Una nova pujada d'impostos

Segons llegim el ministre Blanco insinua una nova pujada d'impostos argumentant que a Espanya són molt baixos i que cal equiparar-los a la mitjana europea. És evident que el ministre, com és típic quan es fan comparacions, utilitza l'argument que li va bé. Perquè per dir que cal equiparar-nos a Europa cal emprar totes les variables i no només una. Quin és el sou mínim a Europa, quins beneficis socials tenen les famílies que tenen un fill, o les persones aturades,... Hauríem de posar-ho tot sobre la taula i aleshores veure si cal pujar o no impostos.

+ GNU FDL

Debat de l'estat de la nació indivisible

Ahir va començar el debat de política general al Congrés dels Diputats, altrament dit debat sobre l'estat de la nació [única i indivisible]. Ni Zapatero ni Rajoy, a hores d'ara, no tenen cap credibilitat. Rajoy es queixa de la gestió de la crisi, amb raó però, no deixa clar què faria ell, ni què hauria fet, com per exemple, si hauria retallat sous i despesa social. Zapatero es defensa de la sentència de l'Estatut davant les crítiques que rep. Duran i Lleida li recorda que la sentència del TC potser es queda curta si li fa memòria de les esmenes que en el seu moment va presentar el grup del PSOE al Congrés. És més, li recorda que als bascos se'ls va dir que en comptes del Pla Ibarretxe havien d'optar per reformar l'Estatut per la via catalana i, que ja veuen com han anat les coses. Zapatero es compromet a legislar perquè allò que elimina de l'Estatut el TC sigui possible per una altra via. A hores d'ara, espera que ens el creguem?

De Cospedal

El cinisme de molts polítics és remarcable. Ahir teníem un nou exemple. La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va titllar el president Montilla d'antidemòcrata i de feixista per no estar d'acord amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. El cinisme és doble. Primer, perquè el PP ha donat mostres suficients que el respecte per les decisions judicials el reivindiquen quan els convé, i quan no ataquen ferotgement els jutges. Segon, perquè després de titllar de feixista el president de la Generalitat només va demanar disculpes per si s'havia sentit ofès. Si us plau, que les paraules dels dirigents dels grans partits estan mesurades abans de dir-les. Cap paraula no es diu gratuïtament.

+ GNU FDL

Retallem despeses

Qui no pensa que l'administració té massa càrrecs, massa "gent que mana"? Quina diferència hi ha de sou entre els càrrecs i els funcionaris "rasos"? Quants diners addicionals s'emporten els càrrecs en dietes? Quanta despesa supèrflua es fa dins de l'administració, decidida pels càrrecs que manen, i que després no surt a la llum quan hi ha temps de crisi?

Sabem que un funcionari cobra menys a la pública que si treballés a la privada, per norma general? Sabem que fites que aconsegueixen els funcionaris després les segueix la privada, que si no els sindicats ho tindrien difícil?

Què fa un estat com Espanya, que no ha estat mai ric, anant durant anys de superpotència, i ara es veu que d'això res de res? Què fa Espanya amb l'exèrcit a l'estranger, amb els diners que això comporta cada dia?

Per què en temps de crisi es fan plans de subvencions amb una costos altíssims? Per què Barcelona fa un referèndum sobre el futur de la Diagonal amb una cara campanya de publicitat?

No s'han d'estranyar Zapatero i Montilla que la gent es reboti. És que no hi ha per a menys.


+ GNU FDL

Per què Zapatero ha de dimitir?

Aquest dimecres Zapatero crec que ha fet vessar el got.  Anunciar una retallada el proper mes de juny del 5% en el sou dels funcionaris -no en sóc de funcionari-, la congelació del sou dels funcionaris l'any 2011, la no millora de les pensions i l'eliminació del "xec bebè" és una mala notícia i impròpia d'un govern socialista que, a més, ha presumit des del 2008 del fet que estem en un estat de primera. Primer no teníem crisi, després sí. Ens va "regalar" 400 euros perquè anàvem sobrats. Al final, després de negar retallades, Zapatero farà retallades. I esperem, que potser no seran les úniques. Temps al temps.

La crisi la paga qui va a treballar cada dia i qui, del seu sou surten impostos, del treballador, del contribuent, i això és injust i no és admissible.

Grècia, Portugal, Espanya

Diuen que la situació econòmica de Grècia, a banda de la crisi financera que pateix el país, podria ser causada per moviments especulatoris que es beneficien d'enfonsar-lo. Diuen que aquests mateixos moviments podrien intentar, un cop caiguda Grècia, posar els ulls en Espanya o Portugal. No ho sabem, potser no ho sabrem mai. Algú hauria de posar-hi remei de ser així.

Diuen també que Grècia apujarà l'IVA al 25% i que hi haurà retallades en despesa social importants. A Espanya l'IVA ens puja al 18%. Un govern que negava la crisi, que va presumir de situació econòmica regalant-nos 400 euros de l'IRPF, ara no pot continuar xulejant a Europa i opta per pujar impostos i penalitzar tothom, tingui o no culpa d'aquesta situació econòmica que patim.

No m'estranya que a Grècia els ànims es crispin, i molt. És trist que s'hagin produït morts però, a banda de la tragèdia, és lògic que la gent surti al carrer i es planti, igual com algun dia ens hauríem de plantar aquí. De fet, Zapatero hauria de tenir molt clar que la pujada de l'IVA i el seu negacionisme de la crisi -fins no poder negar l'evidència- li passaran factura. Encara que potser amb les ments il·luminades que l'envolten pensarà que tot acabarà bé, que d'aquí a final de legislatura tot s'acabarà, la tempesta passarà i les eleccions seran exitoses.

+ GNU FDL

La separació de poders segons el PP

Ahir dimecres escoltava Mariano Rajoy esglaiat perquè un secretari d'estat havia acudit a l'acte públic convocat per donar suport al jutge Garzón. Segons ell aquest fet és antidemocràtic i se l'hauria de cessar de seguida, en defensa de la separació de poders. Sobta però, que a Rajoy no se li posin les galtes roiges quan diu aquestes coses. Perquè no serà que el PP no critiqui i pressioni amb declaracions els jutges quan aquests no actuen en el sentit que ells creuen correcte. És més, ni PP ni PSOE poden exigir separació de poders quan es rifen entre els dos les cadires dels màxims òrgans de la justícia espanyola.

+ GNU FDL

El Plan E a Amposta

Ahir vaig veure aquest cartell indicant que les obres de remodelació del carrer Verge del Pilar, el carrer de les Flors, es fan amb diners del Plan E, del govern espanyol, a la vegada que posa que són promogudes per l'Ajuntament d'Amposta. No sé si passarà com amb la polèmica d'una obra que era més barata que el propi cartell que l'anunciava però, imagino que el cartell barat no és.

Els governants, siguin els que siguin, s'encarreguen de posar grans cartells a les obres, si pot ser també indicant-hi els diners de la inversió, recordant-nos la seva bondat quan destinen diners per fer coses per la societat, que no deixa de ser allò que és lògic. Els cartells no són gratuïts i potser haurien de prioritzar els costos i no deixar-se una quantitat important de diners en aspectes que poden ser en part prescindibles. No deixa de ser una eina electoralista omplir Espanya de cartells del Plan E, o Catalunya de cartells d'inversions de la Generalitat, per exemple.

+ GNU FDL

Debat de política general 2.0

Avui l'atenció periodística i política s'ha situat a Madrid. S'ha celebrat el debat entre els debats, aquell que cada any ha de tenir un guanyador, el debat de política general espanyola, altrament dit Debate sobre el Estado de la Nación -l'única i indivisible-. Zapatero o Rajoy, qui ha guanyat? Ni ho sé ni m'importa. Estic saturat. Estic saturat de les promeses de Zapatero, dels atacs de Rajoy, de les rèpliques i contra-rèpliques. Estic saturat de veure que un cop Zapatero i Rajoy s'han enfrontat la resta ja són segons plats.

Zapatero diu a Duran i Lleida que ell no parla representant Catalunya sinó representant CiU, a la vegada que li xuleja pel gran suport obtingut a les passades generals a casa nostra. No pensa que potser la cosa canviaria si votéssim ara, potser ja ha canviat sense remei. El PNB ha començat atacant Zapatero, clarament pel pacte amb el PP a Euskadi. No he escoltat gaire més. Una mica del creuament d'arguments Zapatero-Rajoy a la tarda, arguments que cansen.

No entraré en la discussió dels arguments. Sí que vull dir que, com ja fa un temps que es pot observar, l'anomenada web 2.0 està col·lonitzada per polítics disfressats d'activistes digitals, de dinamitzadors socials, de polítics 2.0, els quals es dediquen a repetir la doctrina del partit, en forma d'argumentari, en forma de campanyes multimèdia, etc. però, que quan hi ha discussions incòmodes a la xarxa acaben esquivant-les com poden. En un debat com el d'avui, són entusiastes de partit, siguin del color que siguin.

No dic ni que sigui bo, ni dolent. A mi no m'agrada però, és del tot legítim aquest ús de la xarxa que fan els partits. Però, cada cop és més evident que aquest nom de política 2.0 no és real.

+ GNU FDL

Menys reivindicació i més col·laboració

Les paraules de la vicepresidenta De la Vega ahir, demanant que les reivindicacions siguin substituïdes per una major col·laboració, al·lusió clara a temes pendents com el finançament català, són una mostra de l'esperit que regna a Madrid, malgrat que Zapatero ha presumit sempre de complir amb les promeses i de potenciar l'Espanya plural.

Per poder demanar col·laboració cal resoldre els temes pendents, com ara l'Estatut de Catalunya, llei orgànica rebaixada en el seu moment entre altres per qui governa Espanya, i que com tal s'ha de complir. No es pot demanar col·laboració, amb un "cafè per tothom" de fons, quan s'ha afavorit el deute econòmic andalús i ha quedat obert el finançament català, previ en el temps respecte aquest altre.

Un govern que en un any té una crisi, un govern que governa en minoria, un govern que ha abandonat el federalisme i l'Espanya plural per tornar a l'Espanya centralista, un govern i un partit que no tenen problema per pactar amb el PP per fer un front espanyolista -li diuen constitucionalista- al País Basc.

Més complir i menys fer sermons, senyora vicepresidenta.

+ GNU FDL

En un any Zapatero esgota el projecte

Un govern que fa un any que està gestionant el dia a dia d'Espanya, que va arribar al poder negant la crisi econòmica i que ha acabat acceptant-la per força, ha patit una important remodelació. Zapatero ja no convenç i no genera cap tipus d'il·lusió. Probablement, com que el PP tampoc no és un partit per tirar coets, no ho tinguin tot perdut però, realment és greu que en un any Zapatero ja hagi fet aquest canvi de ministres.

Dels canvis, sense entrar en profunditat, la presència de Chaves, de Blanco o d'Ángeles González-Sinde, són aspectes ja prou negatius. El president andalús, baró entre els barons, arriba a Madrid per dirigir el nou ministeri de relació amb les autonomies. Serà per l'experiència d'haver aconseguit l'acord econòmic abans que Catalunya... Blanco, el propagandista principal del PSOE, a qui comparo amb Zaragoza (PSC) a Catalunya, un polític dels que es dedica a llençar eslògans per no discutir el fons dels temes. I González-Sinde, fins ara presidenta de l'acadèmia del cinema, en perfecta sintonia amb la visió restrictiva i poc oberta de la propietat intel·lectual. I ho adobem amb el canvi de ministre d'Economia per la ministra Elena Salgado, presentada -com han destacat a RAC1- com una gran gestora, no pas com res més, cosa molt significativa.

Per sort per a Zapatero, té una colla de fans i de fanàtics que li fan propaganda i que pinten la situació com una gran decisió del president del govern. Sí, el mateix que va passar de negar la crisi a parlar de desacceleració fins empassar-se la crisi amb patates.

+ GNU FDL

Zapatero es carrega a Solbes i Chaves deixa la Junta d'Andalusia

El País avui ha anunciat el proper canvi de govern de Zapatero. L'actual vicepresident econòmic deixaria el càrrec, el qual seria ocupat per l'actual ministra d'Aministracions Públiques, Elena Salgado. A més, Manuel Chaves deixaria la presidència del govern d'Andalusia i passaria a presidir un nou ministeri, de relacions amb les comunitats autònomes. José Blanco, d'altra banda, sona com ministre de Foment.

D'una banda quan veus això penses en la confirmació dels rumors que es vénen llegint des de fa un temps. De l'altra, és inevitable pensar que amb la substitució de Solbes, Zapatero evidencia l'equivocació de negar la crisi des de la passada campanya electoral, i de donar suport a una política comunicativa erràtica en la vessant econòmica. La creació d'un ministeri de relació amb les comunitats autònomes m'ha recordat la conselleria de Relacions Institucionals presididad per Saura. No entenc un ministeri com aquest. Se suposa que aquestes relacions haurien d'estar distribuïdes entre tots els ministeris i arbitrades pel propi president del govern. Per no dir que crear un ministeri nou, en temps de crisi no té precisament bona imatge. I què podem dir de José Blanco? Un dels polítics del PSOE que menys m'agrada, tot i que segur que és un dels més importants actualment. No m'agrada perquè es dedica a llençar eslògans, a repetir consignes, no em transmet confiança.

Ja tenim notícia per a tota la Setmana Santa. Serà un globus sonda o no? De què no es parlarà mentres es parli dels canvis al govern?

+ GNU FDL

70 anys del final de la Guerra Civil

Avui fa 70 anys del comunicat del final de la Guerra Civil Espanyola, la tragèdia que encara avui dia és motiu d'enfrontament entre partits, l'inici d'una llarga dictadura partidària de Hitler, recolzadora al mateix durant la II Guerra Mundial, i que va dedicar-se a eliminar els desafectes amb el règim, socialment o física.

No és un dia per celebrar sinó per recordar. I com es dediquen a repetir els mitjans, acompanyo el text amb el comunicat del final de la Guerra emès pels vencedors des del seu comandament a Burgos.

+ GNU FDL

Un any de Zapatero 2

Es compleix un any des de que Zapatero va guanyar les seves segones eleccions. Van ser les eleccions del fracàs de Pizarro, de la "niña de Rajoy" i de la negació de la crisi per part de Zapatero -és estrany que no cantés el gall-. I van ser les eleccions en què el resultat a Catalunya els socialistes volien fer creure que redundaria en beneficis per al país.

Ha estat un any difícil per a l'economia espanyola, europea i mundial però, el govern espanyol no ha estat a l'alçada. No dic que no hagi fet res però, no es pot passar de presumir de tenir la millor economia i de negar la crisi, a haver de parlar de desacceleració, de baixada del PIB, per acabar admetent obertament que hi ha una crisi important, a la vegada que els experts apunten a l'afectació important de l'economia espanyola.

Quant a Catalunya, no cal parlar gaire. Tot i el nombre d'escons del PSC aconseguits fa un any, el finançament, el compliment de l'Estatut, continua sense concretar-se. Una llei orgànica de l'Estat relacionada amb Catalunya pendent d'acords amb la resta d'autonomies, algunes de les quals primer critiquen les demandes catalanes i després se n'aprofiten. S'ha perdut el federalisme al PSOE i torna el centralisme. LEs infraestructures continuen sent un problema pendent. S'aboquen diners a Barcelona, a l'AVE però, la resta queda fora. Per tant, novament veiem actuacions pensant en el volum de vots, no en el benefici de tothom, i cercant no penalitzar les zones menys poblades. El govern espanyol continua amb la política de propietat intel·lectual que no es correspon amb allò que estan dictant els jutges i s'han repetit campanyes que presenten certes activitats a la xarxa com delicte, quan no necessàriament ho són.

Avui se sap que el nombre d'alts càrrecs de l'Estat ha augmentat i que els diners per fer-se'n càrrec han augmentat, en conseqüència, un 5,1%. Mentres Zapatero anuncia que reduïrà a la meitat l'oferta d'ocupació pública, augmenten els alts càrrecs a l'Administració. No és molt coherent la situació.

Pel desencís, pel sentiment d'engany, perquè no podem continuar amb un president que vol contentar tothom, ni uns ministres que no donen sensació de seguretat, crec que la nota que es mereix Zapatero és un suspès. I vosaltres?

+ GNU FDL

Veritables antisistema

Tothom podem tenir al cap una imatge més o menys coincident quan ens referim a persones antisistema. No només quant a aspecte físic sinó quant a actitud davant del funcionament de la societat en la qual vivim. Però, hi ha altres antisistema. Avui podem llegir que Esperanza Aguirre vol un canvi de llei electoral perquè els nacinoalistes tinguin menys pes al Congrés dels Diputats. Igual que la llei de partits, o les demandes de cadena perpètua, són iniciatives legítimes però, que responen a voler solucionar situacions determinades, sense un debat profund, sense una anàlisi correcta. En el context de la llei electoral és una mostra de voler assegurar-se que no tindran mosques colloneres -nacionalistes- a Madrid i que entre PP i PSOE es podran repartir el pastís de la política espanyola. Si això no és ser antisistema...


+ GNU FDL

Tant de bo hagués guanya Rajoy...

No, realment no ho vull però, vist com evoluciona el finançament, sense final visible, vista l'estratègia del PSOE d'abandonar l'Espanya plural i federalista per tornar a l'Espanya centralista i única, vista la poca credibilitat de Zapatero prometent coses que no pot complir o negant evidències que acaben esdevenint realitats, hom pot pensar que potser hauria estat bo que guanyés el PP. Una majoria simple del PP ens hauria tornat a l'etapa dels globus sonda, dels estira i arronsa i, s'haurien fet coses parlant clar, no com amb Zapatero, modulant el discurs depenent de qui és l'interlocutor.

És evident que això és reduir-ho tot a quatre arguments i que cal analitzar millor la política Espanyola per afirmar això però, de veritat, que hi ha cops que ho penso.

+ GNU FDL

La proposta de finançament

Ha arribatla proposta de finançament del govern espanyol, no per a Catalunya, sinó per a totes les comunitats autònomes. I el ministre es va negar a posar números a les coses, fent un plantejament de com serà el finançament, sense concretar. Alguns estan contents, altres, com que diuen que es basa en la proposta catalana, no la veuen bé. Al final, si és del gust de tothom, sigui o no sigui basada en l'Estatut, tothom se n'aprofitarà, com altres cops ha passat.

Cal veure si el finançament que pensa establir el govern espanyol complirà l'Estatut, una llei orgànica aprovada pel Congrés dels Diputats, o si no ho farà, per contentar tothom -el mètode Zapatero-. Malauradament sembla que serà això segon i continuarem indefinidament amb el problema econòmic sense resoldre. Ahir ho deia Ramon Tremosa en una entrevista. La solució és recaptar els diners i després negociar quin percentatge et quedes, com passa en els estats federals. Sinó, malgrat que l'Estat no té moltes competències en el seu poder, és qui té els diners i qui condiciona la disponibilitat a qui té la responsabilitat de donar els serveis, les autonomies.

Socialisme i finançament

Alfonso Guerra va fer un dels seus discursos graciosos l'altre dia sobre el finançament i sobre la postura d'alguns enfront els pressupostos. Malgrat que li riguin les gràcies i malgrat que ja forma més part de la història que del present, és inadmissible l´ús de la fal·làcia per convèncer-nos que cal aprovar els pressupostos i que cal aprovar un model de finançament del tipus cafè per tothom. Segons Guerra si no es combrega amb les tesis del PSOE no s'és prou socialista. I per acabar-ho d'adobar, amenaça que certes reaccions davant del problema del finançament podrien desembocar amb la tornada al poder de la dreta. Tremendisme, estratègia de la por... Fal·làcia pura i dura. No pot convèncer amb arguments, convenç amb la por.

El PSOE va guanyar les eleccions en part perquè la gent no volia que tornés a governar el PP però, aquest vot de confiança ja s'ha gastat. Ara cal que demostrin que aquesta confiança dipositada serveix per a alguna cosa. Sinó, que no esperin tornar a guanyar confiant un altre cop amb la por. Jo no seré qui voti PP però, PSOE segur que no.

Quasi un 30% més d'atur

Vilaweb parla de les xifres de l'atur a Catalunya, País Valencià i Illes Balears. En un any ha hagut un increment a Catalunya de més del 27% d'aturades i aturats, situant-se en 342082 persones aturades. El govern espanyol va negar la crisi i ara tot va quedant en evidència. Malauradament la incentivació durant anys de la construcció i del turisme poden haver estat alguns dels elements que dificultin ara la lluita contra la crisi, per molts diners que injecti el govern en els sectors afectats.

Avui el sector de l'automòbil és notícia per la caiguda espectacular de les vendes. Ahir el sector turístic de la Conca de Barberà era notícia per la caiguda de reserves. Poc a poca aniran queixant-se els empresaris de la situació econòmica, una situació que afectarà malauradament les persones empleades i no només les seves empreses. Unes empreses i uns empresaris que mentres ha anat la cosa bé potser s'han preocupat d'anar guanyant diners i més diners, de pujar preus, i no de pensar en la sostenibilitat del seu sector. És evident que les causes són moltes i que no es pot simplificar el problema però, és normal recordar-se'n d'aquells que es queixen ara i del poc que es queixaven fa tan poc.

Què fa el conseller Castells al PSC?

Si ja en el seu temps em preguntava què feia Pasqual Maragall al PSC, també em pregunto, des de ja fa uns mesos, què hi fa el conseller Castells. Sembla que el punt de vista que expressa divergeix del que regna actualment dins dels socialistes catalans. Per molt que es digui, primer és el PSOE que Catalunya, igual que primer és el PSC que l'Ebre. Així és com ho veig jo, i no fa gaire temps que així ho hem pogut veure, amb l'episodi de sequera.

El conseller Castells no és el primer cop que demana -o insinua la necessitat de tenir- un grup parlamentari propi a Madrid. El PSC separat del PSOE. Ahir va dir que per al PSC primer havia de ser Catalunya i després el PSOE. Va contra corrent. El PSC ja fa anys que mostra una consciència PSOE: "si guanya Zapatero, guanya Catalunya". No sé si teniu la mateixa impressió que jo però, si miréssim el partit com un equip que treballa per aconseguir un objectiu veuria un partit que treballa per aconseguir el govern municipal, per després aconseguir el govern català i, finalment per aconseguir el govern espanyol. I amb aquesta consciència d'equip PSOE no es pot pensar que hi hagin un canvi i el PSC tingui grup parlamentari propi les properes eleccions.

Hi ha el dubte sobre si això tindria conseqüències sobre els càrrecs catalans a Madrid o dependents de Madrid, i sobre si es crearia un PSOE català que dividiria l'electorat socialista a casa nostra.