La llei Sinde i les crítiques que rep

Zapatero s'ha cobert de glòria amb el suport a les reivindicacions de destacades figures de la música i el cinema sobre els drets d'autor, a la criminalització de les descàrregues via xarxes P2P -tot i ser legals vistes les sentències fins el moment-, i ara, amb la nova Llei de l'Economia Sostenible (LES), ho ha acabat d'adobar tot. Una llei que inclou una reforma relacionada amb la propietat intel·lectual, no amb l'economia, amb la contradicció que això representa, a banda de l'aposta per un camí semblant a la desconnexió aprovada a França per als que es descarreguen obres amb P2P.

Avui he trobat un article sobre les crítiques que està rebent la llei, via Menéame, on també he trobat una referència a un altre article que explica com des d'ordinadors d'alguns ministeris del govern -entre ells el de Cultura- s'han descarregat material via P2P, inclosos programes d'ordinador i números de sèrie (aquestes obres, per cert, no protegides pel dret de còpia privada).

+ GNU FDL

Contra el P2P

Llegeixo un article d'El País sobre la compartició de fitxers via P2P -associant-ho a descàrregues il·legals-, on el missatge que es dóna és que les descàrregues fan molt mal a la indústria cultural espanyola i que això està començant a canviar. De fet, posa una llista de canvis legislatius contra les descàrregues il·legals, malgrat que es deixa el recent rebuig per l'Assemblea francesa de la llei de Sarkozy sobre l'intercanvi de fitxers.

Missatges que apareixen:

• La compartició de fitxers, tot i que David Bravo diu que no són difusió massiva, donen a entendre que sí que ho són. Diu que quan utilitzes un programa P2P estàs fent difusió massiva. Sabem que tècnicament és còpia privada, doncs no es fa difusió massiva sinó comunicació individual, entre parells, com l'acrònim P2P indica.
• El cànon digital és ínfim i és per compensar els autors. No diu que aquest cànon és indiscriminat i que es paga tant si és per fer còpia privada d'obres d'altres autors com si és per a obres pròpies.
• El P2P costa molts diners als autors. Em pregunto si la gent que es baixa sèries -que les pròpies cadenes de vegades pengen a la web- pagaria per veure-les, o si la que es baixa pel·lícules pagaria per anar al cinema, o si no ho fa igualment, o si la gent que es baixa música, ho fa per deixar de comprar CDs. Crec que s'equivoquen en el plantejament. Com diu David Bravo, haurien de prendre model de negocis com iTunes, i no intentar mantenir un model ultrapassat per la societat i la tecnologia.
  

+ GNU FDL

Apple haurà de tancar iTunes si no elimina el DRM (a Noruega)

La legislació de Noruega dóna molta importància als drets dels consumidors i per això ara li reclama a Apple que elimini la protecció anticòpia de tots els productes que es venen a la botiga iTunes, o bé haurà de tancar-la. Veurem algun dia això aquí, o seguirem pagant cànons per còpia privada i no la podrem exercir en els productes amb DRM?

Via Fresqui.

Cànon i còpia privada

Si seguiu les notícies que van sortint de tant en tant a la premsa sobre propietat intel·lectual, sobre la SGAE o sobre el cànon digital, potser us interessin aquests enllaços. El primer l'escriu el meu amic saturno al seu bloc BANANA Republic, i explica què és el cànon, què és la còpia privada i què es pot fer o no a Internet segons la legislació espanyola, quant a compartició d'arxius. El segon és una entrevista al diari 20 Minutos feta a l'advocat especialitzat en propietat intel·lectual, David Bravo, on també parla del tema, sobre la legalitat o no de compartir obres protegides via xarxes entre extrems (P2). I en tercer lloc, Enrique Dans al seu bloc parla d'una iniciativa del Partit Verd Europeu contra la campanya d'intoxicació que podem veure als cinemes on ens equiparen la compartició d'arxius amb un robatori.

Coses d'avui

Avui ha estat un dia amb molta informació política. El tema del dia ha acabat sent la convocatòria de les eleccions generals per al dia 9 de març de 2008. Per tant, si ja podíem considerar-nos en precampanya electoral, ara sí que entrem de ple en època en què s'han de filtrar de debò els missatges polítics.

S'han aprovat els pressupostos generals de l'estat per a l'any 2008 al Congrés dels Diputats, després del veto al Senat per part de CiU. És evident que s'ha posat el govern contra les cordes però, també és cert que aquesta situació provocada hauria pogut acabar malament per a Catalunya si s'haguessin prorrogat els del 2007. Ara bé, crec que CiU hagués escenificat el seu tarannà de partit responsable i hagués trobat la forma de canviar d'opinió, de donar suport als pressupostos, sense quedar en evidència.

També el Congrés dels Diputats ha aprovat la continuïtat del cànon digital. Jordi Guillot (ICV) va presentar una esmena perquè el cànon fos substituït per una altra cosa però, no serà així. Avui, en una entrevista, Richard Stallman ha proposat una possible alternativa: la substitució del cànon per un impost i les societats de gestió de drets -SGAE i altres- per una agència pública. És curiós l'enllaç que poso a l'entrevista a Stallman acaba amb la/sgae/debe/existir, mentres que el títol és La SGAE no debe existir. Continuant amb les referències, també parlen del cànon avui David Bravo, Enrique Dans i Javier Capitán.

S'ha publicat el baròmetre d'opinió del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya. Segons aquest, si se celebressin eleccions el vot directe es distribuïria amb un 37,3% per al PSC i un 12% per a CiU. ERC es quedaria amb un 7,6%, el PPC amb un 5%, ICV-EUiA amb un 4,4% i Ciutadans amb un 0,3%. La valoració mitjana dels líders polítics l'encapçala Josep Antoni Duran i Lleida amb un 5,7, seguit de José Montilla amb un 5,43, Artur Mas amb un 5,27, Joan Herrera amb un 5,26, Joan Ridao amb un 5,21, Carme Chacón amb un 5,13, i Joan Saura amb un 5. Suspenen, en aquest ordre, Josep Lluís Carod-Rovira amb un 4,61, Dolors Nadal amb un 3,66, Albert Rivera amb un 2,83 i Daniel Sirera amb un 2,63. Seria inconcebible que el PP critiqués els resultats del govern o de la resta de partits sense voler veure que són el partit més castigat en les enquestes. I si les enquestes valen per a una cosa valen per a les altres.

A Euskadi diu l'Euskobaròmetre que tots els polítics tenen una valoració per sota de 5, excepte l'exlíder del PNB, Josu Jon Imaz, amb un 5. Quasi el 60% dels enquestats no veuen bé les il·legalitzacions d'Acció Nacionalista Basca o del Partit Comunista de les Terres Basques, i quasi la meitat rebutja l'empresonament de la cúpula de Batasuna. Com abans, remarcar el suspès dels polítics implica també acceptar la resta de dades que reflecteixen l'opinió dels bascos.

L'economia espanyola va de baixa amb la crisi de la construcció. El BBVA diu que es perdran 250.000 llocs de treball en els propers dos anys i apunta a la culpa d'haver creat massa llocs de treball aquests anys. Baixaran els preus de les vivendes -tot i que no crec que gaire- i es preveu una reducció del creixement fins el 2,6%, dues dècimes meys de les previstes. El curiós del món de la construcció és que 250.000 persones es quedaran sense feina. Però, els culpables que hagin tingut expectatives de feina i que l'acabin perdent, ja hauran anat a invertir en un altre lloc. Funciona així el sistema. Se cerca la gallina dels ous d'or, s'explota fins que no es pot sostenir més la situació, i després es va al galliner a veure quina altra gallina està disponible. I a sobre esperen que les administracions els injectin diners, per atenuar els efectes de la crisi que ells han causat.

Invent contra la còpia als cinemes

Els cinemes avisen abans de començar les pel·lícules que si les graveu podríeu cometre un delicte. No especifiquen però, si efectivament el cometríeu, perquè estan emprant un condicional. Algun cop he llegit que la còpia de la pel·lícula al cinema es pot entendre com còpia privada, contemplada a la legislació de propietat intel·lectual, i que per això seria legítim fer-la, mentres se'n faci ús privat (no difusió pública, no ànim de lucre). Per això, una notícia que llegeixo a El Mundo sobre un dispositiu basat en els raigs infrarojos per interferir en la gravació, em sembla com els dispositius anticòpia de CD i DVD, una barrera a la còpia privada, autoritzada i compensada amb el cànon. I si és així, si la gravació de pel·lícules al cinema, no és un delicte, si es considera còpia privada, cal garantir poder fer la còpia i no posar-hi entrebancs.

Gravar als cinemes

Aquí teniu un comentari sobre els anuncis sobre el delicte que pot suposar gravar la pel·lícula que veiem al cinema amb una càmera de video. Igual que amb les crispetes i begudes que ens prohibeixen en alguns cinemes portar-ho de casa o d'un altre establiment, als cinemes es diu una cosa que la llei no diu. Podem gravar al cinema, perquè tenim el dret de còpia privada. Només l'ús de la còpia pot ser delicitiu, no el fet de realitzar-la. [¿Se puede grabar en los cines?]. Crec que ja fa temps que la ministra de cultura hauria d'haver reconegut i explicat el dret de còpia privada, evitant aquesta demonització d'una activitat emparada per la llei.

Què és pirateria?

Es fa urgent que algú aclareixi què és pirateria quan es parla de música i/o video. I aquest algú hauria de ser algú del Ministeri de Cultura, algú de la SGAE, algú de Telecinco, o el mateix Jesús Vázquez. Per enèssima setmana ha equiparat descarregar-se música d'Internet amb pirateria, dins de l'espai de difusió de la campanya del Ministeri contra la pirateria. Però, si fins ara els jutges han confirmat que les descàrregues P2P de música i video, sense ànim de lucre, es troben dins del concepte de còpia privada, aleshores la impressió és que cada vegada que el simpàtic presentador fa aquesta crida a comprar música està mentint o dient mitja veritat sobre la legitimitat que tenen els internautes d'utilitzar el P2P per fer-ho.

La SGAE ha de parlar clar

La SGAE, segons El País, diu que a Espanya el 2006 s'han realitzat 550 milions de descàrregues il·legals de música i de video des d'Internet. Cal que la SGAE aclareixi què considera legal i què il·legal quan parla de descàrregues. Està clar que descarregar-se música i video directament des d'un web és il·legal, doncs s'està fent difusió pública. I també que si es cobra per la descàrrega també és il·legal proporcionar-la, doncs no ha d'haver ànim de lucre. Com també és il·legal descarregar-se programes d'ordinador, els quals no entren dins del concepte de còpia privada. La majoria de gent es descarrega coses a través de xarxes P2P. No hi ha difusió pública, ni ànim de lucre, i és una comunicació entre extrems, amb la qual cosa sí que és còpia privada.

La campanya del Ministeri de Cultura contra la pirateria i les declaracions periòdiques de gent de la SGAE, no aclareixen els conceptes i donen a entendre que hi ha il·legalitat on realment no és així. No es pot permetre que continuïn emetent-se missatges parcialment certs, que criminalitzen una pràctica habitual i permesa. És més, no es pot permetre que paguem un cànon per còpia privada i es continuïn venent CD i DVD amb protecció anticòpia.

Campanya amb Jesús Vázquez

El programa d'Operación Triunfo de diumenge 17 de desembre incloïa un missatge de la campanya antipirateria del Ministeri de Cultura. El presentador, Jesús Vázquez, va dir sense pensar-s'ho, que descarregar-se música i videos d'Internet -entenc que des de xarxes P2P-, era piratera, un delicte. Potser m'equivoqui però, sembla que aquestes descàrregues estan emparades en el dret de còpia privada, amb la qual cosa no només no són delicte, sinó que són ben legítimes. Alguns dels concursants assentien amb el cap, pensant realment que les descàrregues els treien diners als autors, en un futur a ells. Crec que seria just que qui estigui fent emetre aquest anunci sigui obligat a rectificar si, com sembla ser en realitat, és mentida que no estigui permès descarregar-se música i video d'Internet.