Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vaga. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vaga. Mostrar tots els missatges

dissabte, 4 de desembre del 2010

#controladors La militarització del conflicte aeri

Estem en democràcia. Se suposa que els conflictes civils, sense violència, s'han de resoldre per la via democràtica. I si un govern no és prou competent per solucionar-ho, o demana ajuda a la resta de partits o plega i marxa cap a casa, que vinguin uns altres. Vicent Partal fa un editorial d'urgència sobre el conflicte dels controladors i la declaració de l'estat d'alarma per part del govern. I hi estic d'acord.

Que un estigui totalment en contra de l'actitud dels controladors no deixa de ser compatible amb pensar que optar per una declaració d'estat d'alarma és una solució molt bèstia, per no dir que fa una mica de por. Que li trobarà gustet Zapatero a militaritzar els conflictes? Que no ha hagut altra opció amb els 6 anys que fa que governa? No pot sortir el portaveu socialista contestant Esteban González Pons (PP) recordant-li que els 600.000 euros de sou dels controladors els va establir el PP. Perquè després de 6 anys si no han canviat les coses ja no és culpa ni d'Aznar ni Rajoy ni de ningú del PP.

Una perla més per a Zapatero, qui cada dia està més prop de tenir un collar sencer.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 28 de setembre del 2010

Vaga general

Feia temps que s'hauria d'haver convocat una vaga general o haver fet una dura protesta contra l'acció del govern. Com deia Fuentes avui a Catalunya Ràdio -i mira que no m'agraden els sermons que fa cada matí-, els sindicats es desperten tard i durant els anys que Zapatero no s'ha preocupat per fer que la riquesa es repartís millor, han perdut molta credibilitat. Hem viscut en un "estat del benestar" que estava massa lligat al bon funcionament de la construcció i dels mercats financers. Ara Zapatero ens apreta, després de no prendre mesures en tot aquest temps.

Demà vaga general, una vaga que m'agradaria fer però, que no faré. No estic disposat a perdre un dia de sou, un sou que la meva empresa, pel contracte que tinc i per la concessió que té, facturarà igual. Sí que he de dir que si en algun lloc s'hagués de signar jo signaria ja que Zapatero no veurà el meu vot en els propers comicis, per moltes promeses que faci. El vot de confiança es dóna un cop, no dos.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 8 de juny del 2010

Vaga de treballadors públics

Avui hi ha una vaga dels treballadors de la funció pública. Tant de bo sigui massiva, ja sigui per assistència o, com deia ahir, per vaga de zel. Evidentment, sense afectar serveis imprescindibles com l'atenció a les persones malaltes. És de sentit comú.

Ahir se sabia que a Alemanya es volen reduir 10.000 places de funcionaris, cosa que alguns ja pensen a demanar per a Espanya. Serà que aquí l'estructura de l'administració pública és idèntica? Serà que aquí els sous són els mateixos? Serà que aquí la retallada no es farà efectiva igualment, negant substitucions de personal, finiquitant interinantges, no convocant oposicions? Ja ho veurem.

I esperem, que aquells que pensin que amb les retallades als funcionaris ja estan bé, no els estranyi que després, un cop satisfet el desig de castigar els estereotipats funcionaris, les mesures aniran contra els assalariats. I aleshores ens esglaiarem.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 7 de juny del 2010

Vaga general de zel

S'està cuinant una vaga general, precedida per la imminent vaga del sector públic. Les recolzo completament. S'està confirmant que la crisi no la paguen els que la causen si no tothom. No la paguen els que especulen si no els que intenten treballar i viure, anar tirant. S'ha començat pels funcionaris perquè la demagògia ho posa fàcil. I ho pagaran, per molt que no ho diguin, tant els treballadors públics amb feina estable i fixa, com els que estan en borses de treball o interins. Després vindrà la reforma laboral i ja veurem quina ens té preparada ZP, el messies de Leire Pajín.

Per sort o per desgràcia, entre feina i situacions personals, trepitjo cada dia dos hospitals del territori. I sent converses del personal sobre les retallades. No cal dir que el descontent és important. Algú entén que en un sector com el sanitari es retallin sous al personal que ja va prou carregat de feina? Algú ho entén?

També és cert que molta gent sap que per fer vaga pot perdre uns diners que li fan falta i això pot anar en perjudici del seguiment massiu de la vaga general. Però, potser seria moment de fer una vaga amb un altre estil, ja experimentada pels treballadors de Renfe alguns cops, la vaga de zel. Una vaga en què la gent va a treballar però, que no fot ni brot. Ah, i de passada potser serviria per veure si el funcionariat treballa o no treballa, quan veus els efectes de tenir al davant el personal però, que no fa res, o ho fa a velocitat de tortuga.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 24 de març del 2009

Bolonya no és tan greu

El títol de l'apunt no fa referència al procés de Bolonya en sí, sinó a la vaga de fam que un estudiant està fent des de fa gairebé un mes per protestar-hi. La setmana passada la premsa informava que perillava la seva salut si s'allargava la situació de vaga de fam durant més temps. Hi ha qui aplaudeix la mesura i culpa el sistema per la vaga de fam. Penso que, malgrat que és molt valenta la postura, també és una postura que dóna massa importància a Bolonya. La problemàtica que representa és per fer una vaga de fam, per arriscar la salut, per arriscar la vida? Per què no l'animen les seves persones properes, qui aplaudeix la seva forma de protesta, a abandonar? Que potser se sumaran totes aquestes persones a fer vaga de fam i arribar a límits perillosos? Una mica de sensatesa si us plau. Cal relativitzar el problema. Tot fos com Bolonya de greu.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 12 de juny del 2008

Solidaritat i transportistes

Pensava que l'anterior seria la darrera entrada que escriuria sobre la vaga del transport. Aquest matí, he escoltat a la ràdio uns arguments sobre la vaga dels transportistes que m'agradaria comentar. Diria que era el tertulià Jordi Barbeta a RAC 1, qui posava com exemple un comerç que necessitava tirar endavant el seu negoci, que tenia dret de tirar-lo endavant, i que veia impedit l'exercici del seu dret per culpa dels vaguistes. Potser sí que els vaguistes dels piquets impedeixen drets però, impedeixen els drets de la resta de transportistes que volen treballar. Els transportistes que no treballen voluntàriament, els que ho fan per la vaga, tenen tot el dret de fer-ho, i penso que no estan impedint l'exercici de cap dret per part dels seus clients. L'argument penso que és una mostra d'insolidaritat, present a la nostra societat, quan un col·lectiu té un problema i la seva queixa ens afecta.

Per això, pel perill de traspassar la ratlla de la solidaritat, se'm fa difícil queixar-me de les vagues, tot i que ho faig, perquè penso que, les accions han d'anar acompanyades d'informació i de seny. No és lògic fer com han fet durant anys els treballadors de Renfe, un servei que ja té queixes pel seu funcionament, col·locant vagues els dies que més mal feien, i de forma repetida. Tampoc no és lògic paralitzar el país per la força, impedint el dret de treballar d'altres persones -del mateix gremi-, per no estar d'acord en la forma de veure les coses.


Creative Commons License

dimecres, 11 de juny del 2008

Piquets informatius (i 2)

A les Terres de l'Ebre la vaga dels transportistes també es nota. Avui no hi havia diaris als quioscos, no hi havia carn als supermercats, no s'havien reposat alguns productes,... Des de fa dies que a les rotondes del poligon Catalunya Sud, la de la Raval de Crist i la del Montepio, entre altres, es poden veure piquets informatius. Se senten dir coses. Es deia que una furgona a l'Aldea, amb menjar per un centre sanitari o educatiu, ha estat buidada per un piquet. Ahir a la televisió vaig poder veure un piquet buidant les rentadores d'un camionet i tirant-les amb ràbia fora del vehicle. Sembla que, malgrat no ser sindicats qui hi ha al darrere -l'altre dia no tenia massa clar això-, els piquets són els piquets. Diu el govern que només representen un 20% dels empresaris del transport els que no fan vaga però, fan molt de soroll.

Estic d'acord amb la queixa. Diuen que corre el rumor d'una vaga general. No sé. No sé si el govern té realment la culpa d'això, i mira que Zapatero ens pren el pèl cada dos per tres. Penso que, el preu del combustible el pugen les empreses del ram. Ja vaig comentar-ho. A les Terres de l'Ebre molta gent necessitem per treballar el nostre vehicle. No tenim una xarxa de transport públic que satisfaci les necessitats de la gent que podria utilitzar-la per anar a treballar. He viscut un bon grapat d'anys a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la diferència és notable. Necessitem el nostre vehicle. I no se'ns considera una eina de treball. No podem desgravar ni el combustible, ni les operacions de taller, ni res d'això. És evident que l'escala de despeses no és la mateixa però, l'increment de preus el patim tothom. Cal una solució, si la hi ha, global, no per beneficiar determinats col·lectius.

Com diuen els mitjans -crec que amb molta intenció-, la simpatia envers els vaguistes segurament comença a canviar cap a la indignació. Potser seran l'únic col·lectiu que superi en indignació als treballadors de Renfe, especialistes en les vagues que toquen més el nas.


Creative Commons License

dilluns, 9 de juny del 2008

Piquets informatius

Tothom té dret de fer vaga. De la mateixa manera tothom té dret a decidir no fer-ne i anar a treballar. Partim d'aquestes dues premisses. Quan hi ha vaga hi ha qui la comparteix i la secunda; hi ha qui la comparteix però, que no la secunda per una qüestió econòmica -es perden molts diners per cada dia de vaga, i les prioritats personals fan decidir si es prefereix perdre diners o no-; hi ha qui ni la comparteix ni la secunda. En els dos darrers casos, qui no secunda la vaga és titllat d'esquirol. I segurament en molts casos es pot dir així, sovint qui no secunda la vaga és una persona insolidària que després s'aprofitarà de les fites assolistes per les persones vaguistes. Però, hi ha motius per no fer vaga i, com he dit abans, l'economia familiar avui dia sobretot, és un motiu molt potent.

Els piquets informatius se suposa que estan per això, per informar. Però, sovint passa, i aquests dies continuem sentint-ho, que d'informar passen a impedir el lliure dret de no fer vaga d'altres persones. I no passa només ara amb la vaga de transportistes, sinó amb qualsevol vaga. Sempre hi ha informadors i per un altre costat hi ha els que més que informar coaccionen. I crec que això s'ha d'abolir. D'una banda, cal impedir que violentin les persones que no pensen com ells, i de l'altra, cal demanar els sindicats que no permetin la formació de piquets que no siguin merament informatius. No es pot anar demanant drets i negant els dels altres. I que consti, jo també faria vaga.

Un altre dia podríem parlar dels vehicles particulars, de persones assalariades, que han d'agafar el cotxe per anar a la feina i, per no ser autònoms, no veuen compensada part de la despesa desgravada en l'IVA trimestral.


Creative Commons License

dimecres, 13 de febrer del 2008

Vaga del sector educatiu

Demà dijous hi ha vaga contra la proposta de Llei de l'Educació de Catalunya. Hi ha un aspecte que no m'acaba d'agradar d'aquesta llei, referent a l'autonomia dels centres. És positiu que els centres siguin autònoms en la gestió administrativa i pedagògica però, ja ara es podria dir que aquesta llibertat fa que hi hagi centres amb uns criteris que podrien ser discutibles des del punt de vista educatiu i organitzatiu. La llei, segons s'interpreta, facultarà la direcció dels centres per consolidar equips docents, és a dir, per seleccionar el professorat que roman al centre i el que no. I això és positiu si es mira des del punt de vista que permetrà consolidar projectes i planificar el futur de forma més fiable. Però, també es presta a la mala pràctica de fomentar el favoritisme, l'amiguisme, la por al rebuig. I això, sent una empresa pública, cal evitar-ho.

Diuen que els sindicats no veuen amb bons ulls la llei, no només per això sinó perquè els sindicalistes hauran de tornar a les aules si s'aprova. No sé, no m'ha donat temps de llegir-la. Però, això jo ho trobo lògic i necessari.

La pregunta és: hi ha motius per fer vaga -a banda de coincidir que el departament d'Educació podria esforçar-se més a comunicar-? És més, es pot afirmar que es vol privatitzar l'educació? Llenço les preguntes, no dubtant de la resposta sinó esperant punts de vista, sobretot si esteu dins del món educatiu.

dijous, 27 de desembre del 2007

Vaga de neteja al Metro de Madrid

Esperanza Aguirre ha decidit rescindir el contracte a les empreses adjudicatàries de la neteja del Metro de Madrid. La vaga ja va pel desè dia i sembla que no hi ha acords, i que les instal·lacions del Metro fan fàstic quant a imatge i quant a males olors. Ara bé, aquesta mesura no em sembla gaire adequada. S'està atemptant contra la llibertat de vaga, segurament escudant-se en el fet que la vaga la fan els treballadors contra els seus empresaris però, no crontra la pròpia Comunitat de Madrid, amb la qual cosa l'administració únicament té en compte el conflicte de neteja i no el conflicte laboral. Però, a més, s'elimina el problema dels mitjans. Hi ha vàries empreses adjudicatàries de la neteja i hi ha diferències salarials de més de 300 euros mensuals, i horàries de fins 4 hores setmanals més, per no dir que aquestes persones es dediquen a netejar la brossa que genera la gent, gent que malgrat estar els serveis de neteja en vaga, no té inconvenient d'embrutar de forma incívica.

La CNT té al seu web les reivindicacions de la vaga.