La crisi immobiliària i els pobres inversors

Ahir al 33 feien un programa d'economia on parlaven sobre la crisi en el sector de la construcció. Mostraven imatges de ciutats i pobles on s'han quedat els terrenys pendents de construir-hi o amb els edificis aturats, i en alguns casos sense la corresponent urbanització dels carrers. Un paisatge de desolació urbana. Van explicar que a les zones properes a Barcelona l'Àrea Metropolitana acabaria consumint l'excedent de pisos que hi ha actualment per vendre però, que en llocs com Alcarràs, aquest excedent era molt difícil d'eliminar.

Entre les persones que hi parlaren hi havia el president de l'associació de promotors de Lleida. L'home explicava la situació. No sé si pretenia fer llàstima però, semblava que els problemes pels quals passen les empreses immobiliàries fos més aviat per ser uns pobres ingenus de pensar que ho vendrien tot, que no pas per l'afany especulatori que va crear una espiral de vendre i apujar preus sense parar. Ho sento per ell però, no em pot fer llàstima un col·lectiu que veient que la vivenda pujava sense parar de preu, ho aprofitaven per guanyar més i més diners, sabent que això a la llarga acabaria explotant -algú es creu que els preus poden pujar indefinidament sense que ho facin els salaris?-.

Baixa la construcció, pugen els impostos

Via Halón Disparado llegeixo una notícia del mitjà Ávila Digital, on s'explica que l'ajuntament d'Àvila apujarà els impostos per compensar la desacceleració de la construcció. Segons la notícia els impostos que s'incrementaran el 2008 són el de béns i immobles (IBI), l'impost sobre vehicles, l'impost de construccions, instal·lacions i obres, i l'aigua, la brossa, l'ús de les instal·lacions esportives, l'autobús universitari i les activitats comunitàries. Els ingressos de la construcció constitueixen la segona font d'ingressos de la població, darrera de la recaptació de l'IBI.

Això deixa en evidència un dels grans problemes dels governs locals i, segons algunes opinions, de l'economia espanyola: la dependència del totxo. I això pot comportar això. Si els ingressos estan fortament basats en la construcció aleshores, si aquesta minva, cal atenuar els efectes de la disminució dels diners recaptats augmentant, per exemple, els impostos, almenys si es vol mantenir el nivell de despesa que s'ha tingut fins al moment. I això ho acabem pagant, com sempre, la ciutadania. Malauradament potser és massa tard per prevenir-ho això.

Urbanització prop del Delta

Viure en una urbanització al costat de l'Ebre, en una plana natural prop del Delta de l'Ebre. Això diu un anunci immobiliari que escolto cada matí a Catalunya Ràdio. La urbanització es troba a Móra d'Ebre. Home, prop del Delta està però, potser ho pinten com si fos sortir al carrer i veure els arrossars.

Desaparició de les immobiliàries

Quan l'any 1997 vaig passar de viure a La Vila Universitària de la UAB a Cerdanyola del Vallès, una de les coses que em va cridar l'atenció de la ciutat fou la gran quantitat d'oficines immobiliàries que hi havia. Amb el temps va anar creixent encara més el seu nombre. I al cap d'uns anys, coincidint amb la pujada que van iniciar les vivendes a Amposta, vaig veure com s'instal·laven a la nostra ciutat algunes de les empreses que temps enrera havia conegut a Cerdanyola, senyal que es preveia un inici de molta construcció i de pujada de preus.

Avui una de les notícies fa referència a la previsió que el Col·legi d'APIs preveu que acabaran tancant la meitat de les immobiliàries a causa de l'alentiment del sector. Doncs no em fa cap pena. Em fa molta ràbia que la vivenda, sobretot la de primera residència, estigui subjecta a la voracitat del mercat, al joc de l'especulació -invertir en vivenda, quina barra-. L'existència d'un únic mercat, i no d'un mercat de primera i de segona residència, ha fet que el preu hagi augmentat per tothom, fent que en alguns llocs la gent hagi de marxar del seu poble gràcies al fet que les segones residències han fet que els preus per comprar una vivenda siguin prohibitius. No em fa cap pena que tanquin les immobiliàries, igual que a ells no els fa cap pena que la gent vagi aigua a coll per pagar les hipoteques.

I preguntem-nos per què la gent prefereix comprar i no llogar. Potser serà perquè en alguns llocs -les capitals- els lloguers són tan elevats que no compensen enfront del pagament d'una hipoteca, a banda de la qualitat de l'habitatge llogat. Cal una certificació dels habitatges de lloguer, a banda de posar-hi uns preus raonables.

200.000 vivendes sense ocupar

Llegeixo a El Confidencial que l'any passat van quedar-se quasi 200.000 vivendes sense ocupar de les que es van construir. Es va crear més oferta que demanda. I és que és estrany que a tot arreu es vulguin crear zones residencials amb centenars, arribant al miler de noves vivendes de cop, i a tot arreu s'acabin venent. Per no parlar de les coseqüències que té un increment dràstic de la població dels municipis. Això s'ho troben a la zona del Penedès, amb el creixement produït per la gent que surt de la zona metropolitana de Barcelona, i també al Pirineu, amb l'augment de les segones residències. A banda de l'augment de demanda de serveis, augmenta el preu del sòl, el qual de vegades no permet que les persones de les poblacions afectades, puguin optar a comprar-se la vivenda allí.

Un propietari vivet

Explica e-noticies que l'amo del pis del carrer Urgell que ha protagonitzat algunes de les notícies dels darrers dies, al voltant de l'ocupació de la seva vivenda, resulta ser el propietari de tot l'edifici, tenir en propietat altres pisos que estan buits, i que la família que suposadament havia ocupat el seu pis, havia estat de lloguer fins el passat mes de novembre. Els mitjans han caigut de quatre potes i aquest home ha estat a ulls de la gent, la gran víctima, cosa que ara com a mínim es pot posar en dubte. El problema és el mal que pot causar a altres persones que sí que es trobin en una situació tan greu com ell va fer veure.