#Fortanete 2012

Aquest cap de setmana vam passar-lo al poble de mon pare, a Fortanete. Va coincidir que van fer la festa dels pastors dissabte, un dinar popular organitzat per la gent del poble, amb un gran ambient de germanor i de festa. Va acabar el dinar amb l'actuació de la Ronda Asti Queda Ixo -serien com uns Quicos del territori-, amb jotes i altra música popular, anant taula per taula a cantar, cantant també a la gent que era coneguda. Em va recordar quan anava amb la rondalla de Teixidó a tocar al restaurant l'Estany o en alguna boda. Fins i tot la melodia d'alguna de les jotes era la mateixa que la de la lletra "De Roquetes vinc". Al cap i a la fi, la jota ens agermana i amb variants, no deixa de ser jota.

Doncs això, un cap de setmana festiu i per poder estar al meu segon poble, on m'agradaria poder anar més cops a l'any.

Podeu veure unes imatges a Flickr.

+ GNU FDL

Germán Buj, "el Zorro" #Fortanete

Fortanete era una població pròspera fins el segle XX gràcies a la llana, amb telars repartits per tot el municipi. Al llibre Viage de España (Antonio Ponz, 1787), ja es diu que hi havia al poble indústria de fer  lligues i llistons d'estam (llana). Mon pare avui em comentava com ell havia conegut encara alguns telars de jove, recorda com portaven el fil de llana al riu i amb aigua molt calenta el tintaven. Un dels telars que recorda és el de Germán Buj, conegut com "el Zorro". Al web de l'associació Ontejas hi ha una fotografia de les treballadores d'aquest telar. El primer home a la part inferior per l'esquerra és Germán Buj. El seu telar és avui dia una casa rural que duu de nom el seu malnom, "el Zorro" i el podeu veure a la fotografia adjunta, al centre. Fent clic sobre la imatge podeu veure-la més gran i etiquetada la casa rural.

+ GNU FDL

Aniversari de Maria Jesús

Avui Maria Jesús fa anys. Per això també la felicito des del bloc i ho faig amb aquest video de The Cure, molt adequat avui divendres.

T'estimo!


+ GNU FDL

#Fortanete en la repartició de l'herència de Jaume I

El llibre "Los cincos libros primeros de la primera parte de los anales de la Corona de Aragón", de Gerónimo Curita, cronista del regne, amb data de 1610, fa referència a fortanete amb el nom de Fortaner, en el llibre tercer. Allí apareix Fortanete quan s'exposa l'herència dels regnes entre els fills que Jaume I va tenir amb la reina Violant. Apareixen noms com Albentosa, Mora (de Rubielos), Alcalá (de la Selva), Linares (de Mora), Fortanete, les posades d'Atorella i de Cantavieja, Castellote, Alcañiz, Morella, Vall-de-roures i Horta.

Malauradament no em dedico a la història i troballes com aquesta em semblen fascinants, tot i que probablement per a qui pertany a l'àmbit de coneixement de la història li semblen beceroles. Una gran troballa, sense dubte, que ajuda a recordar els origens.
 
+ GNU FDL

#Fortanete La carretera

Continuant amb la comparació d'imatges de Fortanete, aquesta és una imatge de la carretera de Teruel que creua al poble. Al web d'Ontejas es pot veure una imatge de finals dels anys 50 o principis dels 60, on la carretera apareix sense asfaltar, tot i que les cases d'aleshores a ara no han canviat gaire. És l'encant dels pobles del maestrat aragonès.

Quan era menut una de les coses que em cridava l'atenció eren els carrers on en comptes de l'asfalt hi havia un empedrat molt ben fet. Avui dia aquest empedrat típic del poble ha desaparegut pràcticament, excepte en finals de carrers que no s'han cimentat o quitranat. Com deia, s'ha canviat l'empedrat per ciment o quitrà, igual que en alguns llocs s'han canviat les escales resistents d'abans per escales com les que es fan en poblacions més grans, segurament més cares i menys resistents al pas dels anys.

+ GNU FDL

#Fortanete La fàbrica d'Herrero

Igual que amb imatges ampostines m'agrada retrobar el passat comparant imatges antigues i actuals de Fortanete. Aquí el que queda de la fàbrica d'Herrero, des de fa molts anys traslladada a Vilafranca del Cid. L'associació cultural Ontejas en un recull fotogràfic en blanc i negre que han publicat al seu web mostra un parell d'imatges de com era aquesta fàbrica als anys 30. En una d'elles, presa en el mateix sentit que aquesta que acompanya el text -no des de la mateixa distància- es pot apreciar la diferència entre aleshores i ara, amb l'edifici annex de l'esquerra que originalment no hi era, i la nau que existia i que a la imatge només s'aprecia pel que queda a la façana. Avui dia, si passeu per Vilafranca podreu veure els pins amuntegats, tal com es veu a la foto de 1932.

+ GNU FDL

Comença el Mercat a la Plaça

En aquesta foto -fent clic teniu marcades les persones- hi ha part de la meva família materna. Ma mare, un germà i una germana seu, mons iaios i el meu besavi, que no recordo haver conegut. El meu besavi, Manuel Idiarte Torta, tenia un dels darrers molins d'oli i de vi del Grau, que també es pot veure al fons, a la foto. Jo encara vaig conèixer el molí d'oli tot i que en recordo pocs detalls. Avui, vespra de la segona festa del Mercat a la Plaça, volia compartir aquesta part de la història familiar per celebrar-ho.

Per cert, diumenge a les 18h una versió reduïda de La Lira fem un concert amb música de l'època, a la placeta del Carrer Sol.

+ GNU FDL

Mercat a la Plaça, Amposta 100 anys de ciutat

Aquest cap de setmana,els dies 23 i 24 de maig, a Amposta se celebra un dels actes més importants en la commemoració del centenari de l'atorgació del títol de ciutat. Es tracta del Mercat a la Plaça. Parades d'artesans, activitats i altres actes al voltant del casc antic de la ciutat, tot ambientat en l'època de principis del segle XX.

Esperem que sigui tot un èxit i que sigui el primer de molts anys que se celebri. Lluny de la celebració, és un acte que provoca l'interès, encara que sigui temporal, en la història de la nostra ciutat. D'on venim, cap on anem.

Per la ciutat es poden veure als aparadors dels comerços fotografies antigues d'Amposta. Hi podem reconèixer carrers, cases, difícilment persones,... D'alguna manera em vull sumar al caliu que s'està creant amb aquesta fotografia, de la col·lecció familiar, on es poden veure tres dones, avantpassades per part de ma mare, concretament per part de mon iaio matern, José Idiarte Estorach, Pepe de Llaó.

+ GNU FDL

Indumentària a Amposta de principis de segle XX

Aprofitant l'entrada d'aquesta setmana sobre indumentària tradicional d'Amposta, he posat unes imatges a Flickr, a l'àlbum Fotos antigues, on es poden veure imatges de l'època de la col·lecció familiar. Algunes de les imatges, com la que acompanya aquest text, són escanejos de negatius en vidre. De tots els negatius de vidre que tenim només alguns tenen imatges reconeixibles. Simplement amb un escaneig de negatiu i un retoc de les tonalitats de gris, es poden veure prou detalls.

Defensant la família tradicional

Ahir es va fer un acte en favor de la família tradicional. En aquest acte, on va oficiar una missa l'arquebisbe de Barcelona, es va fer una crítica als matrimonis entre persones del mateix sexe, l'avortament i l'assignatura d'educació per a la ciutadania. Partint de la premissa que la ideologia de les persones s'ha de respectar, un acte així em sembla que utilitza arguments molt discutibles, i ho dic com cristià, que he optat per una família tradicional.

No em sembla bé que algú afirmi que el fet que els homosexuals es casin entre ells sigui un perill per a la família. Si hom té clar amb qui es vol casar i amb qui ho ha de fer segons les seves creences, s'ha de respectar la seva opció però, també ha de respectar la dels altres. Crec que la base de la família, abans del sexe es l'amor, i no podem anar dient a les altres persones a qui han d'estimar per ser família. Veure l'existència de famílies que no les formen persones de sexes diferents com una agressió és voler que tothom pensi igual, és no respectar la pluralitat de pensament en una societat com la nostra.

Quant a l'avortament, jo ho veig com un tema que s'ha de tractar amb molta cura. S'està barrejant un tema que hi ha als jutjats amb una crítica al govern. Jo no sóc dels que opina precisament que l'avortament ha de ser lliure, que ha de ser campi qui pugui, perquè hi ha una vida en joc, a més de la de la mare però, un altre cop, cal anar amb compte en traspassar la línia del respecte a les ideologies dels altres, i la línia del respecte al sistema democràtic.

Finalment, l'assignatura d'educació per a la ciutadania hauria de ser benvinguda. No s'ha de veure com cap agressió a la figura dels pares per educar els fills. És més, vivim en una època en què els pares deleguen excessivament en el sistema educatiu l'educació dels seus fills. I doncs, quin problema hi ha? A més, una assignatura que intenti transmetre als fills valors no hauria d'estar mal rebuda. En qualsevol cas, hauria d'analitzar-se i veure si s'ha de millorar el seu contingut.

Ha nascut Carlos

Aquesta nit, passades les 12h, ha nascut Carlos, el fill de ma germana i Jordi. Ha pesat 3,60 Kg i estan tots dos bé, com se sol anunciar en aquests casos. Els sants del dia són, segons el santoral català, Sant Cugat; Santes Juliana i Semproniana; Sant Pantaleó; Sant Celestí I, i Sant Aureli.