Wikipedia tanca contra la #SOPA

Aquesta és la imatge que té avui la Wikipedia. És un dels llocs web que protesta de forma activa contra la SOPA (Stop Online Piracy Act) i la PIPA (Protect IP Act), en procés legislatiu als EUA.

+ GNU FDL

Stallman, Wikipedia i Relebion.org

En la trobada anual d'autors de la Wikipedia que se celebra a Argentina, Richard M. Stallman va criticar la Wikipedia en castellà per haver inclòs el portal rebelion.org a la llista negra de llocs brossa, amb la qual cosa cap article no pot enllaçar amb continguts d'aquest. El problema ve de l'any 2008 i el motiu per als administradors de la Wikipedia castellana és que rebelion.org no és una font neutral ni verificable. Jo mateix em vaig quedar estranyat perquè allí es poden trobar articles sencers -sovint traduccions- i, com es pot llegir en algunes respostes a la postura dels administradors, hi ha altres fonts admeses que tampoc són neutrals, com alguns diaris i cadenes de televisió.

Stallman ha posat el dit a la nafra en ple congrés de Wikipedies i els de la castellana no s'ho han pogut empassar però, és que Stallman demostra sovint que intenta ser coherent amb allò que defensa des de que va fundar el projecte GNU, a principis dels 80.

No és estrany, d'altra banda, que passin aquestes coses. Al cap i a la fi, quan un relativament petit grup de persones decideix sobre què passa el filtre o què no el passa, poden deixar-se dur per elements subjectius i prendre decisions discutibles i incoherents.

+ GNU FDL

Criticar la Wikipedia des del desconeixement i utilitzar la web 2.0

Avui a escoltava Versió RAC 1 l'espai d'Internet setmanal. El podeu escoltar al podcast del programa. Han parlat de la Wikipedia i del diputat aconseguit pel Partit Pirata a les eleccions europees. Quant a la Wikipedia, després de la presentació per part de Xavier Vidal, tot han estat dubtes i crítiques pel seu funcionament. La llibertat perquè tothom pugui escriure-hi era, per a la majoria de col·laboradors del programa, un aspecte negatiu, perquè hi ha gent que pot equivocar-se, expressament o no, i aleshores tenim una enciclopèdia poc fiable. No era important però, que milions de persones al món puguin dir la seva quant als continguts i corregir errades en un temps que un mitjà o una enciclopèdia tradicional no ho farien. S'ha afirmat que els continguts de la Wikipedia són subjectius quan aquesta enciclopèdia en línia té una guia d'estil que justifica que si te'n surts siguin eliminats els continguts que hi poses. A més, existeix el mecanisme de discussió i votació quen hi ha temes controvertits.

La Wikipedia, que no fa més que dur al món del coneixement en general allò que ja va començar a fer el programari lliure, permet construir coneixement de forma col·laborativa i, com el programari lliure, hi ha tants ulls per garantir la qualitat del contingut que els errors acostumen a detectar-se i corregir-se en temps rècord. Sobta que des d'un mitjà de comunicació es queixin dels errors en una font, com si la culpa fos de la font i no de qui la utilitza per no contrastar la informació. Sobta també que donin més importància als errors que puguin introduir-se en la Wikipedia i no dels que mitjans dels que s'autoetiqueten seriosos cometen, i que no sempre corregeixen.

Per exemplificar si funcionava el mecanisme de correcció d'errors no se'ls ha acudit res més que la típica prova d'introduir informació errònia en una entrada i veure si algú la modificava. Ho han fet en hora i mitja però, ho han menystingut perquè ho havien avisat a la ràdio.

Tot plegat una mostra de com es critica una eina tan important pel desconeixement que se'n té, mentres s'està en un mitjà que presumeix d'estar present a l'anomenada web 2.0.

+ GNU FDL

Un altre cop el desconeixement de la Wikipedia

Via Netoratón llegeixo a La Vanguardia un article sobre una entrada de la Wikipedia que anunciava erròniament -de forma voluntària o no- la mort de Jean-Marie Le Clézio, Premi Nobel de Literatura, en saber que se li havi atorgat el premi. És un exemple del que podríem dir vandalisme de la Wikipedia i d'altres serveis de l'anomenada web 2.0. La possibilitat que tothom pugui dir la seva fa que alguns personatges es dediquin a introduir soroll. Per sort la Wikipedia és un servei que compta amb persones moderadores que esmenen aquestes errades.

L'autor qualifica la Wikipedia d'"enciclopèdia escombraria". Val a dir que allò que se li demana a la Wikipedia sovint no se li demana a mitjans que presumeixen de ser seriosos i professionals. És talment com aquells que donen més importància a forats de seguretat de programari lliure i no li donen tanta a la d'altre programari privatiu, pel qual paguen i del qual aguanten mals funcionaments i actualitzacions que et poden inutilitzar el teu sistema. Està bé ser exigents però, amb equitat i explicant-ho tot, no només allò que interessa.

Knol, creació col·laborativa de continguts segons Google

Google anuncia que Knol ja el pot utilitzar tothom. Per explicar què és, expliquen què és un knol. Defineixen els knols com articles fiables -autorithative- sobre temes específics, escrits per persones que coneixen el tema dels mateixos. La primera impressió que es té, potser induïts per allò que ja es diu a la xarxa, és que Knol és la Wikipedia de Google. Repasso a continuació alguns aspectes d'aquest entorn col·laboratiu.



Estructura

Els articles de Knol es composen d'un títol, d'un subtítol, d'un resum i d'un cos. A la Wikipedia els continguts es creen utilitzant marques de format i el seu contingut no es divideix en aquestes parts indicades abans.



Creació de continguts

Els continguts els poden crear persones usuàries, no persones anònimes. Els knols poden crear-se o modificar-se copiant i enganxant contingut creat amb eines externes, com un processador de textos. Es poden crear també important els continguts de fitxers externs, com documents de Word, Excel, PDF o txt, i altres -no s'especifiquen-. He provat pujar un document ODF i no ha funcionat.



Publicació

Els continguts que es creen es poden mantenir en mode d'esborrany abans de publicar-los, o bé permetre que en desar-los ja quedin publicats.



Llicència

Per defecte la llicència dels articles que s'escriuen és Creative Commons Reconeixement, i es pot optar per escollir sinó, una llicència Creative Commons Reconeixement-No comercial, o bé establir tots els drets reservats. La Wikipedia publica els seus continguts amb llicència GNU GFDL, cosa que d'entrada fa incompatible incloure continguts d'aquesta dins de Knol.



Col·laboracions

Mentres a la Wikipedia tothom pot col·laborar i en qualsevol cas, si s'ha de moderar es fa a posteriori, amb Knol es pot decidir si es moderen a priori les col·laboracions, si no es moderen, o si no es permeten col·laboracions.



Els knols poden rebre comentaris -anònims també, sembla- de les persones que hi accedeixen. També es poden escriure ressenyes.





Control de versions

Com a la Wikipedia, existeix un control de versions dels continguts.



Resumint

Knol és un servei interessant, perquè posa a l'abast de tothom una eina per crear continguts de forma col·laborativa. Aquesta col·laboració però, dependrà de qui creï els continguts, a diferència de la Wikipedia. De la mateixa manera, els continguts de Knol no seran sempre lliures i, de moment, no seran mai de tipus copyleft. Knol no és tampoc una enciclopèdia, o almenys no és aquest el principal missatge de Google, sinó que sembla més aviat una espècia de magatzem d'articles no anònims, igual que Google Code Hosting és un magatzem de projectes. Si és bo o dolent es veurà. Si és una alternativa a la Wikipedia, crec que almenys ara no, perquè el seu plantejament és diferent i l'esperit d'aquella és una mica diferent.

Follonero i Wikipedia

Col·laborar a la Wikipedia és fàcil i està obert a tothom. Això permet que aquesta enciclopèdia siguin una gran font de coneixement lliure a la xarxa, utilitzada cada cop per més gent per a la consulta. Malauradament hi ha sempre qui escriu continguts incorrectes, falsos, de forma expressa o per manca de coneixement. Per sort, i aquesta és una de les avantatges de l'enciclopèdia lliure, la resta de persones que utilitzen la Wikipedia poden esmenar errors en molt poc temps. És difícil veure que un mitjà de comunicació corregeixi errors de forma tan ràpida i eficient com la comunitat de persones que col·laboren a la Wikipedia.

Ahir a la nit a La Sexta feien el programa del Follonero, Salvados por la Televisión. En un moment del programa em va semblar veure una pàgina de la Wikipedia que era modificada per fer una broma. Efectivament, així era. Van canviar una dada sobre els audímetres. No és el primer cop que això passa. El fet és que això ja ha aixecat crítiques, com la de Ricardo Galli o la de David Bravo. No és per menys. Estic segur que a ells no els agradaria que algú es dediqués a difondre continguts falsos o incorrectes que els afectés. Però, com que la Wikipedia és lliure i oberta tot s'hi val.

Ataca la Wikipedia la llibertat d'expressió?

Dani Gil publica una entrada al seu bloc sobre la censura a la Wikipedia. L'entrada fa referència al fet que el lloc rebelion.org es troba a la llista negra de la Wikipedia en castellà de brossa -spam-. Un administrador -en castellà li'n diuen bibliotecari- el va incloure per considerar-lo una font no neutral i no verificable.

La Wikipedia, en qualsevol de les seves llengües, té unes normes basades en cinc punts, un dels quals és la neutralitat dels continguts [i la seva verificabilitat]. S'entén per punt de vista neutral no advocar per un punt de vista concret -objectivitat-. Com conseqüència del requeriment de neutralitat cal citar fonts verificables, sempre que sigui possible. Crec que qui va afegir Rebelión a la llista negra es va equivocar.

Ara bé, no coincideixo amb les impressions del Dani, i altres opinions que hi ha en els comentaris al seu bloc, sobre l'atemptat a la llibertat d'expressió i sobre la figura del bibliotecari. En primer lloc, els bibliotecaris i bibliotecàries de la Wikipedia, en realitat s'anomenen administradors en anglès. En català també s'han traduït així. En castellà van prendre una altra decisió i potser això comporta confusió. Però, no crec que aquí s'estigui parlant de l'ofici dels bibliotecaris i bibliotecàries. I malament aniríem si la Wikipedia hagués d'estar regida per aquests professionals. Tinc tot el respecte però, la Wikipedia és un projecte lliure i democràtic, no corporativista, no orientat a professionals de determinat tipus. Perquè aleshores sobre cada tema només hi haurien d'escriure persones enteses, per exemple.

Qualsevol decisió a la Wikipedia es pot discutir. Es pot discutir sobre si un article s'ha d'eliminar o no -si incompleix les normes de l'enciclopèdia-, i es pren la decisió de forma democràtica. Ho he viscut, he discutit i he acceptat el resultat de la discussió. En el cas de Rebelión, el debat també existeix i, es pot seguir i s'hi pot intervenir. La discussió és a posteriori per haver pres la decisió una persona administradora però, existeix igualment. És una decisió, la d'incloure Rebelión a la llista negra, que crec desafortunada. Però, cal també conèixer el funcionament dels entorns col·laboratius. Vivim en plena eclosió de la web 2.0 però, perdem de vista d'on ve aquest concepte i quin és el funcionament d'iniciatives pioneres com la Wikipedia.

Els mitjans tradicionals es freguen les mans cada cop que llocs com la Wikipedia tenen problemes per continguts inexactes o queixes pel seu funcionament. Però, els mateixos mitjans tradicionals sovint tenen els mateixos problemes i, a més, costa més esmenar-los, si és que acabent esmenant-se mai.

Blocs de l'Avui i la Wikipedia en paper

El diari Avui estrena el seu apartat de blocs -ells opten per la paraula blogs-, entre els quals ja hi ha un conjunt de blocs inicials de col·laborados coneguts però, on també es poden crear blocs les persones que ho desitgin. Qualsevol es pot crear el seu bloc a l'Avui o bé importar l'actual cap a la plataforma del diari. Aquesta plataforma està basada en Wordpress MU, la versió multiusuari i multibloc del conegut gestor de blocs, el qual és programari lliure.

D'altra banda el diari publica avui un article de Jordi Palmer sobre l'edició en paper de la Wikipedia a Alemanya. L'autor qualifica de monumental despropòsit la iniciativa, a la vegada que destaca que, a banda de ser lliure i gratuïta no és del tot fiable la Wikipedia. Sovint ens trobem notícies i opinions sobre la fiabilitat de la Wikipedia. És curiós com mai no es comparen els errors a la Wikipedia amb els que no sempre acostumen a esmenar els mitjans tradicionals, i com no es destaca que aquesta fiabilitat compta amb un factor important, com és l'escrutini públic, el qual fa que normalment els errors es corregeixen en temps implensables en altres mitjans o serveis. Quant al fet de qualificar de despropòsit l'edició en paper, és una cosa que no s'entèn. No hi ha altres enciclopèdies en paper? Que la llicència de la Wikipedia, la GFDL, no està concebuda justament per permetre edicions en paper de materials lliures, on les cobertes, per exemple, queden exemptes de les llibertats?

El País, sobre la Wikipedia

Avui el diari El País ha publica una notícia d'aquelles que reflecteixen que els mitjans tradicionals, no per ser-ho, estan lliures d'equivocar-se o de publicar notícies que aporten poc informativament i que fins i tot semblen interessades a difondre missatges subliminals sobre tercers. En aquesta notícia es parla que Wikimedia, la fundació que financia la Wikipedia tenia contractada una persona com cap d'operacions, qui estava fitxada per la policia per conducció sota els efectes de l'alcohol, per haver disparat a la seva parella, etc., destacant que torna a veure's la confiança en la bondat de les persones. Compte, que la Wikipedia ara serà menys fiable perquè ha tingut una pressumpta delinqüent treballant, manegant diners i per no haver esbrinat la seva situació judicial. Hi ha empreses que demanen específicament certificats sobre les causes obertes amb la justícia a l'hora d'admetre treballadors. Però, això no passa en totes les empreses, siguin o no empreses sobre programari o coneixements lliures. Per això em sembla que El País ha pixat fora de test.

La notícia original, a The Register, explica les coses d'una altra manera.

Wikipedia compatible amb Creative Commons

Ara la Wikipedia, a més de continguts amb la llicència de documentació lliure de GNU (GFDL), també serà compatible amb Creative Commons. La informació completa i ben explicada la podeu trobar en anglès, a Jamendo, via Slashdot. Si no s'especifica sembla que qualsevol llicència Creative Commons serà compatible amb la Wikipedia. Però, les llicències que no permeten treballs derivats o no permeten l'ús comercial de l'obra no són llicències lliures. Com es pot veure si llegiu les fonts, la compatibilitat serà amb Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual, una llicència de tipus copyleft.

Com s'explica a Jamendo, no significa això que els continguts de la Wikipedia canviïn ara de tipus de llicència. Continuaran amb GFDL. Aquest acord de compatibilitat assolita amb la FSF, significa que els continguts de la Wikipedia es podran rellicenciar amb la llicència Creative Commons indicada abans.

La fiabilitat de la Wikipedia

El diari El País es fa ressò del conflicte a la Wikipedia en una entrada referida a Marina d'Or, on el grup empresarial es defensa d'un article sobre el complex immobiliari d'Oropesa. Aprofitant aquesta discussió a la Wikipedia -normal en un entorn col·laboratiu- el diari aprofita per plantejar l'enquesta als lectors i lectores sobre si consideren fiable la Wikipedia. Me n'he recordat d'una entrada recent que vaig escriure sobre la intervenció a la televisió de David Bravo parlant del tema de la fiabilitat de la Wikipedia i del tracte rebut dels mitjans.

La Wikipedia té articles que poden tenir errors, voluntaris o no, que poden atacar l'honor de les persones. És cert però, els continguts estan sotmesos a escrutini públic i, com ja s'ha comprovat altres cops, el treball col·laboratiu funciona i se solucionen els problemes. I això no ho poden dir la majoria de mitjans, que s'equivoquen i costa moltíssim que reconeguin obertament els errors i, en alguns casos només ho fan si hi ha un jutge que ho ordeni.

Per cert, he trobat una entrevista a Tim Berners-Lee de l'any 2005 on parla de la credibilitat dels blocs.

Kalipedia, la llibertat mal entesa

El País publica una notícia sobre l'aparició de Kalipedia, una enciclopèdia en línia d'accés gratuït creada pel Grup Santillana. El diari diu que es tracta d'una enciclopèdia d'accés lliure i gratuït. Quant a accés potser sí que és lliure i gratuït però, en uns temps en què es parla tant de coneixement lliure i obert, de programari lliure, d'enciclopèdies lliures com la Wikipedia, la Kalipedia -amb un nom massa semblant a la Wikipedia- no és ben bé un entorn de llibertat. Tot i poder fer contribucions, dins del text legal de la Kalipedia es restringeix l'ús dels continguts a l'àmbit personal i privat. M'estranyava a mi que una editorial com aquesta alliberés realment part dels seus continguts a la xarxa o fomentés el coneixement lliure.

Usos desconeguts de la Wikipedia

Si voleu conèixer altres formes d'utilitzar la Wikipedia, aquí teniu alguns usos no gaire coneguts: [clic].