Aquest any ha estat el primer que hem fet panellets. I els hem fet amb la recepta que ens va passar Mireia. Van quedar molt bons. Podeu veure unes quantes fotos a l'àlbum Personal de Flickr.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris celebracions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris celebracions. Mostrar tots els missatges
dilluns, 3 de novembre del 2008
Panellets
Aquest any ha estat el primer que hem fet panellets. I els hem fet amb la recepta que ens va passar Mireia. Van quedar molt bons. Podeu veure unes quantes fotos a l'àlbum Personal de Flickr.
dimecres, 10 de setembre del 2008
2 anys de casats
Avui Maria Jesús i jo fa dos anys que ens vam casar. Un 10 de setembre del 2006 al migdia ens uníem en matrimoni davant de família, amigues i amics. Un dia inoblidable i ple de felicitat. Com en cada ocasió especial per a nosaltres, acompanyo aquesta entrada amb That Thing You Do!
T'estimo.
T'estimo.
divendres, 14 de desembre del 2007
Sopars de Nadal
Aquest matí mentres anava a la feina escoltava que avui era el dia en què els restaurants es trobaven més plens a causa que les empreses feien el sopar de Nadal amb els seus treballadors -normalment a Barcelona això és així-. També es deia que els preus en una nit així també eren superiors dels d'un dia habitual. I és que el negoci és el negoci i si hi ha més clients, per què guanyar més si es pot guanyar encara més? Em recordava això que aquest any he vist anuncis en una televisió local de sopars de Castanyada, a l'estil dels anuncis de sopars de Cap d'Any i que em vaig sorprendre pel nivell de mercantilització de dates assenyalades als quals estem arribant.
L'altra cara dels sopars de Nadal de les empreses és l'opinió que cadascú pugui tenir sobre si valen la pena o no. Jo puc opinar en vàries direccions. Diré que mentres treballava a Barcelona no vaig anar a gaires sopars d'empresa perquè quasi sempre eren en divendres, dia en què preferia marxar cap a Amposta. Un dels motius en contra, doncs, pot ser el de l'ús i planificació que cadascú fa del seu temps lliure. Però, també és cert que en un sopar, en un dinar, o en qualsevol celebració, cal estar amb qui de veritat es desitja estar i no fer-ho per compromís. Una altra cosa és un dinar de feina -sempre que computi com hores de feina, és clar-. Els sopars o dinars d'empresa poden esdevenir situacions forçades o no, depenent de l'empresa, de les relacions entre treballadors i empresaris, o entre els mateixos treballadors. I moltes vegades val més la pena esperar l'espontaneïtat de la gent per saber si realment tenen el desig de fer alguna cosa amb el grup.
Què en penseu?
L'altra cara dels sopars de Nadal de les empreses és l'opinió que cadascú pugui tenir sobre si valen la pena o no. Jo puc opinar en vàries direccions. Diré que mentres treballava a Barcelona no vaig anar a gaires sopars d'empresa perquè quasi sempre eren en divendres, dia en què preferia marxar cap a Amposta. Un dels motius en contra, doncs, pot ser el de l'ús i planificació que cadascú fa del seu temps lliure. Però, també és cert que en un sopar, en un dinar, o en qualsevol celebració, cal estar amb qui de veritat es desitja estar i no fer-ho per compromís. Una altra cosa és un dinar de feina -sempre que computi com hores de feina, és clar-. Els sopars o dinars d'empresa poden esdevenir situacions forçades o no, depenent de l'empresa, de les relacions entre treballadors i empresaris, o entre els mateixos treballadors. I moltes vegades val més la pena esperar l'espontaneïtat de la gent per saber si realment tenen el desig de fer alguna cosa amb el grup.
Què en penseu?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)