Una imatge que em sona

Avui dijous 7 d'agost el diari Més Ebre publica a la pàgina 15 un reportatge sobre les festes d'Amposta (PDF). Hi apareix una imatge amb un peu de gràfic que diu que és una imatge d'arxiu de la desfilada de vestits de paper. Aquesta imatge és de les festes del 2007 i, després de mirar-la bé, crec no equivocar-me si dic que és un retall de la imatge que adjunta aquesta entrada. Un cop més estaríem davant d'un mitjà que aprofita continguts lliures però, sense respectar-ne la llicència.

I un cop més repeteixo que m'encanta que s'utilitzin els continguts que publico. En part, per això ho faig. Però, els publico amb una llicència -lliure, en aquest cas- i cal respectar-la. Ja m'he posat en contacte amb la redacció del Més Ebre per aclarir el tema.

Actualització 08-08-2008: Des del Més Ebre m'han contestat i diuen que la foto els ha estat facilitada pel gabinet de premsa de l'Ajuntament d'Amposta. Per tant, qui ha incomplit la llicència no ha estat el bisetmanari sinó el servei de premsa de l'Ajuntament. Des d'aquí agraeixo la resposta ràpida del Més Ebre.

Concurs per a la propera versió d'Ubuntu

El gestor de la comunitat d'Ubuntu, Jono Bacon, anuncia un concurs de cançons i videos que seran distribuïts amb la propera versió d'Ubuntu, el mes d'octubre. Cal complir amb aquestes condicions:

• Es poden enviar cançons fins 1 MB i videos fins 3 MB.
• La llicència de les obres ha de ser CC BY-SA.
• S'ha de publicar en algun lloc de la xarxa.
• El format d'àudio i de video ha de ser Ogg.
• I s'ha d'afegir a la pàgina del wiki del concurs.
  

Foto utilitzada a Schmap

La gent de Schmap ja van avisar-me fa un temps de l'ús d'una de les meves fotos a Flickr per a la guia de Barcelona que publiquen. Fa pocs dies m'han fet saber que també l'utilitzen en la guia per a iPhone. Ho escric aquí com mostra d'agraïment. A banda de l'agraïment que hagin escollit una de les meves imatges lliures per utilitzar-les en la seva guia, m'ho han comunicat, tot i que no és necessari que m'avisin que ho fan.

Document: Javascript no intrusiu amb Prototype

Si us interessa i no heu sentit a parlar del tema, he publicat un document a Google Docs sobre Javascript no intrusiu i Prototype, amb llicències lliures. Es tracta d'un petit document que mostra alguns exemples de com introduir elements de comportament en un document HTML sense barrejar les etiquetes HTML i el codi Javascript que s'ha d'executar al navegador. També us el podeu descarregar en format ODF i PDF des del meu espai de Google Sites.

Knol, creació col·laborativa de continguts segons Google

Google anuncia que Knol ja el pot utilitzar tothom. Per explicar què és, expliquen què és un knol. Defineixen els knols com articles fiables -autorithative- sobre temes específics, escrits per persones que coneixen el tema dels mateixos. La primera impressió que es té, potser induïts per allò que ja es diu a la xarxa, és que Knol és la Wikipedia de Google. Repasso a continuació alguns aspectes d'aquest entorn col·laboratiu.



Estructura

Els articles de Knol es composen d'un títol, d'un subtítol, d'un resum i d'un cos. A la Wikipedia els continguts es creen utilitzant marques de format i el seu contingut no es divideix en aquestes parts indicades abans.



Creació de continguts

Els continguts els poden crear persones usuàries, no persones anònimes. Els knols poden crear-se o modificar-se copiant i enganxant contingut creat amb eines externes, com un processador de textos. Es poden crear també important els continguts de fitxers externs, com documents de Word, Excel, PDF o txt, i altres -no s'especifiquen-. He provat pujar un document ODF i no ha funcionat.



Publicació

Els continguts que es creen es poden mantenir en mode d'esborrany abans de publicar-los, o bé permetre que en desar-los ja quedin publicats.



Llicència

Per defecte la llicència dels articles que s'escriuen és Creative Commons Reconeixement, i es pot optar per escollir sinó, una llicència Creative Commons Reconeixement-No comercial, o bé establir tots els drets reservats. La Wikipedia publica els seus continguts amb llicència GNU GFDL, cosa que d'entrada fa incompatible incloure continguts d'aquesta dins de Knol.



Col·laboracions

Mentres a la Wikipedia tothom pot col·laborar i en qualsevol cas, si s'ha de moderar es fa a posteriori, amb Knol es pot decidir si es moderen a priori les col·laboracions, si no es moderen, o si no es permeten col·laboracions.



Els knols poden rebre comentaris -anònims també, sembla- de les persones que hi accedeixen. També es poden escriure ressenyes.





Control de versions

Com a la Wikipedia, existeix un control de versions dels continguts.



Resumint

Knol és un servei interessant, perquè posa a l'abast de tothom una eina per crear continguts de forma col·laborativa. Aquesta col·laboració però, dependrà de qui creï els continguts, a diferència de la Wikipedia. De la mateixa manera, els continguts de Knol no seran sempre lliures i, de moment, no seran mai de tipus copyleft. Knol no és tampoc una enciclopèdia, o almenys no és aquest el principal missatge de Google, sinó que sembla més aviat una espècia de magatzem d'articles no anònims, igual que Google Code Hosting és un magatzem de projectes. Si és bo o dolent es veurà. Si és una alternativa a la Wikipedia, crec que almenys ara no, perquè el seu plantejament és diferent i l'esperit d'aquella és una mica diferent.

L'ús de continguts lliures i el respecte de les llicències

Hi ha un bloc que segueixo sovint, perquè els seus continguts m'agraden molt, i és el bloc Historia Clásica. En aquest bloc es poden trobar articles sobre història antiga, renaixentista, etc., acompanyats d'imatges i referències per ampliar la informació. Una de les fonts del bloc és la Wikipedia en castellà, a banda de mitjans de comunicació tradicionals. Els continguts del bloc estan publicats amb la llicència CC BY-NC-ND, és a dir, que es poden utilitzar reconeixent-ne l'autoria, no podent-ne fer ús comercial i no podent-ne fer obres derivades. Ara bé, això topa amb les llibertats que tenen els continguts de la Wikipedia, publicats amb llicència GNU GFDL, per no dir que topa amb els continguts copiats i enganxats dels mitjans de comunicació tradicionals, sovint amb condicions restrictives d'ús.

He agafat aquest bloc com un exemple però, ens podem trobar més exemples, com imatges de Flickr restrictives que procedeixen de fonts lliures, etc. Si bé és cert que es pot assumir el desconeixement generalitzat de la normativa de drets d'autor i de la compatibilitat entre llicències, hauríem de ser sensibles a la compartició de continguts quan nosaltres ens dediquem a utilitzar continguts alliberats per altres persones.

Creació de panorames amb Hugin

He creat un document a Google Docs que explica com crear imatges panoràmiques amb l'aplicació de programari lliure Hugin. El document no pretén ser un manual ni explicar en profunditat el funcionament de l'eina, sinó mostrar com es pot utilitzar en el cas d'un exemple. El document es distribueix amb llicències lliures GNU GFDL, i Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 3.0, 2.5, 2.0 i 1.0.

Llibres de text lliures

Cada any quan acaba el curs i es comença a preparar el següent, una de les queixes més generalitzades és el preu del material escolar, concretament el dels llibres de text. Hi ha mesures que intenten pal·liar els efectes, com les iniciatives de gratuïtat de llibres de text en alguns ajuntaments. En alguns països els llibres són gratuïts, sempre que es tornin en acabar el seu ús i en bones condicions. És evident que darrera de les editorials de llibres de text hi ha molta gent que treballa i que necessita aquests diners per viure. Però, també és cert que això no pot justificar que no es prenguin mesures per fer de l'educació un calvari cada inici de curs per a pares i mares.

Imaginem el futur, sense llibres de text, almenys sense llibres de paper. El planeta ho demana, que no utilitzem paper, no? Almenys aquest missatge es troba darrera de la digitalització dels diaris oficials de diferents governs, de la potenciació dels tràmits electrònics, etc. Per tant, crec que podem pensar en un futur on els llibres siguin, com a mínim, electrònics, si és que encara els podem dir llibres.

Però, aquests llibres han de continuar sent materials editats per empreses que en treuen beneficis i que es queden tots els drets d'autoria, o cal cercar alternatives que permetin qualsevol ús dels materials i la seva evolució acceptant contribucions en comunitat? És a dir, hem de continuar acceptant el concepte de materials didàctics actuals o hem d'anar, almenys a l'escola pública, cap a materials oberts i lliures -remarco, lliures-? Crec que sí, que aquest és el camí. L'obertura i la llibertat no són sinònim de manca de rigor, malgrat que hi hagi qui així ho cregui. Es poden establir criteris de qualitat i de supervisió dels materials, i a més s'aconsegueix un permanent reciclatge dels coneixements, sense haver d'esperar edicions futures. Com fer-ho? Doncs cal pensar-ho però, hi ha llocs on es poden veure exemples de com fer les coses. Per exemple, el projecte SELF. La UOC hi participa, i és un lloc on crear, modificar i obtenir materials educatius lliures sobre programari lliure però, que pretén ser un lloc per a qualsevol tipus de materials [lliures]. Va sent hora de canviar coses i no hi ha excuses de manca d'alternatives.

Lingro, diccionari lliure col·laboratiu

Genbeta publica un article sobre Lingro, un diccionari col·laboratiu, amb una política de llicències duals, la llicència lliure Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA) i la GNU Free Documentation License. Com diu la pàgina, lingro pretén construir diccionaris de contingut obert, lliures per sempre. Els diccionaris pretenen que hi hagi l'aportació de la gent que vulgui col·laborar. Els diccionaris es poden descarregar.

Actualment no hi ha la llengua catalana. A la pàgina principal es pot enviar una petició perquè enviïn un avís quan estigui disponible el diccionari en la llengua indicada. Si entreu a Lingro veureu que es pot consultar el significat de paraules en anglès i traduir paraules entre diferents llengües. A la imatge de la captura es pot veure la traducció de "without", de l'anglès al castellà. La traducció afegeix una icona d'un altaveu per escoltar-ne la pronunciació.

Els resultats es poden editar, i se'n poden afegir. S'indica la font dels resultats, doncs Lingro parteix de diverses fonts, com són el Wiktionary, Freedict i Beolingus.

SeveredFifth

El bloc de Creative Commons parla avui d'un projecte que arriba de la mà de Jono Bacon, director de Comunitat d'Ubuntu a Canonical. Es tracta del projecte SeveredFifth, en el qual el seu creador pretén crear i editar un àlbum musical en solitari, amb una llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (lliure, de tipus copyleft), i comprovar el funcionament del producte des del punt de vista econòmic. Al web del projecte es pot llegir l'anunci del mateix, on es fa una crítica de la indústria musical tradicional i passa per experiències de certa obertura, com les de Nine Inch Nails o Radiohead.

La Generalitat, quan ha editar els discos de música lliure hauria d'haver plantejat editar-los amb una llicència realment lliure, com en aquest projecte, i no llicències que limiten usos. Al cap i a la fi, els diners de la inversió sorgeixen de la butxaca de tothom.

Una foto meva a Sàpiens

Divendres em va arribar a casa el número d'aquest mes de la revista Sàpiens. Un número molt interessant, com la majoria dels que vénen publicant des de fa uns anys. Divulgació de la història i en català, un luxe.

En aquest número hi ha una ressenya a cura d'Andreu Mayayo del llibre El secret del Brigadista, d'Andreu Claret, quina història se centra a la població de La Fatarella. La ressenya va acompanyada d'una foto de la tapa del llibre en petit, i d'una de més gran de la façana de l'església de La Fatarella. La foto en qüestió és una modificació de la que acompanya aquest article. A la revista però, no consta l'autoria ni els drets d'ús de la mateixa.

Em vaig posar en contacte amb la revista per comentar-los el fet que no indicaven qui era l'autor ni les condicions d'ús, remarcant que aquesta foto és lliure. Avui m'han enviat un missatge disculpant-se i comentant-me que l'error serà esmenat en el proper número. Malgrat poser sembli una postura egocentrista la de reclamar l'autoria, ho he fet perquè una publicació amb condicions restrictives d'ús, si utilitza materials lliures, ha de complir amb les condicions d'ús dels mateixos i deixar clar que no hi ha restriccions sobre aquells. He intentat aportar el meu granet de sorra en la difusió dels continguts lliures. En altres casos la disculpa no s'ha traduït en una rectificació sinó en una eliminació de la imatge o, simplement, amb una disculpa personal.

Des d'aquí agraeixo la resposta ràpida de la gent de Sàpiens.

Un regal lliure

Mentres veia el debat de Zapatero i Rajoy vaig decidir juntar els articles sobre cultura lliure que tot just he acabat aquests dies. Els he publicat en un sol document, amb llicència lliure Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual. El podeu trobar a Google Docs.

És lliure la cultura lliure? (i VI)

Aquesta és la darrera entrada dedicada a parlar de la cultura lliure i la seva llibertat. En cap moment no he volgut redefinir la cultura lliure tal com la va concepbre Lawrence Lessig. Sí que he volgut expressar la meva disconformitat amb el terme, no perquè no m'agradin les llicències gratuïtes per a usos no comercials -tenen la seva utilitat- sinó per la confusió que creen llicències com les Creative Commons, associades al moviment de cultura lliure, molts cops equiparades al moviment del programari lliure, malgrat que no sempre es gaudeixen de tantes llibertats com en el segon.

És important que hi hagi iniciative com l'Open Knowledge Definition o la de Free Cultural Works, les quals sí que estableixen quan un coneixement, un contingut, es pot dir lliure. En altres casos, igual que passa amb el programari, es podrà parlar de contingut gratuït, de contingut educatiu, o com es vulgui dir però, no de contingut lliure.

Així mateix, crec que és important que l'administració pública, quan publica treballs, ho faci amb llicències lliures. No n'hi ha prou que siguin gratuïtes per a usos no comercials. Tota la societat paga amb els seus impostos allò que fa l'administració. Qui pot aprofitar els materials que publica l'administració també pot utilitzar-los directament o indirecta, per a finalitats comercials. Què hi ha de dolent en això? És com si l'administració pública decidís que el programari en el qual inverteix sigui gratuït i obert però, únicament per a usos no comercials. No seria contradictori apostar pel programari lliure i després adoptar polítiques privatives? Amb el coneixement pagat amb diner públic crec que passa el mateix. Partim de la mateixa filosofia. Una administració que promou el programari lliure està sent incoherent publicant continguts (webs, documents, etc.) amb llicències que restringeixen usos o que prohibeixen treballs derivats.

És lliure la cultura lliure? Fixant-nos en els conceptes crec que no. És més fàcil de publicar, és més oberta que la cultura restrictiva tradicional però, no és lliure, si entenem la llibertat com la del programari lliure i com la de l'Open Knowledge Definition o la dels Free Cultural Works.

Articles anteriors:

• És lliure la cultura lliure? (I)
• És lliure la cultura lliure? (II)
• És lliure la cultura lliure? (III)
• És lliure la cultura lliure? (IV)
• És lliure la cultura lliure? (V)
  

És lliure la cultura lliure? (V)

Ja he parlat abans del punt de vista de llibertat de les llicències Creative Commons, vist des del punt de vista del moviment de cultura lliure promogut per Lessig. El nom del moviment, el concepte de cultura lliure, sovint fa que les persones pensin que qualsevol llicència Creative Commons és una llicència lliure, com si es tractés de programari lliure.

Hi ha però, altres formes de veure la llibertat dels continguts, amb un definició més precisa de continguts lliures. Un cas és l'Open Knowledge Definition, basada en la definició de codi obert, la qual consta d'11 punts:

1. Ha de proporcionar-se accés al contingut complet, a un cost raonable o gratuït.
2. La llicència no ha de restringir la redistribució total o parcial.
3. La llicència ha de permetre modificacions i treballs derivats i a seva distribució.
4. No ha d'haver mesures tecnològiques per restringir els drets.
5. La llicència pot demanar el reconeixement d'autoria.
6. La llicència pot demanar integritat, significant que pot impedir que versions derivades del treball no duguin el mateix nom.
7. No s'han de discriminar persones ni grups.
8. No s'han de discriminar els usos.
9. La llicència s'ha d'aplicar a tot el treball, sense necessitat de cap llicència addicional per a certes parts.
10. Els drets de la llicència no han de dependre de la llicència d'un altre treball, en cas que aquest hi pertanyi.
11. La llicència no ha d'implicar que altres treballs distribuïts independentment amb el treball llicenciat ho siguin amb la mateixa llicència.

Una altra opció és la definició de treballs culturals lliures, inspirada en la definició de programari lliure, la qual consta de les següents llibertats:

1. Llibertat d'utilitzar l'obra i de gaudir dels beneficis de fer-ho.
2. Llibertat d'estudiar l'obra i d'aplicar el coneixement adquirit d'aquesta.
3. Llibertat de fer i de redistribuir còpies, totals o parcials, de la informació o de l'expressió.
4. Llibertat de fer canvis i millores, i de distribuir treballs derivats.

Els treballs que atorguin aquestes llibertats es poden dir treballs culturals lliures o, més curt, continguts lliures.

Articles anteriors:

• És lliure la cultura lliure? (I)
• És lliure la cultura lliure? (II)
• És lliure la cultura lliure? (III)
• És lliure la cultura lliure? (IV)
  

És lliure la cultura lliure? (IV)

Tornant a la pregunta que em feia, és lògic i just que obres publicades per administracions públiques, amb els diners de totes i tots els contribuents, siguin publicades restringint els usos comercials? És lògic i just que ho facin altres, encara que tractin temes de programari lliure? I la música, i la cultura en general, és lògic que es publiqui privant els usos comercials?

Raquel Xalabarder publicà a la revista UOC Papers, sobre societat del coneixement, un article sobre les llicències Creative Commons i els drets d'autor, el qual les situa dins del context de la legalitat a Espanya. S'hi explica l'origen, les característiques, els tipus de llicències, es fa una anàlisi jurídica d'aquestes. Especialment interessant és l'explicació dels drets i restriccions que es poden indicar en una llicència Creative Commons. Es pot llegir a l'article que la restricció de l'ús comercial afecta tots els drets d'explotació de l'obra llicenciada, de forma que no es pot utilitzar de cap forma si la finalitat principal o en part és l'obtenció d'un benefici mercantil o una remuneració monetària privada. Això es pot llegir al text legal de la llicència si s'ha optat per restringir l'ús comercial.

En el text es veu com la restricció d'usos comercials i d'obres derivades permet que molta gent pugui beneficiar-se gratuïtament de l'obra a la vegada que l'autor es reserva uns drets que li poden permetre explotar comercialment la mateixa. Com s'explica, no totes les obres intel·lectuals tenen la mateixa naturalesa del programari i no sempre hi ha un mètode millor que els existents fins ara per remunerar els autors d'allò que no sigui programari, que no sigui prohibint l'ús comercial i les obres derivades.

La pregunta d'aquest text sobre la llibertat de la cultura lliure intenta discutir si realment es pot dir cultura lliure aquesta concepció de la cultura, encapçalada per Lessig, convidant a la confusió amb el programari lliure, i si caldria especificar millor quines llicències són realment lliures dins de sistemes de llicència com Creative Comoons, quines són menys lliures i quines són completament privatives.

Com veurem a la propera entrada sobre el tema hi ha altres punts de vista que intenten clarificar conceptes.

Articles anteriors:

• És lliure la cultura lliure? (I)
• És lliure la cultura lliure? (II)
• És lliure la cultura lliure? (III)

És lliure la cultura lliure? (III)

Un altre exemple d'iniciativa d'administració pública que proporciona continguts gratuïts amb llicència Creative Commons és la Regidoria de Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta regidoria va publicar la passada legislatura 7 fascicles sobre programari lliure. Es tracta de petits documents explicatius de diferents aspectes del programari lliure, escrits per al públic en general, no per a usuaris experts. N'hi ha de GNU/Linux, d'OpenOffice.org, de Gimp,... La llicència escollida és Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir igual.

Als EUA el MIT va posar en marxa fa un temps la iniciativa OpenCourseWare, mitjançant la qual oferia materials docents a través de la xarxa per a tothom, sobre diferents disciplines, publicats amb llicència MIT Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir igual.

La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya -XTEC-, del Departament d'Educació, publica els materials de formació per al professorat en un DVD, el qual també es pot consultar a la xarxa, utilitzant una llicència Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir igual.

La UOC, en el marc del seu programa de màster en programari lliure, ofereix els materials de les assignatures del màster en català i en castellà, publicats amb llicència GNU Free Documentation License. En aquest cas no es prohibeix l'ús comercial de l'obra i, com en els casos comentats abans, sí que s'estableix la compartició en les mateixes condicions.

El projecte SELF, en què participa la UOC, impulsa una plataforma de creació i publicació de materials educatius sobre programari lliure i estàndards oberts. Aquests materials permeten qualsevol ús dels materials, la seva modificació i la seva distribució, no impedint l'ús comercial.

Hi ha doncs, diverses iniciatives de publicació d'obres intel·lectuals d'accés gratuït però, no totes elles permeten qualsevol ús d'aquestes obres.

Articles anteriors:

• És lliure la cultura lliure? (I)
• És lliure la cultura lliure? (II)
  

És lliure la cultura lliure? (II)

La Generalitat de Catalunya va posar en marxa fa un temps el web Cultura lliure, on es poden trobar algunes obres publicades amb llicència Creative Commons.

Actualment hi ha les traduccions al català dels llibres Cultura lliure -Free culture-, de Lawrence Lessig; Al principi hi hagué la línia d'ordres -In the beginning was the command line-, de Neal Stephenson; L'expansió de les llicències de codi obert -The Rise of Open Source Licensing-, de Mikko Välimäki; Programari lliure, societat lliure -Free Software, Free Society-, de Richard M. Stallman; el llibre de Jordi Mas, Programari lliure i empresa a Catalunya. Experiències empresarials i casos d'èxit. Tots els llibres excepte el de Richard M. Stallman estan publicats amb una llicència Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir igual. El de Richard M. Stallman, almenys l'original, no impideix l'ús comercial del llibre i permet modificacions -segons el web de Cultura lliure no es poden fer modificacions, cosa que no compleix amb la llicència del llibre original-.

També es poden trobar al web de Cultura lliure els discos Música lliure I i Música lliure II. El primer és un disc de rock català i el segon de jazz, i ambdós estan publicat amb la llicència Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir igual. La música es troba en format MP3 i en el format obert OGG.

El propi web culturalliure.cat es troba publicat amb una llicència Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir igual.

Davant d'una iniciativa pública d'aquest tipus em vaig plantejar si realment era això allò que s'havia d'entendre com cultura lliure o, almenys, si aquestes havien de ser les llicències de Creative Commons que s'havien d'impulsar des de l'administració pública, referint-me a la prohibició d'usos comercials, impedint que una part de la societat s'aprofiti d'aquests continguts creats amb els diners de tothom.

Articles anteriors:

• És lliure la cultura lliure? (I)
  

És lliure la cultura lliure? (I)

Quan parlem de cultura lliure és inevitable referir-se al terme tal com el planteja Lawrence Lessig al seu llibre del mateix nom. És més, hi ha qui assumeix que les llicències Creative Commons per elles mateixes ja són una expressió de la cultura lliure.

Lessig argumenta que per a ell la cultura lliure és un equilibri entre anarquia i control, sense que impliqui que els creadors perdin diners. Proposa el model de llicències Creative Commons, contraposat a la cultura privativa (tots els drets reservats) i la de cap dret reservat -obtenim així el concepte alguns drets reservats. El concepte de llibertat de Lessig està relacionat amb un model de llicències que expressen les llibertats que els creadors de continguts permeten exercir a altres persones amb la seva obra.

En aquesta sèrie d'articles vull parlar de la cultura lliure de Lessig i de l'elecció de llicències a l'hora de publicar treballs que no siguin programari. Sovint pensem que utilitzant qualsevol llicència Creative Commons per als nostres treballs ja estem utilitzant llicències lliures però, realment estem exercint la llibertat com autors i no estem parlant dels usuaris, com sí que passa amb el programari.