Països vigilats per promoure el programari lliure

L'Aliança Internacional per a la Propietat Intel·lectual (IIPA) ha sol·licitat que els EUA vigilin diversos països pel fet de promoure l'ús de programari lliure en l'administració pública, segons llegia ahir a Público. El Guardian en parla en un article que duu per títol, "Quan l'ús del programari lliure et converteix en enemic d'un estat". Els països acusats de promoure el programari lliure poden passar a formar part de la llista 301, una llista que ve a ser, segons The Guardian, com la llista de països enemics del capitalisme.

I és que acusar el món del programari lliure de tenir un rerefons comunista és una de les mentides habituals per part de qui promou la restricció de drets en les obres intel·lectuals.

A hores d'ara, si algú fa cas d'aquesta associació amb interessos privats i amb un model de negoci de coneixement tancat i de programari privatiu, és perquè no té capacitat d'una mínima anàlisi. El programari lliure no és cap il·legalitat, al contrari. El programari lliure no significa absència de negoci, al contrari. Però, quan algú necessita imposar-se com sigui, de vegades es recorre a mentides per eixafar les amenaces de ser vençut.

+ GNU FDL

Arriba Obama

Alguna cosa ha canviat? Ahir semblava que sí. Sembla que sí. Milions de persones assistint en directe al jurament del càrrec, llàgrimes als ulls, festa general,... Obama és l'esperança que els EUA deixin de ser la policia del món, l'imperi que fa i desfà sense que ningú li digui res. Això el futur ho dirà i la història ho jutjarà. De moment, les lleis en revisió de l'era Bush queden sense efecte i els tribunals de guerra dels presos de Guantànamo aturats. És un bon punt de partida. Hi haurà qui voldrà establir paral·lelismes amb el canvi d'Aznar per Zapatero. Paral·lelismes inevitables. Paral·lelismes interessats. Tan de bo Obama li doni una lliçó a Zapatero de compliment d'allò que es promet. No s'hi vala complir al principi i després anar modulant el discurs segons vénen les coses, com si allò promès no existís -diguem-li Estatut, per exemple-.

El web de la Casa Blanca s'ha renovat només arribar-hi Obama. La Casa Blanca ara té un bloc. Ja l'anomenen el primer President 2.0 -quina mania-. Estic segur que la constància en l'ús de la xarxa per mantenir el contacte amb la societat no desapareixerà, com passa amb els polítics de casa nostra. El temps dirà.

Aznar, l'il·luminat

Segons José María Aznar, la victòria d'Obama a les eleccions presidencials dels EUA és un "exotisme històric". Vulgui o no referir-s'hi, el color de pell d'Obama fa inevitable pensar que aquest comentari té tocs de racisme. A banda d'això Aznar pensa que Obama portarà un desastre econòmic als EUA, ignorant voluntàriament que el desastre econòmic ja els ha arribat i no ha estat precisament sota la presidència d'Obama. Ja ho té això Aznar, de veure les coses d'una manera peculiar.

Guanya Obama

Avui m'he aixecat i he vist a les notícies que havia guanyat Obama a les eleccions presidencials dels EUA, confirmant els pronòstics. Arriba el canvi als EUA. El primer canvi és del color polític del guanyador, demòcrata. El segon i, malauradament, potser el més destacat, el color de la seva pell. El primer president negre dels EUA. Obama ha superat per més del doble McCain. Haurà estat per ser un candidat molt probablement continuïsta amb la política de Bush? Haurà estat per Sarah Pallin? Haurà estat perquè Obama dóna esperances de canvi?

Els EUA i el món esperen molt d'Obama, penso. Als EUA s'espera que aporti solucions a la situació econòmica, va prometre tornar d'Iraq i va dir que estendria la sanitat. La resta del món crec que s'ho mira amb l'esperança d'un altre tarannà, d'uns EUA que no es creguin amb el dret suprem de decidir quin país envair sense haver de justificar-se davant de ningú, d'uns EUA que siguin conscients que no estan sols al món.

Ara ens esperen les anàlisis post-electorals i encara uns dies de Bush. Esperem que Obama no sigui una decepció com ho està sent Zapatero.

• Obama Wins Election (The New York Times)
  
• Mr. President (ABC News)
• Obama moved America beyond racial politics (International Herald Tribune)
• Obama to be first African-American president (CNN)
• Obama: 'This is your victory' (USA Today)
• Obama Sweeps to Victory In History-Making Election (Washington Post)
• Obama Sweeps to Historic Victory (The Wall Street Journal)
  

Collin Powell votarà Obama

Avui la notícia referent a les eleccions nordamericanes del proper mes de novembre tenia com protagonista Collin Powell. Secretari d'Estat dels EUA en la primera legislatura de George W. Bush, va ser qui davant de les Nacions Unides va acusar l'Iraq de tenir armes de destrucció massiva amb unes imatges de satèl·lit que van ser posades en dubte. L'Iraq va ser atacat i ni Matarile ha trobat les armes.

La notícia a la qual em refereixo ha estat sorprenent perquè si alguna cosa podia esperar d'aquest home és que donés suport a McCain, i en canvi ha anunciat que donarà suport a Obama. Realment això és un cop d'efecte a favor del candidat demòcrata i un cop dur i inesperat per al candidat republicà. Ara bé, la figura de Powell a banda de ser un dels personatges destacats dels republicans que es canvia de jaqueta, té credibilitat de cara a la resta del món? No ho tinc clar. Ara bé, com que qui vota són els nordamericans suposo que allí les coses es veuen de diferent manera. A la ràdio aquest matí destacaven la solvència de Powell, quan jo diria que més que solvència és la influència allò que té d'important el personatge.

Mesures contra la crisi als EUA

Avui el president de la Borsa de Barcelona ha criticat el govern espanyol per com far front a la crisi econòmica. Deia que si li hagués de posar nota, no li posaria cap entre 1 i 10 perquè diu que considera que si fos un exàmen, no s'hi hauria presentat. També ha criticat el Banc Central Europeu i ha lloat l'actitud del govern dels EUA.

És cert que la injecció de diners del govern dels EUA ha fet rebifar les borses i que poser ha salvat el món d'una bona patacada però, no deixem de perdre de vista la reflexió que hi ha aquests dies sobre aquesta acció. Es recuperen negocis privats amb diner públic. Les borses es recuperen amb els diners dels contribuents. Això pot tenir uns efectes positius però, no deixa de ser injust i més si no va acompanyat d'una exigència de responsabilitats a les empreses. A mi si algun dia no puc assumir les meves despeses no vindrà cap govern a subvencionar-me i altres que guanyen molts me´s diners que jo cada mes, es veuen protegits com mai per un govern. És just? Especula i després demana ajuda.

La banda sonora de les tortures

El bloc Rock and Blog (conegut via el bloc d'El món a RAC1) publica un article sobre la música que acompanya la vida dels presoners a Guantànamo. Pot anomenar-se perfectament com la banda sonora de la tortura. Aquesta llista ha estat publicada pel web d'esquerres Mother Jones, i recopil·lada per la periodista Justine Sharrock. Per als presoners de Guantánamo la música de Barri Sèsam no els porta records agradables, precisament.

No és per establir comparacions però, de seguida m'ha vingut al cap la relació que les víctimes del nazisme estableixen amb la música de Wagner. De diferències n'hi ha moltes, evidentment. A més des les dimensions dels crims contra la humanitat de Hitler, una altra d'elles és que les tortures de Guantànamo no restaran a la memòria col·lectiva com un crim execrable contra la humanitat.

Gadafi, l'amic

Quan era petit, quan encara anava a l'escola, va tenir lloc la guerra amb Líbia. Recordo que ens en parlaven a classe i que una de les coses de les que es parlava era de la potència militar i de l'abast que tenien els seus míssils, per si podien arribar a Espanya.

Aquests dies està per Espanya el president i dictador libi Muammar el Gaddafi. La seva cort és destacada pels mitjans. És rebut pels nostres governants, com cap d'estat que és. Informaven aquest cap de setmana que Aznar havia quedat per sopar amb ell. Hi ha dictadors ben vistos i dictadors mal vistos. N'hi ha a qui no els donarien ni aigua, i amb altres van a sopar, oblidant temps passat.s Hi ha estats sobre els quals plana l'ombra de la sospita quant a terrorisme, quant a drets humans, i n'hi ha d'altres que un bon dia, apadrinats per algun cap d'estat democràtic, acaben semblant els més demòcrates de tots.

Imagineu-vos aquests honors per a Hugo Chávez -càrrec electe-, a Fidel Castro -diguem-li dictador-, visitant Espanya amb tots els honors i amb Rajoy i companyia aplaudint. Sabem que això no seria així i que de seguida s'estriparien els vestits els guardians de la moral democràtica i voldrien que el govern els reclamarés l'arribada de la democràcia i del capitalisme al seu país, la garantia del respecte pels drets humans o permetre la discrepància amb el règim. Ara, aquests que actuarien com fariseus, callen i no diuen res, que ve l'apadrinat per Sarkozy, l'amic francès.

Matança als EUA

La notícia del dia és la matança d'ahir al campus de la Universitat Politècnica de Virgínia. Un fet així és una tragèdia. Avui un dels temes dels quals es parla és si això influirà per endurir el control d'armes en llocs públics als EUA. És difícil d'entendre que sigui tan fàcil dur armes en un país civilitzat, i encara més, que la Constituació encara reflecteixi aquest dret de tenir-les.

La policia del món planeja atacar l'Iran

Avui a la ràdio parlaven d'una informació de la BBC sobre els plans dels EUA d'atacar l'Iran. El motiu podria ser la continuació de l'enriquiment d'urani per part dels iranians, o bé un atac a les forces nord-americanes a l'Iraq per part d'iranians. S'acaba el termini de l'ONU perquè l'Iran aturi l'enriquiment d'urani i els EUA cerquen l'excusa. És curiós perquè es repeteix la mateixa argumentació que va girar al voltant de l'atac a l'Iraq. I és doblement curiós que un país que té armament de destrucció massiva digui als altres què han de fer. El trist d'això és que les conseqüències de les guerres sempre repercuteixen en els ciutadans i ciutadanes.