La sorpresa és que aquesta nova denominació irracional de la llengua de la Franja vingui d'una consellera nascuda a Ripoll. Quin problema té amb la llengua, si és que en té cap?
+ GNU FDL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges
dimecres, 20 de juny del 2012
Aragonès oriental #política #demagogia #llengua
Segons el govern de l'Aragó, en mans de PP i PAR, resulta que en aquella autonomia, allí on fins ara es parlava el català, ara es parla l'aragonès oriental. El PP aragonès se suma al PP valencià i balear per veure qui la diu i fa més grossa. Lluny de tot rigor relacionat amb la llengua, han generat un debat més aviat identitari, contra el qual se suposa que va el PP. Separatisme interessat entre dos territoris que, sense els polítics pel mig, s'entenen. Els polítics, amb la seva ideologia, acostumen a crear els conflictes que després no saben resoldre. Els del PP, que tan critiquen les esquerres per voler imposar la seva ideologia, no són menys. Esperem que a l'Aragó s'imposi el seny i quedi en evidència aquesta ridícula polèmica. Polèmica que serveix de cortina de fum per diversificar els temes de debat.
La sorpresa és que aquesta nova denominació irracional de la llengua de la Franja vingui d'una consellera nascuda a Ripoll. Quin problema té amb la llengua, si és que en té cap?
+ GNU FDL
La sorpresa és que aquesta nova denominació irracional de la llengua de la Franja vingui d'una consellera nascuda a Ripoll. Quin problema té amb la llengua, si és que en té cap?
+ GNU FDL
divendres, 6 de gener del 2012
Contando cosicas #Aragó #llengua
Hi ha un bloc, Contando cosicas de Aragón, el qual segueixo des de que el vaig descobrir, perquè allò relacionat amb Aragó, amb el poble de mon pare, em crida molt l'atenció. En aquest bloc, escrit per Bastian Lasierra "El Marqués", es poden llegir històries basades en les vivències de l'autor, reflectint molts cops com eren els temps quan ell era menut, com eren les tradicions,... Avui explica la nit de Reis com la vivia de menut. La il·usió pels regals, com en totes les generacions, però, regals molt més senzills que ara, que feien feliços els crios igualment.
Ara bé, no faig referència només al bloc per les històries que conta si no pel llenguatge que utilitza. Sent mon pare de Fortanete he escoltat tota la vida paraules en castellà que semblen talment adaptacions de les paraules que diem en català a casa nostra. I el cas del bloc que referencio avui em crida l'atenció també per això, per l'ús de paraules que són molt i molt semblants a altres del nostre vocabulari habitual.. Així, a l'apunt d'avui podem llegir "esquiruelos", "finestras", "yaya", "o leito" (al llit), "ordio" (ordi), "chelar" (gelar) o "ploramicas".
+ GNU FDL
Ara bé, no faig referència només al bloc per les històries que conta si no pel llenguatge que utilitza. Sent mon pare de Fortanete he escoltat tota la vida paraules en castellà que semblen talment adaptacions de les paraules que diem en català a casa nostra. I el cas del bloc que referencio avui em crida l'atenció també per això, per l'ús de paraules que són molt i molt semblants a altres del nostre vocabulari habitual.. Així, a l'apunt d'avui podem llegir "esquiruelos", "finestras", "yaya", "o leito" (al llit), "ordio" (ordi), "chelar" (gelar) o "ploramicas".
+ GNU FDL
dimarts, 4 de gener del 2011
divendres, 16 d’abril del 2010
Potser n'hi ha prou de comparar el nazisme amb Catalunya
Massa sovint sentim que a Catalunya el castellà és perseguit, quan estem acostumats a sentir el castellà al carrer, als establiments i arreu, i fins i tot depèn d'on treballes se te l'imposa, juntament sovint amb l'anglès. Massa sovint també, s'estableixen comparacions odioses de la situació a Catalunya amb el nazisme. El darrer en fer-ho, Juan Perán, ex-membre d'UPyD. Potser hauríem de deixar aquestes comparacions que exageren un problema que només veu un sector de la política i de la societat, diria que mínim, ja que així ho mostren les úniques dades objectives que tenim, els estudis estadístics, al mateix temps que altres estudis que s'aprofiten per fer projeccions, els sorgits de les urnes, tampoc no donen la raó a aquests partits.
Però, també hauríem de deixar aquestes comparacions perquè a Catalunya ni es persegueix ni s'assassina per motius de llengua i, quan algú vol donar lliçons de democràcia i d'intel·ligència això ho ha de tenir en compte. No pots comparar Catalunya amb el nazisme i després dir que el teu partit vol donar un missatge positiu per fer arribar el seu missatge a la societat. Simplement és contradictori.
+ GNU FDL
Però, també hauríem de deixar aquestes comparacions perquè a Catalunya ni es persegueix ni s'assassina per motius de llengua i, quan algú vol donar lliçons de democràcia i d'intel·ligència això ho ha de tenir en compte. No pots comparar Catalunya amb el nazisme i després dir que el teu partit vol donar un missatge positiu per fer arribar el seu missatge a la societat. Simplement és contradictori.
+ GNU FDL
diumenge, 14 de febrer del 2010
La Cambra Arrossera etiqueta malament en català
La mostra, aquest apunt on apareix un paquet d'arròs Montsià on el text en català és incorrecte: http://www.lletresferides.cat/2010/02/errare-humanum-est/saboros-y-sa/
+ GNU FDL
+ GNU FDL
dilluns, 6 de juliol del 2009
Poder viure en castellà a Catalunya
Rosa Díez es queixa que a Catalunya no es pot viure en castellà. Es queixa que l'administració no ha d'obligar-te a conèixer les dues llengües oficials. Potser no s'ha passejat prou per Catalunya. Potser hauria de viure una temporada en diferents indrets de Catalunya per comprovar que aquí qui vol viure en castellà ho fa i qui vol viure en català també. És més, fins i tot en el món educatiu, si anem a la zona de l'Àre Metropolitana de Barcelona, segur que ens trobaríem sorpreses sobre quina és la llengua més utilitzada a les aules.
No s'entén que es defensi també que no s'ha d'obligar a aprendre les dues llengües oficials però, apuntant només cap al català. Sent el català la llengua pròpia del país hem de veure com el castellà ha de ser l'única obligatòria? No té sentit i això la senyora Rosa Díez ho hauria de saber.
Quan hi ha vots en joc es poden veure aquests argumentacions tan populistes i tan poc fonamentades. És en part l'origen de l'èxit d'UPyD. O no?
+ GNU FDL
No s'entén que es defensi també que no s'ha d'obligar a aprendre les dues llengües oficials però, apuntant només cap al català. Sent el català la llengua pròpia del país hem de veure com el castellà ha de ser l'única obligatòria? No té sentit i això la senyora Rosa Díez ho hauria de saber.
Quan hi ha vots en joc es poden veure aquests argumentacions tan populistes i tan poc fonamentades. És en part l'origen de l'èxit d'UPyD. O no?
+ GNU FDL
divendres, 15 de maig del 2009
La llengua no és política per a Mayor Oreja... serà pel PP
Mayor Oreja, candidat del PP a les eleccions europees va posar com exemple un tractament adequat de les llengües cooficials el seu besavi. Explicava que a casa no permetia que els seus fills parlessin euskera perquè així dominessin el castellà. Tot això per dir que les llengües no són política. Malauradament sí que ho són, perquè entre altres el seu partit insisteixen un i altre cop a posar-les dins de la lluïta política diària en llocs com Catalunya o el País Basc.
A casa jo he parlat el català i a casa els avis paterns el castellà, sense cap problema. He crescut dominant ambdues llengües. Cal que Mayor Oreja cerqui altres arguments per justificar que el seu partit faci de la llengua una arma política.
+ GNU FDL
A casa jo he parlat el català i a casa els avis paterns el castellà, sense cap problema. He crescut dominant ambdues llengües. Cal que Mayor Oreja cerqui altres arguments per justificar que el seu partit faci de la llengua una arma política.
+ GNU FDL
La UE es gasta 6.000 euros per distingir entre català i valencià
La Unió Europea sempre ha posat pegues per oficialitzar el català. Ens ha donat recentment un premi de consolació permetent adreçarnos-hi en la nostra llengua, tot i que no servirà per gaire cosa més que per poder dir que podem escriure a Europa en català. Per motius sembla ser que econòmics, hi ha reticències perquè el català sigui llengua de ple dret a Europa. Potser per motius econòmics alguns a Espanya pensen que cal evitar les llengües cooficials a Madrid.
Però, quan t'assabentes que la Unió Europea gasta 6000 euros per traduir un anunci al valencià, quan ja estava fet en català, simplement canviant l'accent de pronunciació, qualsevol argument sobre despeses causades pels idiomes cau pel seu propi pes. Diuen que han estat les pressions del govern valencià. Si és així la UE hauria d'haver-se pronunciat públicament i no cedir al xantatge de no publicar-se l'anunci en cas de no fer-se en valencià. A Espanya el govern de Madrid ja ens té acostumats a fer llocs web en castellà, gallec, euskera, català i valencià.
La llengua com arma política, la irracionalitat al poder.
+ GNU FDL
Però, quan t'assabentes que la Unió Europea gasta 6000 euros per traduir un anunci al valencià, quan ja estava fet en català, simplement canviant l'accent de pronunciació, qualsevol argument sobre despeses causades pels idiomes cau pel seu propi pes. Diuen que han estat les pressions del govern valencià. Si és així la UE hauria d'haver-se pronunciat públicament i no cedir al xantatge de no publicar-se l'anunci en cas de no fer-se en valencià. A Espanya el govern de Madrid ja ens té acostumats a fer llocs web en castellà, gallec, euskera, català i valencià.
La llengua com arma política, la irracionalitat al poder.
+ GNU FDL
dimecres, 6 de maig del 2009
El web de les eleccions europees, només en castellà
Avui escoltava a la ràdio que el web que el Ministeri de l'Interior ha posat en marxa per a les eleccions europees del proper 7 de juny, només estarà disponible en castellà, perquè per al temps que ha d'estar actiu no compensa l'esforç, i ha recordat -ho estic escrivint de memòria- que el Ministeri està duent a terme una política d'austeritat.
D'entrada, no plantejar els llocs web de l'Administració Pública en clau multiidioma ja és un menyspreu per a les persones que hi accedeixen, i una evidència de l'interès per la pluralitat de les llengües de l'Estat. Però, a més, vull afegir que si el govern, el Ministeri, pensen que l'esforç econòmic no es pot assumir, potser haurien de plantejar-se els projectes d'una altra manera, obrint-los a la participació, creant comunitats, les quals podrien col·laborar en la traducció -si no en altres aspectes-. En l'àmbit del programari lliure això és habitual però, en serveis que no són de programari lliure, com Facebook, també es proporcionen eines de traducció, per tal que amb l'esforç de la comunitat es pugui obtenir un entorn en una gran diversitat de llengües. Cal doncs, canviar la forma de pensar i de plantejar certs projectes, i no posar excuses per no haver fet allò que és factible.
+ GNU FDL
D'entrada, no plantejar els llocs web de l'Administració Pública en clau multiidioma ja és un menyspreu per a les persones que hi accedeixen, i una evidència de l'interès per la pluralitat de les llengües de l'Estat. Però, a més, vull afegir que si el govern, el Ministeri, pensen que l'esforç econòmic no es pot assumir, potser haurien de plantejar-se els projectes d'una altra manera, obrint-los a la participació, creant comunitats, les quals podrien col·laborar en la traducció -si no en altres aspectes-. En l'àmbit del programari lliure això és habitual però, en serveis que no són de programari lliure, com Facebook, també es proporcionen eines de traducció, per tal que amb l'esforç de la comunitat es pugui obtenir un entorn en una gran diversitat de llengües. Cal doncs, canviar la forma de pensar i de plantejar certs projectes, i no posar excuses per no haver fet allò que és factible.
+ GNU FDL
dimarts, 31 de març del 2009
El pacte PSE+PP
El pacte entre PSE i PP al País Basc inclou la llibertat d'elecció de la llengua d'escolarització dels fills. A més, els defensors de la pluralitat i de la no ingerència en els mitjans de comunicació, pacten la línia editorial d'Euskal Telebista. Si això és una cosa que es pot suposar que fan tots els governs, la llibertat d'elecció de llengua vehicular és un pas enrere. La llengua castellana no està en perill enlloc d'Espanya i, pensar que l'escolarització en eusquera és un fet negatiu per als fills és un error. Exagerant podríem comparar-ho amb els que volen l'ensenyament creacionista per als seus fills, enfront dels que, sense perjudici de la religió, accepten la ciència hereva de la teoria darwiniana.
Compte, que si el PSOE ha acceptat aquest pas negatiu per a l'eusquera, no crec que el seu pensament sigui gaire diferent per al català. El seu problema és que difícilment veig un pacte PSC-PP a Catalunya. Però, qui sap...
+ GNU FDL
Compte, que si el PSOE ha acceptat aquest pas negatiu per a l'eusquera, no crec que el seu pensament sigui gaire diferent per al català. El seu problema és que difícilment veig un pacte PSC-PP a Catalunya. Però, qui sap...
+ GNU FDL
divendres, 20 de març del 2009
Nous termes normalitzats pel Termcat
En Víctor Pàmies publica un apunt al seu bloc Raons que rimen referent a la publicació de termes normalitzats en una nova resolució del Consell Supervisor del Termcat. Un d'ells l'hem conegut les darreres setmanes, per la seva relació amb els blocs. Es tracta del terme apunt, per referir-se a l'anglès post, i l'acció de fer un apunt per referir-se a to post.
La llista de termes inclou també giny, per referir-se a gadget, widget o desktop widget, paraules molt presents en els entorns gràfics dels sistemes operatius actuals o en els entorns dels serveis que es proporcionen a la xarxa (iGoogle, Netvibes, Blogger,...). M'ha sobtat però, trobar-me classificat dins de l'apartat de videojocs termes com arbre, arbre binari, arbre BSP, arbre k-dimensional, arbre octal, arbre quaternari, escalat, fotogrames per segon, interpolació, programari descatalogat, versió candidata, i altres que no poso per no fer-ho més llarg, no perquè discrepi de la terminologia sinó perquè molts es poden englobar dins de l'apartat d'Informàtica o de Matemàtiques per exemple, doncs tenen un significat més genèric i aquí sembla que siguin específics dels videojocs.
La resolució es pot consultar aquí en format PDF.
+ GNU FDL
La llista de termes inclou també giny, per referir-se a gadget, widget o desktop widget, paraules molt presents en els entorns gràfics dels sistemes operatius actuals o en els entorns dels serveis que es proporcionen a la xarxa (iGoogle, Netvibes, Blogger,...). M'ha sobtat però, trobar-me classificat dins de l'apartat de videojocs termes com arbre, arbre binari, arbre BSP, arbre k-dimensional, arbre octal, arbre quaternari, escalat, fotogrames per segon, interpolació, programari descatalogat, versió candidata, i altres que no poso per no fer-ho més llarg, no perquè discrepi de la terminologia sinó perquè molts es poden englobar dins de l'apartat d'Informàtica o de Matemàtiques per exemple, doncs tenen un significat més genèric i aquí sembla que siguin específics dels videojocs.
La resolució es pot consultar aquí en format PDF.
+ GNU FDL
dilluns, 9 de març del 2009
Els sons del català
L'eina mostra una taula de sons, dividits en consonants, diacrítics, suprasegmentals i vocals, amb les classificacions corresponents per a consonants i vocals. Passant per sobre dels sons concrets, es mostra un text explicatiu del so i del seu origen. Fent clic sobre un so es mostra una nova pàgina on hi ha la possibilitat de veure videos amb exemples de pronunciació del so seleccionat sobre paraules concretes, o bé veure un diagrama articulatori, mostrant com es genera el so, o bé veure'n l'espectre (informació acústica) i escoltar alguns exemples de pronunciació.
Sense dubte, una molt bona eina, que jo diria que pot ser útil també als logopedes. No sé si en algun moment aquest projecte podria incloure informació de l'ús dels diferents sons en les diferents variants dialectals del català, cosa que podria ser interessant.
+ GNU FDL
dijous, 19 de febrer del 2009
Hotmail en català
Una de les altres notícies tecnològiques de la setmana és la disponibilitat de la llengua catalana en el servei de correu Hotmail. Sento que sembli una reacció contra Microsoft però, a Catalunya, cada cop que Microsoft fa alguna cosa relacionada amb la nostra llengua s'anuncia als quatre vents. No importa que hi hagi programari que estigui disponible en català sense necessitat de gaires negociacions per aconseguir-ho, no importa que existeixin serveis com Gmail que tinguin el català entre les seves llengües també des de fa temps. Arriba Ballmer a Catalunya i la mateixa setmana és notícia dos cops perquè, són tan bons que pensen en el català. Arriben tard però, alguns descobreixen la sopa d'all i ho presenten com una gran novetat.
+ GNU FDL
+ GNU FDL
La llengua en els anuncis oficials
M'ha sorgit un dubte. Avui he vist un anunci de l'Ajuntament d'Amposta al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). L'he trobat gràcies al canal RSS de la cerca de la paraula Amposta a Huubs. Dins del text, el contingut del qual considero irrellevant aquí, es descriuen les finques adjacents a la finca de la qual parla l'anunci. Per a la descripció s'utilitza la tercera persona del singular del verb lindar, en majúscules, LINDA. El dubte és si aquest verb existeix en català. D'entrada no l'he trobat al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, ni al traductor de la Generalitat, ni al conjugador de verbs catalans Dacco, ni en altres serveis d'aquest tipus. La meva conclusió, després de la petita recerca, és que aquesta no és una paraula catalana. M'agradaria que em corregíssiu si m'equivoco. Tinc el dubte perquè no entenc que un document com el DOGC es publiqui amb una errada com aquesta, escrita a més en majúscules.
+ GNU FDL
+ GNU FDL
divendres, 21 de novembre del 2008
El català, un dialecte
Tot i la discrepància amb els plantejaments del partit de Rosa Díez, UPyD, no m'esperava que diguessin que el català és un dialecte. Almenys això afirma l'e-noticies. Aquestes opinions són les que acaben desqualificant la política de partits que es diuen no nacionalistes. Tornar a parlar de dialecte, com en temps de Franco, ignorant que és una llengua, simplement per motius d'ideologia política, treu credibilitat als partits que potser pensaven que en tenien més que ningú.
divendres, 14 de novembre del 2008
Hem sent català
Avui m'han convidat a afegir-me en un nou grup del Facebook. M'ha sobtat el seu nom, Hem sent català, doncs si la frase significa allò que s'intueix, Hem és pronom feble i no va amb h. Si bé no puc presumir de fer zero errades escrivint volia fer notar aquestes anècdotes que ens podem trobar sovint quan defensem la llengua o la nació i no cuidem detalls com no fer errades ortogràfiques escandaloses.
Nota: Ho escric amb carinyo, no amb cap la intenció de ridiculitzar ningú.
Nota: Ho escric amb carinyo, no amb cap la intenció de ridiculitzar ningú.
divendres, 10 d’octubre del 2008
Que cadascú parli com vulgui
Avui Jordi Pujol ha renyat Toni Soler sobre la paròdia que fan al Polònia del Papa, Benet XVI. Sóc dels que pensa que potser es passen però, també entenc que dins de la paròdia, si és amb respecte tot té cabuda -cal establir si es considera la paròdia respectuosa o no-. Crec que les paròdies que s'hi fan són molt respectuoses, tot i que entenc que hi hagi qui tingui reticències segons la persona parodiada, sobretot si es toca la vessant religiosa. Confesso que jo no m'hi sento gaire còmode davant d'aquestes paròdies del Pap però, alhora em fan riure molt. M'agradava més en Queco Novell per això.
Parlant de Polònia, ahir van fer un gag molt bo sobre la llengua. Ja que tothom té dret de parlar com vulgui, els polítics s'ho prenen al peu de la lletra.
Parlant de Polònia, ahir van fer un gag molt bo sobre la llengua. Ja que tothom té dret de parlar com vulgui, els polítics s'ho prenen al peu de la lletra.
dimarts, 7 d’octubre del 2008
parla.cat
El web parla.cat és un entorn virtual que ofereix l'aprenentatge de la llengua catalana i també recursos per al professorat. L'impulsen la Secretaria de Política Lingüística, l'Institut Ramon Llull i el Consorci per a la Normalització Lingüística. Hi ha diversos apartats o serveis: la Rambla virtual, un espai lúdic on es pot accedir a recursos lúdics relacionats amb la llengua i amb Catalunya (recomanacions de llibres, informació sobre festes, escoltar música,...); el Curs, un entorn d'aprenentatge virtual que permet aprendre la llengua en els nivells bàsic, elemental, intermedi i de suficiència; els Recursos per a professorat, on hi ha material didàctic classificat per àrees temàtiques.
Hi ha una demostració sobre el funcionament del portal on es poden veure els diferents apatats. Nota curiosa és la icona que es mostra per a cada una de les llengües amb les quals es pot accedir a la demostració de parla.cat. Al català li correspon un nino vestit amb la senyera i una barretina; al castellà li correspon un torero; a l'anglès un senyor amb barret, monocle i una tassa de té; al francès un home amb pinta de bohemi, una barra de pa i la Toerre Eiffel al darrera ; i a l'alemany li correspon un home amb vestimenta típic i una gerra de cervesa a la mà. Amb les banderes n'hi havia prou, crec.
Hi ha una demostració sobre el funcionament del portal on es poden veure els diferents apatats. Nota curiosa és la icona que es mostra per a cada una de les llengües amb les quals es pot accedir a la demostració de parla.cat. Al català li correspon un nino vestit amb la senyera i una barretina; al castellà li correspon un torero; a l'anglès un senyor amb barret, monocle i una tassa de té; al francès un home amb pinta de bohemi, una barra de pa i la Toerre Eiffel al darrera ; i a l'alemany li correspon un home amb vestimenta típic i una gerra de cervesa a la mà. Amb les banderes n'hi havia prou, crec.
divendres, 5 de setembre del 2008
La llengua maltractada per les TIC
El títol de l'entrada potser és una mica bèstia però, reflecteix un fet que qui treballa en el sector de les TIC o es relaciona amb persones que hi treballen -segur que en altres sectors també passa-, haurà pogut comprovar. Avui llegia un article del FlashTicSalut (en comptes de FlaixTicSalut), sobre un resum de les tendències TIC en els serveis de salut de Catalunya el 2008. Tant en el resum com en el document original es fa referència als actors principals en l'àmbit tecnològic com key players. En el resum no s'utilitza ni la cursiva.
Aquest és un exemple trobat per casualitat però, molt sovint ens trobem que en el nostre sector s'opta per utilitzar paraules o construccions angleses que tenen traducció al català. En castellà passa sovint el mateix. Em sobta però, trobar-m'ho en continguts publicats per organismes públics o depenents de l'administració. Ens preocupem pel maltractament de la llengua en molts casos però, en l'ús excessiu de paraules d'argot en anglès és una constant en la vida diària, una mostra de deixadesa envers la llengua. És lògic, per exemple, que es tingui més cura per escriure en anglès o en castellà a la feina, que no pas en català?
Aquest és un exemple trobat per casualitat però, molt sovint ens trobem que en el nostre sector s'opta per utilitzar paraules o construccions angleses que tenen traducció al català. En castellà passa sovint el mateix. Em sobta però, trobar-m'ho en continguts publicats per organismes públics o depenents de l'administració. Ens preocupem pel maltractament de la llengua en molts casos però, en l'ús excessiu de paraules d'argot en anglès és una constant en la vida diària, una mostra de deixadesa envers la llengua. És lògic, per exemple, que es tingui més cura per escriure en anglès o en castellà a la feina, que no pas en català?
dijous, 31 de juliol del 2008
Google publicarà el fons de publicacions de l'IEC
Google i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) han arribat en un acord perquè la primera publiqui a la xarxa el seu fons de publicacions. És una notícia important, doncs significa tenir a l'abast de tothom obres catalanes des de principis de segle XX. Com diu Vilaweb, hi haurà entre aquests obres les "Obres completes" i la "Gramàtica" de Pompeu Fabra.
El fons bibliogràfic que ofereix Google a través de Google Books, permet accedir a llibres de segles enrere digitalitzats, molts d'ells en català i que parlen de multitud de temes, entre ells de la història de Catalunya. Trobar referències a poblacions ebrenques o indrets amb alguna relació sentimental de segles passats, és un entreteniment que m'apassiona. És una de les formes d'utilitzar el servei. Queda veure quants dels continguts que publicarà Google de l'IEC es publiquen complets i quants de forma parcial.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)