Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris salut. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris salut. Mostrar tots els missatges

divendres, 31 d’agost del 2012

Taps, donacions i la cosa pública #solidaritat

TapsFa poc debatia amb un amic sobre el sistema sanitari dels EUA arran de la situació de la sanitat pública a Espanya i Catalunya i d'alguna notícia que ara no recordo sobre l'assistència sanitària allí. Ell veia amb bons ulls el funcionament del sistema nord-americà, en el qual qui no té diners té unes limitacions importants d'accés a la sanitat però, que -i aquí veia ell la part bona- sempre té opció de demanar ajuda a associacions privades. D'alguna manera aquí ens acostumem poc a poc a això, encara que, per sort, encara pensem que la sanitat pública ha de continuar sent-ho i ha de ser universal, malgrat els governs.

Les maratons de TV3, les donacions a ONGs, les microdonacions a xiquets malalts que necessiten seguir tractaments cars i no coberts per la sanitat pública, la ja estesa recollida de taps per recollir diners
per facilitar cadires de rodes o tractaments a xiquets, són exemples de la solidaritat de la gent, i un reflex de la injustícia d'un sistema que en determinades situacions d'extrema necessitat no fa allò que hauria de fer, vetllar pels ciutadans.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 27 d’octubre del 2011

Botó antipànic als centres sanitaris #salut #informàtica

Llegeixo que els centres de salut d'Andalusia tenen una aplicació coneguda pel nom genèric de botó antipànic, el qual permet que un professional, prement una combinació de dues tecles a l'ordinador, avisi d'una situació potencial de perill, pensant sobretot en agressions.

Aquí a l'Ebre tenim centres de Primària i llocs de l'HTVC on també hi ha una aplicació d'aquest tipus, 100% feta a casa, 100% amb programari lliure, i amb un equip reduït de persones.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 18 de setembre del 2011

Més retallades a #salut #crisi

HTVCLlegeixo amb preocupació la notícia sobre l'amortització de places d'interins a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Malgrat que el conseller en el seu dia va dir que s'havien fet totes les retallades que calia, veiem que no és així. No les fa el Departament de Salut però, es fan igualment, encara que les facin els centres. Amortització de places equival, com remarca la Junta de Personal, a pèrdua d'aquestes places. En un futur no crec que es tornin a crear i en cas que es necessitin potencialment seran eventuals o personal subcontractat.

Algú fa un temps quan exagerant vaig dir que només faltava que tanquessin l'Hospital em va dir demagog, i em va recordar que sempre s'havien tancat plantes. Segons la mateixa notícia les 2 plantes i mitja tancades a l'estiu no s'obriran i els quiròfans funcionaran a la meitat. Exagerava expressament però, el tancament indefinit de plantes és simptomàtic.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 11 d’agost del 2011

El nou CAP d'#Amposta

Amposta: Cartell del nou CAP en campanya electoralDurant la passada campanya electoral de les municipals CiU va presentar les obres del nou CAP. El cartell el féu treure la Junta Electoral per estar en campanya. CiU va queixar-se de la denúncia que va propiciar la retirada i van presumir de projecte i de finançament. Fins i tot quan el govern català va parlar de no fer el nou hospital de les Terres de l'Ebre es parlava de posar diners amb el mateix consorci que ha de fer el nou CAP a la ciutat.

Fa poc en una entrevista -crec que a la tele- l'alcalde va dir que ara mateix no hi ha diners per fer-lo. En canvi durant la campanya es va posar un cartell que ve a dir que les obres començaran de forma imminent. No cal dir res més, no?

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 31 de maig del 2011

Retallades sociosanitàries? #crisi #salut

Jesús: façana de l'antic hospital de la CreuFa cinc anys que el germà de mon pare és a l'Hospital de Jesús arran d'una malaltia que l'ha convertit en totalment dependent. No cal dir que les visites a Jesús han esdevingut ja part de la nostra vida, amb la qual cosa hem pogut conèixer una mica com és per dins un centre sociosanitari, hem pogut veure persones que estan molt malament, altres que sembla que no tant, persones que moren, fills visitant pares, nets visitant avis, marits visitant mullers,... Malauradament a Amposta encara no hi havia un centre d'aquestes característiques quan mon tio va haver d'ingressar, cosa que hagués fet més fàcil conviure amb aquest nou factor dins de les nostres vides.

Quan ets en un centre sociosanitari, almenys en el de Jesús, t'adones que hi ha molta gent que hi treballa però, que no donen abast en la feina. Ara algú que s'ha de canviar, ara algú que crida o que plora, ara dóna el menjar a qui no pot menjar per sí sol,... En aquest sentit, les famílies poden ajudar anant a donar el menjar als malalts, afeitant-los o tallant-los el cabell si cal, treient-los a passejar, si poden. S'ha de valorar molt els professionals que s'hi dediquen.

Ara bé, una cosa que no m'ha agradat mai, responsabilitat més aviat de la direcció del centre que no pas dels treballadors és l'aspecte de recursos d'ús habitual. Quan una persona com mon tio és en una unitat de llarga estada, el centre es queda una part de la seva pensió, i a més imagino que el centre cobra pel grau de dependència que en el seu dia se li va aprovar. Malgrat això, els familiars han de comprar roba (pijames, mitjos,...), aigua si volen i pagar altres coses com pot ser tallar el cabell o afeitar -o com en el nostre cas, fer-ho ells-, cosa que podem considerar normal. Des de fa un temps però, a l'habitació es podia llegir una nova llista de coses que havien de dur els familiars. Articles de neteja com raspalls de dents, colònia, tovalloletes humides si en volien, etc. De fet, fa uns dies li ho van confirmar a mon pare. Només portaven sabó per netejar-lo però, la colònia, si en volia, la seva. Tovalloletes, si en volia, les seves. Reducció de material. I això em sembla ja inacceptable.

Fixeu-vos que no parlo ja de la manca de personal que es dediqui a estar pels malalts que hi ha a les habitacions, que intenti fer-los estar actius dins de les seves possibilitats. Assumeixo que el cost podria ser elevadíssim però, retrocedir en recursos, encara que sigui per un simple pot de colònia em sembla un mal símptoma.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 27 d’abril del 2011

#crisi Vicenç Navarro i les retallades de #Salut

Vicenç Navarro ha escrit un article sobre les retallades del sistema públic de Salut titllant-les d'innecessàries i perjudicials. Contrasten aquest tipus d'articles amb la gran quantitat d'articles que s'alinien amb les tesis del Govern. Molt sovint no entens com gent que treballa o que col·labora en mitjans de comunicació públics siguin tan poc crítics amb les retallades i donin per bons els arguments. Em pregunto si en el cas que els retallats fossin els seus sous no es plantarien i cercarien arguments per criticar la mesura.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 30 de desembre del 2010

#salut #copagament Pagar pel menjar de l'hospital

Globus sonda o voluntat ferma, es parla d'un possible pagament de la matèria primera del menú dels malalts hospitalitzats. El nou conseller de Salut és defensor del copagament i, tot i no veure-ho oportú ara, sí que veuria bé aquesta altra mesura.

En canvi penso que de moment tots copaguem amb els nostres impostos. Si el percentatge de copagament de la nostra nòmina és insuficient, que el facin variable, com ja passa amb l'IRPF. Seria millor que no anar cap al model d'una salut pública més semblant a la d'una mútua més. Perquè aleshores caldria parlar més profundament del tema, de les quotes que ens resten de la nòmina, dels impostos en general, i caldria garantir un sistema just per a tothom.

En broma i seriosament a la vegada, pagar pel menjar quan estàs hospitalitzat, et dóna dret a exigir que et donin el que demanes i que a sobre tingui un nivell superior -sense pensar en cap cas concret-? I no posaria les bases perquè qui tingui més diners mengi més car, eliminant la igualtat que en els centres de salut pública té tothom?

Preocupacions davant de les novetats quan ideològicament són totalment oposades, ja veieu.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 14 de desembre del 2010

#salut #tabac #restauració El 2 de gener, fora tabac als espais públics

Llegeixo a l'Ara que el proper 2 de gener, si no hi ha canvis, entrarà en vigor la reforma de la llei del tabac, la qual avui ha passat pel Senat sense acceptar les esmenes de moratòria per a bars i restaurants i per crear zones per a fumadors. Me n'alegro.

Els restauradors afirmen, amb arguments que altres refuten, que perdran diners amb la reforma. Pensen en els diners i no en el perjudici del fum per als clients que no fumen o per als seus treballadors. Els fumadors potser se senten acorralats però, són aquells que no miren on són ni qui tenen a la vora quan es posen a fumar, són els que malgrat indicadors que no s'ha de fumar en un lloc, fumen igual. Sense anar més lluny, passeu-vos per l'HTVC i veureu com l'espai reservat per a fumadors no és pas l'únic lloc on la gent fuma. O entre en llocs on també entren crios i on hi ha gent que fuma -malament per als fumadors i per als pares per entrar-.

Sí que és hipòcrita fer una llei contra el tabac i guanyar diners amb els impostos que el graven però, m'alegro que els drets dels fumadors deixin d'eixafar els dels no fumadors. I m'alegro de pensar que per fi podrem deixar de mirar la porta d'un restaurant abans d'entrar per veure si deixen o no fumar a dintre.

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 27 de novembre del 2010

#crisi #salut Baixes laborals, i això ho legisla un govern del PSOE

Llegeixo que s'ha publicat al BOE, amb data 22 de novembre que a partir d'ara les altes mèdiques durant una baixa les podrà donar un inspector mèdic, sense atendre ni les raons el metge de Primària ni les raons dels metges del servei públic de salut. No sé com afecta això a Catalunya però, em sembla un gran pas enrere, com s'explica a la notícia. Les baixes, sotmeses a un criteri econòmic i el criteri mèdic passaria a segon terme. D'escàndol.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 29 d’octubre del 2010

Zona de fumadors a l'HTVC

HTVC: Porxo sense fumAvui a l'Hospital ha començat el dia amb indicadors a les diferents portes on es podia llegir "Porxo sense fum". A l'esquerra es pot veure un dels cartells indicadors, acompanyat del mapa que mostra el lloc on a partir d'ara s'ha d'anar a fumar. És una marquesina habilitada a la part del darrere del centre, com es pot veure a la foto de la dreta.

HTVC: Espai per a fumadorsNo he entès mai com a les portes dels hospitals hi ha sempre gent fumant, tant personal del centre, com visitants, com fins i tot pacients ingressats. Veure una persona amb una sonda al nas i la cigarreta a la mà és una imatge contradictòria.

Avui es podia veure gent fumant a les portes, no us penseu que no. I la marquesina no era plena de gent tampoc. Suposo que poc a poc la gent farà cas dels indicadors. O potser esperaran la llei del 2 de gener.

Queda poc ja perquè la cançó de The Editors tingui sentit.


Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 31 de maig del 2010

Dia Mundial sense tabac, 2010

Avui se celebra el Dia Mundial sense tabac. Ja fa uns dies que a l'hospital hi havia una parada d'estudiants fent campanya informativa. Només a unes passes, a la porta d'entrada, hi havia gent fumant, com si res. No cal concretar però, el cas de cap hospital. Si anem als diferents hospitals ebrencs, o de Catalunya, trobarem pacients a fora fumant, treballadors fumants i acompanyants fumant. Una imatge que topa amb qualsevol campanya contra el tabac i contra el fet que els centres estiguin inclosos dintre de la xarxa catalana d'hospitals sense fum.



Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 25 d’agost del 2009

Grip A i educació

Avui llegia que el ministeri de Sanitat no permetrà baixes a les dones embarassades, tot i ser població de risc en cas de contagi per la grip A (H1N1). Una mestra es queixava que treballant amb crios de 3 anys, era difícil aplicar les instruccions: dur mascareta i evitar petons dels crios. Difícil. Acabes pensant que aquells que prenen decisions sovint les prenen sabent que probablement no els afectaran, per molt que diguin que són conscients de les preocupacions de la gent. No es pot generar alarma, amplificada pels mitjans, i després, quan es tem que creixin els contagis, voler que la gent estigui tranquil·la.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 19 d’agost del 2009

L'atenció a les embarassades a l'estiu

Avui teníem visita a la llevadora, al CAP d'Amposta, a les 19h. Hem tingut visita quasi a les 20:30h. Una hora i mitja més tard. Sembla que algú pensa que les visites de les embarassades a la llevadora poden durar entre 5 i 10 minuts, i no més de 15 minuts, com és habitual. Allí hi havia una colla de noies amb un estat avançat de gestació, esperant el retard de la visita, i amb la incomoditat que representa estar tant i tant de temps en una sala d'espera com aquella, amb un aire condicionat que no dóna prou per apaivagar la calor.

Aquest no és l'únic servei que disminueix en servei a l'estiu però, és el que hem patit i per això el comento. La gent paga la seguretat social tot l'any, no només entre setembre i juny però, veu que el servei disminueix perquè hi ha gent de vacances -cosa raonable-. I hi ha usuaris dels serveis de salut que requereixen la mateixa atenció, sigui gener o sigui agost.

Fa emprenyar veure-ho i espero que altres persones no hagin de patir aquesta situació en el proper període de vacances -perquè aquest ja està perdut, penso-.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 16 de juliol del 2009

Aprofitar la mort d'un nadó

Ahir trobava una entrada d'autocrítica d'un fotògraf al voltant de la mort del nadó que va nèixer fa unes setmanes abans que la seva mare, amb la grip A, morís. Amb l'excusa d'informar els periodistes, els fotògrafs, els professionals dels mitjans, actuen de forma intrusiva envers la vida de les persones. En moments tristos se cerca la cara amb llàgrimes, les declaracions desgarradores,... Ja això és del tot criticable, en uns mitjans que ja no tenen prou de perseguir famosos, famosets i altra fauna, sino que ara "ataquen" ja qualsevol persona que doni per desenvolupar un tema.

Però, també és criticable i repugnant com, a partir d'un error que ha provocat una mort, es desencadena una campanya per parlar del mal estat de la sanitat a la Comunitat de Madrid, com si es pogués establir una relació causa-efecte entre aquest mal estat i la mort de la criatura. Podem opinar sobre el model sanitari d'Esperanza Aguirre però, treure profit d'aquesta lamentable mort per criticar-ho, no té cap fonament.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 1 de maig del 2009

El pacient 0 de la grip nova

Aquesta setmana s'ha publicat el suposat pacient 0 de la grip nova o nova grip -fins ara referida com grip porcina-. Seria el primer pacient que ha contret aquesta malaltia a partir d'un porc. Em va sobtar veure arreu que es publicava la imatge del pacient, i el seu nom complet, quan es tracta d'un nen de 5 anys. És més, no veig quin interès tenia aquesta informació per als mitjans, si no es tracta d'intentar atreure lectors.

Aprofitant aquest apunt sobre la innecessària publicació de la identitat d'aquest nen, no em negareu que, mentre en l'àmbit sanitari s'actua amb prudència per no espantar ningú, els mitjans estan amplificant les pors a la potencial pandèmia de forma exagerada, o creant un alarmisme que hauria de contenir-se com més millor.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 17 de març del 2009

Una conclusió curiosa

Diumenge anàvem passejant pel carrer i vam passar pel costat de dues noies -diria que adolescents-, assegudes en un banc fumant. Una estava llegint-li a l'altra els noms de les components del fum del tabac, segons la caixa de cigarretes que estaven fumant. En acabar aquella llista de noms que li havien costat llegir, la seva conclusió, en comptes de pensar en quina porqueria s'estaven tragant, fou l'exclamació "no podrien haver triat noms més difícils?". Sense comentaris.

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 21 de febrer del 2009

A la farmàcia, com al supermercat

Darrerament ens hem trobat amb una situació estranya. Hem anat a comprar vàries vegades un medicament a la farmàcia que no es troba dins dels subvencionats, és a dir, que es paga íntegrament. El medicament té inscrit a la caixa el preu amb i sense IVA. En algunes farmàcies ens han cobrat el preu marcat i en altres fins 1 euro més aproximadament. El preu marcat dels medicaments, el PVP i el PVP (IVA), motiu d'aquest text, es pot consultar a http://www.vademecum.es.

Pensant que hi ha llibertat de preus, assumeixes que cadascú pot posar el preu als medicaments que creu adequat. També penses però, que el preu marcat ja inclou un marge de benefici i que, qui li afegeix certa quantitat de diners està augmentant el seu marge. És lícit? Potser sí. És lògic? Doncs crec que no. No és lògic haver d'estudiar els preus dels medicaments de les diferents farmàcies talment com si anéssim comprar queviures, articles de neteja, etc. Potser si perden clients aquests farmacèutics que pugen preus per sobre dels marcats deixaran de fer-ho?

Aquesta situació ens ha passat a Amposta i a Girona però, estic segur que ocorre arreu.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 16 de febrer del 2009

Enduriment del veto al tabac

El ministre de sanitat, Bernat Soria, diu que el veto al tabac podria endurir-se en aquesta legislatura en una entrevista a El Periódico de Catalunya. No afirma que acabi sent així sinó, que ho contempla com una possibilitat, vistos els resultats d'aplicació.

La llei antitabac és una llei que deixa en una situació d'indefensió les persones que treballen en llocs on es pot fumar. Aquestes persones, si volen conservar la seva feina -i en temps de crisi, encara més- han d'assumir treballar en ambients carregats de fum, mentres que altres treballadors i treballadores no han d'assumir aquest risc per a la salut. De la mateixa manera, haver permès que determinats locals decideixin si deixen fumar o no, ha donat com resultat decisions en funció dels beneficis o pèrdues previstos segons l'opció triada. El percentatge de locals on és permès fumar és major que els que no ho permeten, de forma que es limita molt la tria de llocs on anar a prendre una copa o on anar a sopar, per exemple.

L'autoregulació dels locals en aquest sentit no funciona. La llei és poc restrictiva i contradictòria, doncs per una banda vol fer entendre que el tabac perjudica la salut, se suposa que vol reduir els casos de càncer per tabaquisme, però, de l'altra dóna marge perquè es continuï fumant en llocs públics.

Creative Commons License

dijous, 5 de febrer del 2009

Mor Julia García-Valdecasas

Ha mort l'ex-delegada del govern i ex-ministra dels governs d'Aznar, Julia García-Valdecasas. Lluny de la divergència en els plantejaments ideològics del seu partit, el cognom García-Valdecasas em recorda el seu germà, catedràtic en cirurgia per la UB i cap de cirurgia general i digestiva de l'Hospital Clínic. Ell, el seu equip, em va operar de la vesícula l'any 1996, via laparoscòpia. Sempre li ho agraïré. Des d'aquí el meu condol.

Creative Commons License

dijous, 8 de gener del 2009

La llei antitabac

Vull contribuir a les reflexions de Jordi Arrufat sobre el segon aniversari de l'entrada en vigor de la llei antitabac a Espanya. La legislació antitabac no ha servit perquè en els lloc públics es deixi de fumar en la mesura que ens venien en el seu moment, sinó que ha servit perquè quedi clar que els empresaris de la restauració prefereixin deixar fumar que no pas arriscar-se a perdre clients. No és que hi estigui d'acord però, entenc que cadascú mira pel seu i els empresaris es plantegen si els interessa més la seva butxaca o la salut de la seva clientela.

La llei antitabac ha discriminat les persones que treballen en els establiments on es pot fumar, ja sigui en tot l'espai o en zones reservades. Això implica que si no ets fumador però, la teva feina és en un bar o restaurant on es pot fumar, no tinguis altra elecció que tragar fum o canviar de feina. La quantitat de bars i restaurants on es permet fumar m'arriscaria a afirmar que és superior als que no, cosa que fa que en triar un lloc on anar a dinar, sopar o prendre alguna cosa, la probabilitat que aquest no estigui lliure de fums sigui alta -és desagradable menjar amb el fum del veí  a la cara-.

En resum, la llei hauria de ser coherent amb els seus principis. Si el tabac és perjudicial per a la salut i es vol reduir o eliminar la seva presència en els espais públics, cal que la llei sigui més radical i que no permeti fumar en cap d'ells. Cap bar no tindria l'elecció de deixar fumar o no, i l'empresari es trobaria amb el dilema de deixar fumar o arriscar-se a prendre clientela. Al cap i a la fi, el dret del fumador per fumar acaba on comença en el del no fumador de no fer-ho.

Creative Commons License