Disc dur multimèdia+wifi

Tinc un disc dur multimèdia. En el seu moment no vaig comprar-lo amb connexió sense fils, bàsicament per qüestió de preu. Però, acabes veient que si no tens el disc dur prop de l'ordinador des d'on l'actualitzes o si has de connectar-li sempre el cable USB -o Ethernet, si és el cas-, és una mica emprenyador. Aquesta emprenyamenta és un mal menor, evidentment però, si voleu trobar una opció més comfortable a la situació, el plantejament que he seguit potser us ajuda, potser podeu dir-hi la vostra.

El disc dur s'ha de connectar en un dispositiu amb capacitat de comunicació sense fils i, a més que permeti llegir i escriure-hi dades. D'aquests dispositius bàsicament se'n poden considerar 3:

• A: Connectar un ordinador al disc dur i compartir-lo en xarxa.
• B: Connectar el disc dur en un encaminador -router- sense fils que tingui capacitat de compartir dispositius USB.
• C: Comprar un disc dur NAS (Network Access Storage) sense fils, un dispositiu amb disc dur i que a més fa de router.
  

L'opció A passa per adquirir un ordinador tipus barebone o, si ho preferiu, un Mac Mini. La funcionalitat és bàsicament la mateixa, amb la qual cosa la marca i model seria una qüestió de preferències.  L'objectiu de poder compartir el disc dur però, potser queda innecessàriament sobrepassat amb la compra d'un ordinador, si bé el preu pot compensar-ho. Un ordinador barat amb GNU/Linux i un media center lliure permetria prescindir de la funcionalitat multimèdia del disc dur -amb les connexions necessàries-, o bé un Mac Mini amb el Front Row o un altre media center, aquest lliure.

L'opció B és potser la que té més sentit si ens concentrem en l'objectiu. Cercar un punt d'accés sense fils amb capacitat de compartir un disc dur USB. Hi ha diferents productes, entre els que potser destaca Airport Extreme, d'Apple, amb un cost de 159 euros, IVA i transport inclosos, o 146,16 euros, si ho compreu a la botiga d'educació d'Apple. D-Link té el D-Link Xtreme N Dual Gigabit Router (DIR-825) o el D-Link Xtreme N Gigabit Router (DIR-655), ambdós . El primer té un preu de 214,02 euros amb IVA inclòs a Bechtle. El segon té un preu, al mateix lloc, de 118,90 euros amb IVA inclòs. Cal sumar 12 euros de despeses d'enviament.

L'opció C té l'inconvenient del preu. Les configuracions de disc dur i router incorporats en un mateix dispositiu habitualment es troben comprant per una banda la carcassa de disc dur que inclou el maquinari i firmware del router, i de l'altra comprant el disc dur de la capacitat que es desitgi. Les configuracions acaben assolint els 200 euros. Un producte d'aquestes característiques ja complet al mercat és el Time Capsule d'Apple. El seu preu és de 259 euros IVA i transport inclosos si el disc dur és de 500 GB i de 439 euros si és d'1 TB. Comprant-ho a la botiga d'educació el preu baixa a 237,80 euros i 403,68 euros respectivament. És una opció que, si no teniu la necessitat de disc dur, no és la millor.

La millor opció crec que és la B, si no és que voleu millorar els vostres sistemes informàtics a casa amb un nou disc dur (opció C) o incloent un ordinador a la sala d'estar (opció A). Els productes Apple tenen un preu una mica per sobre de la resta. L'Airport Extreme potser té un preu més ajustat que el Time Capsule. Per a determinats usuaris, tan un com l'altre dels productes Apple els poden resultar interessants per la capacitat de fer còpies de seguretat amb el programari Time Machine del Mac OS X Leopard.

En principi l'opció que he considerat jo és la B, i probablement triït el camí de l'Airport Xtreme.

+ GNU FDL

Wifi gratis amb la HIFE a BCN

Segons La Plana Ràdio, l'empresa HIFE oferirà accés gratuït sense fils a Internet a les persones que viatgin a Barcelona en els seus autocars. Segons expliquen, és la primera empresa catalana de transports de viatgers que ofereix aquest servei. El servei entrarà en funcionament el proper 1 de març.

Si el proveu podeu comentar què us ha semblat.

+ GNU FDL

Internet gratis per a tothom

20 Minutos parla d'una experiència d'accés a Internet sense fils -Wifi- municipal, gratuït, al municipi de Moralzarzal. En un projecte finançat amb fons FEDER, s'ha creat una xarxa sense fils de lliure accés per a les persones veïnes del municipi.El projecte ofereix, a més tres tipus de serveis a la xarxa: tràmits en línia, serveis a empreses i serveis a col·lectius amb necessitats especials.

Segons expliquen, els tècnics que van posar en marxa la xarxa sense fils a Moralzarzal han creat la Fundación per a Internet Gratis per a Tothom, la qual pretén, entre altres coses, ajudar els ajuntaments que desitgin proporcionar accés gratuït a Internet, a complir amb la legislació vigent, per evitar que els passi com a varis municipis gironins, multats la setmana passada per la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, per oferir accés sense fils al veïnat sense ser operadors.

Ja va sent hora que exigim accessos universals a la xarxa. Si l'accés a la xarxa és un element important en la nostra societat hiperconnectada l'accés a la mateixa ha d'estar garantit de forma universal. Després, com explica la notícia, s'ha de valorar l'ample de banda d'aquest accés i fer que persones amb necessitats d'ample de banda alt contractin un accés de pagament. Si la iniciativa de Moralzarzal està dins de la legalitat, els governs municipals haurien de fer l'esforç per tirar endavant iniciatives com aquesta.

Coses d'avui

A casa nostra avui eren notícia la mobilització de 300 persones a la Fatarella contra la massificació eòlica a la Terra Alta. Com pot llegir-se a les declaracions, el problema no és l'energia eòlica sinó la massificació, convertir una comarca sencera en una gran central eòlica.

Mentrestant, avui escoltava a la ràdio que l'alcalde de Deltebre imagina algun interès polític darrera de les signatures contra el POUM de la ciutat, i que diu que el pla està aprovat per unanimitat. Oblida l'alcalde que els ciutadans deleguen les decisions en els seus representants però, que poden estar contra aquestes i prendre la iniciatia. I si hi ha interessos polítics, a posar noms i cognoms. No pot ser que les esquerres utilitzin la mateixa argumentació que criticaven abans de governar.

Si l'ADSL a Espanya té els preus alineats amb els europeus, aleshores per què el ministre de Turisme diu que farà que els preus espanyols estiguin a l'alçada dels millors d'Europa i del món? Marxa enrera no reconeguda?

Zapatero aspira a una majoria més àmplia. Crec que és raonable pensar que ha de ser així. No m'atreveixo a parlar de majoria absoluta perquè és un problema a la llarga però, sí que està clar que el PP fa molt de soroll i que una major distància entre PSOE i PP seria millor que un resultat ajustat. Una, pel soroll d'un PP en situació d'empat tècnic. L'altra, perquè CiU podria acabar fent president del govern Rajoy, no en tinc cap dubte.

El mes de maig es parlava ja als EUA dels problemes de les xarxes sense fils municipals. A principi d'aquest mes de novembre InformationWeek parlava la marxa enrera de projectes de xarxes sense fils municipals de gran abast i d'accés gratuït als EUA. Sembla que la premsa espanyola ha baixat del cirerer i avui se n'han fet ressò.

A llarg termini, segons la consultora Gartner, el preu de les llicències dels programes caurà fortament. El programari lliure té molt a dir en el futur del programari: el programari com servei (SaaS, Software as as Service). I, per cert, més a favor del programari lliure. Si una empresa utilitza programari privatiu sense tenir les corresponents llicències s'arrisca a haver de fer front a indemnitzacions que la duguin a la fallida.

Els operadors contra el wifi gratuït

Segons explica La Voz de Galicia, els tres operadors de telefonia mòbil -Telefónica, Vodafone i Orange-, volen emprendre accions legals contra els projectes d'implantació de xarxes sense fils (wifi) municipals d'accés gratuït per a la ciutadania. L'argument principal és que suposen una competència deslleial. D'altra banda, diuen que les xarxes sense fils municipals tenen problemes de seguretat. No diuen però, que la tecnologia és la mateixa que les xarxes sense fils domèstiques que tenen els usuaris que contracten ADSL amb routers wifi.

Qualsevol pot entendre el motiu pel qual els operadors no volen que s'estenguin les xarxes sense fils gratuïtes, doncs afecta el seu negoci. Però, què és més important, els interessos d'aquest negoci o proporcionar accés a tothom a la xarxa, és a dir, els interessos públics? D'altra banda, els operadors es queixen d'aquestes iniciatives mentres els preus de l'accés a Internet continuen pels núvols. Dic jo que quan això és així tenim dret a cercar alternatives. I FON no és una alternativa vàlida, que consti.

Problemes econòmics i tècnics de les wi-fi municipals als EUA

Aquest article de FOXNews explica problemes que es troben en algunes ciutats dels Estats Units les xarxes sense fils d'àmbit municipal. S'utilitza el cas de la ciutat de Lompoc (Califòrnia), amb un projecte de 3 milions de dòlars per crear una xarxa sense fils que havia d'impulsar el desenvolupament econòmic. Dels 42.000 habitants, només uns centenars de persones s'han donat d'alta a la xarxa, lluny dels 4.000 fixats per començar a tenir retorn de la inversió. Sembla ser que això està passant en més ciutats nord-americanes. La manca de beneficis provoca problemes en els governants, els quals han de renunciar als projectes o cercar inversors.

Però, a banda del problema econòmic, hi ha un problema tècnic. En el cas de Lompoc, van haver d'augmentar el nombre d'antenes, posant-les més juntes entre elles, i a més, van veure que els habitatges tenen malles metàl·liques a les parets que bloquegen el senyal de la xarxa, amb la qual cosa l'accés a Internet no es pot fer sense fils si no es compra equipament addicional, amb un sobrecost, i amb un senyal resultant pitjor que el del cable o l'ADSL. I les companyies de cable i de telefonia, en veure que la ciutat tirava endavant un projecte com aquest, van presentar propostes millors quant a equips i servei. La competència s'ha fet difícil.

És interessant tenir en compte les problemàtiques en zones on aquestes iniciatives estan molt més desenvolupades, per no equivocar-se o paliar els problemes quan sorgeixin.

Més: Municipal Wi-Fi Networks Run Into Financial, Technical Trouble.

Extremadura WiFi

Sembla que govern d'Extremadura es proposa arribar a posar un punt d'accés sense fils a Internet i gratuït, en cada una de les poblacions de la Comunitat Autònoma: [clic].

Wimax o fibra?

Dues notícies avui sobre comunicacions, una de Sant Gregori, al Gironès, on s'ha instal·lat una xarxa sense fils Wimax per proporcionar accés a Internet a tota la ciutadania, mentres que a Calonge-Sant Antoni s'han integrat els serveis de telefonia i Internet en una xarxa de fibra òptica.

En el cas de Sant Gregori no es tracta d'una xarxa d'accés gratuït sinó que costa 15 euros més IVA mensuals. Primer va iniciar-se la xarxa amb wi-fi i després s'ha passat a Wimax, per evitar les interferències a les quals estan sotmeses les xarxes wi-fi (família 802.11). Podeu trobar informació al web de Sant Gregori. Sobre Calonge, es tracta segons el web del Telenotícies, de la implantació d'una xarxa de fibra òptica, tot i que segons el web de Calonge tot fa pensar que també s'incorporarà Wimax a la xarxa, potser en el mateix sentit en què a Amposta es fa en el context del projecte Ciutat Digital.

El centre de Londres sense fils

Londres aposta per la tecnologia de connexió a Internet sense fils, com es pot llegir a Baquía, no a través de FON, sinó a través d'una xarxa que proporcionarà una connexió de 8 Mbps d'ample de banda per menys de 18 euros al mes.

FON és la solució?

Màlaga a Espanya i Lleida a Catalunya, són dues ciutats que recentment han estat notícia per la seva propera implantació d'una xarxa sense fils en els seus nuclis urbans. Es tracta de la xarxa FON, una iniciativa empresarial d'àmbit mundial que pretén que tothom pugui connectar-se a Internet sense fils, des de qualsevol lloc del món. Per fer-ho, cal que els seus usuaris compleixin una de les dues condicions: o bé comparteixen la seva connexió a Internet -per exemple, l'ADSL-, o bé paguen una quantitat de 3 euros per tenir accés lliure a la xarxa durant tot un dia. Qui comparteix doncs, es connecta gratuïtament a la xarxa, allí on estigui. És clar que aquesta connexió serà possible en llocs on hi hagi foneres -els routers o encaminadors que permeten connectar-s'hi-, la densitat de les quals depèn de la densitat de clients d'algun proveïdor d'accés a Internet.

Es presenten però, algunes qüestions que cal tenir en compte. Si bé es tracta d'una iniciativa interessant, deixa en mans de l'usuari la responsabilitat sobre el fet de compartir la connexió a Internet. Aquesta compartició no tots els operadors la permeten, quedant prohibida en les condicions generals del servei. A banda d'això, l'accés sense fils a Internet, per moltes foneres que es regalin als usuaris, per molta cobertura que tingui la xarxa, només és per a qui ja es paga una connexió o per a qui vol pagar 3 euros al dia -no m'imagino pagar-los cada dia en comptes de contractar una ADSL, per exemple-. Per tant, no és una iniciativa que es preocupi per promoure l'accés de la major part de gent possible a la xarxa, sinó a qui ja hi té accés però, oferint-lo des de qualsevol lloc del món.

Quan un ajuntament se suma a FON ho està fent a la iniciativa empresarial però, crec que s'hauria de preocupar més aviat per oferir un accés a la xarxa a tota la ciutadania, si pot ser de forma gratuïta o bé subvencionada -potser amb graus de subvenció, depenent de la situació econòmica de les famílies-. Dins d'aquesta xarxa s'hauria de permetre accedir gratuïtament als serveis oferits per l'Ajuntament, no des d'Internet, sinó des de la xarxa com intranet local. És per això que una xarxa com FON, malgrat ser una iniciativa interessant i lloable, no em convenç des del punt de vista de la seva implantació en una ciutat, amb recolzament institucional.

Lleida, ciutat FON

Si fa poc s'anunciava que Màlaga serà la primera ciutat coberta per una xarxa sense fils d'Espanya, on l'empresa FON repartirà 2000 encaminadors -routers-, les conegudes foneres, Lleida serà la primera ciutat FON de Catalunya, on l'Ajuntament ha signat un conveni per cobrir la ciutat amb un xarxa sense fils composada de foneres.

Cada vegada que es parla de FON parlo dels inconvenients que comporta compartir la connexió a Internet. No ho dic per altre motiu que pel contracte que cadascú de nosaltres té signat amb el seu operador d'Internet. Avui, en veure aquesta notícia a Vilaweb, he consultat les condicions generals del contracte amb Ya.com. En aquestes condicions generals -i no sóc expert en lleis per dir si hi ha clàusules abusives o no-, hi ha una que diu que el client no utilitzarà el servei d'accés Ya.com per a la revenda, cessió o explotació comercial a tercers per part del client sense el consentiment exprés i escrit de Ya.com. I una altra diu que també és obligació del client custodiar i preservar la connexió sense fils, fent-se responsable de les conseqüències de les possibles connexions de tercers a la xarxa i al propi ordinador del client. No he trobat les preguntes més freqüents de FON però, sí que hi ha un apartat dedicat als proveïdors d'accés a Internet (ISPs) al web de FON. Ho interpreto com que el client ha de saber quines són les seves possibilitats de connectar-se a la xarxa FON, cosa que no sempre pot fer-se segons les condicions de contracte del servei.

Més que FON crec cal promoure la implantació de xarxes sense fils municipals, amb un accés gratuït o de baix cost per als ciutadans, i amb serveis gratuïts addicionals, de valor afegit, dins de la pròpia xarxa. Es distingeix entre l'accés a Internet i a la intranet, per tal de separar el problema competir amb els operadors del mercat, de la possibilitat d'oferir serveis sense fils dins d'una xarxa local, la de la ciutat.

Un comentari final sobre FON fa referència a la col·laboració amb Skype. És una llàstima que una iniciativa com aquesta hagi establert una col·laboració amb Skype, una empresa referent en el camp de la telefonia IP i videoconferència però, que no ofereix el seu programari amb una llicència de programari lliure i, la part més negativa, que no empra estàndards de comunicació, impedint que persones amb altres eines puguin comunicar-se amb usuaris de Skype -els estàndards de telefonia IP existeixen-.

Madrid Wi-Fi

Llegeixo a El País que el candidat socialista a l'alcaldia de Madrid, Miguel Sebastián, es proposa oferir cobertura sense fils per connectar-se a Internet a tota la ciutat, i de forma gratuïta. Per aconseguir-ho i sense problemes legals, es planteja deixar la gestió de la xarxa en mans privades, a través d'un concurs públic, la qual cosa les operadores veurien amb bons ulls. Es calcula un cost d'implantació de 8,5 milions d'euros i 5 milions de manteniment anual. Seria un plantejament alternatiu al d'alguns ajuntaments que ofereixen la connexió a Internet sense fils gratuïta i als quals la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions pot reclamar-los que deixin de donar aquest accés per motius de competència deslleial.

Ciutat wifi

Avui s'ha conegut que Màlaga serà la primera ciutat wifi de l'estat espanyol. Tindrà una xarxa sense fils oberta, gràcies a la distribució gratuïta de 2000 encaminadors (routers) FON -la fonera- per part de l'empresa FON, de Martin Varsavsky -vegeu entrada al seu bloc-, intentant aconseguir un 80% de cobertura els propers 6 mesos. La inversió és d'uns 200.000 euros.

La xarxa sense fils FON és una iniciativa interessant. Però, topa amb un problema. L'usuari ha de compartir la seva connexió a Internet. En cas contrari es pot utilitzar la xarxa per 3 euros al dia. Per compartir la connexió a Internet l'usuari té la responsabilitat de saber si el seu contracte amb el proveïdor d'Internet li ho permet o no. El problema és que sembla que molts contractes d'ADSL prohibeixen compartir la connexió fora de la llar, amb la qual cosa l'ús de FON significaria un incompliment de contracte -ja no entro en el fet de si la clàusula es pot considerar abusiva o no, doncs no ho sé-. Crec que davant d'això els municipis han d'optar per crear xarxes sense fils pròpies, gratuïtes o amb un preu simbòlic, fent-se ressò de les demandes de la societat per fer arribar a les instàncies més altes la voluntat de disposar un accés universal a la xarxa.

Una xarxa sense fils pública

Durant les reunions del grup de treball sobre el projecte Ciutat Digital a l'Ajuntament d'Amposta, un dels temes que em va semblar molt interessant de plantejar era l'interès de tenir una xarxa sens fils municipal, la qual oferís tota una sèrie de serveis a la població de forma gratuïta. Jo encara aniria més enllà i oferiria accés a Internet, bé gratuïtament, bé pagant una quantitat considerablement menor que la dels operadors d'ADSL. Aquest anar més enllà té certes complicacions que potser ho fan inviable. Però, sí que és interessant pensar en les possibilitats de les xarxes sense fils en l'àmbit local: telefonia IP gratuïta, televisió i ràdio a la xarxa, botigues virtuals, ... Crec que al final el projecte oferirà accés a Internet a través dels operadors tradicionals, esdevenint un operador neutre. Seguirem el tema.