dissabte, 31 de desembre del 2005

Tanca la llibreria Viladrich

Avui VilaWeb es fa ressò del tancament de la llibreria Viladrich de Tortosa. Quantes vegades no heu sentit allò de "si no està a la Viladrich no ho trobaràs a cap llibreria més"? Almenys a la zona aquesta era una llibreria de referència. Una llàstima que un establiment amb més de 2 segles d'història tanqui portes.

Feliç 2006

S'acaba un altre any. El 2005 ha estat un any interessant i a la vegada preocupant. En l'àmbit personal ha estat un any de retorn a casa, després d'un grapat d'anys a la capital de Catalunya. Alegries i tristeses, com a totes les famílies, no n'han faltat. Però, sempre cal buscar la cara més positiva de les coses i per això puc dir que ha estat un any, com a mínim, normal.

Si ens posem a analitzar l'any des del punt de vista d'un ciutadà corrent seria llarg i per això ja hi ha la premsa, que en aquestes dates ja té material amb què omplir espais d'informació. Sí que hi ha alguns aspectes que l'any ens deixa i que veurem com continuen el proper 2006. L'Estatut acaba com tema de l'any, com polèmica principal a Espanya i Catalunya. 2005 ha estat l'any en què els que parlaven de bordar la ràbia per les cantonades, els que desqualificaven els polítics que s'amagaven darrera de pancartes, han oblidat aquest rebuig a la mobilització als carrers per sumar-s'hi en contra del govern espanyol, per motius diversos. Ha estat l'any del Carmel a Catalunya. Ha estat l'any del Barça, no per la lliga, sinó pel bon futbol amb què torna a obsequiar els aficcionats. Ha estat l'any de l'adéu a Joan Pau II i la benvinguda a Benet XVI. Ha estat l'any de la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe, de l'aprovació del retorn dels papers que hi ha a Salamanca de la Generalitat, institucions i particulars de Catalunya. Ha estat l'any de l'expedient de regulació a Seat i altres empreses -mostra que per molt que t'entreguis a l'empresa, quan li sobris te n'aniràs al carrer-. Ha estat l'any dels huracans més devastadors dels darrers temps. Ha estat un nou any de violència a l'Iraq, a l'Afganistan, a Palestina i Israel. Ha estat l'any dels disturbis a París. Ha estat l'any de l'elecció de la primera cancellera alemanya. I moltes més coses que em deixo.

Bon any 2006. Que sigui, com a mínim tan bo com el 2005, i si pot ser millor.

divendres, 30 de desembre del 2005

Paquet de català per a Mambo 4.5.3

Acabo de penjar la versió beta del paquet de català per a Mambo 4.5.3. A veure si algú se la mira, li trobem els errors, i publiquem la versió definitiva.

El PP i l'Estatut

L'actitut del PP amb l'Estatut de Catalunya és malaltissa. Primer, el PP de Catalunya va participar en la ponència sobre la reforma. Més tard van abandonar perquè no compartien els objectius. A Madrid es va reclamar el rebuig a la proposta arribada des de Catalunya relacionant-la amb la banda terrorista ETA i els pactes de Perpinyà fets per Roviretxe. Ara, els mateixos que van abandonar la redacció de l'Estatut a Catalunya, que van votar-hi en contra, i que el van rebutjar de pla a Madrid, volen participar en les reunions dels partits que sí que volen un nou Estatut, i titllen d'antidemocràtiques les reunions que no compten amb ells. Un bon resum d'incoherències del PP en aquest tema seria interessant per als ciutadans espanyols que creuen cegament en les paraules de Rajoy, Aznar, Acebes, Zaplana i don Federico.

dijous, 29 de desembre del 2005

Drets i deures, CiU reobre l'Estatut

Quan se suposa que tots els partits catalans estan d'acord amb el text aprovat al Parlament es reobre'n els continguts. Després de les abraçades i fotografies un cop assolit l'acord a Catalunya, CiU afegeix problemes a la negociació volent canviar el capítol de drets i deures de l'Estatut. A què juguen?

... i TV3 a Eurovisió

Els catalans coneixem l'existència de seleccions catalanes cada any per aquestes dates perquè se celebra el partit de futbol de Nadal, un partit que alguns anomenen "de costellada". És un amistós, és a dir, un partit sense cap valor més que el sentiment de tenir una selecció nacional, tot i no tenir una nació reconeguda. I serà així mentres no Catalunya no tingui una selecció nacional competint internacionalment. Perquè aquest és l'interés de les seleccions nacionals, no la celebració de costellades anuals.

Però, això no sembla que arribi a produir-se, almenys per ara. Tenim el cas de l'hoquei. El govern català s'ha implicat molt durant el conflicte de la selecció catalana d'hoquei, malgrat que s'insistia que les federacions són entitats privades, i que calia tractar-les com a tals. El govern espanyol s'ha limitat a implicar-se, com ho ha fet el català. En canvi, en el cas del korffball les coses han anat diferent. A Espanya aquest esport no es deu conèixer prou o no deu interessar i per això Catalunya ha estat reconeguda, malgrat el passaport espanyol dels jugadors. Ara bé, no m'imagino que els catalans ara ens interessem per aquest esport. Resumint, si mirem els esports majoritaris, aquells que mouen masses, les coses continuen com estaven, i no sembla que vinguin canvis. La selecció que competeix en el context internacional és l'espanyola, i no cap altra. Per tant, els catalans, mentres no tinguem una nació, que ni l'Estatut sembla que ho digui, no tindrem una selecció tal com cal, no una selecció de costellades.

I ara se m'acudeix que TV3 també podria pensar-s'ho i demanar participar en el certamen eurovisiu. Així, a més de la crida "Una nació, una selecció" podríem afegir, "i TV3 a Eurovisió".

Camp de golf a Sant Rafel

Com diu la notícia del Levante, hi ha un projecte de camp de golf a Sant Rafel del Riu, que se sumarà al ja existent a Vinaròs, i als que es preveu que es projectin al nord de la província de Castelló. És estrany, per no dir indignant, que els que demanen aigua no parin de generar projectes que incrementen la necessitat d'aquesta.

Vegueria de joguina

Sembla que si tenim vegueries a Catalunya, concretament si a l'Ebre tenim la vegueria, serà de joguina. Ja ho advertia el setmanari La Veu de l'Ebre de divendres 23 de desembre. Només s'acceptarà una nova divisió territorial de Catalunya en vegueries si aquesta no modifica els límits provincials. Per tant, estem davant d'un escenari en què pot aprovar-se un estatut, poden haver vegueries a Catalunya però, que continuem sent, de cara a Espanya, Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Aleshores, quin sentit té la creació de les vegueries? Com ens convenceran que malgrat tot això és una bona solució?

Les promeses de ZP

El web del partit dels socialistes publica en el moment d'escriure això una notícia que diu: "Ajudes a persones amb dependència. Una altra promesa que es compleix". La notícia s'il·lustra amb la fotografia del president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, conegut ja per tothom per ZP, ja sigui en to carinyós o de meyspreu, segons qui l'utilitzi.

Coincideix la notícia amb els dies en què l'Estatut de Catalunya continua sent notícia. Fa massa temps que es parla de l'Estatut. Primer a Catalunya, amb declaracions i contradeclaracions que van dur a una inevitable entesa. Després a Madrid, amb el rebuig frontal del PP, com era d'esperar, i el rebuig dels socialistes, encara que sigui parcial. El president ZP, en to carinyós, va prometre literalment acceptar l'Estatut que sortiria del Parlament de Catalunya. Els seus companys socialistes catalans van participar en la redacció. Però, el president del govern no ha complit la seva promesa. I això ho he sentit fins i tot al programa Hora 25, a la Ser, cadena que té la fama de donar suport als socialistes. Quan va pronunciar la frase crec que vam ser molts qui vam pensar que això no podia estar dient-ho i creient-s'ho a la vegada, perquè estava assumint un compromís difícil.

Efectivament, vista l'evolució de l'Estatut, el president ZP havia de ser conscient en el moment de prometre allò que va prometre, que potser s'hauria de desdir. I així ha estat, quedant en evidència davant de tota la societat espanyola. Ja sigui per conviccions personals -estan de moda per prendre decisions- o per l'opinió dels seus companys de partit, ZP no ha acceptat l'Estatut que ha sortit del Parlament. Ni ell ni el seu partit. El PSOE va participar en la campanya electoral i va compartir les promeses del seu candidat amb els electors. Aquesta no l'han complit, ni ZP i el PSOE. Una promesa sense complir. Quantes en van? Quantes n'hi haurà?

Espai sense fum

Avui Vilaweb es fa ressò de les faltes d'ortografia de la campanya sobre la nova llei que prohibeix fumar en llocs públics. Concretament es refereix als cartells en català (i la legalment altra llengua, el valencià), idèntics i amb faltes d'ortografia. Segons Vilaweb en comptes de posar "respectar els espais sense fum és de llei" els cartells de la campanya posen "respectar els espais sens fum es de llei". Potser han estat molt ràpids canviant-ho però, els cartells disponibles al web del Ministeri de Sanitat i Consum són correctes actualment.

dimecres, 28 de desembre del 2005

La degradació de Tortosa

Excuses! És allò que et ve al cap quan veus que tots són explicacions a l'estat ruïnos dels edificis del barri antic de Tortosa. Com vaig veure a TV3, els tècnics que inspeccionaren l'estat de les cases de la zona on es va esfonsar un immoble fa uns dies a Tortosa, van comentar que qui havia donat la cèdula d'habitabilitat s'havia cobert de glòria. Un sent això i no entén per què es donen per habitables edificis que cauen a trossos. Però, sempre hi ha una bona excusa o es té el dit apunt per apuntar algú altre com culpable.

Radars

Des de fa unes setmanes que hi ha un radar fix a la C-12 entre Vinallop i Tortosa. Des de fa ja uns dies que algú va inutilitzar-lo trencant-ne els vidres. És de suposar que aquest algú és dels que van per la C-12 com si anessin per l'autopista, a gran velocitat, fent adelantaments perillosos, i augmentant el risc d'accident per a ells i per a la resta d'usuaris de la via. Malauradament els radars i les denúncies constitueixen la garrotada, l'únic que s'entén per fer cas de les normes de circulació. Evidentment que l'educació és important però, les accions punitives en alguns casos són les úniques que sembla que tenen efectes disuasoris de conduir a gran velocitat o, per exemple, beure alcohol quan es condueix.

Quant als radars, el de la C-12 potser podria complementar-se amb alguns més entre Vinallop i Amposta, perquè hi ha trams on es corre, i molt. Anar a 90 km/h i que algú t'adelanti i el perdis de vista, cosa freqüent, és il·lustratiu de les velocitats a què se circula. I la C-12 tampoc seria l'única via que cal vigilar. Qui circuli habitualment per carreteres secundàries, com la carretera de Santa Bàrbara a Ulldecona també podrà veure com es corre en una carretera estreta en alguns llocs i amb un asfalt en unes condicions millorables.

dimarts, 27 de desembre del 2005

El cinema actual

Crispetes
No és la primera vegada que se'n parla. Els cinemes no poden prohibir que els espectadors entrin amb productes adquirits a l'exterior (refrescos, crispetes,...). Malgrat això encara es fa, referint-se a la legalitat vigent perquè el client s'ho empassi. Tampoc no és la primera vegada que es comenta que el negoci al voltant del cinema, el consum de menjar i beguda, és de gran importància a les sales. Potser això ho explica.
Dades
Segons reflecteixen les dades del Ministeri de Cultura, el nombre d'espectadors a les sales de cinema durant l'any 2005 ha caigut en més de 27 milions de persones. Treure conclusions sobre els motius que han dut tantes persones a deixar d'anar al cinema és difícil. Segur que cadascú segons la seva experiència personal podria dir alguna causa. Per exemple, el preu. En cap de setmana el cinema és car. Pel preu d'una entrada pots veure com a mínim dues pel·lícules recents del videoclub (a Amposta, 5,50 eurosper cap). I no, el cinema en alguns casos ja no és la meravella que era abans. En alguns casos les sales al final del dia estan brutes -fins enganxar-se a terra-, potser et toca una butaca que ja no existeix, potser la pel·lícula comença desenfocada, amb mala qualitat de so, etc., fins que algú s'aixeca i va a avisar la persona que se n'encarrega,
i el públic no sempre respecta les ganes de veure la pel·lícula que puguis tenir.

Els drets dels fumadors

Els ciutadans hem assumit fins ara que si en un local es fumava ens havíem d'aguantar o marxar. Així ha passat sempre en oficines, bars, restaurants i discoteques, per exemple. Ha estat normal fins ara entrar en una oficina, pública o privada, i trobar-se amb una atmosfera carregada per la quantitat de cigarretes que s'han fumat durant hores i hores. Qui no fumava però, treballava amb fumadors, s'havia acostumat a respirar el fum dels companys. Per no parlar de bars i discoteques, d'on entres amb olor a perfum i en surts amb olor a tabac. Fins i tot hem assumit que a les estacions de Renfe i Metro, tot i estar prohibit, es fumi a les andanes. És a dir, els ciutadans hem assumit que els drets que prevalen siguin els dels fumadors. Ara arriba una llei, la qual encara que hipòcrita, iguala els drets de fumadors i no fumadors. Els fumadors poden fumar, ningú no els ho prohibeix. Però, els drets d'una persona acaba on comencen els de les altres. I per això, els drets dels fumadors no poden seguir esclafant els drets dels no fumadors a no haver d'inhalar el fum del tabac.

És clar que hi ha tantes i tantes coses perjudicials per a la salut a la nostra societat que si comencéssim a prohibir coses no trobaríem final. Però, no per això es pot ser demagog i parlar de pèrdues econòmiques i del dret a fumar i decidir sobre la pròpia salut. S'està jugant amb la salut de la resta, no només amb la pròpia.

divendres, 23 de desembre del 2005

Performacing for Firefox

Acabo d'instal·lar l'extensió Performancing for Firefox al meu navegador. Fa bona pinta. Li he configurat el meu compte a Blogger i m'ha carregat els dos blocs que hi tinc actualment. Realment però, per a Blogger ja existia BlogThis!, una extensió que t'obre una finstra i que escriure als teus blocs de Blogger. Aquesta extensió afegeix edició WYSIWYG, historial d'entrades al bloc i gestió de categories. També és compatible amb MovableType i Wordpress. Potser és el moment de fer-la compatible amb Mambo.

Els Consells Comarcals de les Terres de l'Ebre

Si fem un cop d'ull als webs dels Consells Comarcals de les Terres de l'Ebre podrem veure que tots són webs relativament nous, de tipus dinàmic, i amb molts apartats per proporcionar informació i serveis a l'usuari. Però, aquests webs no són tots igual d'útils. Es pot veure com hi ha dos Consells, el del Baix Ebre i el de la Ribera d'Ebre, amb la informació actualitzada i la majoria o tots els apartats funcionant. Després, el web del de la Terra Alta, potser el que fa menys que ha canviat d'aspecte i que per això encara està en fase de completar els diversos apartats. És un web Oasi, és a dir, un web que utilitza el sistema per gestionar continguts proporcionat per la Diputació de Tarragona. I finalment, el Consell Comarcal del Montsià presenta un lloc web dinàmic però, que està quasi com quan se'l va posar en marxa (a la portada la notícia principal és de juliol de 2005). Potser està encara en període de proves. El fet és que si fem una classificació tindríem: 1) Baix Ebre i Ribera d'Ebre; 2) Terra Alta; 3) Montsià.

La campanya de recolzament a la COPE

El diari electrònic Libertad digital permet adherir-se via internet a la campanya de recolzament a la COPE que lidera el periodista i europarlamentari del PP, Luis Herrero. Acabo de veure que la gent de El plural han volgut provar la confiança que poden donar les signatures acceptades via internet per a la campanya. I resulta que s'han inventat noms i els han estat acceptats. Si aquesta és la tònica, no m'estranya que parlin de tants de milers de signatures. I és que les signatures i votacions per internet són molt difícils de validar.

dijous, 22 de desembre del 2005

França i el P2P

Llegeixo al bloc de Davir Bravo que França, lluny d'il·legalitzar la transferència de fitxers (música, imatge, etc.) entre extrems (P2P, peer to peer), tan criticada a Espanya per les entitats de gestió de la propietat intel·lectual, han anat en sentit oposat. Segons llegeixo s'ha equiparat la descàrrega per internet a la còpia privada.

dimarts, 20 de desembre del 2005

Filtres

Les eines de correu electrònic disposen de filtres de correu brossa. Algunes, de programari lliure, ja fa temps que els inclouen. Aquests filtres permeten que en descarregar els missatges de correu electrònic aquells que es detectin com que poden ser correu brossa, es desin en una carpeta especial per a aquest tipus de missatges o bé vagin a parar directament a la paperera. Aquests filtres de correu s'equivoquen alguns cops i se'ls pot ensenyar quan un missatge era correu brossa o quan un de marcat com a tal no era. D'aquesta manera en posteriors descàrregues la probabilitat d'error és menor.

Traslladem el concepte de correu brossa a la política. Cada dia les planes dels diaris, les ones radiofòniques i les pantalles dels televisors, van plenes de declaracions d'uns i altres sobre aspectes polítics més o menys interessants. Darrerament l'Estatut català és un dels temes estrella, per no dir, el tema. Se li sumen altres problemes, com la llei de l'educació, el retorn dels papers de Salamanca, els insults de la COPE i la inacció de l'Església, etc. De tots aquests temes molts cops agraïríem no haver de processar-ne alguns, com quan surt el Mariano Rajoy de torn dient babau al president del govern, en Carod Rovira dient que els socialistes estan acollonits, o Aznar dient que s'està balcanitzant Espanya. Tot plegat són missatges que no ens aporten res, que ens fan perdre el temps i que inunden de soroll la vida diària de catalans i espanyols. I aleshores és on entra el correu brossa. Ens aniria bé a tots tenir un filtre de política brossa al nostre cervell, o a la nostra televisió i ràdio, per no haver de perdre el temps amb la brossa que contamina cada dia la política espanyola i la catalana.

Patriotes i babaus

El nivell de la política espanyola és tan alt que quan un insulta o desqualifica l'altre dien que és patriota de llautó, o que és un babau solemne, qui l'escolta esclata en aplaudiments. Realment són desqualificacions suaus i potser ni tan sols poden anomenar-se insults. Però, no ajuden a transmetre un ambient sense crispació a la ciutadania. Es barallen públicament i després es donen la mà amb hipocresia. Però, generen un clima d'enfrontament entre les seves bases de militants. I la resta de societat assisteix al patètic espectacle veient el combat dialèctic cada dia als mitjans.

Quan passa això un es recorda de l'"oasi català", trencat en poques ocasions, com la del 3%. Catalunya, tan criticada pels crispadors, és un exemple on emmirallar-se. El PP no hi exerceix una oposició destructora sinó moderada, deixant de banda l'opinió que ens mereixin els arguments que presenta al Parlament. Madrid s'assembla més a un circ, o a un club de monòlegs, on s'han d'aplaudir les gràcies del polític que la diu més grossa.

dilluns, 19 de desembre del 2005

Viu a Catalunya Boadella?

Albert Boadella i la resta de persones que amb ell promouen un nou partit català, no nacionalista, em mereixen el més gran dels respectes. Però, realment veure afirmacions com que a Catalunya es viu en un clima prefeixista és una exageració i mentida. Extrapolar la vivència pròpia a la realitat catalana és equivalent a dir que tots els del Madrid són uns fatxes. Són mentides perquè són generalitzacions basades en estereotips. I Albert Boadella aprofita l'actuació d'uns intolerants en un acte on participava per pintar un escenari molt negre a Catalunya. Igual que fa Jiménez Losantos, salvant les distàncies. Em sobta i em sap greu que aquestes afirmacions vinguin d'algú com Boadella.

El PSOE i el programari lliure

S'està parlant encara de la no aprovació de la proposta de llei de programari lliure al Congrés dels Diputats. Es parlar molt de la justificació per part de la diputada Lourdes Muñoz Santamaría de la postura del PSOE. I és que es mereix comentar-la. Diu en el seu bloc diverses coses que són arguments genèrics i que es poden veure tan en boca de polítics conservadors com de dirigents d'empreses de programari privatiu.

En primer lloc, la diputada diu que la llei pretén imposar el programai lliure, perquè es vol garantir la llibertat d'opció. Bé, el govern ha de garantir la llibertat d'opció dels usuaris per tal d'accedir als serveis de l'administració pública però, la pròpia administració té l'obligació de gestionar els recursos de la millor manera possible. En el camp de la tecnologia, el programari lliure ofereix una alternativa al privatiu, i en igualtat de condicions és una opció millor, perquè si s'adapta a les necessitats ofereix avantatges ja molt comentades.

En segon lloc, diu que la proposta vulnera les competències autonòmiques. Bé, crec que això, si és així, pot solucionar-se esmenant el projecte de llei. No pot ser que això sigui motiu per no donar suport.

En tercer, un dels mites del programari lliure, un dels arguments més refutats des de fa temps: "generaria problemes d'inseguretat al fer publicar tot el software de l'administració sense execeptuar camps claus com Defensa o seguretat de l'estat". Simplement, dir que el fet de ser públic el codi és un problema de seguretat és desconèixer de què es parla. Per posar un exemple ja molt vist, el servidor Apache, el més implantat del món, no és menys segur que altres de privatius pel fet de ser lliure. En el camp de la criptografia ja se sap que allò realment important és tenir les claus secretes ben protegides, perquè al cap i a la fi, si s'utilitzen estàndards oberts, tothom coneix els algorismes. En qualsevol cas, hi ha altres eines legals per protegir secrets d'implementació, que no pas rebutjar el programari lliure de pla. Una esmena al projecte, un altre cop, podria especificar casos especials.

I en quart lloc, segons la diputada la llei tindria efectes negatius en l'inversor en I+D+i de tecnologies i programari. Està parlant, suposo en l'inversor que treballa amb programari privatiu i que també vol patents de programari? Està parlant de l'inversor que utilitza programari lliure per tirar endavant la seva feina però, que vol restringir el seu treball per maximitzar la feina? Caldria especificar millor què s'entén per aquest perjudici als inversors.

Els motius no convencen i mentres els partits que van rebutjar la proposta de llei parlen de neutralitat tecnològica, tots sabem que aquesta no existeix encara a l'administració pública, no al 100%. Crec que a tota la ciutadania li agradaria una anàlisi acurada sobre si el programari lliure és una bona opció o no per a la seva feina diària amb l'ordinador, i sobre si l'administració pública ha d'implantar-lo internament a tot arreu on es pugui. Mentrestant només tenim eslògans ideològics que en un camp com en el de les tecnologies no tenen fonament.

Agua para todos

Imagineu un anunci contra el transvasament de l'Ebre promogut per la Generalitat que es passés per les televisions autonòmiques o desconexions territorials de TVE a Andalusia, Múrcia o País Valencià. Segur que alguns posarien el crit al cel per aquest acte partidista arribat des de Catalunya. Doncs bé, diumenge a TV3 vaig poder veure un anunci de promoció de Múrcia, del govern murcià, el qual posava especial èmfasi en l'aigua i acabava amb un eslògan conegut "Agua para todos". Sense comentaris.

dissabte, 17 de desembre del 2005

Ganaréis pero no convenceréis

L'ús de la frase "ganaréis pero no convenceréis", que Miguel de Unamuno va etzibar als franquistes a la Universitat de Salamanca serveix d'eslògan per a la campanya del PP contra el govern espanyol i els seus socis catalans. Situació contradictòria aquesta en què un partit, on encara queda algun dels companys de viatge de Franco o familiars d'aquestos, fa ús de les paraules d'una persona que es va situar just al costat contrari, el de la raó i de la democràcia. Ni en això són coherents al PP.

Els fons europeus

A ningú no se li escapa que la pèrdua de fons europeus a Espanya no li anirà bé. Quan es van aconseguir el PP qualificava els socialistes de pidolaires. Ara, el PP, convertit en pidolaire major del regne, no vol perdre les minúcies europees. Malauradament va haver un moment en què tothom es va creure allò d'"España va bien" i fins i tot el govern espanyol es permetia el luxe de criticar Alemanya i França per l'evolució negativa de la seva economia. Veurem ara que Espanya està dins del club dels rics d'Europa si tot anava tan bé o si era un miratge.

Els molins de Tortosa des del camí dels Freginals

L'altre dia anant des de Freginals a Amposta vaig fer unes fotos de la serra amb els molins a Tortosa. De passada he afegit algunes fotos més.

divendres, 16 de desembre del 2005

POUM a Amposta

Dos dels aspectes que es critiquen del POUM d'Amposta són el creixement de la urbanització Favaret en sentit Freginals i no cap al nucli urbà, i l'alta densitat de construcció dels terrenys de la zona de la Cambra Arrossera. També, el perill contra el creixement urbà que suposa envoltar la ciutat per la sortida cap a Santa Bàrbara, de polígons industrials. Els nuclis urbans de Favaret i altres que puguin haver quedaran desconnectats i aquesta zona quedarà descartada per al creixement de la ciutat. A mi l'opinió dels arquitectes que critiquen la postura de l'Ajuntament em sembla raonable i coherent, i no m'ho sembla la resposta que han rebut. Una resposta política, com no podia ser d'altra manera.

Una ràdio com Déu mana

Aquest és l'anunci de la cadena SER després de superar amb amplitut la COPE en audiència: "una ràdio com Déu mana". Encertat o no, a mi em va semblar una reacció lògica de la cadena després dels mesos que porta el predicador Federico parlant malament de tot allò que surt del grup Prisa. I també, perquè no dir-ho, una mica de gràcia sí que em va fer.

Programari per gestionar varis blocs

Fa poc algú va preguntar, crec que a la llista bernatspescaires, sobre programari lliure que permeti mantenir diferents blocs, de diferents usuaris. Avui, amb la notícia del nou bloc Blocat, anteriorment conegut com Lamevaweb.info, he conegut un nou programari que s'adapta al tema de la pregunta. Es diu LifeType i és el programari amb què està fet Blocat.
Enllaç: LifeType - OpenSource Blogging Platform

De .Net a Mono

A la feina tenim un programa que fins ara s'executava en local, desenvolupat amb SharpDevelop. Sí, sí, un programa per a Windows. Per diversos motius aquest programa l'hem volgut dividir en un client que només té una mínima interfície d'usuari i una part de servidor, la qual desenvolupa tota la funcionalitat. El fet de tenir un desenvolupament amb .Net em va fer pensar a utilitzar Mono al servidor i prescindir de la plataforma privativa. I després d'algunes proves ho hem aconseguit. La funcionalitat ja estava separada de la interfície d'usuari i residia en una DLL, amb la qual ja hi havia part de la feina feta. Ara la DLL es troba al servidor, i Mono la processa perfectament (excepte un petit problema amb les cadenes de connexió a SQL Server). Per comunicar el client i la DLL hem posat un servei web i amb relativament poca feina ja tenim l'arquitectura redissenyada.

dijous, 15 de desembre del 2005

Una nova ràdio a les TE

Segons diu La Marfanta, la nova ràdio de les Terres de l'Ebre s'anomenarà Imagina Ràdio i és una iniciativa de la gent de La Veu de l'Ebre. Un nou mitjà radiofònic, que ha de servir per enriquir les ensopides ones del nostre territori.

Tabac: la pela és la pela

Sóc no fumador. Aquests dies veig empresaris de la restauració que surten a la televisió posant el crit al cel per les conseqüències econòmiques de la nova llei del tabac. És clar, hauran de tenir els locals en condicions perquè fumadors i no fumadors puguin tenir el seu espai, o hauran de córrer el risc de perdre aquells clients que fumin, en cas de no permetre fumar a dins dels locals. No veig que s'alegrin els empresaris pel benefici per a les persones que no fumem, els fumadors passius, que estem exposat al fum dels altres en bars, restaurants i discoteques, i també, tot i estar prohibit, en estacions de tren i metro, per exemple. No s'alegren i mai no s'han preocupat per aquesta problemàtica existent. Potser aquesta llei durà problemes i potser no és una solució però, no cal posar el crit al cel.

dimecres, 14 de desembre del 2005

Carod

Escoltant la SER, Hora 25. Feia temps que no l'escoltava. Carlos Carnicero i altres comenten les paraules de Carod Rovira dient que els socialistes estan acollonits. I, malgrat que pugui coincidir o no amb els plantejaments de la SER, tenen molta raó dient que un soci del govern català i de l'espanyol hauria de cuidar més les seves paraules. Postures com aquestes afavoreixen la crispació. No és només culpa del PP el clima artificial de crispació -que no és real al carrer, malgrat que alguns ho diguin-. També és culpa de declaracions com les de Carod Rovira o actuacions poc intel·ligents com les de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya.

El Congrés dels Diputats, contra el programari lliure

Les empreses de programari privatiu han trobat al Congrés dels Diputats ferms aliats en la seva lluita contra el programari lliure. Quan Steve Ballmer va venir a Barcelona i va parlar de la neutralitat tecnològica alguns van assistir i van marxar cap a casa amb un rentat de cervell considerable. Mentres Extremadura i Andalusia demostren que el programari lliure és beneficiós i és una realitat, no un moviment antisistema ni anticapitalista, a Madrid la majoria de diputats pensa en sentit contrari, fins i tot el PSOE, qui ho havia de dir. A Catalunya tenim experiències de neutralitat tecnològica en els webs de la Generalitat en temps de CiU, o sense anar enrera, en el servei de televisió a la carta, de Televisió de Catalunya. També hi ha mostres de neutralitat tecnològica en la valoració dels coneixements de determinat paquet ofimàtic, fabricat per certa empresa americana, a la qual en algun moment es van pagar les traduccions dels seus programes al català.

El programari lliure és una realitat i existeixen empreses que s'hi dediquen. La seva qualitat, seguretat i auditoria estan fora de dubte, per motius obvis a causa de la seva llibertat. Malauradament el mercat està controlat per les grans empreses interessades a fer pensar el contrari a polítics i empresaris. I aquests cauen en el parany.

La COPE no supera la SER

La SER supera la COPE en oients segons el darrer EGM (Estudi General de Mitjans). Divertit. Resulta que malgrat els masoquistes que els escoltem cada dia per veure les burrades que diuen, a més dels fervents seguidors del Federico del matí, de la Federica de la tarda, i del Federico de la nit, només amb un programa, Hoy por hoy, amb Carles Francino, la SER té més oients que tots els programes de la COPE junts.

No sorprén aleshores que Jiménez Losantos rebutgi l'EGM com un mesurador vàlid d'oients per establir la classificació dels mitjans més seguits. Sí que sorprén que insulti la seva pròpia cadena i que es quedi tan ample. De tant en tant ataca el PP català, concretament Josep Piqué i Francesc Vendrell. Això el porta sempre a atacar Mariano Rajoy per deixar que el PP català vagi com va (avui li auguraba un futur negatiu si es crea el partit promogut per Arcadi Espada i Albert Boadella, entre altres). Però, atacar la COPE per continuar donant credibilitat a l'EGM i no sortir-se'n ja és estrany. O no?

dimarts, 13 de desembre del 2005

Educació PPera

El PP sempre acusa els altres de partidisme i mai no accepta aquest qualificatiu per a la seva forma de fer política. No fa tant de temps que abans d'una trobada de presidents autonòmics, els del PP es van reunir per establir una línia comú d'actuació. Les prioritats dels ciutadans de les diferents comunitats autònomes subjectes a la voluntat del partit. Ara toca l'educació. L'aplicació de la LOE significarà que el PP tractarà de forma unificada l'educació en cada una de les comunitats on governa. A falta de veure com serà d'uniforme l'educació en els dominis populars, tot fa pensar que en aquelles comunitats torni a repetir-se que el PP governa per al PP i la resta s'equivoquen. Justament allò que critiquen dels socialistes a Espanya i del tripartit a Catalunya. Potser l'ex-ministra Pilar del Castillo podrà aplicar a escala la seva fracassada llei educativa.

Terminator

El governador de l'estat de Califòrnia, com a les seves pel·lícules, ha exterminat el mal. Terminator no es pot permetre que un sentenciat a mort s'escapi de la pena capital, seria una mostra de feblesa. Està programat per executar les instruccions, no per reflexionar sobre la seva conveniència. I això passa al país que condueix el món i en el qual ens enmirallem tots, sobretot els que continuen recolzant les guerres preventives. Fa pocs dies que Bush ha tornat a parlar d'armes de destrucció massiva a l'Iraq, mentres al seu país continua vigent la pena de mort, un càstig inhumà, que encara ho és més si es té en compte que es pot executar gent innocent, sense reparació possible de la pena.

La rotonda de l'Hospital

Per desgràcia porto ja unes setmanes pujant sovint a l'Hospital Verge de la Cinta. Qui diria que aquest és un centre sanitari que dóna servei a tot el territori ebrenc? Els accessos són complicats i les places d'aparcament limitades. El segon és un punt difícil de solucionar i encara salvable. El primer és un cas que es podria qualificar de vergonyós. Una rotonda que està des de fa massa temps en un estat lamentable i ha hagut d'esperar un projecte que aplega altres obres de l'entorn per ser condicionada. L'oposició de l'Ajuntament de Tortosa no entén el preu del projecte. Jo tampoc. Però, tot i poder-lo entendre si conegués tots els ets i uts, continuaria sense entendre per què la rotonda ha hagut d'esperar fins ara, quan és un punt conflictiu de l'accés a l'Hospital? Per cert, no cal ni comentar que hi ha unes bandes transversals a la baixada cap al nucli urbà que són un goig quan passes amb el cotxe, encara que t'aturis.

dimecres, 7 de desembre del 2005

HiPPocresia

Fa quasi 30 anys que alguns dels polítics del PP que ara defensen tan aferrissadament la Constitució no eren tan entusiastes amb el text. Sense anar més lluny, l'ex-president del govern i mirall de tots els populars, José María Aznar. Això és un motiu perquè la gent del PP i els que els segueixen tinguin una mica de decència, com ells dirien, i no vulguin donar lliçons ara de patriotisme i de constitucionalisme.

Però, anem més enllà, perquè sembla que els socialistes no reaccionen davant d'aquest atac i gol del PP contra qualsevol moviment del govern espanyol o del català. Fa relativament poc que el PP va deixar el govern, després d'una legislatura exercint la majoria absoluta. Tots podem recordar un projecte i una decisió polèmics, a banda de la vaga general menystinguda pel govern Aznar. El PHN va ser un projecte contestat des d'abans de ser llei, per societat i món universitari. Milers de persones d'arreu de Catalunya, Aragó i resta de l'estat van sortir al carrer i van viatjar, pagant de la seva butxaca, a Barcelona, Madrid, Brussel·les, València i Mallorca. Milers de persones i de forma reiterada durant quatre anys. I aquests milers de persones, més que les 200.000 de la darrera manifestació contra l'Estatut a Madrid, van ser menyspreades pel PP un i altre cop. Qui no recorda les paraules de l'ex-ministre Arias Cañete captades per TV3, aquelles del "paseo triumfal"? La guerra d'Iraq va ser una altra decisió contestada de forma importantíssima per la societat, sortint al carrer, per reclamar al govern que no donés suport a la invasió. Però, aquí tampoc va escoltar el PP allò que deia el carrer. Em pregunto doncs, amb quina autoritat el PP reclama que s'escoltin les proclames que llencen al carrer aquells que no fa tant rebutjaven aquesta forma de protestar? I malgrat tot, l'actual govern, que serà més bo o més dolent, dialoga. Què més volen?

dilluns, 5 de desembre del 2005

En defensa del castellà

Alguns es dediquen a afirmar sense complexos que el castellà està perseguit a Catalunya. Fins i tot reclamen que el castellà és la llengua principal a tot Espanya i que la resta són secundàries. Bé, no ho diuen així però, queda molt clar després de sentir les seves reflexions. És cert que la Constitució, text sagrat i intocable si el PP no hi està d'acord, diu que el castellà és la llengua comú de tots els espanyols. Però, també és cert que territoris com Catalunya tenen un estatut d'autonomia on es reflecteix la cooficialitat -amb més privilegis per al castellà que per al català- de la llengua pròpia del territori i de la llengua castellana. A can Federico clamen al cel perquè a Catalunya un pare no pot matricular els seus fills perquè s'eduquin en castellà. Qualsevol diria que aquesta llengua no és obligatòria a l'ensenyament català. Per desgràcia hi ha molta gent que s'ho creu.

diumenge, 4 de desembre del 2005

Les TIC a Fira Amposta

PICT0109.JPGDins de la Fira de Mostres d'Amposta hi ha un espai destinat a les noves tecnologies. Amb motiu de les Jornades Àtic2 i del projecte Ciutat Digital en què es troba Amposta, una de les carpes de la Fira és el lloc on es realitzen les xerrades i altres actes de les Jornades, i també és on hi ha una representació del sector TIC de la ciutat. Allí es pot trobar informació del projecte Ciutat Digital, informació sobre les Jornades, informació sobre diverses empreses del sector i informació sobre el Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEIC).

També hi té presència el programari lliure. Així, l'estand de la Ciutat Digital té un ordinador eMac que executa el sistema operatiu GNU/Linux, concretament la darrera versió de la distribució Ubuntu per a processadors PowerPC. I l'estand amb informació sobre el COEIC té un ordinador de baixes prestacions avui dia, amb un processador Pentium Celeron, també executant la mateixa distribució, Ubuntu, però, per a ordinadors tipus PC, de 32 bits. En ambdues màquines durant el dia s'estan executant presentacions fetes amb OpenOffice, i estan configurats per tal d'arrencar automàticament aquestes en engegar la màquina. Evidentment, hi ha còpies d'Ubuntu per a tothom qui les vulgui passar a recollir.

Podeu veure les fotos de l'espai TIC de la Fira i utilitzar-les tot respectant la llicència indicada, aquí.

Micros traïdors

Fa pocs dies que es parlava de les paraules del president del govern espanyol dient que calia tancar com fos un acord dins de la cimera de Barcelona. Els micros que es queden oberts són traïdors i no avisen que allò que es digui trascendirà a l'opinió pública i fins i tot alguns podran utilitzar-ho per desgastar la imatge de qui les pronuncia. No és nou, i això ho ha patit Federico Trillo i també José María Aznar.

Un dels individus que va tenir unes declaracions més nefastes pensant-se que no les sentiria ningú -bé, ningú que no fos dels seus-, és el diputat Arias Cañete. Qui no recorda les paraules sobre el passeig militar i el transvasament de l'Ebre? Aquest home no va dimitir, ni el president del govern d'aleshores va desmentir ni demanar perdó. Els fets van confirmar les paraules de l'ex-ministre. Els votants el van premiar amb un càrrec electe. Així són les coses, i aquesta gent fa actes de defensa de la Constitució.

divendres, 2 de desembre del 2005

Això no cal

Avui a la COPE continuen indignats amb els joves de les JERC, amb qui associen els individus que aquesta nit o matinada sembla que volien incendiar les instal·lacions de l'emissora a Barcelona. Un cop ja han fet el número, respectable però, innecessari per al meu gust a Madrid, no cal passar a més, perquè no forma part de gent civilitzada realitzar actes vandàlics per denunciar l'actitut de certs mitjans. Presumim d'estar al segle XXI, acusem la dreta d'estar instal·lada als anys 30. Doncs no els ajudem a que s'hi quedin, promovent els enfrontaments entre extremistes.

Nota: Segons s'ha sabut les JERC es desvinculen d'aquestes accions incíviques i violentes. El problema és que a la COPE li ha vingut de perles per posar-ho tot dins del mateix sac, relacionant-ho amb les protestes a Madrid.

El desdoblament de l'eix de l'Ebre, per Tortosa

Sembla que no estem de sort. El desdoblament de l'eix de l'Ebre començarà a Tortosa en sentit nord. Per tant, el desdoblament fins La Ràpita caldrà esperar-lo fins d'aquí un grapat d'anys. Una carretera que entre Amposta i Tortosa ja es queda menuda, i que caldria allargar-la fins La Ràpita i es decideix començar les millores en un tram que no és ni el seu inici ni el seu final. Coses de la planificació que els ciutadans de carrer no entenem.

dijous, 1 de desembre del 2005

Encadenats

Les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) han protagonitzat un acte de denúncia valent. Encadenar-se davant de la COPE a Madrid, amb una pancarta en català que la qualifica com la cadena de l'odi és un acte valent i legítim. Però, també és un acte de provocació que pot considerar-se innecessari. Igual que altres actes innecessaris, que donen ressò mediàtic però, també contribueixen a crispar els ànims de certs sectors extremistes.

D'altra banda estan les queixes del PP contra l'acte d'encadenar-se davant de la COPE. Queixes per considerar-ho un atac a la llibertat d'informació. És clar que,Mariano Rajoy va obviar parlar de la llibertat d'expressió, que també s'ha de garantir, i que és allò que estaven exercint les persones de les JERC. Perquè encadenar-se davant d'un mitjà no és equiparable a la privació de la llibertat d'informació (caldria veure fins quin punt es pot considerar informació allò que surt de la boca d'alguns personatges). Encadenar-se davant d'un mitjà amb una pancarta és expressar-se. Però, ja se sap, alguns parlen de drets només quan els interessa i dels que els interessa.

nacionalismo-no.com

Avança el boicot a les empreses catalanes i també vasques. Un nou web, nacionalismo-no.com, continua la batalla a Internet, com altres que ja havien anat per aquest camí (vegeu http://www.alenemigoniagua.com/). Sembla que l'Estatut, tot i ser una iniciativa legal i legítima és excusa per boiocotejar empreses, pel simple fet de ser catalanes o vasques. Els constitucionalistes incompleixen la Constitució, la sagrada Constitució, exercint la discriminació. És curiós que dues de les empreses a les quals es fa boicot són Gas Natural i Ibedrola, fent especial esment a l'alternativa que és canviar-se a Endesa. També se cita Unión Fenosa com alternativa però, remarcant que amb l'elecció d'Endesa es dificulta l'OPA de Gas Natural. Un es creu que el prenen per tonto quan li presenten un boicot com aquest.
Algunes de les empreses boicotjables, com La Caixa o Gas Natural, són criticades cada dia als programes de la COPE. Però, al mateix temps que són criticades en els mateixos programes s'hi inclouen falques publicitàries. Contradicció dels anunciants, per pagar publicitat a qui et desqualifica constantment, i contradicció dels moralistes de la COPE, acceptant diners que ells haurien de rebutjar per principis.

dimarts, 29 de novembre del 2005

Fumar l'any 2006

L'any vinent serà més difícil fumar en llocs públics i impossible a la feina. Això, és clar, suposant que la llei contra el tabaquisme es compleixi. Aquesta prohibició causa enrenou entre fumadors i empreses de restauració. És cert que els fumadors hauran de sortir al carrer si volen fumar a la feina, i que els restaurants hauran de fer un esforç per tenir zones separades per a fumadors i no fumadors. Avui dia però, ja hi ha restaurants que ho tenen això. I és d'agrair, doncs és molt desagradable menjar i que et vingui el fum de la taula del costat. Si vull menjar fumat ja me'l demano jo.

La llei antitabac permetrà que els fumadors hagin de canviar d'hàbits, potser els ajudarà a no fumar tant. Als no fumadors ens evitarà fumar sense voler-ho, cosa que no tenen gaire en compte alguns fumadors quan es queixen i diuen que amb la seva salut fan el que creuen convenient. Però, es deixa un gran problema per resoldre. Si el tabac és tan perjudicial, com és que encara és legal? Serà perquè dóna massa ingressos a l'estat i suprimir-lo no surt a compte? Una llei com aquesta és la viva imatge de la hipocresia, malgrat els bons resultat que pugui donar.

diumenge, 27 de novembre del 2005

Fotges a l'encanyissada


Fotges a l'encanyissada
Originally uploaded by manelzaera.
A la foto es poden veure fotges a la llacuna de l'encanyissada, diumenge 27 a la tarda. Més fotos a l'àlbum.

La democràcia del PP

A Catalunya els quatre partits que han aprovat la proposta de nou Estatut representen el 90% dels catalans. Aquests quatre partits ja portaven el nou Estatut dins dels seus programes electorals. Per tant, hem de creure que el text aprovat pel Parlament de Catalunya és un text avalat per la gran majoria de catalans. La democràcia que tenim és aquesta, la representativa. El PP no té majoria, ni de lluny, a Catalunya. I malgrat els 9 milions d'espanyols que el van votar, no representa la majoria a Espanya. És més, el PSOE i la resta de partits sumen majoria de representació respecte del PP. Per tant, hem de creure que si el Congrés dels Diputats aprova el text sortit del Parlament o un text modificat, estarà fent allò que avala la majoria dels espanyols. La democràcia que tenim és aquesta, no una altra.

Per això, si el PP s'entesta a presentar aquest text estatutari com un text tutoritzat pels terroristes està deslegitimant el text i està deslegitimant indirectament la majoria dels catalans i dels espanyols, els representats. Mentres el PP posseïa la majoria absoluta la utilitzava per justificar les seves decisions. La voluntat de la majoria i l'interès general. L'any 2004 va canviar la truita. La voluntat de la majoria ja no és la del PP i l'interès general tampoc. Per això, quan personatges com l'ex-ministre Acebes insisteixen a posar a la mateixa alçada l'Estatut i ETA, no podem més que sentir rebuig per uns polítics que segueixen des de fa massa temps l'estratègia de l'insult, la crispació i la deformació interessada de la realitat. Fins quan serà així?

divendres, 25 de novembre del 2005

Provar abans de comprar

Avui he vist que s'anuncia una nova compilació de la propera versió de Windows Vista, disponible per a venedors i provadors. Aquest és un dels inconvenients del programari privatiu, que no l'únic. O ets un dels "privilegiats" que té accés a les proves i pot comunicar problemes o suggeriments, o ets de la resta de persones que han de creure l'opinió de tercers a l'hora de decidir si adquirir o no el programari, en aquest cas un sistema operatiu. I si després no us agrada ja sabeu, mala sort.

Manifest Església Plural

El col·lectiu Església Plural ha publicat un manifest destinat a la Conferència Episcopal Espanyola, a la Conferència Episcopal Tarragonina, al Grup Planeta, a la Nunciatura Apostòlica a Espanya, al Consell Pontifici per a les Comunicacions Socials, a la Secretaria d'Estat del Vaticà i a la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions, per tal de protestar i dir prou a l'estil de comunicació de la cadena COPE, en especial al del seu presentador, Federico Jiménez Losantos i el seu programa, La Mañana.

Cal un manifest perquè el cardenal Rouco i companyia reconeguin que alguns programes i col·laboradors no respecten el caràcter religiós de la cadena, almenys quant als valors que es requereixen segons el seu ideari? En quin món viuen? Avui mateix Jiménez Losantos s'ha referit a l'autor del llibre "Les barbaritats de la COPE", Àlvaro Vicoque, com un mal aprenent de periodista i ha afirmat que els comentaris que es mostren al llibre escoltats a la COPE són falsos. Per acabar la qualificat de pallasso. Cinisme o no sé quin altre deu ser el qualificatiu per a aquest individu. Qualsevol que l'escolti, encara que sigui de tant en tant, té material per escriure diferents llibres d'insults i de desqualificacions. Fins i tot podrien ser monogràfics.

dijous, 24 de novembre del 2005

Mesures per reduir la velocitat

Fa unes setmanes que a l'entrada de l'estació de Renfe de l'Aldea s'han construït uns passos de vianants elevats, amb pendent de pujada i de baixada, i pintats de roig i blanc, els quals han de permetre que els conductors vegin els passos amb major facilitat i que es vegin obligats a reduir la velocitat. Fins aquí tot bé. El problema és que els passos s'han construït amb ciment i que el pendent no neix del nivell del terra, ni hi va a parar, sinó que comença i acaba de forma abrupta. I el resultat és que, a més d'obligar a aturar els vehicles quan s'hi arriba, aquests en surten amb una sotragada, la duresa de la qual dependrà de la velocitat de sortida.

Aquest és un exemple d'un problema que existeix en moltes poblacions. Els Ajuntaments instal·len bandes metàl·liques que travessen els carrers per fer reduir la velocitat dels vehicles però, sovint aquestes bandes tenen una corbatura que fa que aquests no en tinguin prou amb reduir sinó que hagin quasi d'aturar-se, sense poder evitar sotragades. En canvi, en altres casos, s'instal·len bandes de goma, menys corbades o de menys alçada, que no generen aquest problema.

Queda conèixer quin és l'efecte d'aquests obstacles en els amortidors dels cotxes, com afecten a la seva durada i bon funcionament. A més, cal sumar als obstacles voluntaris el conjunt de forats que tenen els carrers i carreteres secundàries, sobretot després de dies de pluja. Gran comoditat i sensació de seguretat.

dimarts, 22 de novembre del 2005

Molins a la mar

Estem acostumats que certs polítics, per tal de justificar projectes polèmics, com transvasaments, parcs eòlics en indrets on entren en conflicte amb altres interessos, urbanitzacions i camps de golf, utilitzin el factor econòmic per donar força a la seva postura. Ja sigui pels llocs de treball que es crearan o per la vinguda de turisme, sembla que aquest és un argument que alguns maneguen amb facilitat. Em sorprén però, que aquest sigui un dels arguments perquè des de l'Ajuntament de la Ràpita es deixi entendre que es veu amb bons ulls el parc eòlic marí davant del Delta. Si governés un altre partit no m'estranyaria.

El fet és que mentre al costat, davant de la costa de Vinaròs i Benicarló sembla que el govern espanyol no deixarà fer cap parc, o mentre l'Ajuntament de Tarragona va utilitzar raons relacionades amb el perjudici al turisme per rebutjar un possible parc eòlic davant la costa, aquí sembla que les coses són diferents. Cal esperar i no posicionar-se. Bé que quan governava el PP es van posicionar contra el PHN, sense esperar. Ara bé, que tampoc no és tan estrany, haver rebutjat una central de cicle combinat a Móra i veure com potser en posen una a Riba-roja, sense rebuig.

dissabte, 19 de novembre del 2005

Molins del Coll de l'Alba


Molins del Coll de l'Alba
Originally uploaded by manelzaera.
Després d'uns dies, aquesta és una nova foto de la implantació d'aerogeneradors a les muntanyes de Tortosa, vista des d'Amposta.

Un quilòmetre per any

Al·leluia, ja acaben l'autovia de Tortosa-l'Aldea. No està malament, una mitjana d'un quilometre per any. Sort que no eren cent quilòmetres que sinó...

Temporada de teatre i dansa 2006

El web de l'Ajuntament d'Amposta ja mostra el programa de teatre i dansa per a l'any 2006. Aquest any són 6 actuacions, entre les que es pot destacar la presència de Rafael Álvarez "El Brujo" (Los misterios del Quijote o el ingenioso caballero de la palabra), Raimon i Els Joglars (La torna de la torna).

El CIS

El baròmetre del CIS suspèn tots els polítics i apropa el PP al PSOE en intenció de vot. Realment el PP gairebé no ha pujat, mentre que el PSOE ha baixat en intenció de vot. Quant a les valoracions dels líders, el suspès del president del govern, potser guanyat a cop de tarannà i de poca iniciativa, continua sent més alt que el suspès de Rajoy. I aleshores no s'entén la crítica que l'ex-ministre Acebes ha fet de la valoració del govern i de la davallada d'intenció de vot. Si almenys el seu líder hagués aprovat, o almenys hagués superat en nota a Rodríguez Zapatero, o si el PP realment hagués experimentat una pujada, potser estarien en situació de criticar i afirmar que la truita està girant. Si aquests resultats, com sembla, són fruit de la crispació generada els darrers mesos, centrats sobretot en l'Estatut de Catalunya, ja poden resar al PP que aparegui una nova polèmica en el futur, no sigui que aquests resultats hagin estat una tendència transitòria. Ja va sent hora que els ciutadans no premiem l'estratègia de la crispació per fer-se amb el poder.

dijous, 17 de novembre del 2005

Zaplana o Jiménez Losantos?

He sentit unes declaracions sobre les afirmacions sobre donacions anònimes al PP d'Eduardo Zaplana i són molt semblants a lo que ha dit avui Jiménez Losantos a la COPE. Qui és el guia espiritual de qui?

Anuncis classificats de Google

Google ha posat en marxa un servei d'anuncis classificats, Google Base. S'hi poden inserir anuncis de qualsevol tipus (feina, vendes, compres, etc.). Acabo de penjar l'anunci de les jornades de programari lliure del dia 26 a Santa Bàrbara (Montsià).

Enllaç: Google Base

Aeroport Terres de l'Ebre

S'ha anunciat la construcció d'un aeroport a les Terres de l'Ebre i de la potenciació del de Reus. Després de l'anunci em pregunto si no serà perjudicial que n'hi hagi dos de tant propers, tenint en compte que el de Reus està relativament prop. Potser estigui equivocat però, hi haurà prou volum de negoci per als dos, o el de Terres de l'Ebre serà per a un altre tipus de vols?

dimecres, 16 de novembre del 2005

Un hotel en un parc natural

Llegeixo que estan construint un macrohotel dins del Parc Natural del cap de Gata (Almería), i a més a la costa, tocant a la mar. La mateix empresa està construint una urbanització de luxe a Boadilla del Monte (Madrid), en el que es diu que és el segon pulmó de Madrid. Activistes de Greenpeace han ocupat aquest hotel que "es construeix il·legalment" per demanar-ne la demolició. Veurem com acabarà tot. Ja veig venir que es farà l'hotel i els xalets per a rics acabaran amb el pulmó madrileny.

Catalunya, Principat

Ja van unes quantes vegades que l'amic Jiménez Losantos diu que ara a Catalunya li diuen Principat, com si fos una forma nova de referir-s'hi, en to burleta. Ho havia vist en algun lloc que s'explicava l'origen. Aquí passo uns enllaços:

- Principat de Catalunya (Viquipèdia)
- Per què de vegades Catalunya s?anomena Principat

dimarts, 15 de novembre del 2005

Nous camps de golf a Múrcia

Llegeixo que el govern espanyol dóna el vist-i-plau a una vintena de nous camps de golf associats a urbanitzacions a la regió de Múrcia. És clar que es justifiquen perquè només s'admetrà que utilitzin aigua reciclada de les urbanitzacions. Cal veure si això serà així, o si, en un nou "Sed de golf" hem de veure urbanitzacions deshabitades i camps de golf verds.

divendres, 11 de novembre del 2005

Titulars i titulars

Avui a la llista Amposta he enviat l'enllaç sobre un article de La Veu de l'Ebre, referint-se a la implicació d'una empresa d'Amposta en els suborns del programa "Petroli per aliments" a L'Iraq. M'ha causat certa sorpresa el titular, el qual queda molt minvat quan llegeixes la notícia sencera. I és que sembla que aquesta empresa ampostina està a la llista d'empreses implicades quan resulta que mai no ha tingut cap mena d'activitat. Sensacionalisme a la premsa local?

L'article: Una empresa ampostina, imputada en l'escàndol dels suborns a l'Iraq

dimarts, 8 de novembre del 2005

Manifestació Xerta-Sénia-Castelló

La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha convocat una manifestació per demanar que el canal Xerta-Sénia no sigui la porta encoberta a un hipotètic Xerta-Sénia-Castelló, el Xerta-Càlig. Darrerament s'han sentit veus que el projecte no ha sigut mai descartat del tot pels socialistes i no hauria d'estranyar que canvis cojunturals facin que en un futur es torni a plantejar aquesta proposta.

Serà dissabte, 12, a les 12h, a Tortosa, davant de la delegació del DARP a les Terres de l'Ebre (plaça Alfons XII).

Voladures

Avui m'ha arribat un missatge al mòbil del servei d'avisos per SMS de l'Ajuntament d'Amposta, on s'avisa de voladures controlades des els propers dies, entre les 13h i les 15h. Seran voladures a la futura urbanització La Palma, al terme de l'Aldea, al costat del riu enfront d'Amposta.

dilluns, 7 de novembre del 2005

Boadella i l'Estatut

Llegeixo a La Razón que Albert Boadella afirma que la majoria de catalans que van votar Maragall estan contra aquesta proposta d'Estatut. Bé, potser se'ls haurà de preguntar als votants però, igual que fan els polítics, els artistes i intel·lectuals, podrien dedicar-se a opinar sobre dades reals i no especular sobre les seves conviccions o sensacions respecte d'allò que opina la gent. Entre enquestes i visionaris anem arreglats.

Postgrau de programari lliure

Després d'uns mesos de feina de preparació per fi comencem el postgrau de programari lliure a la UPC. Serà dimecres, 9 de novembre.

Interés del vaticà per la COPE

Font: e-noticies

La setmana passada, després de les seves crítiques a la Cope des de la tribuna del Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida va rebre una trucada de la Secretaria d'Estat del Vaticà per interessar-se pel problema, segons ha sabut e-noticies.com de fonts properes al líder d'Unió. El nunci de la Santa Seu a Espanya, Manuel Monteiro, també està amoïnat per la mala imatge que genera la Cope en sectors catòlics. Duran gaudeix de bona imatge en els cercles vaticans perquè mai no ha amagat la seva fe catòlica.

diumenge, 6 de novembre del 2005

Imatges dels canvis que es veuen des d'Amposta

Des d'Amposta es poden veure clarament els molins que s'estan instal·lant a la muntanya, al costat de Tortosa. Si aneu per l'av. de la Ràpita els veureu molt bé. I des de l'av. Buenos aires també es veuen (i les grues que els munten), així com els canvis que s'estan produïnt a la finca de la Palma, on es fa la urbanització de Fadesa.

dissabte, 5 de novembre del 2005

Ideari i continguts de la COPE

L'ideari de la COPE, en el seu punt II, sobre el servei a la veritat, diu en el seu segon paràgraf que "en l'expressió d'opinions pròpies i alienes, la COPE observarà com regla d'estil el respecte a les persones i el diàleg civilitzat, fugint de l'apasionament unilateral i de la crítica sistemàtica". L'ideari de la COPE es pot consultar al seu web (http://www.cope.es/paginas/ideario.asp). Algú pot pensar que això és respectat pel programa líder d'audiència de la cadena?

Aniria bé que alguns bisbes es llegissin l'ideari i que, aprofitant les noves tecnologies, escoltessin els continguts dels seus programes estrella, sobretot La Mañana, mitjançant els enllaços que s'ofereixen al web del programa (http://lamanana.com.es/). Només així estaria segur que les opinions d'alguns dels bisbes mostrant el seu suport incondicional a Jiménez Losantos són amb coneixement de causa. No puc pensar que escoltant al "prócer de la maledicencia" -com deia un tertulià de la Tarde con Cristina sota perill de ser expulsat de la sala- puguin negar que estan escampant odi envers els polítics que no són del PP, contra els catalans i bascos, i contra tot aquell que no pensi com ells.

Plagis i semblances

Fa un temps David Bravo publicava al seu bloc una entrada sobre la semblança entre dues cançons: 1+1=7, interpretada per Fran Perea, música de la sèrie Los Serrano, i de la qual hi ha una versió cantada per Fran Perea i El Sueño de Morfeo, i Pure, dels Lightning Seeds. Jo discrepo de qualificar aquesta semblança de plagi. Però, El Sueño de Morfeo promociona ara una cançó que, sense dir si és un plagi o no, s'assembla més a una altra que no pas el cas anterior. Es tracta de la canço Okupa de tu corazón, molt semblant en les estrofes, que no en les tornades, a la canço Walk Like An Egyptian, de The Bangles. M'ha semblat curiós que dues cançons interpretades, que no sé si creades, per El Sueño de Morfeo, tinguin semblances, sobretot la segona, amb èxits de la música pop. Tot i això, i podent ser simple casualitat, ve a demostrar com les obres artístiques, el coneixement en general, parteix de coneixement previ i que és molt difícil crear el 100% d'una obra sense influències.

Enllaç: David Bravo - ¿Qué te sugiere?

divendres, 4 de novembre del 2005

Guerra i la nació catalana

Llegeixo a e-noticies.com la referència que el president espanyol, Rodríguez Zapatero, va fer sobre unes paraules d'Alfonso Guerra de 1979 sobre l'actual Estatut: "la nostra idea, la idea dels socialistes, la concepció federal de l?Estat, la nostra pròpia concepció federal organitzativa dintre del grup que represento, ens fa pensar que l?Estatut no és més que una confirmació d?una tendència de tots els pobles que componen Espanya, Espanya com a nació de nacions, Espanya com a conjunt de nacionalitats i regions organitzades jurídicament en un Estat d?autonomies constitucionalment garantides".

Com sempre, els socialistes parlen sense memòria.

Cristina censura

Escoltant l'edició del 3 de novembre de La tarde con Cristina, de la COPE -la Federica de la tarda-, es pot escoltar una crítica d'un dels tertulians sobre Federico Jiménez Losantos. I és que Jiménez Losantos dia rera dia ja se sap quins missatges cristians envia per les ones. El dia 3 li va tocar a Duran i Lleida, per la seva crítica a la COPE. Es van dir vàries coses al programa de La Mañana. Una d'elles, per exemple, fent referència al motiu perquè es buiden les esglésies a Catalunya. El motiu, deia Federico, és que les esglésies es buiden perquè la gent no es vol trobar amb Duran Lleida. Tot això venia pels problemes judicials dels casos turisme i treball i la implicació que pogué tenir la cúpula d'Unió. Com de costum, a la COPE es fan judicis d'opinió i es presenten com fets, veritats irrefutables.

Ja va sent hora que dins de la COPE hi hagi discrepàncies, que s'acabi aquest missatge unificat, disfressat de veritat i de demòcrata, quan realment és un missatge d'odi, de prejudicis i antidemòcrata.

Enllaç: Periodismo. Se escuchó en la COPE: «Jiménez Losantos nos ha hecho vomitar»

dijous, 3 de novembre del 2005

Contra la COPE?

És curiós com els Federicos de la COPE es queixen d'una persecució contra la cadena. La Conferència Episcopal Espanyola hauria d'analitzar si realment hi ha una persecució -crec que el cardenal Rouco comparteix la idea- o si, en canvi, estan pagant el sou d'unes persones que no fomenten els valors cristians de la cadena, ans al contrari, donen exemple de com fomentar l'odi entre les persones. Els prejudicis pel passat de les persones o per la seva procedència geogràfica són constants. La ridiculització de persones per la seva ideologia i la demagògia també. Així doncs, allò que realment és estrany, és que s'hagi trigat tant a parlar de la COPE i dels seus continguts. El PP i la COPE es creuen estar en possessió de la veritat sobre com ha d'anar Espanya. Els resultats electorals no volen dir res quan la majoria no és el PP. La majoria s'equivoca.

Potser no se'ls hauria d'haver fet co-protagonistes de la setmana de l'Estatut. Ja fa mesos, molts de mesos, que l'odi s'ha apoderat de la cadena religiosa. Em pregunto per què s'ha trigat tant a reaccionar.

diumenge, 30 d’octubre del 2005

Ofensiva contra la COPE

El títol d'aquest text és un dels apartats que hi ha a Libertad Digital, on Federico Jiménez Losantos i els seus amics escriuen quan deixen descansar la veu fins el dia següent. Ofensiva contra la COPE. L'expresident de la Conferència Episcopal, el cardenal Rouco, afirmava la setmana passada que aquesta emissora no incitava a l'odi ni res d'això. No l'escolta el cardenal, o simplement ja li va bé tenir un individu que insulta, ridiculitza i fomenta la confrontació entre ciutadans. Ja era hora que el Consell de l'Audiovisual s'interessés pels continguts de la COPE, tot i que s'està utilitzant això per fer creure els oients que s'ha encetat una cacera contra ells, els únics que conten la veritat. I el resultat no hauria de ser altre d'actuar contra aquells que no respecten les regles del joc, aquelles que tan defensen de paraula. No cal tancar la COPE, sinó demostrar als bisbes que no és una emissora tan exemplar com afirmen, a veure si ells sols actuen. I per cert, les dades d'audiència són simples dades estadístiques, les quals cal predre's amb prudència. I en relació amb l'audiència de la COPE, caldria contemplar dins de les dades, quants dels oients calculats per a Catalunya se l'escolten, com un servidor, per escoltar de primera mà, les animalades que s'hi diuen, animalades que ara ja es poden escoltar a través del podcast del seu web.

divendres, 28 d’octubre del 2005

Desmemoriats

Llegeixo a El plural que César Vidal no era fa 10 anys tan de dretes com ara. Encara més, sembla que les seves opinions eren més aviat d'esquerres. Serà que com el senyor Jiménez Losantos i Pío Moa, s'han canviat de jaqueta, han passat d'un extrem, l'esquerre, a l'altre, el dret, i ara són els més ferms defensors de les seves creences.

Enllaços:
- El historiador de la derecha, de izquierdas hace 10 años
- César Vidal, acusado de poco riguroso

dijous, 27 d’octubre del 2005

Podcast de La Mañana

Avui a la COPE han anunciat el seu nou lloc web. Utilitzen un domini com.es, a l'estil dels co.uk. Hi trobareu un podcast per subscriure-vos-hi i poder escoltar les "veritats com temples" que diu el senyor Federico. I si no en teniu prou, també teniu nou web de La linterna i de La tarde con Cristina.

dilluns, 24 d’octubre del 2005

Els bisbes han d'escoltar la COPE

Si la Conferència Episcopal Espanyola, tan bel·ligerant amb els matrimonis entre persones del mateix sexe, hagués escoltat alguna vegada qualsevol dels programes de la COPE i els seus Federicos -el Jiménez Losantos, la Federica-Cristina i el Federico-César Vidal-, potser a hores d'ara aquesta cadena hauria tancat o estaria tot el dia emetent programes religiosos. A hores d'ara cada franja horària de la cadena està ocupada per programes que es dediquen, cadascun amb formes diferents però, amb la mateixa mala llet, a desqualificar tot allò que no coincideix amb la seva forma de pensar. Segur que si repassem els punts de l'ideari de la COPE, més d'un cop cada dia els programes incompleixen alguns apartats, sobretot aquells relacionats amb el respecte a les persones. Per això he de pensar que els bisbes espanyols no escolten la ràdio, o almenys no escolten la COPE. Encara que, també hauria de pensar que no estaven informats quan Aznar va donar suport a la guerra de l'Iraq...

Publicitat enganyosa

Està en marxa una nova campanya publicitària que cal seguir de prop. Cal detectar i denunciar la publicitat enganyosa que veurem a partir d'ara per desprestigiar l'Estatut i defugir el debat. I cal fer-ho, perquè s'està fomentant, a partir de l'engany, l'enfrontament social. Políticament l'enfrontament és lícit i lògic però, quan es recorre a mobilitzar i sembrar odi entre les persones, de catalans a espanyols o a la inversa, s'està cometent un error i s'està fent ús de recursos perillosos i menyspreables. I a sobre, deixar-se mig milió d'euros en anuncis contra un Estatut que encara no s'ha aprovat, sense discutir-lo -per cert, que és la feina dels polítics, discutir-lo democràticament-, és vergonyós.

Entre la COPE i el PP anem arreglats. Els primers ja fa temps que utilitzen la tècnica de repetir els mateixos missatges per fer-los esdevenir veritats induscutibles. Els segons ho fan ara amb mes insistència, utilitzant també l'engany d'identificar la seva causa amb Espanya o la Constitució. Malauradament sabem que això dóna resultat en alguns sectors de la població. Sóc massa jove per haver-ho viscut però, diria que aquest PP s'està convertint en la CEDA del segle XXI.

divendres, 21 d’octubre del 2005

dimecres, 19 d’octubre del 2005

Eleccions anticipades

És difícil formar-se una opinió sobre els problemes que massa sovint arriben a casa nostra a través de la premsa, sobre el funcionament del govern de Catalunya. No acabem ni de començar el tràngol espanyol de l'Estatut i tenim un altre enrenou a Catalunya. És ben cert que el president de la Generalitat és qui ha de decidir la composició del govern però, també és evident que quan s'han pactat unes quotes de poder aquestes es vulguin mantenir per part de cadascun dels interessats. Per això, està molt clar que oportuna i formalment correcta aquesta proposta de canvi de govern no ho sembla. Però, també està bastant clar que els partits del govern han ajudat que això es converteixi en un gran problema mediàtic, qui sap si per fer que no es parli tant de l'Estatut aquests dies.

El fet és que potser aquest és un dels moments en què més probable sembla, en el temps de legislatura transcorregut, que puguin haver eleccions anticipades. I la pregunta que em faig i que potser altres es faran és, què passarà després? Tindrem a CiU un altre cop al govern si torna a haver un empat tècnic, malgrat que tots els partits del govern creien l'any 2003 que havia de quedar-se una temporada a l'oposició? Tindrem un govern transvasista un altre cop? I a Madrid? Què passarà? Acabarà la legislatura? Tornarà el PP i el seu PHN? Una mica de seny, si us plau.

dissabte, 15 d’octubre del 2005

Denuncia a Jiménez Losantos

Sembla que hi ha gent que, a banda de riure de les intervenvions de Federico Jiménez Losantos a la COPE o a Libertad Digital, ha decidit tirar pel dret i denunciar-lo. Segons es pot llegir a elplural.com, el periodista Ricardo Royo-Vilanova ha denunciat un article d'aquest presentador de la COPE escrit a Libertad Digital, on acusava el rei de connivència amb el cop d'estat que han organitzat els socialistes i l'esquerra -analogia amb l'acusació que repeteix dia a dia sobre l'inici de la Guerra Civil el 1934 per un altre cop d'estat dels mateixos-.

dijous, 13 d’octubre del 2005

Sinònims

Sempre havia pensat que els sinònims eren aquelles paraules que sent diferents tenen el mateix significat. Però, sembla que ara també compten com sinònims les paraules o conjunts de paraules que són diferents i també tenen significat diferents, malgrat que comparteixin alguna semblança. Així, nació i realitat nacional o entitat nacional han esdevingut sinònims perquè els catalans pensem que a Madrid el tarannà governant no vol que no siguem nació, sinó que prefereix trobar un joc de paraules que soni millor. Els catalans som tan bons que acceptarem realitat nacional com sinònim i quedarem contents. Al PSOE, en compte de dir clar que no volen sentir parlar de nació, s'inventen una fórmula que ratlla l'insult a la intel·ligència. Imaginem ara quina fórmula sinònima s'inventaran per eliminar la proposta de finançament i fer-nos creure que només en canvia el nom.

dimecres, 12 d’octubre del 2005

OpenOffice.org i Mac OS X

Tot i que tinc instal·lat el NeoOffice avui m'he instal·lat la versió X11 de l'OpenOffice.org 1.9.x, quasi 2.0. Esà en francès la que m'he descarregat però, és igual, per provar-la ja va bé.
Enllaç: porting: Mac OS X Downloads

OT=2 milions d'euros

A l'enllaç de sota hi ha una notícia sobre una suposada irregularitat en les votacions de la darrera gala d'Operación Triunfo, en què Idaira va ser expulsada. Val a dir que aquesta noia, molt bona noia i molt forta malgrat la mala educació del jurat dient-li amb unes formes discutibles la seva opinió sobre les seves qualitats, ha desafinat amb insistència, programa darrera programa, i cosa més greu, no se n'adonava. Per això, des d'aquest punt de vista veig lògic que no hagi arribat a la final. Però, em va sobtar no veure-la allí sabent que la darrera paraula la tenen els telespectadors, votant per SMS o per un 905, engreixant la caixa de Gestmusic i Tele 5.

Però, el motiu del text no és aquest sinó un altre. Si llegiu la notícia veureu que s'estima que Tele 5 podria haver ingressat uns 2 milions d'euros amb les votacions. La gran pregunta és si quan la gent vota és conscient que està pagant uns diners, que és allò que realment importa. Si de veritat es volgués seleccionar la millor persona per guanyar això no estaria a les mans del públic, crec que és obvi.

Enllaç: www.20minutos.es - Escándalo por el caso Idaira

Tiger amb X11, per fi

Això de fer les coses de passada ja ho té que allò evident se't passa per alt. Porto setmanes sense poder utilitzar alguns programes lliures amb Mac OS X Tiger perquè no tenia el programari X11 instal·lat. Finalment m'he mirat bé el disc d'instal·lació del sistema operatiu i allí hi havia un paquet de programari opcional d'on podia instal·lar-ho. Per què no ho havia vist abans? Gran pregunta. I la resposta: perquè no havia baixat la barra de desplaçament. Trist però, cert. Bé doncs, ara sí, a gaudir plenament.

dimecres, 5 d’octubre del 2005

Dominis de primer nivell

Malgrat que el ministre Montilla digui que els dominis de primer nivell es limiten als estats existeix un exemple molt clar d'un domini que no compleix aquesta condició, si no és que recentment s'hagi constituït en estat: Gibraltar. Aquest territori tantes vegades reclamat per Espanya, té domini de primer nivell, .GI. Els dominis de primer nivell de dues lletres es corresponen amb codis de territori inclosos a la llista de codis de l'estàndard ISO 3166. Gibraltar té un codi dins d'aquesta llista, per la qual cosa té cabuda com un domini de primer nivell. Cal preguntar-se si es lluitarà per fer fora Gibraltar -español- de la llista o serà l'excepció que confirma la regla. De moment, aquest canvi d'opinió del ministre sobre el domini territorial per a Catalunya confirma l'escepticisme amb què es podia rebre l'hipotètic suport anunciat fa un any. La galeria contenta, almenys durant un any.

dimarts, 4 d’octubre del 2005

Com en els vells temps

L'Església demana resar per la unitat d'Espanya. Els catòlics només són els que veuen Espanya tal com des de Madrid, des de la COPE o des del PP la veuen alguns. Tot i no haver viscut l'època, l'església espanyola, amb la seva actitut actual, recorda la que en nombrosos llibres, testimonis personals i reportatges, hi havia durant la dictadura. Discursos propis d'altres temps davant una amenaça que primer cal demostrar que ho és.
Enllaç: La Iglesia toma partido y pide la intervención de la Virgen

dilluns, 3 d’octubre del 2005

Marxa enrera i pronunciamiento

Jo creia que el PSC era un dels partits que va votar a favor de la proposta d'Estatut i que va celebrar-ho amb la resta de partits. Ho pensava però, ara em penso que algú ens va prendre el pèl, i que això simplement va ser per poder superar el tràmit a Catalunya. Si realment el PSC aporta esmenes pròpies a Madrid, com diu la premsa, ja poden marxar cap a casa, doncs si han votat a favor d'un text que no comparteixen han enganyat els catalans.

D'altra banda, dins de l'espiral de violència verbal contra l'acord del Parlament, és destacable l'opinió de l'exèrcit, els comandaments del qual estan molt preocupats per la integritat territorial d'Espanya. Serà una opinió o un advertiment? Justament aquests dies estic llegint el llibre "Alemania: Jekyll y Hyde", de Sebastian Haffner, on fa una anàlisi de l'alemanya nazi vista des de dins. En un dels capítols parla l'autor de formes de canviar el règim d'un país. I una d'elles és el cas d'una democràcia que no és compartida per l'exèrcit, en la qual acaba produint-se un cop d'estat, al qual qualifica l'autor de mètode espanyol i sudamericà. Realment no veig l'exèrcit a Espanya com aquell del 1936, ni com el del final del franquisme. Però, aquests missatges són inquietants.

Convicció

El senyor Mariano Rajoy té molt sovint la convicció que allò que ell diu o pensa és allò que pensa la majoria de la societat. L'Estatut de Catalunya no és una excepció. La convicció del senyor Rajoy és equivalent a tàctiques semblants que defugen el debat i adopten la confrontació davant de la proposta sorgida del Parlament. Així, els senyor Piqué va treure el Carmel al ple del Parlament per fer notar que als ciutadans els preocupa el Carmel i no l'Estatut, o altres companys han comentat l'absència de debat al carrer per afirmar igualment que la societat catalana no vol aquesta reforma.

La convicció és un recurs amable, potser volent donar un toc d'innocència al discurs, com dient que quasi es posaria la mà al foc que allò que es diu és cert, real. Però, no podem mesurar la convicció. Quanta convicció del senyor Rajoy coincideix amb l'opinió dels ciutadans? Com mesura la convicció el senyor Rajoy per poder afirmar en nom d'aquesta quina és la voluntat del poble? Un altre tema és saber quan el senyor Rajoy fa cas de la seva convicció i quan no, perquè veu que els ciutadans potser no coincideixen amb les seves propostes.

Eclipsi en línia

L'Observatori de l'Ebre ofereix en línia les imatges de l'eclipsi anular de Sol: Observatori de l'Ebre

Granota camuflada


Granota camuflada
Originally uploaded by manelzaera.
Ahir vam passar per un lloc que vam descobrir fa unes setmanes, on hi ha un munt de granotes. A l'hora de la migdiada estan totes al solet, unes fora de l'aigua, camuflades al fang, i altres dins, ben estirades.

diumenge, 2 d’octubre del 2005

Causa d'enfrontament

Pio Moa té un llibre, el títol del qual situa l'inici de la Guerra Civil espanyola en l'aixecament de les esquerres l'any 1934 contra la política de desfer el camí iniciat engegada per la dreta al poder: "1934: Comienza la Guerra Civil, el PSOE y la Esquerra emprenden la contienda". Arriba l'aprovació del nou Estatut i el seu amic, el senyor Jiménez Losantos, fa referència a l'aixecament del 1934 per parlar d'un nou cop d'estat del PSOE i ERC en un article al diari electrònic Libertad Digital. Amb quina facilitat es posen qualificatius a les coses.

La reacció del PP davant de l'aprovació del nou Estatut ha estat la de sol·licitar el final de la legislatura. En un moment com aquest, amb la possibilitat d'arengar les masses d'espanyols que veuen com es desmembra la pàtria, sumant-li la sequera de Múrcia, els matrimonis entre persones del mateix sexe i la reforma educativa, l'Estatut és la cirera del pastís que ha de tornar-los el poder que, com no es cansen de repetir els predicadors, se'ls va arrebatar gràcies a l'atemptat de l'11-M. I no hem d'oblidar l'opinió de qui va demostrar que és home de gran tarannà i que escolta la societat, el senyor Aznar, anunciant l'imminent canvi de règim a causa de la voluntat dels catalans.

Segons el PP, l'Estatut de Catalunya augmentarà l'enfrontament entre catalans i espanyols. S'equivoquen. No destaca el PP precisament per ser un partit conciliador entre els diferents punts de vista que de la realitat espanyola hi ha en els diferents territoris de l'estat. A la vista està, i segur que més d'una recopil·lació es podria fer del foment de l'enfrontament provocat pels polítics del PP i mitjans afins.

divendres, 30 de setembre del 2005

El nou Estatut

Al web del Parlament de Catalunya hi ha un enllaç amb la versió en PDF del text de l'Estatut que s'ha aprovat avui. Es tracta d'una versió on s'avisa que poden haver errors per la reordenació que s'ha fet.

Cap a Madrid

Com podia imaginar-se, tenim acord per aprovar l'Estatut a Catalunya. El president del govern espanyol haurà de complir amb la seva paraula i donar-li el vist-i-plau, si bé és cert que dins del PSOE i, evidentment, dins del PP, es posaran les coses difícils perquè s'aprovi a Madrid. Ja ho va dir el ministre Sevilla, que si l'Estatut aprovat a Catalunya era constitucional però, no li agradava, que tampoc hi donaria suport, demostrant que la Constitució és una excusa però, no l'única per no tirar endavant el nou text. Rodríguez Ibarra ja avisa que si Catalunya es defineix com nació no passarà el tràmit del Congrés dels Diputats. El ministre Bono encèn espelmes a la verge del seu poble perquè els catalans li presentin un text a gust seu. I a la COPE, entre menyspreu i ràbia, ja parlen de Catalunya com un estat, d'Expaña, com el resultat de treure Catalunya d'Espanya, i ironitzen, amb aquella fina ironia que els caracteritza, sobre l'obligatorietat que dues llengües oficials siguin realment oficials i no com fins ara, que una era l'oficial, el castellà, i l'altra era semioficial, en benefici de l'altra.

Ara que podem respirar perquè l'excessiva polèmica de les negociacions sobre l'Estatut ha acabat, ve l'etapa d'escoltar les opinions esbiaixades dels polítics i d'algun predicador radiofònic de la resta d'Espanya, fent interpretacions personals del text, llegint paràgrafs i treient-los de context, i fent judicis de constitucionalitat. Per començar, sembla que el PP va decidit a convertir-se en la darrera força política a Catalunya. Veurem si el PSOE contradiu els seus companys catalans, i en aquest cas quina és la postura d'aquests. Una etapa moguda la que s'acosta.

dimecres, 28 de setembre del 2005

El català, un deure

Una de les coses que potser no són vitals de l'Estatut que s'està negociant i que irrita alguns sectors de la política i de la premsa, és el fet que els ciutadans de Catalunya tindran el deure de conèixer el català. A ningú no se li pot escapar que actualment el català és un dret, no un deure, i que, per tant, no és una llengua cooficial amb el castellà, si s'entén aquest terme com llengua oficial en igualtat de condicions.

El PP i les preocupacions dels catalans

Recordo quan la gent sortia al carrer en massa per demanar que Espanya no donés suport a la guerra de l'Iraq. No era poca la gent que va manifestar-se en contra de l'actitut del govern espanyol, era ben visible al carrer. A les Terres de l'Ebre, la gran preocupació de la passada legislatura va ser la llei del PHN, amb el transvasament de l'Ebre. I vam sortir al carrer, tant a casa nostra com fora, arribant fins a Brussel·les. Era ben clar que la gent de l'Ebre no estava d'acord amb aquella llei. Dos exemples claríssims de com el PP aleshores no va escoltar, no va voler escoltar allò que podia sentir al carrer.

L'altre dia a la COPE - on havia de ser sinó?- el senyor Jiménez Losantos va entrevistar un regidor del PP, crec que de Mataró. Aquest regidor va explicar que de l'Estatut al carrer no se'n parla, que aquest no és un tema important. Un argument après molt bé de l'argumentari de senyors com Zaplana, Acebes o Rajoy. Tot i no sorprendre aquestes afirmacions categòriques de la gent del PP, no deixen de causar indignació. D'ignorar i de mensyprear allò que diu la gent del carrer el PP en sap molt i ho ha demostrat, i ara donen lliçons.

dilluns, 26 de setembre del 2005

Gestió de projectes amb GanttProject

Avui m'he descarregat la versió candidata a 2.0 de GanttProject, una eina de gestió de projectes a l'estil Ms Project. Està desenvolupat amb Java i es pot utilitzar tant en GNU/Linux, com en Mac OS X, com en Windows. Aquesta versió inclou compatibilitat amb el format de document de MsProject i unes quantes coses més. És una de les eines que he recomanat als meus alumnes de Treball Final de Carrera perquè puguin enviar-me la planificació de la feina en un format que pugui llegir sense haver de tenir MsProject.

L'ideari de la COPE

Si us entreteniu a llegir l'ideari de la cadena COPE segurament veureu que alguns dels seus programes podríem dir que no segueixen ben bé aquesta declaració d'intencions, almenys no en els punts IV i V. Segur que amb una lectura detallada podrien afegir-se més punts.

Enllaç: Ideari de la COPE

Vinga, que queda menys

No es posaran d'acord, si ho fan, fins el darrer moment. Haurem de menjar Estatut durant uns dies més. Ara, que si s'arriben a posar d'acord, a veure si són capaços de mobilitzar la societat perquè participi al referèndum.

divendres, 23 de setembre del 2005

Mitificar el programari lliure

"Aposta pel català" era el text que acompanyava el titular d'una notícia de TV3 sobre Microsoft i la llengua catalana. Jo encara no he vist mai en una botiga una caixa de Windows o de Microsoft Office en català. Perdoneu però, no em compro sovint sistemes operatius, tot i que sí que observo què es troba a les botigues d'informàtica. En tot cas, sempre que he vist que Microsoft ha traduït programari a la llengua catalana per utilitzar-lo primer calia tenir instal·lada la versió en castellà. Però, deixant de banda això, com que ara sembla que l'empresa de Bill Gates atterra a Catalunya i va acompanyada dels eslògans de Steve Ballmer contra el programari lliure, cal que fem recompte del programari lliure que s'utilitza i que està en català.

OpenOffice.org és un paquet ofimàtic que utilitza un format estàndard i obert, i que a la vegada és compatible en un grau molt alt amb el format tancat de Microsoft Office. La gent de Softcatalà, sense demanar diners a canvi, proporcionen la versió en català. Firefox és un navegador tan fàcil d'utilitzar com pugui ser-ho Internet Explorer, amb la possibilitat de fer servir diferents pestanyes per obrir diversos llocs web en una sola finestra, i amb moltíssimes extensions, útils i curioses, com ara una que ens diu el temps que fara a la nostra ciutat, si tenim missatges a la bústia de correu, un client de FTP, i amb lector de titulars de diversos llocs via RSS. La gent de Softcatalà gestiona la traducció de Firefox també. Thunderbird és un client de correu electrònic tan fàcil d'utilitzar com Outlook Express, i que a més incorpora un filtre contra correu brossa molt eficient, i permet, com Firefox, instal·lar diverses extensions. També Softcatalà s'encarrega de la traducció al català.

Aquestes tres són eines bàsiques que un usuari, utilitzi Windows, GNU/Linux o Mac, pot trobar en català i amb programari lliure, sense haver de donar les gràcies a cap gegant de la informàtica per haver pensat en els pobres catalanoparlants. I podríem continuar encara més, amb el Gimp, una eina de tractament d'imatges, Mambo, Drupal, gestors de contingut per crear webs dinàmiques, Moodle, per crear llocs d'aprenentatge virtual, FacturLux o BulmaGES, per dur la comptabilitat de l'empresa, Mono, SharpDevelop, Eclipse, i altres eines i plataformes per a desenvolupadors,... No és un mite el programari lliure, sinó una realitat. No és només que es trobi en català, sinó que la llibertat permet solucionar problemes en un temps raonable, mentres que les grans empreses els solucionen quan creuen convenient, si ho creuen mai. Malauradament cada vegada que Microsoft fa un anunci la premsa corre a donar-li cobertura, mentres que la feina de les comunitats de programari lliure queda sempre en un segon terme, tot i que estan contribuint a la presència de la llengua catalana en l'entorn de les noves tecnologies i a la generació de negocis locals basats en els serveis informàtics.

Travessera de Masdenverge

La portada del Diari de l'Ebre publica el problema de seguretat que suposa el trànsit rodat per dins de Masdenverge, per una carretera secundària però, molt transitada. A les entrades de la població hi ha dos semàfors que, en funció de la velocitat detectada en aproximar-s'hi es posen vermells o en intermitència, per fer que els vehicles entrin en aquesta a la velocitat màxima de 40 km/h. No és el primer dia que em trobo algú que se salta el semàfor en vermell, sense intenció d'aturar-se, o que algú fa un adelantament a la línia contínua que es troba a l'alçada d'aquest, com tampoc no és el primer dia que perdo de vista el cotxe que duc al davant perquè jo vaig a 40 i ell no.

Avui me n'ha passat una altra. Arribant a Masdenverge em trobo el semàfor en color roig. Duia al darrera dos camions que no han reduït prou, fent-lo posar d'aquest color. I tot i veure que jo frenava, el camió de darrera se m'ha tirat a sobre, queixant-se amb el clàxon perquè he reduït fins que es tornés a posar en intermitència. Increïble, que et toquin el clàxon per respectar els senyals!

És clar que no condueixo a la perfecció i que també faig infraccions, crec que de forma involuntària. Allò que no és admissible és que intentant respectar la normativa, sobretot per motius obvis de seguretat meva i de la resta de persones que em puc trobar quan condueixo, hi hagi qui es cregui que això no va amb ell i es posi nervió per això. No és un problema puntual, ni quant a mi com conductor, ni quant a Masdenverge com punt geogràfic conflictiu. És un problema més general de consciència sobre la necessitat de respectar les normes, sobretot per la seguretat de les persones.

dimecres, 21 de setembre del 2005

Oportunitat política

He sentit a la ràdio que col·lectius de gais i lesbianes es felicitaven per l'actitut d'Esperanza Aguirre davant del recurs que el PP presentarà al Tribunal Constitucional, contra la reforma del Codi Civil. No entenc la felicitat. La presidenta de la Comunitat de Madrid ho ha deixat claríssim. S'hi oposa perquè no ho creu oportú políticament. És a dir, que el PP no ho hauria de fer perquè ara mateix això li pot donar mals resultats. Cosa que no vol dir que si el PP acabés d'aconseguir la majoria absoluta a Espanya ja ho trobés oportú i fos la primera que acompanyés Rajoy a presentar el recurs.

Li hem d'agrair a Esperanza Aguirre una cosa. Ha deixat molt clar que en política es pensa molt en les conseqüències electorals de les decisions. I que si s'ha de tenir una postura falsa es té mentres convingui. Per això alguns parlaven català en la intimitat i després anunciaven un passeig militar per endur-se l'aigua. O altres asseguraven aprovar l'Estatut que sortís de Catalunya i ara intenten retallar-lo abans que en surti.

La gran aliança a Alemanya

Aquests dies es fan especulacions sobre quin serà el futur d'Alemanya, quines seran les aliances per formar govern. Una de les més llegides i escoltades és la que es refereix a una gran aliança entre els dos partits més votats, perquè aquesta sembla ser la voluntat del poble alemany. Mirem bé aquesta suposició. Si això fos així, a Espanya estarien governant PSOE i PP, i a Catalunya PSC i CiU, els dos partits amb més vots aconseguits en les respectives eleccions. I no és així. I doncs, indica això que les majories establertes no respecten la voluntat dels espanyols o dels catalans? No es podria interpretar també que un gran nombre de votants espanyols no volen que governi el PP, o que un gran nombre de votants catalans no volen que governi CiU? Com veiem, no hi ha una única interpretació.

És evident que al final en un sistema democràtic, les aliances que governen, siguin quines siguin, representen la voluntat de la majoria, encara que no siguin grans aliances, com es parla en el cas d'Alemanya. No m'imagino, tampoc, una gran aliança a Espanya. Molt haurien de canviar les coses perquè es produís.

dimarts, 20 de setembre del 2005

La Generalitat aposta pel programari privatiu

Sorpresa. La Generalitat, el departament d'Educació, signa un acord amb la Caixa per tal de dotar els centres educatius de 20.000 ordinadors. Si no vam tenir prou amb el donatiu que va fer Microsoft l'any passat de llicències de Windows al departament, ara aquests ordinadors també vindran amb Windows, el sistema operatiu més adequat, l'únic amb el qual els estudiants poden treballar. Sense paraules et quedes quan de tant en tant t'arriben aquestes notícies. Un govern que aposta pel programari lliure continua fent passes en la implantació de programari privatiu. Avui dia un lloc de treball d'un estudiant es pot configurar perfectament amb programari lliure. Almenys esperem que els aplicatius que s'instal·lin sí que siguin lliures, i no ens trobem que vénen amb el paquet ofimàtic de l'empresa de Redmon i sense cap altre navegador que el gran Explorer. Aquestes coses et fan dubtar, de veritat.

Enllaç: Educació i "la Caixa" signen un conveni per dotar els centres educatius de 20.000 ordinadors

Torna el Roine

L'oportunisme d'alguns és descarat. En època de sequera, tant el PP a Múrcia i al País Valencià, com CiU a Catalunya, aprofiten per reclamar transvasaments. El PP no ha deixat de reclamar aigua de l'Ebre, i ara CiU torna a demanar que es faci el transvasament del Roine. És fàcil convèncer en època de sequera. Tots volem solucions immediates als problemes, i es vénen els transvasaments com solucions immediates i millors que altres. Ja se sap que un transvasament costa anys de fer, com qualsevol gran obra, i també sabem que hi ha persones coneixedores del tema que argumenten sobre la no conveniència de fer transvasaments. Aquests si tornés a plantejar-se un transvasament de l'Ebre hi tornarien a donar suport.

Enllaç: CiU vol recuperar el transvasament del Roine amb una moció al Congrés

Veu IP sense fils

L'empresa PeopelCall ofereix telefonia IP sense fils. Vénen un telèfon mòbil Wifi, amb 802.11b, per fer trucades. El telèfon té un número que comença per 700 però, que canviarà quan el govern estableixi la nova numeració per als telèfons de veu IP, els quals començaran per 51. Entre els usuaris de PeopleCall, igual que amb altres serveis d'aquest tipus (Skype, OpenWengo, GoogleTalk,...), són gratuïtes. PeopleCall va ser una de les primeres empreses a oferir telefonia IP amb trucades a telèfons fixos a preus molt baixos a qualsevol lloc del món.

dilluns, 19 de setembre del 2005

Insults de Jiménez-Losantos

El senyor Federico Jiménez Losantos basa el seu programa en la defensa de la dreta extrema i en la crítica sense respecte de tot allò que no li agrada, siguin socialistes, catalans, vascos, independentistes, etc. Amb el seus contertulians els insults i el menyspreu són diaris. Sorprén, no, en una emissora participada per la conferència episcopal?

Una de les coses que sempre em fa gràcia és quan es refereix al passat de les persones per tal de desqualificar-les. Reconeix i descriu els antics comunistes que han canviat de bàndol, o els antics falangistes que ara són d'esquerres. Si no fos perquè ell també és un dels qua ha fet el canvi de jaqueta, des de l'extrema esquerra a l'extrema dreta, hom quedaria sorprés per la capacitat d'anàlisi de les persones per allò que han estat.

Un enllaç: http://www.elplural.com/comunicacion/detail.php?id=143