Internet i pirateria

Un bon article perquè els amplificadors del missatge que associa Internet, pirateria i caiguda de la indústria cultural, reflexionin i cerquin dades que els permetin fer afirmacions rotundes: Internet clausum y piratería digital.

Via BULMA.

+ GNU FDL

RapidShare, obligats a filtrar llibres

Via Menéame trobo que RapidShare haurà d'eliminar 148 llibres desats als seus servidors disponibles per a descàrrega directa. Era d'estranyar que un servei així fos, aparentment, menys perseguit que les descàrregues P2P. Si no m'equivoco, la descàrrega directa des dels seus servidors ja no es pot considerar compartició un a un -P2P- i, com conseqüència, no entrar dins de la còpia privada -motiu que tècnicament ha conduït a les sentències favorables en demandes contra llocs amb enllaços P2P-. A més, el fet que hi hagi comptes de pagament per a la descàrrega més ràpida, afegeix l'ànim de lucre, amb la qual cosa encara està més clar que la còpia privada no empara el servei.


+ GNU FDL

Perdidos fracassa a Cuatro

Sembla que no ho entenen els de Cuatro. Fa una setmana que els episodis de Perdidos estan en versió original subtitulada a la xarxa. Ahir, dia de la gran estrena en obert, després d'un excés promocional, sembla que l'audiència no va ser l'esperada. No ho entenen? Jo diria que està molt clar. Qui està enganxat a la sèrie es baixa els episodis tan bon punt s'han deixat a la xarxa. I quan arriba el dia de veure'ls a la tele ja és tard. Si algun dia aconseguissin emetre'ls el mateix dia que als EUA això no els passaria.

Els mitjans no s'adapten als comportaments de la gent, si no que fan moviments per intentar canviar-los, no per canviar ells. Aprofitar les xarxes P2P per tenir abans els episodis subtitulats, orientar el negoci cap als productes promocionals, introduir els episodis en botigues en línia i amb preus raonables,...

Sí, sí, alguns diran que això és il·legal però, de moment les sentències i l'opinió dels experts en propietat intel·lectual opinen el contrari. És més, les entitats gestores i els autors no poden estar reclamant un cànon totalment indiscriminat i al mateix temps voler que la gent no sigui també indiscriminada.

+ GNU FDL

Hadopi no però, reducció d'ample de banda sí

Sembla que al final no s'adoptarà la mesura francesa, la llei Hadopi, tallant la connexió a Internet a qui es baixi continguts via P2P. Aquesta mesura té molts problemes d'aplicació, s'hi estigui o no a favor, doncs implica interceptar les comunicacions -si es vol fer bé- per detectar descàrregues de material restringit. A Espanya semblava que s'anava pel mateix camí però, avui llegim que l'acord podria ser el de reduir l'ample de banda per volum de dades, igual que fan les operadores mòbils amb les connexions d'Internet mòbil. Cal imaginar que aquí no hi haurà interceptació de comunicacions, cosa que té com conseqüència l'aplicació indiscriminada de la mesura que suposadament vol evitar intercanvis d'obres restringides. Perquè si es limita el volum de dades  afectarà tothom qui el sobrepassi, independentment del motiu.

Ens trobem en una situació que és prou contradictòria. D'una banda, els jutges sentenciant que l'intercanvi via P2P de fitxers, sense ànim de lucre, es considera còpia privada i no és delicte. De l'altra, continuem tenint material protegit contra còpia privada al mercat, tot i pagar un cànon indiscriminat per compensar aquest dret. El cànon, que paguem sigui per a material propi o no, restrictiu o no, no és discutit pels que reclamen impedir les descàrregues via P2P. Alguns voldrien l'aplicació de la mesura Sarkozy, passant pel dret a la privacitat de les comunicacions. Altres han vist la llum i opten per posar entrebancs a les descàrregues. I enmig de tot això, dels autors i/o gestors que volen controlar com es distribueixen les obres, i dels usuaris que volen poder compartir arxius lliurement, ens trobem els proveïdors d'Internet, que guanyen clients sabent que un dels usos principals de la xarxa és per descàrregues, que sí que guanyen diners gràcies a la possibilitat d'aquestes descàrregues, i que ara actuarien de forma hipòcrita, cínica, com si no anés amb ells.

+ GNU FDL

El cas Pablo Soto

Segur que haureu sentit parlar als mitjans durant els darrers dies del judici a Pablo Soto, un jove que va crear en el seu moment un programa d'intercanvi de fitxers musicals via P2P, anomenat Manolito P2P. Les discogràfiques li reclamen 13 milions d'euros per haver creat el programa i haver guanyat diners amb la seva distribució. Sobta que una reclamació com aquesta s'hagi admès, des del punt de vista de la lògica. Un programa que no trenca les proteccions anticòpia de fitxers i que no és per ell mateix la materialització de l'acte d'intercanviar arxius protegits per drets d'autor restrictius -l'anomenada pirateria-, no s'entén que serveixi de motiu per reclamar 13 milions d'euros al seu creador.

El primer cop que vaig entrar en contacte amb la temàtica dels drets d'autor, de la propietat intel·lectual, ens van posar l'exemple de la comanda diskcopy, de MS-DOS. Per als qui no la conegueu, aquesta comanda permetia i permet copiar disquets, de forma que un disquet que contenia un programa podia ser copiat amb aquesta comanda i ja tenies una còpia del programa. Amb la legislació a la mà aquesta còpia no és legal perquè la còpia privada no s'aplica al programari. Però, és que si comencem a analitzar dins del món de la informàtica eines que permeten fer còpies il·legals o il·legítimes de material protegit amb drets restrictius, en tenim moltes: les comandes de còpia de qualsevol sistema operatiu (cp, copy), les eines d'extracció de música de CDs, estiguin protegits o no, les eines que eliminen el DRM (iTunes ho permet, per exemple, gravant un CD d'àudio i extreient-ne novament la música),...

Des del punt de vista tècnic i del sentit comú aquest judici no té sentit. Bé, no té sentit perquè si s'acusa Pablo Soto caldria continuar amb Microsoft, IBM, Apple, i tantes i tantes empreses que distribueixen eines informàtiques que permeten la còpia de qualsevol material subjecte a drets restrictius.

El judici ha quedat llest per sentència i quedarà veure si les discogràfiques aconsegueixen una victòria o si, en canvi, s'imposa la lògica que exposava abans i queda clar que una cosa és l'eina i l'altra el bon o mal ús que se'n faci.

+ GNU FDL

La legislació de propietat intel·lectual a França

França va a la seva i després d'un primer intent fracassat, s'aprova la legislació impulsada per Sarkozy per poder tallar la connexió a Internet a qui es descarregui continguts protegits via P2P. A Espanya ja hi ha qui es frega les mans pensant que això pugui esdevenir realitat algun dia. L'aplicació d'aquesta directiva és problemàtica. Si no s'intercepten les comunicacions no es pot saber si una persona s'està descarregant, via P2P o no, continguts protegits. Però, si s'intercepten les comunicacions aleshores també es té accés a conèixer quines altres coses fa una persona connectada a Internet. I tot això, sense ordre judicial.

Enfront d'un horitzó com aquest hi ha altres opcions, com utilitzar serveis anonimitzadors, o bé xifrar les comunicacions amb algorismes de clau pública i mides de clau grans. Però, això complica les coses, encara que sempre poden incloure les característiques de xifratge segur els mateixos programes d'intercanvi d'arxius. Qui sap si algun dia acabarem com als EUA, amb lleis que impedeixen utilitzar determinats algorisme de xifratge i determinades mides de clau, per poder interceptar les comunicacions quan els interessi.

Esperem que la UE faci fer marxa enrere al govern francès, tot i que França acaba fent i desfent al seu gust, passant bastant de la UE quan li interessa.

+ GNU FDL

Contra el P2P

Llegeixo un article d'El País sobre la compartició de fitxers via P2P -associant-ho a descàrregues il·legals-, on el missatge que es dóna és que les descàrregues fan molt mal a la indústria cultural espanyola i que això està començant a canviar. De fet, posa una llista de canvis legislatius contra les descàrregues il·legals, malgrat que es deixa el recent rebuig per l'Assemblea francesa de la llei de Sarkozy sobre l'intercanvi de fitxers.

Missatges que apareixen:

• La compartició de fitxers, tot i que David Bravo diu que no són difusió massiva, donen a entendre que sí que ho són. Diu que quan utilitzes un programa P2P estàs fent difusió massiva. Sabem que tècnicament és còpia privada, doncs no es fa difusió massiva sinó comunicació individual, entre parells, com l'acrònim P2P indica.
• El cànon digital és ínfim i és per compensar els autors. No diu que aquest cànon és indiscriminat i que es paga tant si és per fer còpia privada d'obres d'altres autors com si és per a obres pròpies.
• El P2P costa molts diners als autors. Em pregunto si la gent que es baixa sèries -que les pròpies cadenes de vegades pengen a la web- pagaria per veure-les, o si la que es baixa pel·lícules pagaria per anar al cinema, o si no ho fa igualment, o si la gent que es baixa música, ho fa per deixar de comprar CDs. Crec que s'equivoquen en el plantejament. Com diu David Bravo, haurien de prendre model de negocis com iTunes, i no intentar mantenir un model ultrapassat per la societat i la tecnologia.
  

+ GNU FDL

Coses d'avui

Avui l'economia ha estat notícia. La taxa interanual de l'IPC ja se situa al 4,1%, amb una pujada del 0,7% el mes de novembre. Ahir ja ho comentava sobre la preocupació del futur de l'economia espanyola per la baixada del sector de la construcció i l'augment dels preus. El propi govern espanyol recomana que es compri conill a Nadal per no notar tant l'augment dels preus. I potser sembli un consell ridícul però, és que ens posem al cap allò que ens venen com tradicions o modes i acabem comprant menjar caríssim per aquestes dates per no ser menys -menys que qui, si els rics ens passaran la mà per la cara igual?-.

Continuant amb temes de diners, avui llegia que hi ha gent que compra loteria de Nadal de l'administració La Bruixa d'Or de Sort a la revenda. Segons una persona que reven dècims, es paguen a 25 euros. És per reflexionar. Ja no comprem a la revenda entrades d'un concert únic que potser no podrem tornar a veure, o d'una final de copa d'Europa -si això us sembla important per comprar amb sobrepreu- sinó que hi ha qui compra dècims de loteria, per si li toca. Abans hauria d'aturar-se a pensar que la probabilitat de guanyar és molt baixa, que ja és prou que un dècim costi 20 euros, i que no per ser de Sort té assegurada la grossa.

Vénen eleccions i això pot fer que allò més conflictiu, potencialment perjudicial per al PSOE, quedi aparcat fins que se sàpiga qui governarà Espanya els propers quatre anys. La Generalitat es mostra preocupada per l'aplicació de l'Estatut en aquest sentit. El traspàs de rodalies i d'algunes competències no està clar a hores d'ara.

La SGAE està empipada pel rebuig del Senat al cànon digital. Ahir podia llegir que consideren aquest rebuig com una cosa antidemocràtica -ves si no és democràtica una votació al Senat, encara que no vagi en la línia d'un col·lectiu-. Avui llegia que Teddy Bautista diu el cànon, malgrat el rebuig, està fixat i que no pot ser retirat. Bautista és partidari del model Sarkozy de tall de connexió a Internet per utilitzar xarxes P2P per descarregar pel·lícules i música. Però, no explica com lliga això amb la petició del cànon. Perquè sembla que alguns vulguin cànon per compensar la còpia privada però, que allò que els jutges ja han considerat còpia privada, no es consideri com a tal. També penso que si algú ha de gestionar el cobrament de cànons hauria de ser d'una vegada per totes l'Estat, i no cap altra entitat, per molt transparent i fiable que sigui.

Cinisme podria ser el terme per descriure allò que podem llegir sobre les descàrregues de sèries de xarxes P2P i la indústria que les produeix. Resulta que l'audiència en línia sorgida de les descàrregues acusades d'il·legals és una variable que es comença a tenir en compte per mesurar l'èxit de les sèries. Quines coses...

L'administració holandesa es passa al programari lliure l'any 2008. També passa a utilitzar el format per a documents Open Document (ODF), el qual utilitzen eines com OpenOffice, NeoOffice o KOffice. La directiva holandesa demana la justificació per a l'ús de programari privatiu, no el prohibeix. I Microsoft es preocupa per aquest nova política quant al programari. A veure si algun dia algun polític d'aquests que sempre tenen arguments excepte per parlar de tecnologia, els explica a Microsoft que ells també poden treballar amb l'administració pública. Només han de fer-ho amb programari lliure.

Passant la nit descarregant

Ahir Público publicava una notícia sobre el tràfic a Internet. Segons un estudi de l'empresa Ipoque, l'Internet Study 2007, les descàrregues de video, música, llibres electrònics, programes i jocs, suposen la major part del tràfic a la xarxa. El percentatge de tràfic suposa, a les nits, el 90% del total. D'altra banda, entre els tipus de programes de P2P, el més utilitzat són els programes de tipus BitTorrent, deixant en segons lloc els que utilitzen la xarxa eDonkey -eMule, aMule-.

Música, legislació, DRM

Un dels articles del número 20 del Free Software Magazine parla dels drets d'autor -copyright als EUA- i el DRM. Fa un repàs a l'evolució tecnològica i al comportament de les persones quant a la compartició d'obres (música, documents, video,...). Després parla de les accions legals contra les persones que comparteixen arxius per xarxes P2P, i del copyright. Ho enfoca des del punt de vista nord-americà però, tot i les petites diferències amb la legislació de drets d'autor, és extrapolable a casa nostra -per exemple, allí no tenen còpia privada-.
I finalment, es parla del DRM -gestió digital dels drets-, el sistema mitjançant el qual els continguts s'encripten i només un maquinari o programari autoritzat per desencriptar-los pot oferir la seva reproducció (com passa amb la música amb DRM de l'iTunes Store, la qual només pot ser reproduïda amb l'iTunes o l'iPod). La legislació nord-americana amb la DMCA [1] i l'europea, amb la Directiva Europea de Drets d'Autor [2], contemplen la prohibició de trencar el sistema d'encriptació -descobrir les claus-, amb la qual cosa ens trobem, en el cas europeu, que per una banda pagues un cànon per còpia privada i per l'altra hi ha sistemes electrònic que impedeixen realitzar aquesta còpia o la limiten. Les limitacions del DRM van més enllà i poden implicar l'ús limitat en el temps d'allò adquirit -lloguer-, l'obligació a renovar la compra o a actualitzar-se -versions de programes-,...

Il·lustra aquesta entrada una imatge que inclou l'article, corresponent a una campanya dels anys 80 de la indústria musical contra les cintes magnètiques, perquè dien que era el final de la música. Ja s'ha vist que no, oi?

Aprofito per enllaçar l'article de David Bravo sobre la sentència coneguda ahir a favor d'un web que contenia enllaços a descàrregues P2P.

[1] DMCA
[2] Directiva Europea sobre Drets d'Autor

Joost, d'accés lliure

Joost, el sistema de televisió per Internet basat en tecnologia P2P, fill dels autors de Kazaa i Skype, ja és d'accés lliure. Fins ara l'accés requeria invitació, esdevenint un club privat on tothom volia entrar -com passava amb Gmail abans-. Ho explica Vilaweb en un article que ho anuncia i repassa les característiques d'aquesta forma de televisió IP.

Per accedir als serveis de Joost us heu de descarregar un programa client que es troba al seu web, de forma semblant com es fa en un dels altres sistemes de televisió existents a la xarxa, Zattoo -el programa es pot descarregar per a Windows i per a Mac OS X amb processador Intel-. Hi ha una diferència però amb Zattoo. Aquest segon és un sistema per veure la televisió en directe per Internet. Joost permet fer això però, també permet aturar allò que s'està veient en streaming, per continuar després, i mentrestant pots compartir les teves impressions amb altres persones, pots posar al teu bloc allò que estàs vient, etc.

Es tracta d'una forma més de televisió per Internet, la qual potser acabarà convergint amb els models d'eines com Miro o iTunes+AppleTV, basades en televisió a la carta, no en streaming.

Prison Break, Bones i Padre de familia, gratis a iTunes

El País informa que la Fox posarà els capítols nous de Prison Break, Bones i Padre de familia a la botiga iTunes, de forma gratuïta. Una altra notícia que fa evident que la televisió està canviant, adaptant-se al comportament dels consumidors, i no al contrari.

Video P2P en català

Vilaweb publica un article sobre llocs web on trobar enllaços a pel·lícules i sèries en català. En principi aquest tipus de llocs no estarien incomplint la legislació de propietat intel·lectual, doncs no estan fent difusió pública dels continguts, sinó que només contenen enllaços a documents compartits entre extrems.

L'article: [clic]

Potser no cal anar a veure Harry Potter

Si em trobés en aquesta situació marxaria de la sala, a més de posar una queixa: [clic].

Compartir no és delicte

Aquest és el títol d'una entrada de Kriptópolis, on s'explica que el ministre Joan Clos, en una entrevista a El País, diu que no perseguiran les descàrregues d'Internet. Ja va sent hora qu el govern espanyol parli clar i no criminalitzi -almenys de forma aparent- pràctiques que no són delictives, segons han establert fins ara els jutges, com són les descàrregues i la compartició de música i video per Internet, sempre que compleixi les condicions de còpia privada.

Zattoo, televisió en directe per Internet

Zattoo és un servei de difusió de televisió en directe per Internet. Per veure els diferents canals cal instal·lar-se un programa client, disponible per a Linux, Mac i Windows. Zattoo, com indica al seu web, és un proveïdor d'IPTV P2P, el qual aprofita aquesta tecnologia -P2P- per emetre amb una bona qualitat els programes de televisió en directe. Segons expliquen, col·laboren amb les entitats de teledifusió per emetre la programació. El programa client que cal instal·lar per veure la televisió és programari lliure amb llicència LGPL. Finalment, cal tenir Flash instal·lat, i cal subscriure's per poder accedir al servei. Entre la televisió a la carta i la televisió IP amb tecnologia P2P, amb una connexió a Internet podrem veure allò que desitgem allí on siguem.

Font: Engadget.

En 10 hores, sèrie subtitulada

Poser les televisions se n'adonen que avui dia si t'agrada una sèrie de televisió, pots seguir-la quasi al mateix ritme que als EUA -parlant de les fetes allí-, doncs en molt poc temps es pot aconseguir el darrer capítol amb els subtítols en castellà. Això explicaria el ritme al qual Cuatro està emetent House, o que Canala 9 emet Héroes. El Periódico en parlava el dia de Sant Jordi en un article: [clic].

Descàrregues P2P i el pare Johnny

La setmana passada el pare Johnny va ser entrevistat al programa Versió RAC1, en directe des d'Amposta. Li van fer una pregunta -en plan conya- sobre si descarregar-se música via xarxes P2P és pecat. El pare Johnny va dir que sí, perquè es fa mal als que comencen, i perquè s'evita col·laborar en una bona causa -el seu disc-, etc.

No sé realment si és pecat això. És fàcil dir que sí i sumar-se a la línia criminalitzadora d'algunes entitats, amplificada en algun programa, com Operación Triunfo. Però, de moment els jutges no diuen això. Els jutges un i altre cop diuen que mentres no hi hagi ànim de lucre les descàrregues d'obres intel·lectuals -excepte programari- de xarxes P2P no constitueixen delicte, en estar emparades per la còpia privada. Per tant, de moment sembla que és totalment legal. I si és legal, tenint en compte que per altra banda, quan comprem medis de gravació com els CD, paguem un cànon, independentment de si el seu ús serà per desar material de producció pròpia o bé, música, pel·lícules, etc., copiades, no entenc que es continuï criminalitzant i encara més, titllant-ho de pecat. Tampoc no entenc perquè aquests programes que pretenen semblar seriosos quan parlen de depèn quins temes, continuen fent preguntes redundants, contestades un i altre cop, fins i tot per persones que entrevisten ells -com David Bravo-.

No, no crec que això sigui pecat. I crec també que si es vol fer una col·lecta amb la venda de CDs, cal tenir en compte com és el mercat. En altres èpoques la gent es copiava la música en cintes magnètiques. Ara se la copia a través d'una xarxa P2P. Per tant, cal considerar que hi ha una legislació que diu què és lícit i què no. La resta és voler afegir normes on no les hi ha. I no ens enganyem. Qui vol contribuir, ho fa, no es descarrega un disc destinat a recollir diners per una bona causa.

Situació curiosa al FNAC

Avui estava donant un tomb per FNAC-Triangle i he passat per davant d'un iMac. Tenia instal·lat el visualitzador d'arxius multimèdia VLC, que és programari lliure. Això és ja una agradable coincidència. Però, a més d'això tenia uns dos o tres arxius amb extensió .avi en un directori del disc. He vist que un d'ells era El gran Lewovsky, gran pel·lícula dels germans Cohen. Més tard crec que estava visualitzant-se aquest pel·lícula o una altra en aquell ordinador. Curiosa situació, la reproducció d'un fitxer DivX, segurament descarregat d'una connexió P2P, en emissió pública i en un establiment. Són aquestes dues darreres coses les que sobten, no el P2P, d'un fet tan criminalitzat quan ho fan les persones a casa seva com quan fa uns anys es gravaven cintes de video.

La SGAE ha de parlar clar

La SGAE, segons El País, diu que a Espanya el 2006 s'han realitzat 550 milions de descàrregues il·legals de música i de video des d'Internet. Cal que la SGAE aclareixi què considera legal i què il·legal quan parla de descàrregues. Està clar que descarregar-se música i video directament des d'un web és il·legal, doncs s'està fent difusió pública. I també que si es cobra per la descàrrega també és il·legal proporcionar-la, doncs no ha d'haver ànim de lucre. Com també és il·legal descarregar-se programes d'ordinador, els quals no entren dins del concepte de còpia privada. La majoria de gent es descarrega coses a través de xarxes P2P. No hi ha difusió pública, ni ànim de lucre, i és una comunicació entre extrems, amb la qual cosa sí que és còpia privada.

La campanya del Ministeri de Cultura contra la pirateria i les declaracions periòdiques de gent de la SGAE, no aclareixen els conceptes i donen a entendre que hi ha il·legalitat on realment no és així. No es pot permetre que continuïn emetent-se missatges parcialment certs, que criminalitzen una pràctica habitual i permesa. És més, no es pot permetre que paguem un cànon per còpia privada i es continuïn venent CD i DVD amb protecció anticòpia.