Els pous de Vinallop o de la Carrova?

D'un temps ençà les obres que hi havia a l'antiga carretera de la Carrova s'han reprès. Primer es van fer unes canonades al malecó del canal de la dreta de l'Ebre i ara es veuen uns tancats que, segons es confirma, són per als pous. Els pous han d'abastir la xarxa del CAT en cas de contaminació per la retirada dels llots de Flix. Aquests pous agafaran aigua de l'aqüífer de la zona. Recordem que des del principi s'ha apuntat que acabarien formant part del cabal que abastiria el CAT, i que seria la forma d'una major aportació d'aigua al polígon Catalunya Sud.

Quan es parla dels pous de Vinallop no puc evitar recordar que als propietaris de terrenys de la Carrova, tocant als ullals, s'està en procés d'expropiació. Malpensant podria associar aquestes expropiacions amb una aportació addicional d'aigua als pous de Vinallop, que aleshores ja esdevindrien de la Carrova fins i tot. El temps dirà si això és així o és per una causa medi ambiental.

+ GNU FDL

Solidesa i cohesió

El president Montilla ha anat aquest cap de setmana a Tortosa per reunir-se amb la gent del PSC de Terres de l'Ebre. Segons el president, l'actitud dels polítics i polítiques ebrenques durant l'episodi de sequera, ha estat una mostra de solidesa i de cohesió del PSC. Justament aquesta solidesa i cohesió és un dels elements que crec criticables del PSC de l'Ebre. Quan CiU donava suport des de l'Ebre a la política de transvasaments de la Generalitat, aleshores es criticava la seva gent per fer més cas del partit que del territori. Ara cal lloar la gent del PSC de l'Ebre per haver garantit la cohesió del partit? No seria més aviat una mostra d'una forma d'actuar, com va fer CiU, fent política de partit en comptes de defensar allò que demana el territori? No és millor veure discrepàncies a casa amb el partit, perquè es creu que primer és el territori i la coherència d'arguments que no pas mirar de no perjudicar el partit a Catalunya? Hagués preferit menys solidesa i cohesió per veure com a l'Ebre es feia política des de l'Ebre i no des de Barcelona.

Cal felicitar el govern?

Segons l'Avui el PSC de Tortosa demanarà al ple que es feliciti el govern català i l'espanyol per la coherència en la derogació de la interconnexió. No m'estranya que això ho faci un partit que é el mateix que forma part del govern català i que governa Espanya. La notícia és que ho demanés CiU o el PP. És com tot el reguitzell d'articulistes amb color polític que escriuen a favor de la gestió del govern, com si fossin veus imparcials.

D'altra banda, felicitar el govern no és precisament una cosa que cregui que es mereixin. Estaques vora el Segre, petició de transvasament del Segre, aigua en vaixells, aigua en tren i, finalment, plantejament de la solució que em temo que ja es contemplava inicialment, la interconnexió. I si no hagués plogut, avant que hagués tirat. I espera't, que encara no sabem què passarà, perquè la voluntat de fer una altra interconnexió sembla que hi és, i a més l'esperonen des de partits i mitjans. A més, les paraules de la ministra Espinosa d'arribar en un gran acord sobre l'aigua, fan que s'obri un episodi d'estar alerta per veure cap on van les coses.

Felicitar? Que felicitin la societat per haver sortit al carrer, un altre cop, sense estar condicionada per qui governa.

El PSC es felicita de la derogació

Ahir Joan Sabaté escrivia una entrada al seu bloc celebrant la potencial derogació interconnexió de l'Ebre amb Barcelona. Així mateix es refermava en el suport a les mesures iniciades pel govern quan es va establir l'emergència, tornant a dir que no es podien negar a garantir l'aigua a 5 milions i mig de persones. No parlava però, de la canonada, de la possible construcció de la canonada, la qual sembla que continua en els plans del govern, tot i que s'intenta vestir-la de la connexió amb la dessalinitzadora de Cunit.

Acabava Joan Sabaté recordant els pressupostos del govern central i el català en inversions al territori. Ahir mateix el PSC de l'Ebre demanava tornar a la normalitat política després daquest episodi.

Coincideixo que cal tornar a la normalitat política a l'Ebre i a Catalunya. Però, això no significa que això queda oblidat. El PSC de l'Ebre, com deia ahir, no ha destacat pas per mostrar-se públicament contra la interconnexió. I estic segur que una postura pública és més contindent que les peticions internes de no fer-se, si les ha hagut.

Escrit de queixa al RACC

Benvolguts,

Sóc soci del RACC. Val a dir que n'estic molt content. Però, no n'estic tant d'assabentar-me que l'entitat ha donat suport a la interconnexió de l'Ebre amb Barcelona. La sensació que dóna és que el RACC no actua pensant que els seus socis són d'arreu de Catalunya sinó com si fossin només de Barcelona, tot i que penso que a Barcelona tampoc tothom no està a favor de transvasar l'Ebre. A més, sent una entitat que representa ser rigorosa en l'àmbit de la conducció, em sembla que hauria de recopil·lar totes les informacions i opinions sobre el transvasament i sobre els transvasaments en generl abans de posicionar-se. Per això us envio aquest escrit, mostrant la meva disconformitat per aquest posicionament, al costat del sindicat UGT, de la Cambra de Comerç, de Foment del Treball o del Cercle d'Economia.

Rebeu una cordial salutació,

Manel

Ha perdut el goven el tripartit o no?

L'embolic del transvasament a Barcelona no ha acabat encara però, potser el mal polític ja està fet. Les tertúlies entre amics, aquelles en què arregles el món, acaben amb la conclusió que les properes eleccions no se sap qui votarem. Votarem els socialistes, que han recolzat a tot arreu el transvasament? Votarem ERC, que ha modulat el seu missatge a Catalunya? Votarem ICV que està al capdavant del departament de Medi Ambient? Parlo de Catalunya. És evident que a les Terres de l'Ebre ha hagut casos més nombrosos a ERC i a ICV de discrepància oberta amb el govern català. I també hi ha la pregunta sobre si això tindrà conseqüències o no en municipis on les esquerres van accedir al govern després d'anar darrera de pancartes del nus.

Tenim dos anys, com a molt, per reflexionar sobre el vot de cara a la formació del proper Parlament de Catalunya. Tenim una mica més per analitzar qui es mereix la nostra confiança a les eleccions municipals. El fet és que a hores d'ara està difícil la cosa i, servidor sí que té clar que no donarà el vot a qui ha preferit adoptar una postura favorable al govern català, callant i acceptant el transvasament, després d'haver criticat i donat lliçons a CiU sobre la defensa del territori. Sense rancúnica però, sent conseqüent, és com penso.

El govern espanyol estudiarà el Roine

Per algun lloc es comença. Estem a punt de veure com es deroga el transvasament de l'Ebre a Barcelona i la ministra Espinosa diu que estudiarà el transvasament del Roine a Catalunya. I jo que pensava que això era un tema ja parlat, que aquest govern no volia transvasaments i menys de fora d'Espanya. I ves per on, acabarem veure com s'estudia, i compte que no s'acabi proposant. I direm que bé, que si no és l'Ebre, que ja va bé. Però, si estem per no fer transvasaments això què és? Evidentment, si el govern espanyol i CiU -que sembla que té més veu que el govern català alguns cops- es posen d'acord, això no ho atura ningú. És molt difícil, des de Catalunya, anar contra un transvasament d'aigua d'un riu d'un altre país.

Comencen a parlar clar

L'alcalde de Barcelona vol la interconnexió hi hagi o no sequera. I segur que com ell, membres del seu partit també la volen. Amb això es comencen a sentir els arguments reals? Mai no ho sabrem. Però, si continuen sortint veus demanant la interconnexió, malgrat l'evident pujada dels embassaments catalans, i malgrat la petició de cada cop més gent, fins i tot els experts que fins ara tenien com referència, no podrem pensar altra cosa que la interconnexió s'ha volgut justificar en un moment molt oportú però, que era una voluntat ja existent de fer-la.

Una contradicció més

Mentres el govern central diu que en un parell de dies tindrà la informació que condicionarà la decisió de derogar o no el decret pel qual s'ha de fer la interconnexió de xarxes, el conseller Baltasar diu que la darrera paraula sobre la situació de les Conques Internes la té la Generalitat. I em pregunto jo que si és el govern central qui va aprovar el decret, no ha de ser el govern central qui el derogui? Si és que, com algun cop he llegit, serà des d'Espanya que acabaran arreglant l'embolic on ens ha posat el govern català.

La insolidaritat ebrenca

No m'agrada entrar en el joc de veure qui és més o qui és menys però, des de l'Ebre hem de recordar a la resta de Catalunya que d'insolidaris no en som. El Camp de Tarragona ja fa anys que rep aigua de l'Ebre, gràcies a la qual s'ha desenvolupat. Les Terres de l'Ebre són el lloc on es troben les central nuclears d'Ascó i de Vandellòs, el seguit de parcs eòlics al Baix Ebre i la Terra Alta, la central de cicle combinat de Vandellòs, la futura de Faió, no se sap si la de Ribarroja. Som un territori que contribueix, com tants altres de Catalunya, amb capital humà que marxa a estudiar a la capital catalana i que no torna, o almenys s'hi queda una bona temporada, contribuint al seu creixement. No som, per tant, insolidaris. I allò que més emprenya és que sembla que per aconseguir que aquí les coses es facin ràpid s'hagin de donar contraprestacions -com l'aigua-, com si no fóssim prou catalans com per tenir infraestructures i serveis com la resta de país. Quant de temps va trigar a fer-se l'autovia de Tortosa a l'Aldea? Quant de temps trigarem a veure l'eix de l'Ebre desdoblat? Quant de temps trigaran a Tortosa a tenir un nou pont? Quant trigarem a veure la variant de l'Aldea? Quant trigarem a veure el pont entre Sant Jaume i Deltebre acabat? Quan tindrem unes comunicacions en transport públic entre les nostres poblacions tal com cal? Quan s'aturarà l'Euromed? Ho farà mai l'AVE? I podria continuar, i em deixaria coses, i podríeu continuar i encara us deixaríeu coses. Per això, l'actitud del govern fomentant l'opinió que a l'Ebre som insolidaris, és molt indignant.

Ni puntual, ni temporal

Amb l'interès per mantenir l'obra del transvasament a Barcelona, malgrat l'augment del nivell dels embassament de les Conques Internes de Catalunya, la idea que ens van vendre d'una interconnexió de xarxes necessària, d'una transferència puntual i d'una infraestructura temporal, s'esvaeixen. Segons apunten els fa poc trets com sants en processó per alguns, Narcís Prat i Pedro Arrojo, no té cap sentit mantenir la interconnexió, no té cap sentit tirar endavant la canonada, perquè les pluges l'han fet innecessària com darrera opció possible. Per tant, ni és una obra puntual, ni temporal, sinó que esdevé una solució estructural i permanent, tot i que ens asseguren que només s'utilitzarà quan calgui. I aquest "quan calgui" ja sabem que dependrà d'on bufi el vent.

La canonada, sí o sí

En aquestes alçades sembla que el govern català vol continuar amb la canonada de la interconnexió, plogui o no plogui, hi hagi prou aigua embassada o no. Dos dels experts als quals el govern s'ha referit per justificar el projecte de transvasament, Pedro Arrojo i Narcís Prat, han opinat contra el manteniment del projecte d'interconnexió. Ara, sent conseqüent, qui els utilitzava per rebatre els contraris al transvasament, haurien d'escoltar-se'ls també. Seria lògic. Però, de moment sembla que la lògica no s'ha instal·lat en els nostres governants, malgrat que ara governen "els bons".

Si resulta que hi ha tanta o més aigua embassada que la que es va dir que calia per no fer la interconnexió, tirar endavant el projecte és una mostra de la mentida, de la falta de paraula de qui ens governa. És per això que tenim motius més que suficients per dir-nos la Catalunya enganyada. Ara bé, que realment és tota Catalunya l'enganyada i la torejada amb tantes propostes que han acabat per confluir en una d'única, el transvasament de l'Ebre a Barcelona, de totes totes.

Salvadó i la interconnexió

Aquesta tarda a la llista ebrencs s'ha filtrat un comunicat intern d'ERC de l'Ebre, signat per Gervasi Aspa, per una informació d'avui d'El Punt on es diu que Lluís Salvadó defensa la interconnexió. Aquesta informació l'havia escoltat a la ràdio al matí al cotxe camí de la feina. En canvi, el comunicat diu que el mitjà, el periodista, fa una interpretació falsa i malintencionada de les declaracions del delegat del govern.

Val a dir que sent un comunicat intern es comprensible allò que diu, doncs no serà l'únic partit que vol que els seus militants pensin que tot allò que fa el partit, absolutament tot, té un motiu i que cal acceptar-ho. Però, llegint el comunicat no deixava de pensar en el tall de veu que he escoltat a la ràdio. Aquí teniu les declaracions del delegat:

boomp3.com

boomp3.com

boomp3.com

La solidaritat

Us fixeu que les queixes que tenim els catalans i catalanes envers Espanya, quant a la solidaritat econòmica i les balances fiscals, es pot extrapolar al tema de l'aigua i la solidaritat que se'ns demana a les Terres de l'Ebre? Diem que Catalunya és solidària i que la quota de solidaritat ha tocat sostre, i que per això volem la publicació de les balances fiscals i un nou sistema de finançament. A les Terres de l'Ebre ens queixem perquè ja som solidaris, generem energia de diferents tipus, nuclear, eòlica, tèrmica, tenim un minitransvasament a Tarragona, i ens diuen insolidaris. Volem que es publiquin les balances de solidaritat de l'Ebre amb Catalunya.

Segurament aquest text ratlla la demagògia, igual que moltes de les crítiques que es fan quan des de l'Ebre ens oposem al transvasament com la única solució que queda per resoldre la sequera.

Arriben canvis a l'Ebre?

Mentres la setmana passada vèiem a Vilaweb TV com Joan Sabaté insinuava que ens comportem com neoconservadors o neocarlistes, avui escriu al seu bloc que en vista de les darreres pluges, cal una moratòria a la interconnexió de xarxes. Tota una sorpresa, la qual no es pot deslligar de l'èxit de la manifestació de diumenge. El mateix dia ens assabentem que es dissol la Comissió Política Intercomarcal de les Terres de l'Ebre d'ICV, després de vàries dimissions i baixes de militància la setmana passada.

ERC de l'Ebre ha estat segurament, dels tres partits del govern, qui ha tingut una postura més clara contra el projecte. Una única baixa, la de Josep Lluís Millan, actual alcalde d'Ulldecona, i un manifest dels seus alcaldes contra el projecte.

Sembla com si d'alguna manera es vulguessin canviar les coses mal fetes des de l'Ebre, sobretot per part del PSC, després de veure que la prova de foc de la PDE es va superar. Benvingut el canvi, si realment l'és, tot i que l'error de no fer costat a la gent del territori ja s'ha comès.

No oblido tampoc el cinisme d'altres partits que, mantenint-se en postures favorables al transvasament, havent i continuant fent política favorable al seu partit a Barcelona, ara donen lliçons als altres partits. Potser és lògic que l'oportunisme del tripartit fins fa quatre anys el vulguin tenir ells ara.

Després del dia D

L'altre dia un polític ebrenc ens deia que semblàvem neocarlistes. Avui un tertulià de la ràdio ens deia que som victimistes. A més de l'eufòria per l'èxit incontestable de la manifestació d'Amposta, hi ha les veus que volen desacreditar la mobilització, bé fent que sembli pur folclore o sentiment identitari -com en temps de Pujol-, bé presentant-nos com gent que nega l'aigua a Barcelona irracionalment -mentida-. Diuen que fomentem l'enfrontament territorial, quan qui el fomenta són els que volen que així ho sembli. Diuen que no denunciem altres projectes que es fan a la conca de l'Ebre, com Gran Scala, quan per activa i per passiva s'ha denunciat -mal informats, potser?-.

La ministra Espinosa diu que si el nivell dels embassaments puja fins els mínims necessaris, el projecte d'interconnexió no serà necessari. Jugant amb la incertesa, no diu quins són aquests mínims, ni si l'obra es farà o no. El govern català però, es troba novament davant d'una situació problemàtica, doncs des del nostre govern el projecte d'interconnexió es vol fer sí o sí.

Finalment, comentar que a la manifestació va estar present Pedro Arrojo, i que la Fundació per a la Nova Cultura de l'Aigua s'ha pronunciat recentment sobre la no conveniència de tirar endavant el transvasament. Ara, els que van utilitzar-los contra el moviment antitransvasista no piulen, com diuem aquí baix.

Catalunya Ràdio m'entristeix

Catalunya Ràdio ha dedicat el programa d'El Matí de Catalunya Ràdio a l'aigua, a la manifestació d'ahir. Han entrevistat Manolo Tomàs però, amb un tractament que crec que s'esbiaixava cap a la posició favorable al transvasament. Li ha volgut fer reconèixer que la reivindicació barreja moltes coses més que no pas la problemàtica de l'aigua. Durant la tertúlia s'han pogut veure arguments que, en la línia d'alguns polítics -ebrencs, també-, ens acusen amb altres paraules d'extremistes. És clar, és el missatge que qualla, el missatge que amaga els arguments de fons. Per postres el director de l'ACA ha tingut la darrera paraula en una entrevista, per dir la seva i contradir els arguments contra el transvasament, sense dret de rèplica. I que bonic que hauria estat un debat més plural. S'ha parlat del projecte Gran Scala, afirmant-se que des de l'Ebre no s'ha parlat en contra del projecte, quan això és fals. Algú que s'informa, com la gent d'una tertúlia de ràdio, hauria de saber-ho, i a més, hauria de saber que hi ha temes que els propis mitjans difonen més i altres que menys.

Sort que la directora d'El Punt del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre ha posat la nota discrepant...

Hi ha un aspecte molt indignant. Els talls de veus de l'argumentari de la gent, que tots sabem que poden ser més o menys adequats, més o menys certs, es remarquen, com el d'un xiquet que s'ha sentit varis cops durant el programa, i no es remarquen tant els arguments que des de fa tants anys es difonen, amb arguments sòlids al darrera.

Amposta, punt de partida

La manifestació estava a punt de començar. Algun comentari ha fet referència al bou capllaçat, acte multitudinari a la capital del Montsià, en veure la munió de gent al voltant del Parc dels Xiribecs. Efectivament, potser a Amposta no veurem tanta gent si no és el primer dia de Festes Majors, a la sortida del bou capllaçat. Val a dir però, que l'afluència avui era molt més gran. Sigui o no casualitat, l'inici de la manifestació ha anat indicat amb coets, com quan ha de sortir el bou.

Com ha comentat la portaveu de la Plataforma d'Amposta, l'Ajuntament no s'ha comportat tan malament com durant les mobilitzacions del PHN, tot i que s'ha trobat en falta que l'Ajuntament impedís durant el matí l'aparcament a l'Avinguda de la Ràpita, per facilitar al pas de la manifestació.
La Plataforma diu que hem estat 30.000 persones. La Guàrdia Urbana en compta 6.000. La veritat és que no ens posarem d'acord. Però, aquells polítics ebrencs que volien mesurar la força del moviment, n'haurien de prendre nota. S'ha demanat la dimissió del conseller Baltasar. Jo penso que alguns polítics locals haurien de plantejar-se si el transvasament que defensen és allò que han de defensar o si han de plantar-se. Potser s'haurien de plantejar dimitir, donar-se de baixa dels seus partits, o qualsevol mesura de força davant d'un govern de la Generalitat que no es queda lluny del govern de Jordi Pujol, aleshores ta criticat.
En dos anys tenim eleccions catalanes, si no arriba abans la comtessa electoral. Jo penso contribuir a la memòria d'aquest episodi de transvasament per part d'un govern "amic". Potser aquells que eren acusats de traïdors i que havien de passar una bona temporada a l'oposició, gràcies al seguit de males actuacions del tripartit, tornin al govern per quedar-si per una bona temporada. Però, haurà estat culpa del tripartit, no de les persones que haurem sortit al carrer per demanar que se'ns escolti i que es mantingui la coherència.

Fotos de la manifestació

Ja podeu veure unes quantes imatges de la manifestació d'avui a Amposta. Les teniu a l'àlbum de Flickr creat per l'ocasió.

El dia D

Ha arribat el dia D, el dia en què la gent de l'Ebre torna a sortir al carrer per manifestar-se contra els transvasments. La diferència és que han passat 4 anys i que se suposa que tenim un govern  "amic". Per això, probablement l'emprenyamenta sigui més gran que aleshores. Els polítics estaran pendents de l'èxit de la cita. La pregunta és si faran alguna cosa en cas que sigui exitosa, com esperem que ho sigui, o si trobaran alguna excusa per tirar endavant el transvasament, o si adoptaran una postura a l'estil PP de l'època del PHN.

Ens veiem a la manifestació.