgui, els polítics s'ho prenen al peu de la lletra.

Primer record de TV3

Avui al programa El món a RAC 1 preguntaven quin era el primer record que teníem de TV3. Fa 25 anys jo en tenia 9. Recordo que a casa la tele que teníem només sintonitzava la primera cadena de TVE. Vam trigar encara a poder veure TV3 a casa. Però, recordo que vaig conèixer l'existència de TV3 des del primer dia, doncs des de TVE van donar la benvinguda a TV3 a les ones i els van desitjar molta sort. Aquest és el meu primer record de TV3.

Quant a Camins d'aigua

Ahir a la nit vaig veure l'episodi del tram entre Tortosa i el Delta, del programa Camins d'aigua, de TV3 -podeu veure el programa entre Mequinensa i Xerta al web-. Havia vist l'anterior però, malauradament no els altres. Dels dos capítols que he vist he de dir que si algú els veu es pot fer un embolic, ja d'entrada, perquè el recorregut que suposadament es fa no respon a la ubicació geogràfica de poblacions i indrets que es mostren. De Tortosa es baixa fins Amposta, d'Amposta es passa pels ullals de Baltasar -dient per error que estan sortint de Tortosa-, d'allí cap a La Ràpita, després es va a la badia, ... Es parla com si s'estigués fent un recorregut continu però, en alguns moments, qui ho sap, pot endevinar que no pot haver-se fet el trajecte sense haver introduït un salt en la gravació.

Després hi ha els errors o imprecisions. El Castellet de Banyoles de Tivissa es presenta com Castellet de Banyotes. Ho he vist escrit en alguns llocs però, diria que aquí es coneix més com de Banyoles. Si no m'equivoco aleshores crec que hauria estat més adient anomenar-lo de la forma més coneguda. O l'error de dir que els ullals de Baltasar es troben sortint de Tortosa i no d'Amposta. Una errada així és comprensible però, no en un programa editat i emès per una televisió com TV3. Estic segur que em deixo coses.

Recordant les sèries Catalunya des de l'aire i Catalunya des del mar, aquesta no em convenç gaire, malgrat la bellesa de les imatges i el fet sempre interessant de veure que la nostra terra surt a la televisió.

Camins d'aigua, capítol 1

TV3 ha estrenat aquesta setmana la sèrie documental Camins d'aigua, en el primer capítol es fa un recorregut aeri pel riu Ebre, des del seu naixement fins Miranda de Ebro. Podeu veure el capítol al 3alacarta: http://www.tv3.cat/videos/568679.