#salut #tabac #restauració El 2 de gener, fora tabac als espais públics

Llegeixo a l'Ara que el proper 2 de gener, si no hi ha canvis, entrarà en vigor la reforma de la llei del tabac, la qual avui ha passat pel Senat sense acceptar les esmenes de moratòria per a bars i restaurants i per crear zones per a fumadors. Me n'alegro.

Els restauradors afirmen, amb arguments que altres refuten, que perdran diners amb la reforma. Pensen en els diners i no en el perjudici del fum per als clients que no fumen o per als seus treballadors. Els fumadors potser se senten acorralats però, són aquells que no miren on són ni qui tenen a la vora quan es posen a fumar, són els que malgrat indicadors que no s'ha de fumar en un lloc, fumen igual. Sense anar més lluny, passeu-vos per l'HTVC i veureu com l'espai reservat per a fumadors no és pas l'únic lloc on la gent fuma. O entre en llocs on també entren crios i on hi ha gent que fuma -malament per als fumadors i per als pares per entrar-.

Sí que és hipòcrita fer una llei contra el tabac i guanyar diners amb els impostos que el graven però, m'alegro que els drets dels fumadors deixin d'eixafar els dels no fumadors. I m'alegro de pensar que per fi podrem deixar de mirar la porta d'un restaurant abans d'entrar per veure si deixen o no fumar a dintre.

+ GNU FDL

Zona de fumadors a l'HTVC

Avui a l'Hospital ha començat el dia amb indicadors a les diferents portes on es podia llegir "Porxo sense fum". A l'esquerra es pot veure un dels cartells indicadors, acompanyat del mapa que mostra el lloc on a partir d'ara s'ha d'anar a fumar. És una marquesina habilitada a la part del darrere del centre, com es pot veure a la foto de la dreta.

No he entès mai com a les portes dels hospitals hi ha sempre gent fumant, tant personal del centre, com visitants, com fins i tot pacients ingressats. Veure una persona amb una sonda al nas i la cigarreta a la mà és una imatge contradictòria.

Avui es podia veure gent fumant a les portes, no us penseu que no. I la marquesina no era plena de gent tampoc. Suposo que poc a poc la gent farà cas dels indicadors. O potser esperaran la llei del 2 de gener.

Queda poc ja perquè la cançó de The Editors tingui sentit.


+ GNU FDL

Dia Mundial sense tabac, 2010

Avui se celebra el Dia Mundial sense tabac. Ja fa uns dies que a l'hospital hi havia una parada d'estudiants fent campanya informativa. Només a unes passes, a la porta d'entrada, hi havia gent fumant, com si res. No cal concretar però, el cas de cap hospital. Si anem als diferents hospitals ebrencs, o de Catalunya, trobarem pacients a fora fumant, treballadors fumants i acompanyants fumant. Una imatge que topa amb qualsevol campanya contra el tabac i contra el fet que els centres estiguin inclosos dintre de la xarxa catalana d'hospitals sense fum.



+ GNU FDL

Campanya ciutadana per canviar la llei del Tabac

El web Por qué nosotros no? és una iniciativa ciutadana per demanar una reforma de la llei del Tabac, més restrictiva. Hi haurà qui es queixi perquè la llei envaeix els seus drets de fumar, tot i que cal pensar en els drets de les altres persones de no fer-ho. Pensem en criatures que entren en bars on es fuma perquè els seus pares no tenen el cervell d'evitar-ho. O pensem en les persones que treballen en llocs on es fuma, els agradi o no el tabac, produint-se una discriminació en els drets dels treballadors, en funció del lloc on treballen.

Una conclusió curiosa

Diumenge anàvem passejant pel carrer i vam passar pel costat de dues noies -diria que adolescents-, assegudes en un banc fumant. Una estava llegint-li a l'altra els noms de les components del fum del tabac, segons la caixa de cigarretes que estaven fumant. En acabar aquella llista de noms que li havien costat llegir, la seva conclusió, en comptes de pensar en quina porqueria s'estaven tragant, fou l'exclamació "no podrien haver triat noms més difícils?". Sense comentaris.

+ GNU FDL

Enduriment del veto al tabac

El ministre de sanitat, Bernat Soria, diu que el veto al tabac podria endurir-se en aquesta legislatura en una entrevista a El Periódico de Catalunya. No afirma que acabi sent així sinó, que ho contempla com una possibilitat, vistos els resultats d'aplicació.

La llei antitabac és una llei que deixa en una situació d'indefensió les persones que treballen en llocs on es pot fumar. Aquestes persones, si volen conservar la seva feina -i en temps de crisi, encara més- han d'assumir treballar en ambients carregats de fum, mentres que altres treballadors i treballadores no han d'assumir aquest risc per a la salut. De la mateixa manera, haver permès que determinats locals decideixin si deixen fumar o no, ha donat com resultat decisions en funció dels beneficis o pèrdues previstos segons l'opció triada. El percentatge de locals on és permès fumar és major que els que no ho permeten, de forma que es limita molt la tria de llocs on anar a prendre una copa o on anar a sopar, per exemple.

L'autoregulació dels locals en aquest sentit no funciona. La llei és poc restrictiva i contradictòria, doncs per una banda vol fer entendre que el tabac perjudica la salut, se suposa que vol reduir els casos de càncer per tabaquisme, però, de l'altra dóna marge perquè es continuï fumant en llocs públics.

La llei antitabac

Vull contribuir a les reflexions de Jordi Arrufat sobre el segon aniversari de l'entrada en vigor de la llei antitabac a Espanya. La legislació antitabac no ha servit perquè en els lloc públics es deixi de fumar en la mesura que ens venien en el seu moment, sinó que ha servit perquè quedi clar que els empresaris de la restauració prefereixin deixar fumar que no pas arriscar-se a perdre clients. No és que hi estigui d'acord però, entenc que cadascú mira pel seu i els empresaris es plantegen si els interessa més la seva butxaca o la salut de la seva clientela.

La llei antitabac ha discriminat les persones que treballen en els establiments on es pot fumar, ja sigui en tot l'espai o en zones reservades. Això implica que si no ets fumador però, la teva feina és en un bar o restaurant on es pot fumar, no tinguis altra elecció que tragar fum o canviar de feina. La quantitat de bars i restaurants on es permet fumar m'arriscaria a afirmar que és superior als que no, cosa que fa que en triar un lloc on anar a dinar, sopar o prendre alguna cosa, la probabilitat que aquest no estigui lliure de fums sigui alta -és desagradable menjar amb el fum del veí  a la cara-.

En resum, la llei hauria de ser coherent amb els seus principis. Si el tabac és perjudicial per a la salut i es vol reduir o eliminar la seva presència en els espais públics, cal que la llei sigui més radical i que no permeti fumar en cap d'ells. Cap bar no tindria l'elecció de deixar fumar o no, i l'empresari es trobaria amb el dilema de deixar fumar o arriscar-se a prendre clientela. Al cap i a la fi, el dret del fumador per fumar acaba on comença en el del no fumador de no fer-ho.

L'Hospital de Jesús, a la Xarxa d'Hospitals sense fum

L'Hospital de la Santa Creu de Jesús és el primer centre sociosanitari que entra a formar part de la Xarxa d'Hospitals sense fum, segons informa el 3cat24.cat. La llei estatal contra el tabac ja prohibeix fumar en els llocs de treball però, pertànyer a la xarxa implica altres mesures, com el foment de no fumar entre el personal i els pacients, evitar al màxim les àrees on es fumi,... La guia d'implementació d'un hospital sense fum explica quines característiques o quins processos s'han de seguir per ser un hospital sense fum.

Com anècdota, a mi em sobta sempre veure personal hospitalari i pacients fumant a les portes dels hospitals. I no parlo d'un en concret perquè es pot veure arreu d'on anem. Passes les portes i et diuen que l'hospital és un espai lliure de fums, i mèdicament et recomanen no fumar però, quan surts veus fumadors i fumadores en tot moment. Una imatge contradictòria, no trobeu?

La contaminació de les cigarretes al terra

Via Menéame llegeixo un article sobre la contaminació de les restes de cigarreta que es llencen al terra. Amb la prohibició de fumar en llocs de treball s'ha detectat un augment d'aquestes restes en llocs on s'acumulen empreses. Ja tenim assumit des de que tenim capacitat de raonar que això és un fet normal, trobar-se restes de cigarreta pel terra. Si bé a les nostres ciutats hi ha altres elements de brutícia pel carrer, com les caguerades de gos, les quals poden deixar-te els peus ben empastifats si les trepitges, l'article apunta al problema per al medi ambient que suposen aquestes cigarretes quan s'escolen per les canalitzacions d'aigua i van a parar a rius i mars.

Europa fumarà menys

Malgrat ser una postura una mica hipòcrita, l'any 2008 ha començat amb més estats europeus que restringeixen els llocs on es pot fumar. A Espanya ja existeixen aquestes prohibicions, les quals es van rebre, no sense queixes per part d'empresaris i de fumadors. Els no fumadors, com sembla que passa en les queixes als països europeus on s'han adoptat les restriccions enguany, no compten tant com els diners que fan els amos de bars i restaurants, ni com el dret dels fumadors de fumar.

Un dels estats on s'han restringit els llocs on es pot fumar és França i l'altre Alemanya, en alguns dels seus lands, i de forma diferent entre ells. L'amic francès està en la línia espanyola de posar difícil les coses per poder fumar en llocs públics. I el PP ara, se li tirarà a la iugular?

Decret de la Generalitat per prohibir fumar en locals de menys de 100 m2

Avui TV 3 informava que la Generalitat de Catalunya prohibirà per decret fumar en establiments de menys de 100 m2 on es manipulin aliments. Això és una mesura més restrictiva de la llei contra el tabac del govern espanyol. Que ningú no s'esquerri les vestidures, que no som pioners en la prohibició de fumar.

Ara bé, aquestes mesures no deixen de ser una gran mostra d'hipocresia. D'una banda es diu que es combat el tabac i de l'altra es permet la seva venda, la qual comporta ingressos a les arques de l'Estat. Les empreses també haurien de fer un exercici d'autocrítica perquè primer han pensat en els possibles beneficis o pèrdues abans de sumar-se sense fisures en l'eliminació del tabac en bars i restaurants. Sovint et trobes en el dilema que has d'entrar en un local per a fumadors perquè la resta de gent amb qui vas hi entra. Si hi puc no hi entro però, cal reconèixer que no sempre pots fer-ho de no entrar. Si tens mala sort et pots trobar sopant i a la vegada rebent el fum de la cigarreta de la taula veïna.

Quant als treballadors de locals on es permet fumar, potser va sent hora que es reconeguin tot un seguit de malalties com malalties laborals, com accidents del treball, de forma que no sigui la Seguretat Social sinó les mútues, qui hagi de carregar amb les conseqüències de permetre el tabac en llocs com bars, restaurants, cafeteries,...