La responsabilitat política

Deixant de banda el debat dels pressupostos però, relacionant-ho, hi ha un ús excessiu dels de la demagògia, de la fal·làcia, per justificar determinades actituds polítiques. No em sembla un argument vàlid dir que cal votar a favor o en contra d'una llei, d'un acord, per responsabilitat política. Caldria definir què significa l'eufemisme responsabilitat política. Cadascú el definiria d'una manera. Aquestes setmanes amb el debat dels pressupostos el seu significat s'ha pogut inculcar en les ments de la societat catalana, a través de les tertúlies i de les opinions dels polítics [socialistes]. Ens han fet veure que si el PSC no aprovava els pressupostos es prorrogarien els del 2008, amb les conseqüències negatives, quant a necessitats que no es podrien satisfer, que això tindria. La responsabilitat política passa en aquest cas doncs, per garantir uns pressupostos per fer front a la crisi, i el sentiment de culpabilitat si per la postura del PSC no s'aprovessin.

Ara bé, això és un argument cert a mitges, doncs el govern espanyol i el PSOE per extensió, ha tingut molt de temps per satisfer les demandes d'un nou model de finançament. Però, ens veuen tan responsables els catalans que saben que poden anar donant-nos llargues, perquè al final sempre els farem costat. És a dir, ens prenen el pèl i saben que no reaccionarem. El més greu és que això ho fa un govern a Madrid que és "amic" del govern català. "Si guanya Zapatero, guanya Catalunya", deia l'eslògan. Ja veiem com ens va.

Compte, que si en comptes del PSC governés CiU, crec que també serian molt i molt responsables. De fet, ja ho han estat altres cops.

Tot trencant la unitat d'acció a Madrid

Sentir acusacions de trencar la unitat d'acció a Madrid per part d'Artur Mas al president Montilla no és una cosa graciosa, per qualificar-ho d'alguna manera? No era Mas qui havia de mantenir aquesta unitat quan es negociava l'Estatut a Madrid? És cert que cal mantenir aquesta unitat i que el PSC no sembla que no la mantindrà si ha d'escollir entre PSOE o front comú -algú diria entre PSOE i Catalunya, jo no sé si cal ser tan rotund-. Però, venint de qui ve la crítica... No direu que no és graciós que els dos grans partits a Catalunya, amb tantes incoherències evidents al llarg dels anys, sempre es donin lliçons de coherència entre ells.

Els pressupostos de l'Estat i el PSC (i 2)

El PSC finalment votarà a favor dels pressupostos. Les reaccions no es fan esperar i ahir vam veure declaracions sobre el catalanisme del PSC i sobre la situació sucursalista d'aquest partit en relació amb el PSOE. Vaig poder escoltar unes declaracions que no sé com classificar-les, si de surrealistes o de cíniques, d'Alícia Sánchez Camacho dient que el PSC era una sucursal del PSOE. La cap del PP de Catalunya hauria de reflexionar sobre el sucursalisme i la manca de personalitat pròpia del seu partit abans de parlar de la del PSC. No vull entrar en la valoració de declaracions d'altres partits, els quals altres cops han aprovat els pressupostos, sense formar part de la federació del PSOE, tot i ser criticats de no prou bons per a Catalunya.

El PSC ha fet una maniobra per sortir ben parat, dient que els aprovava però, donant un ultimàtum. Si el govern no mostra voluntat de complir l'Estatut el PSC es replantejarà la relació amb el PSOE. El problema d'aquest ultimàtum és que té prou ambigüitat com perquè la seva interpretació estigui oberta, tant quant a les condicions per replantejar-se la relació amb el PSOE, com quant a quin seria aquest replantejament. L'art de la política, l'art de no parlar clar.

Els pressupostos de l'Estat i el PSC

Això dels pressupostos i del finançament, segur que si fos un debat entre economistes, es podria resoldre de forma prou objectiva. Però, el fet de ser un debat polític fa que intervinguin variables no controlables per mitjans objectius. I així estem, amb un govern espanyol que no compleix terminis i que no sembla estar interessat a arribar en un acord de finançament català, i a la vegada sí estar interessat que des de Catalunya se li doni suport als pressupostos del 2009. La pregunta, sembla que ja contestada, és si els pressupostos de l'Estat que s'han d'aprovar reflecteixen el model de finançament català que vol el govern, i si aquest és el model que es vol des de Catalunya.

Acceptant que els pressupostos de l'Estat inclouen el model de finançament, i suposant que des de Catalunya aquest model es vol debatre i no haver-lo d'assumir via pressupostos, no s'entendria que el PSC adoptés una postura favorable als mateixos. Es pot dir que això seria negatiu perquè es donarien ales al PP i que s'afegiria inestabilitat al govern espanyol però, també cal preguntar-se de qui seria culpa això -si fos en realitat aquesta la conseqüència-, si del PSC per no votar a favor, o del del govern (PSOE) per no complir amb allò que es promet -un altre cop-. En una democràcia representativa a qui representen els polítics, la ciutadania o el seu partit? La pregunta, retòrica.

Coses d'avui

Avui ha estat un dia amb molta informació política. El tema del dia ha acabat sent la convocatòria de les eleccions generals per al dia 9 de març de 2008. Per tant, si ja podíem considerar-nos en precampanya electoral, ara sí que entrem de ple en època en què s'han de filtrar de debò els missatges polítics.

S'han aprovat els pressupostos generals de l'estat per a l'any 2008 al Congrés dels Diputats, després del veto al Senat per part de CiU. És evident que s'ha posat el govern contra les cordes però, també és cert que aquesta situació provocada hauria pogut acabar malament per a Catalunya si s'haguessin prorrogat els del 2007. Ara bé, crec que CiU hagués escenificat el seu tarannà de partit responsable i hagués trobat la forma de canviar d'opinió, de donar suport als pressupostos, sense quedar en evidència.

També el Congrés dels Diputats ha aprovat la continuïtat del cànon digital. Jordi Guillot (ICV) va presentar una esmena perquè el cànon fos substituït per una altra cosa però, no serà així. Avui, en una entrevista, Richard Stallman ha proposat una possible alternativa: la substitució del cànon per un impost i les societats de gestió de drets -SGAE i altres- per una agència pública. És curiós l'enllaç que poso a l'entrevista a Stallman acaba amb la/sgae/debe/existir, mentres que el títol és La SGAE no debe existir. Continuant amb les referències, també parlen del cànon avui David Bravo, Enrique Dans i Javier Capitán.

S'ha publicat el baròmetre d'opinió del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya. Segons aquest, si se celebressin eleccions el vot directe es distribuïria amb un 37,3% per al PSC i un 12% per a CiU. ERC es quedaria amb un 7,6%, el PPC amb un 5%, ICV-EUiA amb un 4,4% i Ciutadans amb un 0,3%. La valoració mitjana dels líders polítics l'encapçala Josep Antoni Duran i Lleida amb un 5,7, seguit de José Montilla amb un 5,43, Artur Mas amb un 5,27, Joan Herrera amb un 5,26, Joan Ridao amb un 5,21, Carme Chacón amb un 5,13, i Joan Saura amb un 5. Suspenen, en aquest ordre, Josep Lluís Carod-Rovira amb un 4,61, Dolors Nadal amb un 3,66, Albert Rivera amb un 2,83 i Daniel Sirera amb un 2,63. Seria inconcebible que el PP critiqués els resultats del govern o de la resta de partits sense voler veure que són el partit més castigat en les enquestes. I si les enquestes valen per a una cosa valen per a les altres.

A Euskadi diu l'Euskobaròmetre que tots els polítics tenen una valoració per sota de 5, excepte l'exlíder del PNB, Josu Jon Imaz, amb un 5. Quasi el 60% dels enquestats no veuen bé les il·legalitzacions d'Acció Nacionalista Basca o del Partit Comunista de les Terres Basques, i quasi la meitat rebutja l'empresonament de la cúpula de Batasuna. Com abans, remarcar el suspès dels polítics implica també acceptar la resta de dades que reflecteixen l'opinió dels bascos.

L'economia espanyola va de baixa amb la crisi de la construcció. El BBVA diu que es perdran 250.000 llocs de treball en els propers dos anys i apunta a la culpa d'haver creat massa llocs de treball aquests anys. Baixaran els preus de les vivendes -tot i que no crec que gaire- i es preveu una reducció del creixement fins el 2,6%, dues dècimes meys de les previstes. El curiós del món de la construcció és que 250.000 persones es quedaran sense feina. Però, els culpables que hagin tingut expectatives de feina i que l'acabin perdent, ja hauran anat a invertir en un altre lloc. Funciona així el sistema. Se cerca la gallina dels ous d'or, s'explota fins que no es pot sostenir més la situació, i després es va al galliner a veure quina altra gallina està disponible. I a sobre esperen que les administracions els injectin diners, per atenuar els efectes de la crisi que ells han causat.

Coses d'avui

Una de les notícies ebrenques del dia és la possible exclusió del litoral del Delta entre les zones on poder implantar centrals eòliques marines. És una probabilitat. Esperem a veure-ho materialitzat. L'Ebre no és aliè a la disminució de les reserves d'aigua. I la gent de Canal 9 ni els del Claro como el agua no estan aquí per explicar-ho. A Amposta han estat detinguts dos nois que recentment van atracar dos menors d'edat emprant la violència.

Per cert, que el govern aragonès vol tirar endavant el projecte urbanístic als Monegros.

El PSC diu que el veto de CiU als pressupostos de l'Estat podria afectar també projectes d'ajuntaments amb govern convergent. La pròrroga dels pressupostos actuals per al 2008 suposaria perdre 670 milions d'euros. e-noticies destaca a les Terres de l'Ebre, la pèrdua de 600.000 euros per construir el tram final de la Via Verda al Baix Ebre.

Theora i Vorbis són estàndards de video per a àudio i video, respectivament, els quals s'empaqueten en format Ogg, també estàndard obert. Sembla que, malgrat el seu caràcter d'estàndard obert el W3C deixaria el tipus Ogg/Theora+Vorbis fora de les especificacions de HTML 5, fruit de pressions de companyies com Apple o Nokia, interessades en l'ús de formats propietaris, tancats i que els permeten imposar restriccions sobre els continguts. Una mala notícia que això ho faci el W3C. La Fundació Mozilla s'ha posicionat i ha dit que malgrat això continuarà contemplant el format dins del navegador Firefox.

Ulteo és una opció per utilitzar OpenOffice via web, amb l'únic requeriment de tenir un navegador i Java habilitat. Si us registreu i ho proveu ja direu què tal...

Ahir es deia que el vot del PP a favor d'eliminar el cànon digital podia ser un error. Avui els senadors del PP que podrien haver-se equivocat es reafirmen en el vot. Interessant.

Teniu Ubuntu 7.10? Aquí podeu veure 10 característiques interessants d'aquesta distribució de GNU/Linux.

Coses d'avui

Notícia del dia han estat els pressupostos de l'Estat, rebutjats ahir al Senat a partir d'un veto parcial de CiU, recolzat per 4 senadors d'ERC, entre altres. Ara tornaran al Congrés, on s'hauran d'aprovar o rebutjar, sense tocar ni una coma. I si es rebutgen es prorrogaran els d'aquest any. D'arguments a favor i encontra del veto de CiU n'hi ha. Ara bé, també és cert que CiU no es pot permetre la pròrroga dels pressupostos del 2007, perquè, com s'ha dit, perjudicarà Catalunya. Per tant, d'una manera o altra els pressupostos s'han d'aprovar -i es podran criticar, evidentment-, i l'episodi del Senat haurà quedat com una acció mediàtica per part d'un partit que tan aviat és la garantia de governabilitat a Espanya com esdevé la mosca collonera del govern. I això pot ser bo o dolent, depenent del moment però, diu poc de la coherència dels partits.

La Generalitat de Catalunya s'hauria compromès davant la Comissió Europea a no intentar legalitzar en el futur la caça en barraca. A veure si això ho acaben traslladant als barraquistes i no els fan córrer el risc d'arribar a judicis per pensar que potser aconsegueixen tornar a caçar dins de la llei.

Tot i que tindrem aeroport per a Amposta i Tortosa, el de les Terres de l'Ebre és un dels que està més verd a Catalunya. La notícia diu que no forma part de la prioritat del govern català. La pregunta és: i això és bo o dolent?

Aquesta tarda el Senat rebutjava el cànon per còpia privada, el cànon digital. Però, sembla que ha estat un error de senadors del PP pel desconeixement que votaven una esmena contra el cànon en mòbils, aparells de CD, DVD i altres reproductors portàtils de música i video, claus USB, etc. L'error segurament es corregirà quan torni la modificació de la llei de Propietat Intel·lectual al Congrés dels Diputats.

Pobrets, els de la COPE, han perdut audiència en l'Estudi General de Mitjans (EGM). 200.000 oients menys. Els conspiradors socialistes són els culpables. O no.

Una mica de nostàlgia i d'alegria a la vegada. Imatges de la meva infància i d'algunes de les persones que llegiu això.