La #Castanyada

Aquesta nit se celebra la Castanyada. Demà Tot Sants i dimecres dia de totes les ànimes. Costums de tota la vida són els panellets i les castanyes. La trencada d'ametlles, algun dit picat pel martell, per més tard fer la massa, les boles, ornamentar-les i al forn.

Es parla també cada any de la tradició de Halloween, importada tal com la coneixem, dels EUA, i cada any més de moda. Sembla, entre altres, un nou Carnestoltes en plena tardor. Però, del Halloween, les carbasses no són novetat a casa nostra, malgrat que generacions com la meva no n'haguem conegut la tradició.

El bloc Contando Cosicas de Aragón, de Bastian Lasierra, explica com als pobles d'Aragó una de les bromes de la nit de Tots Sants, era penjar carbasses amb els forats simulant ulls, nas i boca, amb una espelma dins, a les cantonades. A Catalunya Ràdio, al programa l'Oracle, Manuel Cuyàs recordava que ell de menut a casa havia fet això mateix amb les carbasses, donar-los aspecte de cara tenebrosa. Apuntaven a una possible tradició celta pel fet de compartir-la a casa nostra amb els EUA. Així que, com cada any, es pot dir que importem dels EUA tradicions que ja teníem però, que havíem oblidat, i que les deformem introduint elements que fomenten, bàsicament, el consumisme.

+ GNU FDL

#música #Lira La Lira haurà d'esperar

Dissabte passat la banda germana de La Lira, La Fila, va acordar en assemblea no tirar endavant el procés per cedir les instal·lacions per a crear una escola municipal de música i posteriorment concursar per obtenir la gestió d'aquesta. La Lira va acceptar-ho en el seu moment. Tinc entès que en cas de no guanyar el concurs els acords amb Educació deien que les societats es podien fer enrere.

L'Ajuntament d'Amposta, posicionant-se en el tema, opta per no permetre que La Lira tiri endavant el procés per la seva banda, cosa que segons també tinc entès es podia fer d'acord amb les condicions amb Educació. Com explica el president de La Lira, 90.000 euros aquest any no arribaran a La Lira corresponents al curs actual. I l'Ajuntament confia poder arribar en un acord amb el nou departament d'Educació per a un millor finançament de les societats.

Continuo pensant:

• Que l'Ajuntament hauria d'haver deixat que cada societat triés el seu camí. Al cap i a la fi, cadascuna hauria decidit què era millor per a ella.
• Que si l'Ajuntament argumentava que l'acord unilateral de La Lira era perjudicial per a la Fila, com es podia dir al mateix temps que no era una bona solució per a La Lira?
• Que l'Ajuntament no té lligada cap altra via millor de finançament a hores d'ara, i la situació econòmica posa en dubte que s'aconsegueixi.
• Que si no hagués estat el departament d'Educació del color polític que és fins ara, la cosa hagués canviat i segur que haguéssim tingut, no només acord, si no una gran fotografia dels benefactors.
• Que cal prendre mesures de protesta.

+ GNU FDL

La Lira Ampostina, al 33

La Lira Ampostina ha estat un dels protagonistes del programa Nydia, del 33, avui diumenge. Aquest és el video que es pot veure al web de TV3.



+ GNU FDL

Un "spotify" català?

Segons publicava Europapress ahir, el departament de Cultura està enllestint un web social per escoltar música catalana, comparant-lo amb Spotify. Un lloc amb streamming i amb capacitat per comprar la música que escoltes. A priori els mitjans ho han presentat com la gran notícia. L'etiqueta "spotify" tira molt. Les vendes de música seran a través de botigues en línia de tercers, cosa que em fa pensar que no deixarem de veure enllaços als llocs on comprar-ho, o hi haurà un nombre reduït de botigues que s'integraran amb el lloc.

Què voleu que us digui? No em convenç. El departament, d'alguna manera vol proporcionar un servei que és més lògic que el presti una empresa privada, ja que no deixa de ser una eina per beneficiar interessos privats, per molt que es vesteixi d'una iniciativa de país. No em convenç tampoc que es faci una inversió de no sabem quants milers d'euros i que no sapiguem quines previsions de rendibilitat tindrà el resultat. Quanta gent comprarà la música que es pot escoltar en streamming? Faran un compte premmium com Spotify? Hi haurà una aplicació client que només funcioni amb Windows o serà multiplataforma? Tindrem un servei de compra amb DRM o sense? Moltes preguntes, ja veieu.

+ GNU FDL

Manifiesto: En defensa de los derechos fundamentales en Internet

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…
1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.
Este manifiesto, elaborado de forma conjunta por varios autores, es de todos y de ninguno. Si quieres sumarte a él, difúndelo por Internet. 

Font: escolar.net

Informació relacionada:

• Avant projecte de llei d'economia sostenible (???) - Disposició final: http://www.blogespierre.com/2009/12/01/anteproyecto-de-ley-de-economia-sostenible-disposicion-final-primera/
  
• Reaccions a l'avantprojecte: http://www.internautas.org/html/5870.html
• A Europa s'aprova el paquet Telecom: http://www.internautas.tv/programa/691.html
  

+ GNU FDL

edi.cat

Ha nascut edi.cat, el portal dels editors independents en català. Hi podeu trobar llibres en format electrònic. En principi la novetat és que és un portal on es poden descarregar llibres electrònics d'editors independents en llengua catalana. Però, a mi m'ha interessant mirar els preus, les condicions legals i si s'utilitza DRM. Quant a preus,  els que he vist són més baixos que els corresponents productes en paper. No sé però, si són prou baixos, doncs s'està venent un fitxer i, com es veu més endavant, amb DRM, impedint el ple exercici de la còpia privada. Edi.cat diu que protegeix la propietat intel·lectual amb DRM. Mala notícia. Quan la reina del DRM, Apple, ha començat a eliminar-lo dels continguts de l'iTunes Store, té sentit vendre llibres amb DRM? I el dret a la còpia privada? I el cànon que es paga per poder exercir el dret?

Crec que la indústria vol fer veure que s'adapta als nous temps però, que sempre hi ha postures que la situen encara enrere dels comportaments que permet la tecnologia quant a l'ús de creacions intel·lectuals.

+ GNU FDL

Biblioteca Virtual de Prensa Histórica

Fa poc que s'ha presentat la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica. Es tracta d'una biblioteca virtual del Ministeri de Cultura,resultat de la col·laboració entre el Ministeri, les comunitats autònomes i altres institucions, gràcies a la qual exemplars de premsa del segle XIX i XX es posen a disposició de tothom a la xarxa.

Dins de la biblioteca es pot cercar informació de forma simple o amb més detall -cerca avançada- i també es pot accedir a la informació per data, per indret geogràfic (llocs) o per publicacions (títols). La cerca per indret geogràfic pareix d'una classificació inicial en comunitats autònomes, dins d'aquesta per províncies i dins d'aquesta per poblacions. La imatge adjunt mostra els resultats per a Amposta, les publicacions El eco de la comarca (1914) i El faro (1904). Del primer es poden consultar exemplars digitalitzats entre 1914 i 1923, i del segon, exemplars de 1904, 1905, i de 1916 a 1919.

En el cas de Tortosa apareixen fins 25 publicacions, mentres que en el cas d'Ulldecona es poden consultar exemplars de La voz de Ulldecona de 1916 i 1917.

Nota curiosa. L'any 1916 naixia La Lira Ampostina. Aquell any a les Festes Majors la música l'amenitzava la banda de la Vall d'Uixó, a la qual es dediquen nombroses línies en agraïment pels cercavila i concerts que van realitzar, en el número del 20 d'agost de l'Eco de la Comarca. Allí mateix es pot veure un anunci d'Amalaria Rey per a la prevenció i cura de "tercianas y cuartanas". També podem veure publicitat de la Confiteria i pastisseria "La Estrella", de Juan Alemany, al carrer Major.

L'Eco de la Comarca del 17 d'agost del 1919 és el primer en què en el resum de les Festes Majors apareixen La Lira Ampostina i la Unió Filharmònica, després de 5 anys de la presència de la banda de la Vall d'Uixó a les Festes.

I seguiria però, millor que navegueu i gaudiu vosaltres mateixos d'aquesta biblioteca. Crec que és una gran iniciativa que permetrà que tothom pugui accedir fàcilment a exemplars difícilment consultables d'una altra forma, pertanyents a la nostra història.

+ GNU FDL

British Got Talent 2008

Mon germà em va dir ahir que hi havia uns quants videos del British Got Talent 2008 a Youtube. Aquí és el Tienes talento, tot i que Tele 5 explota un programa semblant, el Tu sí que vales. Us poso dos videos que em va dir mon germà. Primer, el d'un xiquet de 10 anys, Charlie Green, cantant Summer Wind. El segon, un altre xiquet, Andrew Johnston, cantant Pie Jesu, del rèquiem Mass de Andrew Lloyd Webber.

El llibre de Sant Jordi

Avui Maria Jesús m'ha regalat el llibre de Paul Preston, El gran manipulador, el qual repassa i desmunta les mentides promogudes durant el franquisme sobre la figura del dictador. Aquest és un llibre que em fa molta il·lusió, doncs els temes de la història recent espanyola m'apassionen. Val a dir que el tema del llibre em recorda la pel·lícula Caudillo (1973), la qual parodia Franco, dirigida per Basilio Martín Patiño, creador d'una altra pel·lícula commovedora, Canciones para después de una guerra.

Com cada Sant Jordi i cada 11 de setembre he comprat el diari Avui. En aquestes dates es publica amb preu de diumenge i regalen sempre alguna cosa. Aquest és el segon any que el regal de Sant Jordi és un llibre sorpresa. M'ha tocat el llibre El gran llibre per la independència, de Francesc Ferrer i Gironès. S'han portat bé aquest any.

Amposta Teatre i Dansa 2008

M'ha arribat el fulletó de la programació de la temporada de teatre i dansa d'Amposta. Comença el 17 de febrer amb l'obra La Glòria del Mercat, un monòleg quin autor és Joan Pera. El 30 de març, Apartament per a 3... o quatre?, de Moisès Aznar. El 20 d'abril toca Canguelis, de Vol-ras i Antoni Escudero. El 7 de juny es representa l'obra Carmen, un espectacle de dansa amb música de Bizet -és una versió de la seva òpera- i de Martirio -quina barreja, per cert...-, de la mà del coreògraf Ramon Oller, una obra que ha estat representada a Nova York. El dia 29 de juny es representa Òscar, 1 maleta, 2 maletes, 3 maletes, de Claude Magnier. I el 28 de setembre, Tres dies a Rio, de Miquel Murga -jo el recordava de la parella Guix i Murga a Tres pics i repicó, de TV3-.

Les entrades a les representacions seran de 15 euros o bé es pot comprar un abonament per 75 euros. Es poden comprar a l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament d'Amposta o a la Llibreria Gavina.

Més informació al web de l'Ajuntament d'Amposta.

Tradicions fora de temporada

Diumenge 27 de gener se celebrarà la festa de Sant Antoni a Amposta. Com sabeu, Sant Antoni ja s'ha celebrat aquesta setmana, encara que la festa dels Tres Tombs se sol deixar per diumenge en molts llocs. A les festes del Grau aquest any la processó no es va fer el dia de la Verge del Carme. No és ni la primera població ni la primera festivitat que se celebra fora de temps. Si no recordo malament, l'any passat a Tortosa el Carnestoltes es va celebrar ja dins de la Quaresma.

Sempre hi ha motius per justificar no seguir el calendari. Però, es tracta de celebracions que tenen una data marcada, i que estan relacionades amb la religió. El cas del Carnestoltes a Tortosa el vaig trobar del tot inapropiat, doncs si se celebra és perquè se segueix la tradició cristiana en portes del període de Quaresma. La resta de casos es poden discutir però, igualment estem posant per davant l'interès per fer festes més pomposes en comptes d'allò que se suposa que fem, una festa religiosa. Sense sortir-nos del context de la celebració, no veig ni cap ni peus.

Premi per a La Lira

Ho podeu llegir al web de La Lira Ampostina. Ahir La Lira va participar al certamen internacional de bandes de música d'Altea, al País Valencià. La Lira Ampostina va obtenir el primer premi de la secció simfònica, i la violoncelista Nàiade Martínez, de La Lira, va obtenir el premi al millor solista. Podeu consultar els premis al web de la Societat Filharmònica Alteanense. Felicitats!

L'ensenyament del català a la Franja

Des de l'Associació Cultural del Matarranya em passen informació sobre la jornada Català a l'ensenyament sense llei de llengües? i el Primer premi Franja: Llengua i Territori, la qual se celebrarà el proper 15 de desembre a Calaceit. En teniu més informació al web de l'associació.

A qui li interessa Frankfurt?

Ja ha arribat la Fira del Llibre de Frankfurt en què la convidada és la cultura catalana. Però, aquesta Fira ha estat precedida de la polèmica sobre si han d'anar escriptors en llengua castellana o només els escriptors en llengua catalana. Ahir a La Vanguardia la vice-presidenta de la Fira destacava que la convidada és la cultura catalana, no la literatura, i afegia també que si visqués Vázquez Montalbán, no entendria la Fira sense la seva presència. No sé, no sé què dir. Per començar si es convida una cultura en una fira de literatura acabem confonent molt fàcilment cultura i literatura, quan la primera abasta molt més. La cultura catalana no és la castellana, i quan es parla de cultura catalana no tinc clar si es poden incloure o no escriptors en castellà. I no parlo des del punt de vista del debat Catalunya-Espanya. De la mateixa manera que s'ha encès la polèmica, m'agradaria saber si la cultura espanyola allí on va mostra les particularitats culturals -incloent les lingüístiques- de tot l'Estat.

Però, no ens enganyem tampoc. La Fira del Llibre de Frankfurt és un aparador perquè qui ven llibres en vengui més. És a dir, no deixa de ser una forma de fer negoci. Però, massa sovint, i aquest és un exemple, se'ns barregen temes de cultura, de país, amb la promoció de productes perquè qui en treu benefici econòmic se n'aprofiti -cosa legítima-.

Símbols religiosos a l'escola

Jordi Perales ha encetat un debat interessant al seu bloc arran del cas de la nena que ha estat readmesa en una escola de Girona després que Educació ho decidís, arran de la prohibició del centre per dur el xador, el mocador al cap islàmic -jo no li diria vel si no tapa la cara-. És un debat complicat però, que cal enfrontar, sobretot s'ha de clarificar en l'àmbit del sistema educatiu. Penso que impedir que una nena vagi a l'escola perquè no es treu el xador és exagerat. Com diu Jordi al seu bloc, hi ha altres formes de vestir, no representatives de cap religió però, sí d'una realitat social i cultural, molt més escandaloses si es mira bé.

A França es va prohibir qualsevol símbol religiós a l'escola. No sé ben bé si a l'escola s'han de prohibir els símbols religiosos, almenys els que no impideixen el curs normal de la classe, cosa que inclou veure la cara dels i les alumnes. Si es prohibeix el xador a l'escola s'haurà de prohibir dur creus al coll a la vista de la resta de persones, estampetes, cadenetes amb relíquies, etc. I no crec que sigui aquest el camí. És més, és una forma d'aprendre a conviure amb altres sensibilitats culturals i religioses. De ben petits els nens i nenes tenen l'oportunitat de viure en un ambient de diversitat, fent extensible el concepte de diversitat a l'àmbit religiós.

Hi ha qui diu que aquestes persones no s'han integrat a la societat on arriben. Bo seria analitzar si realment és així, si aquestes persones -el tema de la immigració convida a generalitzar- viuen immersos en un ambient on predomina la seva cultura i religió. Però, també s'hauria d'analitzar per què. Per què el casc antic d'algunes ciutats és on es concentren els immigrants, per què volen crear-se un gueto o perquè també hi ha interessos de diversos tipus que els hi porten? Som hipòcrites en aquest tema? I nosaltres, què faríem si emigréssim? Què van fer els espanyols quan van emigrar a Alemanya, per exemple, es reunien entre ells o es barrejaven de forma generalitzada entre la gent del país?

També es parla dels drets de la dona. El mocador és el símbol de la submissió de la dona islàmica. A casa nostra no fa tants anys que això era així. I encara ara, algunes personalitats femenines quan acudeixen a misses al Vaticà o a l'Almudena, per exemple, vesteixen amb una indumentària pròpia d'altres temps. Els pares són els màxims responsables de l'educació dels fills -incloent la religiosa-. Podem entrar en el debat de si els pares obliguen la nena o no, igual que podríem plantejar que els pares cristians obliguen els fills a fer la comunió, vestir-se de marineret, sortir a la processó de Corpus,... -i compte, que ho dic com catòlic i sense posar-hi objeccions-. És un debat complex que s'ha mediatitzat excessivament.

Les meravelles catalanes

La Sagrada Família és ja la primera meravella del patrimoni cultural de Catalunya. Queden enrera mesos de votacions que han anat fragmentant Catalunya en territoris d'on sortia una única meravella. Val a dir que el criteri de selecció és criticable, sense posar en dubte si aquesta és l'obra cultural més important del país.

Primer, perquè per triar una meravella del patrimoni cultural no es pot dividir Catalunya en trossos, doncs pel camí es queden candidatures que segurament haurien d'estar per davant de les finalistes. Per exemple, per què de les Terres de l'Ebre ha de sortir una candidatura i no vàries, o no sortir-ne cap? Crec que una selecció com aquesta ha de considerar la globalitat del territori i no dividir-lo en parcel·les, com per tenir content tothom si veu que a la final hi ha una candidatura del seu territori.

Segon, perquè les votacions a través del mòbil no són justes. Una persona pot votar més d'un cop. Un territori amb més població o amb més població mobilitzada pot aconseguir més votacions que un altre, amb la qual cosa el criteri no és tant per la vàlua de les candidatures sinó per la quantitat d'adhesions que aconsegueixen -popularitat-. Els criteris entre les persones que voten són heterogenis, amb la qual cosa els valors culturals potser no són els que més força tenen en la votació. A més, la divisió del territori en zones afavoreix la votació "patriòtica".

En resum, s'ha escollit la meravella cultural catalana seguint un procediment més propi de programes de televisió orientats a fer diners que no pas un procediment seriós, amb criteris històrico-culturals. I això ha tingut la col·laboració de la televisió pública catalana, cosa que no acabo d'entendre.

Amposta Jota Viva 2007

Ahir dissabte es va celebrar la trobada de jotes Amposta Jota Viva. Us adjunto un video a continuació, i podeu veure algunes fotos a Flickr.

Les bandes de música a Canal TE

Avui he sintonitzat el Canal TE a casa. Sorpresa! Un programa sobre les bandes de música de les nostres terres, un document de 28 minuts, amb guió de Santi Valldepérez i edició de Jordi Ruiz. Fa ara uns quants anys que ja no toco a la Lira però, no deixa de cridar-me l'atenció tot allò relacionat amb les bandes de música. Ho porto dins. La música no t'abandona un cop t'ha entrat dins. I veure un programa com aquest en una televisió local m'ha alegrat. No recordo si mai s'havia emès un document semblant a les nostres terres. A la llista de programes podreu veure com n'hi ha d'altres, com un dedicat als bous, un altre al Tigre del Maestrat, etc.

Al web del Canal TE teniu la seva ubicació física, al polígon de Tosses d'Amposta, i la seva sintonia.