#apple #foss Mac App Store

Apple ha presentat el dia de Reis la Mac App Store, un dipòsit d'aplicacions, com ja tenia l'iPhone i l'iPad, per permetre que els usuaris s'instal·lin de forma ràpida i senzilla les aplicacions al seu ordinador Mac. Com sovint passa, els mitjans se n'han fet ressò, com gran novetat però, sense analitzar gaire aquesta "novetat".

Si teniu Ubuntu, des de ja fa unes quantes versions de la distribució que hi ha un dipòsit d'aplicacions al qual s'accedeix des del menú i que permet instal·lar aplicacions amb un clic. El sistema, a més, com presumeix Apple, ja s'encarrega d'avisar d'actualitzacions del programari instal·lat amb el seu gestor d'actualitzacions. Cal dir a favor d'Apple que també fa temps que els paquets de les aplicacions són el màxim d'independents de la resta de programari possible, amb pocs problemes de dependències.

La Mac App Store també té certes restriccions si algú vol publicar-hi alguna aplicació que ha desenvolupat. Per exemple, no es poden publicar aplicacions que facin una cosa que ja fa una altra aplicació que ja és a la App Store, on una aplicació d'Apple (fora competència); aplicacions que mostrin o continguin porngrafia (Apple decideix quins usos poden tenir les aplicacions, un navegador no podria ser-hi); programari que instal·li o sigui un complement (motors de video, ...); o aplicacions lliures amb llicència GPL, com s'ha sabut avui, quan Apple ha tret VLC de l'App Store per la seva llicència, a petició dels desenvolupadors del projecte, ja que Apple distribuïa VLC sense complir amb la GPL.

Per tant, una idea bona, no original però, bona, i a la vegada una iniciativa dolenta, com ja ha passat amb les App Store per a iPhone i iPad, per les restriccions que imposa l'empresa a les aplicacions que hi publica. Però, com que és molt cool, segur que molta gent ni s'ho mirarà això.

+ GNU FDL

#twitter #ip #dretsautor Ús de fotos "publicades" a Twitter

Fa poc que una sentència als EUA ha servit per llegir afirmacions com que les imatges publicades a Twitter no són d'ús lliure. La sentència es relaciona amb un conflicte sobre reconeixement d'autoria d'imatges pujades a TwitPic, quin autor va demandar mitjans que les van utilitzar sense reconèixer-ne l'autoria. Tècnicament però, les imatges no es publiquen mai a Twitter si no que allí es publiquen enllaços a les imatges, les quals poden haver-se publicat a TwitPic, Flickr o altres serveis. És en aquests serveis on cal anar a mirar les condicions d'ús de les imatges (en el meu cas publico imatges a Flickr amb llicència Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual, CC BY-SA) i també les condicions d'ús del servei. Quan algú puja imatges a TwitPic, segons les condicions del servei, conserva tots els drets sobre aquestes però, atorga al servei una llicència mundial, no exclusiva, lliure de pagaments, subllicenciable i transferible per ús i treballs derivats.

Tenia entès que la sentència era sobre el reconeixement de drets i no pas sobre ús de les imatges. Si es tractés d'aquest segon supòsit, si TwitPic hagués donat permís als mitjans per utilitzar les imatges, probablement la sentència hauria estat una altra. Em pregunto si l'autor, si els autors de continguts publicats a la xarxa, ho tenen en compte, quins drets atorguem quan hi deixem qualsevol obra.

+ GNU FDL

Contracop i les llicències lliures

Avui llegia que Contracop publica el seu primer disc. La notícia, més que el seu primer disc, segons els titulars, era que el disc es publicava amb una llicència lliure. Però, després d'intercanviar comentaris amb ells al bloc, he pogut comprovar que això no és així.

Contracop publiquen el seu primer disc amb una llicència CC BY-NC-ND, és a dir, una llicència que no permet ús comercial ni obres derivades. Això són restriccions d'ús i penso que clarament no és lliure. És més, ells mateixos parlen del copyleft de les llicències Creative Commons i això tampoc no és així. Les llicències lliures de música, imatges, etc., són anàlogues a les llicències lliures de programari. La clàusula copyleft va íntimament lligada al fet que la llicència sigui lliure. Perquè una llicència Creatice Commons sigui de tipus copyleft, a més de ser lliure requereix que sigui Compartir Igual (SA, o Share Alike).

Massa sovint es confonen les llicències Creative Commons amb les llicències lliures. És més, es confon el concepte cultura lliure amb els continguts lliures.

El grup diu que es deslliguen de la SGAE però, ningú no està obligat a ser soci de la SGAE. Sí que és cert que, si vols cobrar per drets d'autor, has de fer-ho via una entitat de gestió de drets. Es digui SGAE o un altre nom, no tens més remei que ser-ne soci.

Per això, tot i felicitar-los pel seu primer treball, crec que haurien de parlar de llicència Creative Commons i no de llicència lliure ni copyleft.

+ GNU FDL

Consumer.es s'equivoca amb el copyleft

Mira que segueixo els continguts de la revista Consumer i fins ara sempre podria dir que m'han semblat correctes i molt interessants. Avui però, m'he topat amb un articles sobre llocs on trobar música copyleft. M'ha estranyat perquè en realitat allò que està de moda són els llocs on hi ha música gratis, sovint amb llicències Creative Commons. Sent puristes, copyleft està relacionat amb el programari lliure i es refereix a programari lliure quina llicència, a la vegada, requereix que la distribució de l'obra o derivats, ha de ser sota les mateixes condicions. Però, sent més flexible, podríem deixar copyleft com la condició que la distribució de l'obra o derivats sigui sota les mateixes condicions, sigui o no aquesta lliure. Personalment crec que aquesta segona opció és una deformació del concepte original, potser perquè continguts no lliures aparentment ho semblin.

Alguns llocs, com el de la Fundació Copyleft, ho veuen de forma més àmplia. A la Wikipedia, o en el projecte GNU -origen del terme- es relaciona copyleft amb llicències lliures. Malauradament, les llicències Creative Commons s'associen amb els continguts lliures, per una altra utilització deformada del terme. Lliberat per als autors però, no per als usuaris, que és allò que pretén el programari lliure i tal com s'entén en la definició de continguts culturals lliures.

Per això penso que l'article hauria de parlar de música gratis, com a molt de música Creative Commons -la majoria de casos serà així- però, ni de música lliure ni, encara menys, de música copyleft.

+ GNU FDL

La sèrie de Blade Runner amb llicència CC BY-SA

El bloc de Creative Commons anuncia que el director Ridley Scott  estrenarà una sèrie per a la web basada en la pel·lícula seva Blade Runner, la qual potser després passarà a veure's a la televisió. Els capítols de la sèrie podrien publicar-se amb llicència Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual, és a dir, una llicència lliure i amb copyleft.

+ GNU FDL

Coneixement lliure als webs dels candidats

Per casualitat he vist que el web de la candidatura de Raül Romeva inclou una llicència Creative Commons BY-SA per als continguts, és a dir, una llicència lliure i amb copyleft. He mirat aleshores els llocs web d'altres candidats a les eleccions europees per veure quina és la informació legal que hi reflecteixen.

Els socialistes, ni el web del partit, ni el bloc de la candidata, no indiquen res quant a la llicència dels continguts. Per tant, els continguts són totalment restrictius. Els del candidat del PP de Catalunya tampoc no tenen llicència associada. El web d'Oriol Junqueras (ERC), tot i que té un apartat de crèdits per indicar el programari [lliure] utilitzat, tampoc no té indicació de llicència enlloc. El web de Ramon Tremosa (CiU), indica a la banda esquerra un copyright ben clar.

És molt significatiu que, per ignorància o per deixadesa, els partits no clarifiquin les condicions d'ús dels seus continguts en els llocs web de campanya. Només un de tots els esmentats té una llicència lliure per als continguts. Ara bé, si ens fixem, tots s'han apuntat a la moda 2.0 i tenen tot d'enllaços a Facebook, Twitter, Youtube i altres serveis.

Sembla una tonteria però, Europa dirigeix la legislació sobre propietat intel·lectual, la qual, juntament amb el Paquet Telecom, pot perjudicar o beneficiar la ciutadania. Aquells que han de representar-nos a Europa no poden descuidar aquests detalls.


+ GNU FDL

Aplicació per incloure llicències Creative Commons al Facebook

Ja us podeu instal·lar una aplicació al Facebook que permet indicar quina llicència Creative Commons (CC) voleu aplicar als vostres continguts (fotos, videos i perfil, per separat). Es pot seleccionar si es permet ús comercial o no, i si es poden fer modificacions dels continguts, si es poden fer però, sota les mateixes condicions de llicència, o si no es permet. No es contemplen totes les llicències CC possibles però, és un primer pas per poder llicenciar els continguts al Facebook, igual que ja es pot fer en altres entorns com Flickr o Blip.tv.

+ GNU FDL

Copyleft o no copyleft

De tant en tant em trobo amb llocs on es diu que s'aplica el copyleft als seus continguts però, on fent una ullada a les condicions d'ús, de copyleft res de res. Copyleft, tal com ho defineix el projecte GNU, és una forma genèrica de distribuir un programa o qualsevol altra obra intel·lectual de manera que sigui lliure, tot requerint que versions modificades o ampliades d'aquest continuïn sent lliures.

Així, la llicència GNU GPL, és l'exemple més clar del copyleft aplicat. Es tracta d'una llicència de programari lliure que requereix que en distribuir còpies del programari, o derivats d'aquest, continuï fent-se amb la mateixa llicència. És la clàusula copyleft, la qual crea un efecte víric de la llicència, pel fet que el nombre de programari amb llicència GPL creix a mesura que augmenten les distribucions de l'original o de treballs derivats. També seria copyleft la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

En canvi, no són copyleft les llicències que, tot i ser lliures, no afegeixen la condició sobre les distribucions de l'original i de treballs derivats que es faci amb la mateixa llicència. Tampoc no ho són, evidentment, les llicències privatives. I tampoc no ho són totes les llicències Creative Commons (CC). De fet, no totes les llicències CC són lliures tampoc. Així doncs, si apliqueu una llicència CC però, no permeteu usos comercials, la llicència no serà lliure i tampoc copyleft.

Per tant, tot i que quedi bé, si utilitzeu el terme, sigueu conseqüents amb el seu significat.

+ GNU FDL

Mapes conceptuals i mentals sobre llicències

Llegeixo a La Pastilla Roja que l'Oficina de Programari Lliure de la Universitat de Santiago de Compostela ha publicat amb llicència lliure els mapes conceptuals i mentals sobre els tipus de llicències. Aquests són els primers materials alliberats que formaran part d'un estudi sobre llicències per a diferents tipologies d'obres.

Imatge utilitzada incomplint la llicència per segon cop

Obro La Veu de l'Ebre de divendres 8 d'agost del 2008. La pàgina 18 informa sobre la compra dels Ullals de Baltasar per part de Medi Ambient. Em trobo amb una foto dels Ullals que m'és familiar. No pot ser, per segon cop no pot ser.

Cerco a Flickr i recupero una imatge penjada l'abril del 2006. La retallo i crec que coincideix amb la que hi ha al setmanari. Podeu jutjar vosaltres mateixos/es. La del setmanari però, va signada com si fos de La Veu de l'Ebre, no meva. M'he posat en contacte amb ells per fer-los saber que cal complir les condicions de llicència malgrat que la imatge sigui lliure.

El curiós del cas és que aquesta mateixa imatge ja va ser motiu de queixa per part meva, en una informació que van publicar a l'Ebredigital el mes d'agost del 2006. En aquell moment es van disculpar i, en comptes de reconèixer l'autoria, van eliminar-la.

Una imatge que em sona

Avui dijous 7 d'agost el diari Més Ebre publica a la pàgina 15 un reportatge sobre les festes d'Amposta (PDF). Hi apareix una imatge amb un peu de gràfic que diu que és una imatge d'arxiu de la desfilada de vestits de paper. Aquesta imatge és de les festes del 2007 i, després de mirar-la bé, crec no equivocar-me si dic que és un retall de la imatge que adjunta aquesta entrada. Un cop més estaríem davant d'un mitjà que aprofita continguts lliures però, sense respectar-ne la llicència.

I un cop més repeteixo que m'encanta que s'utilitzin els continguts que publico. En part, per això ho faig. Però, els publico amb una llicència -lliure, en aquest cas- i cal respectar-la. Ja m'he posat en contacte amb la redacció del Més Ebre per aclarir el tema.

Actualització 08-08-2008: Des del Més Ebre m'han contestat i diuen que la foto els ha estat facilitada pel gabinet de premsa de l'Ajuntament d'Amposta. Per tant, qui ha incomplit la llicència no ha estat el bisetmanari sinó el servei de premsa de l'Ajuntament. Des d'aquí agraeixo la resposta ràpida del Més Ebre.

Un article que em sona

Em sap greu cada cop que poso una entrada com aquesta perquè les al·lusions poden fer sentir malament la part al·ludida. Però, crec que s'ha de prendre com una reivindicació més de la difusió lliure del coneixement, de la conscienciació per la importància de la propietat intel·lectual, no únicament en continguts restrictius sinó, també en els lliures.



El cas d'avui és l'article sobre les Festes d'Amposta que ha publicat el Canal TE. Si us fixeu el segon paràgraf està agafat íntegrament d'una entrada del meu bloc. Però, va signat pels serveis informatius de Canal TE i no es reconeix la font de la notícia -per no dir que no s'indica que es pot utilitzar el contingut sota la llicència CC Reconeixement-Compartir Igual-. És per això que m'he posat en contacte amb ells per agrair-los l'ús dels continguts però, per demanar-los també el respecte per la llicència dels mateixos.



Us convido a fer el mateix si us trobeu en un cas semblant, per fer entendre els mitjans tradicionals i aquelles organitzacions o persones que publiquen continguts amb llicències restrictives, que malgrat publicar continguts lliures, al darrera hi ha uns drets d'autoria que cal respectar.

Google vs Affero GPL

Free Software Daily publica una referència a un article sobre les implicacions de les llicències de programari que s'utilitzen, centrant-se en un cas concret, la llicència Affero GPL v3 i el programari de Google. La llicència GNU Affero GPL 3.0 (AGPL) és una llicència lliure de tipus copyleft. Té la particularitat que està pensada per al cas que el programari sigui accedit com un servei a la xarxa (SaaS, Software As A Service). Obliga que si es fan modificacions de programari lliure sota la llicència AGPL, aquestes es facin públiques, per tal que les persones que accedeixen al servei puguin obtenir el seu codi font.

L'article destaca que això és un problema per a Google, doncs l'empresa sí que ofereix interfícies de programació per interaccionar amb els seus serveis però, no dóna accés al seu codi font, de forma que utilitzar la llicència AGPL seria un problema. Comenta l'article com hi ha projectes de Google Code que han hagut de passar-se a Sourceforge per tal de poder publicar-se amb llicència AGPL.

GFDL vs CC BY-SA

L'altre dia la Carme Pla en la seva presentació sobre Wiktravel va comentar que la llicència d'aquesta amb la de la Wikipedia són diferents. Això fa que els continguts de la Wikipedia no es puguin utilitzar a Wikitravel. Potser us podríeu preguntar el motiu d'això. Com és que sent en els dos casos continguts lliures no es poden utilitzar els d'un lloc en l'altre?

La casualitat ha fet que un estudiant s'hagi trobat amb el mateix problema en el seu projecte de final de màster i n'haguem estat parlant. No va sobre Wikitravel però, sí que ha de seleccionar la llicència de la feina que està fent, una llicència lliure. És per això que m'agradaria comentar-ho una mica.

La Wikipedia té sobre els seus continguts una llicència GNU Free Documentation License (GFDL). Aquesta és una llicència lliure amb copyleft. Obliga que quan un document es distribueixi o se'n facin modificacions i es distribueixin, es faci amb la mateixa llicència, la GFDL. D'altra banda els continguts de Wikitravel es troben publicats amb llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 1.0 (CC BY-SA). Aquesta llicència és semblant a l'anterior en el fet que és de tipus copyleft. En el seu text legal obliga que els treballs derivats siguin publicats només amb aquesta llicència. Val a dir que la versió actual de CC BY-SA el marge és més ampli i demana que la llicència dels treballs derivats sigui equivalent quant a llibertats.

Hi ha, per tant, un conflicte. Si Wikitravel incorpora continguts de la Wikipedia això implica que, com treballs derivats, els continguts de Wikitravel automàticament han de publicar-se amb llicència GFDL. Això fa les llicències incompatibles. El pas contrari, amb la llicència actual de Wikitravel penso que també és impossible, és a dir, incloure continguts de Wikitravel a la Wikipedia. Ara bé, amb les versions actuals de CC BY-SA això penso que ja no és problema. Hi ha opcions de compatibilitat però, com explica la gent de Wikitravel, si els continguts que es barregen tenen llicència dual, és a dir, que es publiquen tant amb llicència GFDL com amb CC BY-SA.

Un aspecte no relacionat amb la compatibilitat però, que també és un punt de decisió per a Wikitravel (vegeu els motius pels quals no s'hi utilitza la GFDL), és com s'ha d'aplicar la GFDL als documents. La GFDL va ser creada pensant en la publicació i comercialització de llibres amb continguts lliures però, sense eliminar la llibertat sobre aquests continguts. Potser per això obliga que la distribució de documents GFDL incloguin el text de la llicència inclòs (un bon grapat de pàgines), a més d'altres requeriments en funció del nombre de còpies que es distribueixin. Això, en una guia de viatges, és un inconvenient important.

Val a dir que fa pocs mesos que es va arribar a un acord entre la FSF i Wikimedia per fer una nova versió de la GFDL que eliminés la conflictivitat del copyleft amb CC BY-SA. En el moment que això es materialitzi el conflicte actual desapareixerà. És una bona notícia, alhora que lògica, que dues llicències lliures i copyleft siguin compatibles entre elles.

És lliure la cultura lliure? (I)

Quan parlem de cultura lliure és inevitable referir-se al terme tal com el planteja Lawrence Lessig al seu llibre del mateix nom. És més, hi ha qui assumeix que les llicències Creative Commons per elles mateixes ja són una expressió de la cultura lliure.

Lessig argumenta que per a ell la cultura lliure és un equilibri entre anarquia i control, sense que impliqui que els creadors perdin diners. Proposa el model de llicències Creative Commons, contraposat a la cultura privativa (tots els drets reservats) i la de cap dret reservat -obtenim així el concepte alguns drets reservats. El concepte de llibertat de Lessig està relacionat amb un model de llicències que expressen les llibertats que els creadors de continguts permeten exercir a altres persones amb la seva obra.

En aquesta sèrie d'articles vull parlar de la cultura lliure de Lessig i de l'elecció de llicències a l'hora de publicar treballs que no siguin programari. Sovint pensem que utilitzant qualsevol llicència Creative Commons per als nostres treballs ja estem utilitzant llicències lliures però, realment estem exercint la llibertat com autors i no estem parlant dels usuaris, com sí que passa amb el programari.

Revocant la GPL

Via Free Software Daily podeu accedir en un article de Groklaw on parla de la intenció d'un autor amb projectes a SourceForge de no distribuir-los més amb la llicència GPL. És més, diu que no permet l'ús de versions ja publicades amb la GPL d'ara endavant. L'article de Groklaw explica que això no és possible. La llicència GLP no diu enlloc que un autor de programari pugui revocar la llicència als usuaris que ja l'han rebut. Pot, evidentment, no publicar a partir d'un moment determinat, cap versió més amb llicència GPL. En l'àmbit espanyol això potser té una via per a l'autor i és la d'utilitzar els seus drets morals per impedir-ho però, tinc entès que això té conseqüències i que l'autor pot haver d'indemnitzar les persones afectades.

12 milions d'euros en llicències

Vilaweb publica una notícia en què es pot llegir que la Generalitat de Catalunya signarà un conveni amb Microsoft per actualitzar el seu programari. I calcula que es gastaran uns 12 milions d'euros (2000 milions de pessetes) en llicències. Segur que part d'aquestes llicències són de programari ofimàtic, amb alternatives lliures madures disponibles. Però, Catalunya és diferent. Serà que tenim diners i que per això no ens plantegem invertir els diners en altres coses que no siguin llicències.

Pèrdua de garantia?

Avui m'han explicat que una botiga d'informàtica de casa nostra -no diré quina, ni la població- ven ordinadors de la marca Samsung i si els demanés que et posin un altre sistema operatiu diferent del Windows Vista instal·lat, et diuen que perdràs la garantia de l'ordinador, perquè el fabricant diu que no dóna garantia si l'ordinador és manipulat. Val a dir que no és el primer cas d'aquest tipus d'avisos als pobres consumidors que van a comprar-se ordinadors. Ara bé, com a mínim hi ha alguns punts que s'han de tenir en compte:

• La garantia de l'ordinador, de 2 anys, l'ha de donar qui ven l'ordinador, no el fabricant.
• Manipular un ordinador no pot equiparar-se a canviar el sistema operatiu perquè també ho és instal·lar altres programes.
• L'ordinador és un producte i el programari que duu instal·lat és un altre. No es pot condicionar la garantia del maquinari al programari instal·lat i si és així ha d'estar per escrit.
• Si la llicència de Vista és com les de versions anteriors de Windows pot rebutjar-se, t'han de tornar els diners i queda en evidència la separació entre ordinador i sistema operatiu.
  

Avui neix la GPL v3

Avui neix la versió 3 de la llicència GNU GPL, la llicència de programari que ha permès que el programari lliure s'hagi estès arreu del món. Després de diversos esborranys, de debats i de polèmica sobre les novetats que incorpora, la Free Software Foundation (FSF) presenta aquesta llicència, una guia de les novetats de la qual podeu consultar al web de la FSF.

Joomla vol estensions GPL

La gent del projecte Joomla! demana que qui desenvolupi extensions ho faci amb llicència GPL, la mateixa que té el sistema de gestió de continguts. A mi això no em resulta cap problema però, entenc que és una petició que per esdevenir obligació cal que primer passi per l'establiment clar sobre si una extensió és o no una obra derivada de Joomla! En cas de ser-ho aleshores no cal aquesta exigència perquè automàticament qualsevol qui desenvolupi extensions ha de ser conscient que en distribuir-les s'aplica la GPL. Si ni es considera obra derivada, no es pot exigir la GPL, tot i que, si es distribueix conjuntament Joomla! i les extensions no GPL, aleshores tot el conjunt és GPL, tal com indica la llicència. No sé però, si és bo que una base de gestor de continguts, amb una API per poder crear noves funcionalitats, tingui llicència GPL, en comptes de tenir una llicència LGPL, com a mínim.